«Introducció als Drets Animals»

Vull dedicar aquesta entrada a aquest text tan important del professor Gary Francione, la lectura del qual és especialment recomanada per a tots aquells preocupats per la nostra relació moral amb els altres animals i, en general, per als qui els interessi l'ètica i la filosofia moral.

Dos terços dels nord-americans enquestats l'any 1999 estaven d'acord amb l'afirmació següent: "El dret d'un animal a viure sense patir hauria de ser tan important com el dret d'una persona a viure sense patir". Més de la meitat dels nord-americans creuen que està malament matar animals per fer abrics de pells o caçar-los per esport. Però aquests mateixos nord-americans no veuen cap problema en el fet de menjar animals, assistir a circs i rodeos i que els animals siguin usats en experiments científics.

Gary Francione afirma que la majoria de nosaltres patim «esquizofrènia moral» i argumenta que hi ha un gran abisme entre allò que afirmem en relació als altres animals i allò que realment els fem. Francione sosté que una perspectiva moral mínimament racional ens exigeix reconèixer que els animals no han de ser tractats com a coses; que les seves vides importen, que tenen interessos que hem de tenir en consideració i que haurien de ser inclosos a la comunitat moral.

Aquest llibre ofereix una guia per examinar les nostres creences ètiques socials i personals. Analitza la nostra relació amb els animals a través de conceptes com la propietat i la igualtat de consideració per defensar una idea bàsica: que tots els éssers sentents –humans i no humans– tenen un dret a no ser tractats com un simple mitjà per als nostres fins.

La teoria dels Drets Animals proposada pel professor Francione solament requereix la possessió de sentença o consciència sensitiva, i cap altre atribut cognitiu, per ser reconegut com a subjecte de drets.

Ple d'informació fascinant i arguments convincents, ens trobem amb un llibre que hom pot estimar o odiar, però que té per objectiu informar, reflexionar i educar.

En aquest vídeo es pot visionar una presentació introductòria:

Teoria sobre els drets dels animals de Gary L. Francione a Vimeo.

 

Quatre distorsions del veganisme

En aquesta nota m'agradaria analitzar un problema que apareix amb excessiva freqüència en debats i converses sobre la consideració moral envers els altres animals: la distorsió del significat del veganisme. Per explicar correctament per què hi ha una distorsió del significat d'aquest mot ens haurem de referir a una referència objectiva.

Hi ha un significat objectiu de veganisme o és un terme que qualsevol pot interpretar al seu gust? La meva posició s'inclina decididament per la primera opció. És una decisió sustentada lògicament en fets i raons, i no en gustos personals, com intentaré explicar a continuació.

L'any 1951, Leslie Cross, el llavors vicepresident de la Vegan Society, va redactar un document on s'exposava una definició consensuada de veganisme pels membres de l'associació:

L'objectiu del nostre moviment ha de ser el final de l'explotació dels animals per l'home. La paraula "veganisme" significarà la doctrina que l'home ha de viure sense explotar els animals.»

Sense cap mena de dubte, aquesta definició sembla la més encertada, atesa la seva afinitat moral amb altres moviments similars com el feminisme o l'abolició de l'esclavitud humana.

Si en efecte veganisme significa eliminar l'ús dels animals —la qual cosa implica no consumir productes animals ni participar en cap activitat que impliqui instrumentalitzar els animals— aleshores aquest significat solament té sentit si partim d'un sol fonament moral: reconèixer els altres animals sentents com a persones, és a dir, no tractar-los com a objectes, com a recursos, com a simples mitjans per als nostres fins. Això darrer passa sempre que usem algú sense el seu consentiment explícit i informat, o a expenses de vulnerar els seus interessos bàsics.

Malauradament, el significat original del veganisme és sovint distorsionat. Vegem algunes de les tergiversacions més freqüents del veganisme com a terme i significat:

    #1 La primera distorsió més habitual del significat del veganisme és la del veganisme com a dieta o com a estil de vida. Aquesta distorsió és molt habitual. Es considera erròniament que el veganisme és un tipus específic d'alimentació, igual que el vegetarianisme. El vegetarianisme té molt a veure amb aquesta falsificació, ja que des de fa dècades s'ha pogut veure que les associacions vegetarianes qualifiquen el veganisme com un tipus de vegetarianisme. Fins i tot, la mateixa Vegan Society va perdre fa molt de temps la seva condició d'organització abolicionista —com ja  va denunciar aleshores Gary Francione— per convertir-se simplement en una empresa que promou el veganisme com si fos un negoci.

El veganisme no és una dieta ni és un estil de vida. El veganisme és un principi moral que comporta assumir un tipus d'alimentació i de vida en general, que no impliqui participar en l'explotació dels animals no humans. De la mateixa manera que el feminisme és un principi moral que assumir-ho suposa implicacions en la nostra forma de vida. Resulta obvi que respectar les dones implica no fer-les servir com a menjar ni cosificar-les com a productes en general. Hauria de ser igual d'evident quan parlem de respecte bàsic pels animals no humans.

    #2 La segona distorsió més habitual del veganisme és aquella que diu que el veganisme és una simple eina o instrument per aconseguir reduir, evitar o eliminar el patiment dels animals. Aquesta distorsió entén el veganisme com el simple fet de no fer servir altres animals, o no participar en la seva explotació, però traient-li tot fonament moral. Això passa perquè la base ideològica de què parteixen els qui distorsionen el veganisme d'aquesta manera, no és el respecte per les persones i els seus drets sinó simplement l'odi o el rebuig al patiment en si mateix. En general, són partidaris de l'utilitarisme, o de postures similars molt influències per l'utilitarisme, especialment a la línia que sol defensar Peter Singer. Així, tal com Ramon Alcoberro assenyala encertadament:

«Un utilitarista és benestarista, és a dir, el tracte ètic als animals no és per a ell una finalitat en si mateixa, sinó un instrument —per millorar la salut humana, per viure més feliç abstenint-se d'ingerir carn cadavèrica. L'utilitarista és, com s'ha dit, un hedonista i el vegetarianisme, ja sigui pur, [o 'vegà', és a dir que tampoc consumeix lactis, ous, peix ni mel], o mixt [és a dir, que en consumeix alguns de aquests productes] li ofereix un instrument que augmenta la felicitat personal i col·lectiva.» [Encara que Alcoberro s'equivoca en definir el veganisme com un "vegetarianisme pur". Això ens remet a la distorsió #1]

El problema d'aquest enfocament distorsionat es fa veure ràpidament. Veurem persones que diuen ser veganes defensant determinades formes d'explotació animal o promovent mesures de "benestar animal" amb l'excusa que suposen una millora de les condicions o una reducció del patiment dels animals que estan esclavitzats. És a dir, per als benestaristes el veganisme no és un principi moral sinó un mer instrument que de vegades faran servir i d'altres no, a conveniència d'aconseguir el seu propi objectiu, que no és el respecte per les persones no humanes i els seus drets sinó solament l'eliminació del patiment.

Això no obstant, encara que infligir deliberadament dolor i patiment a altres individus per beneficiar-nos no és moralment acceptable; l'objectiu del veganisme no és acabar amb el dolor i el patiment al món, sinó respectar els altres animals com a persones. El nostre error fonamental no està en el fet de causar dolor sinó en el fet de fer servir altres animals com els nostres esclaus, com a recursos per al nostre ús i gaudi, com la nostra propietat.

    #3 Hi ha una recent distorsió del veganisme coneguda com a "crudiveganisme". En aquest cas, persones partidàries de l'alimentació crudívora [prendre aliments crus o solament cuinats fins a certa temperatura] completament vegetal qualifiquen la seva opció alimentària com a "crudiveganisme" incorrent en l'error de confondre el veganisme amb un tipus de dieta o un estil de vida. Imaginem que algú parlés de “crudifeminisme” o “crudiliberalisme” o “crudisocialisme”. És completament ridícul. Igual d'absurd i ridícul és parlar de “crudiveganisme”. Per això, comparteixo plenament l'opinió de la nutricionista Ginny Messina sobre aquest problema:

«M'agradaria que separéssim les dietes crues del veganisme. El veganisme és una decisió basada en una ètica de justícia pels animals. El crudivorisme és una dieta basada en creences, no corroborades, sobre salut. Quan la gent diu que el crudivorisme és el “pas a seguir” després del veganisme, bàsicament estan parlant sobre alguna cosa que no té res a veure amb ajudar la gent a adoptar un estil de vida que consideri els drets animals. També promou una manera de menjar que no és apropiada per als nens o la gent gran. El veganisme ha de ser promogut de manera que sigui apropiat per a tothom.»

    #4 També és freqüent que aparegui una distorsió del veganisme en què es pretén presentar-lo com un ideal de perfecció moral, que consisteix a no causar cap tipus de dany en cap manera a cap animal. Però això no és el veganisme. El veganisme es refereix específicament al fet de no fer servir animals no humans per a fins humans. El veganisme no és un ideal de perfecció moral inabastable. El veganisme és una ètica de mínims. És a dir, és una base moral sense la qual no podem parlar de consideració i respecte pels animals. Tan sols començarem a respectar els altres animals quan deixem de tractar-los com els nostres esclaus, com a mers mitjans per satisfer els nostres desitjos.

En resum, la importància de respectar els significats dels termes no és un tema secundari ni es tracta d'una qüestió de “puresa”. Qualsevol persona que hagi participat en converses i debats s'haurà adonat que moltes discussions i polèmiques són degudes al fet que fem servir els mateixos termes amb significats diferents. Si fem servir les paraules de manera arbitrària, resultarà impossible comunicar-nos i posar-nos d'acord. Per tant, no és un problema merament lingüístic, sinó de tipus moral. Si no podem raonar, dialogar i consensuar entre nosaltres, llavors no podrem establir cap tipus de relació consentida i beneficiosa per a totes les parts. Solament ho podem aconseguir si partim d'un fonament objectiu i comú.

Expressar-nos correctament no implica cap sacrifici ni cap esforç addicional. És a l'abast de tots nosaltres. És solament qüestió de voler-ho. És la nostra voluntat la que decideix. La mateixa voluntat de canvi que demanem als altres perquè es conscienciïn de l'error de l'especisme i deixin de participar en l'explotació animal. No demanem als altres que facin allò mateix que nosaltres mateixos no estem disposats a fer.

 

Homofòbia, especisme i la fal·làcia naturalista

Una de les suposades raons que se solen al·legar des de postures heterosexistes o homòfobes per a justificar-se és al·legar que l'homosexualitat no és “natural”. Per tant, des del seu punt de vista, practicar l'homosexualitat no seria bo o correcte perquè no és natural. El que sí que seria correcte és prohibir-la i intentar posar-hi remei, o, en tot cas, no donar-li mai el mateix estatus de validesa i reconeixement que té l'heterosexualitat.

Com a resposta a aquesta objecció, s'han publicitat diversos estudis científics que demostren que, lluny de ser una cosa "anti-natura", el comportament homosexual és una cosa relativament habitual a la natura i es pot observar en la conducta de molts altres animals, a banda de l'ésser humà.

Tot i això, considero que aquest enfocament és problemàtic i qüestionable per diverses raons.

En primer lloc; el fet que alguna cosa sigui natural —que potser hi ha alguna cosa que no formi part de la natura?— no ens diu res sobre si és beneficiós o perjudicial, o sobre si és moralment correcte o incorrecte. Molts elements naturals són perjudicials com, per exemple, els bolets verinosos. Hi ha conductes naturals que són lesives i perjudicials, com és el cas de la depredació i el canibalisme. Que alguna cosa sigui natural no vol dir que no sigui perjudicial o que sigui immoral, o ambdues categories alhora.

Allò que altres animals —o altres humans— facin, pel simple fet que ho facin, no és una cosa rellevant per establir allò que moralment està bé o que està malament. Pel simple fet que una conducta sigui habitual a la natura, o a la nostra societat, no implica que sigui èticament bona o dolenta. L'únic que ens indica això és que es dona de manera freqüent o espontània. Els assassinats i les violacions sexuals són conductes habituals que, per desgràcia, es produeixen cada dia.

Molts animals —incloent-hi per descomptat els humans— agredeixen i maten per menjar i coaccionen sexualment altres individus. El comportament dels altres individus no és una base racional per a establir allò que moralment està bé fer.

És l'ètica, fonamentada en la lògica, el que ens indica la diferència entre el bé i el mal. Per ètica entenem la mateixa consideració i respecte a tots els individus sentents i els seus interessos bàsics. Aquesta és la base moral dels Drets Animals.

Pel que fa a la sexualitat, l'única cosa moralment rellevant a tenir en compte és si es tracta d'un acte consentit per algú que en pot donar el consentiment conscient, i si no viola la seguretat física de ningú. Tota la resta seria una qüestió purament privada. Intentar atacar l'homosexualitat al·legant que "no és natural" seria tan absurd com reivindicar-ne la legitimitat apel·lant al mateix criteri de naturalitat. Res d'això no té a veure amb la seva moralitat.

El simple fet que alguna cosa sigui “natural” no la converteix en moralment acceptable. Entenc que per a determinar racionalment la moralitat d'una acció cal basar-se en si compleix uns criteris lògics bàsics; en si es fa amb el consentiment lliure i voluntari dels individus implicats; i en si causa un benefici o perjudici a tots aquells que es puguin veure directament afectats per aquesta acció.

Sovint també s'al·lega que l'homosexualitat no és acceptable perquè no és practicada per la majoria de la població, que és heterosexual. Però encara que una opinió, creença o costum sigui majoritàriament sostinguda per la majoria de la població això no implica que aquesta opinió sigui veritable de fet o moralment acceptable. La pretensió de sostenir que alguna cosa és veritable o bona tan sols perquè molta gent la faci o la cregui així és una fal·làcia lògica.

Encara que la majoria de la gent estigués convençuda que vivim en una Terra plana, aquesta majoria no donaria ni un sol àpex de veracitat a aquesta creença. La veritat d'una creença solament està relacionada amb la correspondència als fets empírics comprovats i als principis bàsics de la lògica.

Altres vegades es diu que l'homosexualitat no és acceptable perquè és intrínsecament estèril. Però en aquest cas passa que tampoc no té cap rellevància moral si una determinada conducta té un suposat propòsit evolutiu. Això últim seria tornar a caure en la fal·làcia que alguna cosa és bona solament perquè és “natural”.

La moralitat de l'homosexualitat no té a veure que sigui "natural" o no, sinó tan sols amb el fet que no impliqui un dany intencionat i es faci amb el consentiment lliure i informat dels participants. Exactament el mateix criteri que ha de seguir l'heterosexualitat. L'heterosexualitat no és moralment acceptable tret que es dugui a terme amb el consentiment lliure i informat entre adults, i no impliqui un dany o perjudici intencionat. El mateix val, en general, per a qualsevol tendència sexual.

Resulta ridícul veure sovint que les postures homòfobes tractin de reivindicar-se apel·lant a la natura però que quan el seu argument que l'homosexualitat no és natural s'evidència insostenible acabin dient que precisament el fet que altres animals practiquin l'homosexualitat és una raó per a proscriure-la, ja que altrament estarem rebaixant-nos a comportar-nos “com a animals”. Primer diuen que la naturalesa és la norma i, quan l'argument falla, a continuació al·leguen que comportar-se de manera natural és menyspreable.

Aquí veiem la mateixa pauta il·lògica que segueixen les postures especistes que tracten primer de justificar la nostra explotació sobre els altres animals al·legant que emprar animals és una cosa "natural", perquè és una cosa que altres animals també fan, però quan se'ls demostra que el canibalisme també és natural —i per tant, segons el seu criteri, hauria de ser una cosa acceptable— acaben dient que el canibalisme no és acceptable perquè ens rebaixaria a comportar-nos com a “animals”.

La discriminació heterosexista suposa un problema seriós que afecta directament la vida de milions d'homosexuals —i en general persones que no encaixen en la sexualitat tradicional. En el fons, totes les mentalitats opressores segueixen la mateixa estructura bàsica. L'única cosa que diferencia l'homofòbia del racisme o l'especisme és una determinada característica de les víctimes que no coincideix amb el paradigma establert. Individus discriminats i oprimits per no ser heterosexuals, o per no ser de la raça indicada, o per no ser humans. Tots ells, tots nosaltres, son i som éssers que senten, que pateixen, que tenen interessos propis, que aspiren a gaudir lliurement de la vida i el benestar.

Solament quan comprenguem que l'únic que importa és la capacitat de sentir, i no pas la raça, l'espècie o l'orientació sexual, i actuem en conseqüència; solament llavors deixarem de causar víctimes innocents l'únic delicte de les quals fou ser diferents en l'aspecte, o en l'orientació sexual, o en la intel·ligència o en la manera de comunicar-se.

 

Incoherència manifesta

GRANGES D'ESCLAUS

L'organització proteccionista FAADA ha organitzat una campanya contra l'ús d'animals nohumans en l'àmbit de la publicitat. Però aquesta iniciativa incorre en una sèrie de defectes que solen ser habituals en les campanyes animalistes:

* benestaristes: solament els importa el benestar de les víctimes però no qüestionen la dominació i esclavitud que s'exerceix sobre elles.

* monotemàtiques: es focalitzen injustificadament en un ús específic d'animals nohumans i s'ignora la resta de l'explotació animal.

* especistes: discriminen de la mateixa consideració i respecte moral a altres animals tan sols per no ser humans, o que discriminen entre éssers sentents en funció de la seva espècie.

Pel que fa a un cas concret que evidencia de manera clara aquests errors, els vaig escriure el següent:

    

"Em fixo que aplaudiu aquest anunci publicitari de Mantequerías Arias per no haver usat animals nohumans en el propi anunci, quan resulta que l'anunci promou el consum de formatge animal (!). Els dieu: "Us ha quedat fantàstic i sense patiment animal! L'enhorabona.” Però que potser els animals esclavitzats per robar-los la seva llet no pateixen la seva explotació?

Igual que totes les campanyes monotemàtiques, podem veure una incoherència manifesta: preocupar-se de certs usos de certs animals nohumans, i no de tots. Però la realitat és que tots els animals esclavitzats per a consum humà també pateixen i són danyats de múltiples maneres.

No tenim cap necessitat ni justificació moral per fer-los servir o causar-los patiment. Ni tampoc tenim justificació per discriminar entre les diferents maneres d'usar-los. Simplement no és just, no és ètic, fer-los servir per a cap propòsit o fi."

La seva resposta al meu missatge va ser la següent:

   

"Entenem perfectament la teva opinió, i de fet, FAADA (que és qui promou la campanya ADnimalsfree) exposa l'abús dels animals de granja a la seva web. Però la campanya ADnimalsfree va especialment adreçada al sector de la publicitat i és en aquest sentit en el que treballa. Quan felicitem l'anunci, felicitem no sols l'empresa sinó l'agència de publicitat, la productora i els seus professionals. Esperem que entenguis el nostre punt de vista."

I aquí es pot llegir la meva rèplica:
   

"No dubto que entengueu la meva opinió. Però és obvi que no la compartiu. Perquè el que jo denuncio no són els "abusos" dins de l'explotació animal, sinó que afirmo que l'explotació animal en si mateixa és un abús, sense importar la manera com es faci o el propòsit que es cerqui, igual que l'esclavitud d'éssers humans és immoral sense importar les seves condicions o la finalitat que es cerqui en practicar-la, els altres animals mereixen el mateix respecte que desitgem per a nosaltres, sense importar la seva espècie, l'única cosa que importa és que són individus que senten.

A part, per quina raó el sector de la publicitat mereix una atenció específica o preferent? Si entenem que està malament causar deliberadament dany, dolor o mort a altres animals perquè nosaltres aconseguim un benefici amb això aleshores no importa per a quina finalitat concreta ho fem. Aquest anunci en qüestió que elogieu serveix específicament per a promocionar el consum d'explotació animal. I el feliciteu i l'aplaudiu, dient que en ell "no hi ha patiment animal" quan en realitat sí que hi ha patiment darrere dels productes que provenen de l'explotació. Aquest anunci promociona directament el consum de l'esclavitud a què hem sotmès els altres animals.

Posem com a analogia que un violador sexual hagués fet servir condons per no contagiar o contagiar-se de malalties de transmissió sexual. I no solament això sinó que després d'haver consumat el seu crim, hagués llençat aquests condons a una paperera de reciclatge de plàstic. Us semblaria correcte que algú que informés sobre les activitats d'aquest violador elogiés la seva responsabilitat en fer servir condons i llençar-los a una paperera de reciclatge? Us semblaria coherent que una organització de Drets Humans felicités un violador sexual per usar i reciclar condons, i ignorés el crim de violació que ha comès?

Un abús és fer qualsevol ús d'algú sense el seu consentiment per aconseguir un fi. Tot ús d'animals no humans és un abús. No ens han donat el seu consentiment perquè els fem servir. Per tant, fer-ne ús per aconseguir els nostres fins és una pràctica contrària a l'ètica bàsica. L'únic que ens impedeix adonar-nos-en és l'especisme. El nostre prejudici que els animals nohumans són éssers inferiors que hi ha per al nostre servei. Si no qüestionem i refutem aquest prejudici llavors l'únic que farem és posar pegats a un problema que no deixarà de tenir conseqüències nefastes i terribles per als altres animals.

El problema d'arrel és la nostra mentalitat especista. Els abusos que es cometen contra altres animals són la conseqüencia directa d'aquesta mentalitat. Si no rebutgem aquesta mentalitat en nosaltres mateixos i ajudem els altres a comprendre i rebutjar igualment aquest prejudici, llavors les injustícies que cometem contra els més indefensos no deixaran de succeir mai.

Espero que entengueu que jo no qüestiono la vostra preocupació i compromís amb la situació que pateixen els altres animals. Però igualment espero que entengueu que hi ha defectes ètics en un plantejament que no qüestiona l'esclavitud sinó solament la manera com aquesta esclavitud es realitza. Apel·lo a la vostra raó i a la vostra preocupació moral, de la mateixa manera que feu vosaltres en les vostres campanyes, perquè reflexioneu sobre aquest problema i ajudeu a posar-hi fi."

Podem veure que als integrants de FAADA els preocupa evitar el patiment, certs abusos i danys que els provoquem a altres animals. Però no estan en contra del fet mateix que fem servir animals no humans per a fins humans. Estan en contra que els malmetem o fem patir excessivament, però no qüestionen la nostra dominació sobre els altres animals. És aquí on rau el nostre error fonamental en la relació que hem establert amb els altres animals.

Per descomptat no pretenc treure importància a l'ús d'animals no-humans en publicitat. Considero que qualsevol forma d'explotació animal és igualment injusta i denunciable. Els punts que he exposat anteriorment no són una crítica destructiva. No és la meva intenció destruir, sinó corregir i millorar perquè es conscienciï contra qualsevol ús d'animals no-humans. Perquè si no és una campanya vegana, aleshores no és una campanya justa.

Jo no estic d'acord que haguem de fer cap campanya específica sobre algun ús concret d'animals, sinó que hauríem de denunciar directament l'especisme i promoure el veganisme. Podem parlar de qüestions com la tauromàquia o l'explotació d'animals per menjar, però com una forma de conscienciar en general sobre el respecte a tots els animals, sobre el veganisme, no com una forma de focalitzar-nos en un ús específic, perquè qualsevol forma de explotació animal és igualment injusta.

La raó per la qual l'activisme vegà se centra en algunes qüestions —alimentació, vestimenta, entreteniment— no és perquè consideri que són més importants que altres sinó que són àmbits en què més no-humans són explotats i que són pràctiques que existeixen directament gràcies a la demanda i suport de la gent. Si la gent no les demanés no existirien. És a dir, no depenen de decisions d'uns quants individus aïllats, sinó que són activitats d'explotació on tots i cadascun de nosaltres podem tenir un impacte directe ara i aquí.

Estic d'acord que la publicitat és un àmbit on també s'ha de conscienciar i de fet no hauríem de donar suport a cap pel·lícula o filmació en què es facin servir animals no-humans. Això, però, ha de formar part d'un missatge general a favor del veganisme i en contra de l'especisme. Aquesta campanya no denuncia l'especisme sinó que adopta un criteri especista. Felicita una campanya publicitària que no ha fet servir animals no humans però que promou el consum d'explotació animal

En tot cas, és bo, crec jo, que puguem dialogar civilitzadament d'aquestes qüestions encara que no estiguem d'acord necessàriament en tots els punts, fins i tot en un de tan bàsic i important com és el principi moral que no hem de fer servir els altres animals per les nostres finalitats, i que el nostre activisme s'ha de basar en el qüestionament directe de l'especisme i l'explotació animal.

 

Carl Sagan i la qüestió de l'especisme

«Els canvis fonamentals a les societats són moltes vegades etiquetats com a impracticables o contraris a la naturalesa humana. […] Però els canvis fonamentals clarament es poden fer, n'estem envoltats. En els dos darrers segles, l'esclavatge que va estar amb nosaltres durant milers d'anys ha estat gairebé completament eliminat en una ràpida revolució mundial. La dona, sistemàticament maltractada durant mil·lennis, està gradualment recuperant el poder polític i econòmic que tradicionalment se li negava.» Carl Sagan

Aquesta nota està dedicada a un gran científic i excepcional divulgador de la ciència, Carl Sagan, la feina del qual sempre he admirat molt des que era petit i vaig veure el documental Cosmos a la televisió. En general, recomano la seva obra a qualsevol persona interessada en la ciència, l'escepticisme racional i el pensament crític en general

Per què esmentar Sagan en un bloc de temàtica vegana i filosofia moral? Vegem per què.

Durant gran part de la seva trajectòria, Carl Sagan ha qüestionat la racionalitat de l'antropocentrisme i de vegades ha clamat perquè estenem la nostra consideració moral cap a altres animals. Aquests darrers anys he rellegit els seus llibres i he tingut l'ocasió d'apreciar algunes reflexions força encertades.

Per exemple, a la seva genial obra «El món i els seus dimonis» Sagan afirmava:

«Alguns costums de la nostra era seran considerats, sens dubte, bàrbars per generacions posteriors: potser la nostra insistència que els nens petits i fins i tot nadons dormin sols i no amb els seus pares; o potser l'excitació de passions nacionalistes com a mitjà per aconseguir l'aprovació popular i assolir un alt càrrec polític; o permetre el suborn i la corrupció com a mitjà de vida; o tenir animals domèstics; o menjar animals i engabiar ximpanzés; o penalitzar l'ús d'euforitzants per a adults; o permetre que els nostres fills creixin en la ignorància.»

 

Sagan va ser força crític amb la vivisecció, especialment en el cas dels primats no humans, cosa que el va portar a donar suport al Projecte Gran Simi. S'adonava que hi havia una forta arbitrarietat en l'exclusió d'altres animals de la comunitat moral. A Los Dragones del Edén podem llegir:

«Si els ximpanzés són criatures que tenen consciència dels seus actes, capaços de fer abstraccions, per què no tenen el que fins avui s'ha anomenat un estatut dels drets humans? Quin grau d'intel·ligència ha d'assolir un ximpanzé perquè la seva mort es catalogui jurídicament com un assassinat?»

El problema és que malgrat advertir l'error de l'antropocentrisme, no per això Sagan estava exempt de caure en aquest antropocentrisme o xovinisme humà que ell mateix denunciava. Poc després argumentava:

«És indubtable que la humanitat d'un ésser no ve determinada pel fet que sigui capaç de sentir dolor o emocions intenses, ja que aleshores hauríem d'estendre aquest criteri als animals que matem gratuïtament.»

Això és el que en teoria de l'argumentació es coneix com a fal·làcia ad hoc. En aquest cas, es rebutja que la sensibilitat sigui el criteri de consideració moral ja que si s'accepta aquest criteri suposaria rebutjar l'antropocentrisme moral que ja tenim inculcat prèviament i hauríem d'incloure a la comunitat moral la resta d'animals sentents. Com el mateix Sagan escriu una mica més endavant en relació amb una altra qüestió:

«Bé sigui per una mena de xovinisme humà, bé per un antropocentrisme moral mal entès, molts subjectes no acaben d'acceptar aquesta possibilitat.»

Precisament al seu llibre «Ombres d'avantpassats oblidats» assenyalava:

«Els homes —que esclavitzen, castren i fan experiments amb altres animals, i els converteixen en filets— tenen una tendència comprensible a imaginar que els animals no senten dolor.

És essencial que hi hagi una distinció clara entre homes i 'animals' per a poder doblegar-los a la nostra voluntat, aconseguir que treballin per a nosaltres, portar-los posats, menjar-los... sense cap sentiment de culpa o de pena.

Aquests éssers, podem dir, no són com nosaltres. Un abisme insalvable ha exercit així una funció pràctica a part d'afalagar els egos humans. La formulació que Darwin va donar a aquesta resposta va ser: "No desitgem considerar com a iguals aquells animals que hem convertit en els nostres esclaus."»

Malgrat tot, Sagan mai va assumir que els altres animals fossin respectats des de la mateixa consideració, sinó que va advocar per una explotació “humanitària”. No obstant, el fet que hi reflexionés públicament, en una època en què encara la qüestió animalista amb prou feines era present, aporta un especial interès a la seva obra i és un altre tret que fa créixer la peculiaritat del seu llegat.

Al tram final de la seva vida, mentre afrontava la seva greu malaltia, reflexionava sobre la qüestió moral dels animals en un article recopilat al llibre Milers de Milions:

«Als meus textos he tractat de mostrar quant d'estretament emparentats estem amb altres animals, com de cruel és infligir-los dolor i quina fallida moral significa matar-los per, per exemple, fabricar llapis de llavis.

Tot i així, com va assenyalar el doctor Thomas en rebre el premi Nobel: "L'empelt de medul·la no podria haver aconseguit aplicació clínica sense la investigació en animals, primer amb rosegadors endògens i després amb espècies exògames, sobretot el gos." Aquesta qüestió em crea un gran conflicte, ja que si no hagués estat per la investigació amb animals avui no seria viu.»

Ara bé, és molt qüestionable concloure que emprar altres animals sigui una necessitat i inevitable. És un fet que hi ha moltes tècniques de recerca i teràpia que no impliquen fer servir els animals no humans.

A més, si la necessitat justifiqués usar animals en experiments llavors justificaria igualment fer el mateix amb éssers humans. Si a algú de nosaltres li calgués un trasplantament per a poder continuar en vida i no existís cap altra manera d'aconseguir aquest òrgan que matant un altre humà que no té culpa de la nostra situació, estaria justificat que ho féssim? Per suposat que no. El nostre interès per viure no pot estar per sobre de l'interès per viure d'altres. En això consisteix el principi d'igualtat que fonamenta l'ètica.

D'altra banda, no hi ha cap justificació moral que ens legitimi a fer servir altres animals sense el seu consentiment per a satisfer els nostres desitjos i necessitats. Qualsevol raó que al·leguem valdrà igualment per a fer exactament el mateix amb altres éssers humans. Per què aplicar un criteri moral per als humans i un altre de diferent per als animals? Solament podem apel·lar a un prejudici especista per discriminar entre humans i altres animals que senten i tenen els nostres mateixos interessos bàsics.

En fi, potser serveixi aquesta nota per a promoure l'obra de Sagan i fer veure que la ciència i el pensament racional no s'oposen al veganisme sinó que, al contrari, la raó i la ciència fonamenten i donen suport a l'ètica de Drets Animals.

 

 

La tauromàquia

 

 

«En primer lloc, el fet que alguna cosa —una festa, un costum, una organització social— sigui tradicional no és motiu suficient per a justificar-la. Si fos així, caldria advocar per tota mena d'estupideses i ximpleries fonamentant-nos que estan sancionades per la tradició. En segon lloc, allò que s'anomena tradició és una cosa molt discutible. A qualsevol comunitat una mica desenvolupada culturalment no n'hi ha solament una, sinó diverses tradicions. Tercer, sovint es proclama que alguna cosa és tradicional perquè arrenca d'un passat jutjat remot —encara que pugui ser relativament recent. Els conservadors, per exemple, defensen el que anomenen la tradició, però realment el que defensen és una manera de ser, una manera d'actuar, una manera d'organitzar-se, etcètera, que van sorgir en algun moment de la història i que en aquell moment no eren de cap manera tradicionals, sinó nous —i fins i tot revolucionaris.» Josep Ferrater i Mora

Si es pregunta a un animalista o a un antitaurí què és la tauromàquia el més probable és que la qualifiqui com a "tortura".

Tanmateix, el terme "tortura" tan sols fa referència al fet d'infligir deliberadament un patiment a la víctima, però a la tauromàquia no se li pot aplicar, apropiadament parlant, el concepte de tortura —causar patiment a un individu amb el deliberat propòsit de causar-lo per a obtenir-ne un benefici— ja que l'objectiu principal de la tauromàquia no és la intenció deliberada de provocar patiment.

La finalitat de la tauromàquia és la mateixa que qualsevol altre ús d'animals: obtenir un benefici per als humans; satisfer un desig o aconseguir un propòsit, sense el consentiment dels animals emprats per a això i a expenses de fer malbé la seva llibertat, la seva salut i la seva vida.

L'existència de la tauromàquia, igual que la resta de l'explotació animal, no s'explica sobre la base que els humans siguin cruels per naturalesa –tot i que hi ha casos d'individus que sí que ho són– sinó pel fet d'haver estat educats de manera especista i així haver assumit la creença que fer servir un animal és una cosa totalment normal i acceptable per aconseguir certes finalitats: aliment, vestimenta, diversió.

La tauromàquia és un ritual en què s'escenifica i celebra la dominació i la pretesa "superioritat" de l'ésser humà sobre els altres animals. L'home com a amo i senyor de la resta d'animals. A la pràctica no és diferent del que passa als escorxadors a porta tancada.

Si es fes el mateix amb éssers humans es consideraria un assassinat. Però com que les víctimes no són humanes se les discrimina de la consideració moral, malgrat que els altres animals també són éssers capaços de sentir i tenen desitjos i voluntat pròpia.

La tauromàquia és un exemple públic de la nostra relació amb els altres animals: una relació basada en l'explotació, en el sotmetiment dels qui són més febles o no es poden defensar. Els fem servir com a recursos i productes, ignorant que ells no són objectes sinó que són individus que senten i tenen interessos.

Igual que en el passat vam discriminar i explotar altres humans tan sols per no ser de la nostra raça [racisme] actualment continuem discriminant i explotant altres animals solament per no ser de la nostra espècie: especisme.

En tots dos casos ens basem en característiques irrellevants i ignorem els desitjos i el patiment de les víctimes. Els neguem el mateix respecte que desitgem per a nosaltres mateixos pel simple fet per ser diferents en característiques que no tenen a veure amb la capacitat de sentir o per no tenir un aspecte semblant al nostre.

Realment com a individus agrupats en societat hem progressat moralment o solament hem sofisticat les nostres pràctiques ancestrals? A banda dels greus enfrontaments entre éssers humans, continuem explotant i agredint els altres animals per als nostres fins. Continuem matant-los per a menjar els seus cossos o per vestir-nos amb trossos de la pell, o ens entretenim gràcies a ells mitjançant el sotmetiment o l'agressió.

Pel que fa a la consideració dels altres animals –que encara que no siguin humans experimenten sensacions, emocions, desitjos i tenen voluntat pròpia– amb prou feines hem evolucionat i progressat des de fa milers d'anys.

Tanmateix, també és un fet que podem qüestionar i canviar la inèrcia especista en què vivim i hem estat educats. Podem, i hem de, respectar els altres animals. Aquest respecte comença necessàriament amb el veganisme.

No tenim cap necessitat de fer servir altres animals per a poder viure, estar sans i gaudir de la nostra vida. I no tenim cap justificació ètica que ens legitimi per fer als altres allò que no voldríem que ningú ens fes a nosaltres. Veganisme significa reconèixer els individus no humans com a persones i no com a objectes. És el respecte bàsic que tots desitgem per a nosaltres mateixos.

El fet que la tauromàquia no sigui moralment diferent de qualsevol altre ús d´animals no humans implica que no té justificació que ens centrem a denunciar solament la tauromàquia i ignorem la resta de l'explotació animal.

La forma correcta i efectiva d'abolir la tauromàquia i tota forma d'explotació animal consisteix a anar a l'arrel del problema: la mentalitat especista que considera que els altres animals són éssers inferiors que existeixen per al nostre benefici. Això és el que permet i motiva la nostra violència contra ells. Mentre no aconseguim que aquest paradigma moral que impera a la nostra societat sigui qüestionat i rebutjat, no aconseguirem evitar que les seves conseqüències continuïn succeint.

 

El respecte pels drets

«Posseir drets morals és tenir un tipus de protecció que podem descriure com un senyal invisible de «prohibit el pas». Què prohibeix aquest senyal? Dues coses. Primera: els altres no són moralment lliures per fer mal; dir això és dir que els altres no són lliures per a llevar-nos la vida o danyar el nostre cos al seu gust. Segona, els altres no són moralment lliures per a dificultar la nostra lliure elecció; dir això és dir que els altres no són lliures per limitar la nostra lliure elecció al seu gust. En tots dos casos, el senyal de «prohibit el pas» pretén protegir els nostres béns més importants [la nostra vida, el nostre cos, la nostra llibertat] limitant moralment la llibertat dels altres.» ~ Tom Regan

Sovint s'intenta exposar com a objecció a la idea dels Drets Animals, la circumstància que els animals no-humans no respecten, de fet, els drets d'altres animals o que no tenen capacitat per a respectar els nostres drets.

La primera objecció assenyala un fet que, almenys en part, és cert. Sabem que hi ha animals no-humans que maten, mengen i agredeixen altres animals. No és cert que absolutament tots ells es comportin així, encara que no és una pràctica excepcional sinó més aviat habitual.

Però pensem un moment en el següent:

Sabem que els altres animals generalment no tenen capacitat per ser moralment conscients dels seus actes, i actuar en conseqüència èticament. Encara que alguns sí que disposin de certa empatia i un sentit moral molt bàsic.

Nosaltres, en canvi, sí que disposem d'una consciència moral desenvolupada. No obstant això, cada dia milers d'éssers humans violen els drets d'altres humans i d'altres animals. L'assassinat, la violació, el segrest, l'assetjament, l'explotació... no són pràctiques excepcionals sinó, malauradament, freqüents en el context humà.

Es diu que no hem de reconèixer drets a altres animals perquè ells no respecten els nostres drets o perquè ells no poden respectar els nostres drets.

Del fet que hi hagi éssers humans violin els drets d'altres humans, o no tinguin una consciència moral desenvolupada, es pot derivar raonablement que els humans no han de tenir reconeguts una sèrie de drets fonamentals? Si aquest mateix tipus d'objecció és vàlid per qüestionar la idea que hem de reconèixer drets a altres animals, llavors per lògica també hauria de valer igualment per objectar que reconeguem drets als humans.

Cada dia constatem com molts éssers humans violen sistemàticament els drets dels altres humans. Si aquest argument fos vàlid llavors simplement no podríem tampoc reconèixer drets als humans, ja que molts no respecten els drets d'altres individus.

Així mateix, també succeeix que molts humans manquen de la capacitat per ser moralment conscients dels seus actes i respectar els nostres drets: nadons, discapacitats mentals, ancians senils... No obstant, no considerem que per això hagin de mancar una sèrie de drets bàsics —com el dret de no ser propietat. Si aquesta eventualitat no és vàlida per objectar el reconeixement de drets a éssers humans aleshores tampoc no pot valer per a altres animals. Tal com ja aclaria el professor Tom Regan:

«Se'ns podria objectar que com que els altres animals no respecten els nostres drets llavors nosaltres no tenim l'obligació de respectar els seus. Tot i això, hi ha molts éssers humans que tenen drets però que són incapaços de respectar els drets dels altres. Els nens petits, els trastornats o discapacitats mentals de totes les edats; en aquests casos no al·leguem que estigui bé tractar-los com a eines o recursos perquè ells no tenen en compte els nostres drets. Al contrari, reconeixem que tenim el deure de tractar-los amb respecte. El que és veritat en aquests casos concernents a éssers humans no ho és menys en els casos que concerneixen altres animals.»

Un dret comporta una obligació per a qui està obligat a respectar aquest dret. Però tenir un dret no implica una obligació. Per exemple, els nadons humans tenen drets però no tenen obligacions. Un dret és bàsicament una forma anticonseqüencialista de protegir un interès. Per tant, per tenir un dret tan sols és requisit necessari tenir l'interès que aquest dret protegeix; per exemple: el dret a la vida protegeix l'interès per continuar en vida.

Molts humans no tenen capacitat de complir cap obligació moral; no sols els nadons sinó també els discapacitats mentals i els ancians senils, i mai no podran tenir la capacitat de tenir obligacions. Tot i això, continuen tenint drets bàsics. La possessió de drets fonamentals es basa en la capacitat de tenir interessos; no en la capacitat de complir obligacions.

Si els altres animals són individus amb interessos llavors cap raó justifica tractar-los a ells i als seus interessos de manera diferent de com tractem moralment els nostres. No hi ha cap raó que justifiqui tractar-los de manera diferent pel que fa a la consideració moral bàsica que ens apliquem a nosaltres mateixos.

El motiu pel qual els discriminem injustament altres animals té la causa en el prejudici de l'especisme: aquesta visió que considera que els altres animals que no són humans existeixen per al nostre ús i benefici. Una mentalitat que no és diferent de la que diu que els negres són inferiors i existeixen per a servir els blancs, o que les dones han de viure sotmeses als homes. Simplement un grup d'individus tenen prou força per dominar els altres i beneficiar-se d'aquesta dominació.

Diguem-ho clar: la nostra relació amb els altres animals es basa merament que tenim el poder de dominar les seves vides per a satisfer els nostres desitjos. Els tractem com a objectes, i ignorem deliberadament que ells són individus que senten, que tenen els seus propis interessos: ells són persones no humanes. I quan participem en la seva explotació participem en la violació dels seus drets.

Diem que ells no poden tenir drets reconeguts perquè violen els drets d'altres individus, però, quins drets violen els porcs, les vaques, els pollastres... que viuen tancats a les granges abans de ser portats a l'escorxador? Quins drets violen els ratolins forçats a ser usats com a objecte d'experimentació? Quins drets ha violat l'ovella esclavitzada tota la vida? Som nosaltres els qui violem els seus drets quan els fem servir com si fossin la nostra propietat.

És cert que els drets impliquen obligacions; però el fet que tots els éssers sentents tinguin drets bàsics implica que els qui som agents morals —els qui som responsables dels nostres actes— tenim l'obligació de respectar-los. Aquesta és la implicació essencial entre drets i deures.

Hi ha un dret que no existeix: el dret a fer servir els altres animals per a les nostres finalitats o el dret a infligir-los mal, patiment o mort pel sol fet d'obtenir un benefici a expenses de les seves vides i la seva llibertat. No és que hàgim perdut aquest suposat dret per haver-ne abusat —en realitat qualsevol forma d'explotació animal és un abús en si mateixa— sinó que mai no l'hem tingut. Igual que els blancs mai no han tingut el dret de sotmetre els negres o els homes mai no han tingut el dret de sotmetre les dones.

 

«Per què el sexe amb animals és una violació dels seus drets»

«Per què el sexe amb animals és una violació dels seus drets»


Tom Regan

Agost de 2013

 
L'any 1975, el filòsof Peter Singer va publicar Animal Liberation. Aquest llibre va ser —i continua essent— qualificat com la bíblia del moviment dels drets animals. Aquesta qualificació, és emperò, desafortunada. No solament se li concedeix al llibre un estatus que no li és propi, sinó que també reconeix a Peter Singer una autoritat que no mereix.

La filosofia dels Drets Animals

El moviment de Drets Animals és abolicionista en la seva essència. Al cor de la ideologia del moviment hi ha la defensa de drets morals fonamentals. El que importa realment és que tan humans com altres animals siguin tractats amb respecte; i no quines conseqüències beneficioses s'aconsegueixen no respectant-los. La fi no justifica els mitjans és una veritat moral que existeix més enllà dels límits de la nostra espècie.

La filosofia de Peter Singer

Tot això és rebutjat per Singer. Com a utilitarista que és, creu que el que és correcte i incorrecte depèn de quanta satisfacció [plaer, benestar] es derivi dels nostres actes. Una perspectiva que el condueix a acceptar moltes activitats que els defensors dels Drets Animals rebutgen.

Per exemple, segons l'utilitarisme, en principi no seria pas dolent criar animals per a fer-los servir com a menjar. Si els animals esclavitzats tenen una bona vida, i se'ls mata humanitàriament, i són reemplaçats mitjançant el naixement d'altres animals, que seran tractats de la mateixa manera, llavors s'està maximitzant la satisfacció, i per tant no hi ha res dolent en això.

La postura de Singer sobre la zoofília

Mai abans no havia estat tan important fer notar l'abismal diferència que separa l'autor d'Alliberament Animal de la filosofia dels Drets Animals. En una entrevista recent, Peter Singer explica que, segons el seu punt de vista, tenir sexe amb animals no ha de ser necessàriament una cosa dolenta.

Per descomptat, si la pràctica sexual impliqués crueltat amb els altres animals llavors sí que està malament. Però Singer recalca que tenir sexe amb altres animals no sempre implica crueltat. De fet, quan es practica en privat, les relacions [sexuals] mútuament satisfactòries entre humans i altres animals es poden dur a terme. En aquests casos, d'acord amb la seva filosofia utilitarista, Singer no hi troba res de dolent.

Per què la zoofília està malament

Cap defensor seriós dels Drets Animals no pot estar d'acord amb aquests arguments. I no hi pot estar d'acord perquè ningú no accepta l'utilitarisme de Singer com a criteri moral. Tal i com he assenyalat al començament, a un defensor dels Drets Animals no solament li importen les conseqüències.

Considerem el sexe amb nens. Els partidaris dels Drets Animals no dirien que si succeeix en privat no trobarien que hi hagués res de dolent a la relacions [sexuals] mútuament satisfactòries entre adults i nens. Al contrari, diríem que sí que hi ha alguna cosa que està malament en fer aquest tipus d'actes.

Un nadó no pot donar el seu consentiment explícit. Un nadó no pot dir si o no. El context d'aquesta situació implica que les relacions sexuals amb nens siguin forçades, han de ser dutes a terme sense el seu consentiment i, per tant, són moralment errònies.

La zoofília no és pas diferent. Un partidari dels Drets Animals no pot dir que si es fan en privat no hi ha res de dolent en el fet que els humans tinguin relacions [sexuals] mútuament satisfactòries amb altres animals. Al contrari, direm que hi ha alguna cosa que està malament en aquesta mena d'actes.

Un animal no pot donar el seu consentiment explícit. No ens pot dir si o no. El context de la situació implica que les relacions sexuals amb altres animals siguin forçades, han de ser dutes a terme sense el seu consentiment i, per tant, són moralment errònies.

No es tracta de puritanisme sexual

Els qui defensem els Drets Animals no incorrem en un prejudici irracional motivat per tabús sexuals o reflectim el nostre puritanisme sobre el sexe. Tenir relacions [sexuals] mútuament satisfactòries és un dels millors plaers de la vida. Certament és una de les millors activitats per a tots aquells que estiguin capacitats per a donar el seu consentiment informat, a favor o en contra. Però el fi d'aconseguir satisfacció mútua mai no justifica emprar el mitjà de la coerció sexual.

Així que abans de permetre que caiguin sobre nosaltres vergonyants crítiques i insults per culpa de les idees de Peter Singer sobre el sexe amb altres animals, deixem això molt clar: Peter Singer no parla en nom dels Drets Animals, ni en el nom dels qui els defensem.

 

**********

Text original en anglès: Why Sex With Animals Violates Their Rights

 

Els vegans es creuen millors o superiors a la resta de mortals?

«No em sento superior per ser vegana. La veritat és que sóc vegana perquè no em sento superior a ningú» ~ Michele McCowan

 

Ha passat en moltes ocasions que no vegans acusen els vegans de "creure's millor que els altres" o "creure's superiors" pel fet de ser vegans i no participar en l'explotació animal. Què hi hauria de veritat en aquestes acusacions?

 

El veganisme es basa en la igualtat

A parer meu, aquesta acusació d'entrada em resulta molt estranya, ja que la raó moral que fonamenta el veganisme és precisament el principi que no hem de sotmetre ningú als nostres desitjos i necessitats. El veganisme és un principi ètic que exclou la pròpia noció de jerarquia moral –la noció que alguns individus són per sobre d'altres i tenen dret a sotmetre'ls– i que es basa en el principi ètic d'igualtat.

En realitat, les persones que defensen l'explotació animal sí que consideren que els humans són «superiors» als animals i és per això que tenen dret a explotar-los. Així doncs, resulta com a mínim curiós que els no vegans acusin els vegans d'elitisme o superioritat moral.

Apliquem el cas al context estrictament humà: es creuen millors les persones que rebutgen participar en assassinats, violacions o explotació d'altres éssers humans? Es creuen superiors per això? No sembla que tingui gaire sentit pensar-ho. En general, si rebutgem aquests comportaments és perquè considerem que no és èticament correcte cometre aquestes accions; però no els rebutgem perquè ens creiem “superiors” o “millors” que altres.

En el passat, quan l'esclavitud d'éssers humans era un fet acceptat com a norma social, els humans que la practicaven no eren necessàriament pitjors com a persones que els altres, sinó que més aviat actuaven moguts pels prejudicis en què havien estat educats i en el marc de les creences establertes socialment. En el passat, l'esclavitud humana es considerava tan 'normal' com avui dia es considera normal la nostra esclavitud sobre els altres animals.

Si altres persones, en aquell passat, van decidir condemnar l'esclavitud humana no crec que ho fessin per sentir-se superiors als esclavistes, sinó perquè van comprendre que era moralment injust tractar éssers humans com si fossin simples recursos i propietats. Per tant, té algun sentit que acuséssim aquests abolicionistes de creure's “superiors”? Crec que aquesta acusació no té fonament objectiu i sembla més aviat la típica difamació que faria servir un partidari de l'esclavisme per intentar desqualificar els activistes a favor de l'abolicionisme de l'esclavitud.

Considero important assenyalar també que la mateixa acusació sol produir-se a voltes per part dels vegetarians contra els vegans. Els vegetarians majoritàriament eviten consumir carn d'animals però alhora solen consumir altres substàncies que provenen de la mateixa explotació, com lactis, ous o mel.

Quan per part del veganisme es critica aquesta incoherència manifesta del vegetarianisme —que Donald Watson va posar de manifest el 1944 i que va ser una de les raons que el va portar a fundar el veganisme— també s'acusa els vegans de creure's "superiors" o "millors" que els altres. Tot i això, si algú llegeix el que Donald Watson va escriure al primer butlletí de la Vegan Society, o llegeix les crítiques d'altres activistes, com la de Bob i Jenna Torres, pot comprovar clarament que és una acusació infundada ja que el rebuig al vegetarianisme no implica cap desqualificació personal sobre ningú.

El fons de la qüestió no és si ens creiem millors persones. La qüestió no rau en allò que som, sinó en allò que pensem, i en allò que fem com a conseqüència del que pensem. L'assumpte tracta d'idees i conductes, no de persones.

Algú pot ser mala persona i escollir no explotar els animals, simplement perquè no li convé. Igualment algú pot ser bona persona i participar activament en l'explotació animal, causant dany i mort a animals innocents. Però ho fa així perquè se l'ha educat perquè ho consideri normal i no es qüestioni que fa alguna cosa moralment mal feta.

Si ens eduquessin per a considerar, posem per cas, que els negres o els jueus són inferiors a nosaltres i que estem legitimats a explotar-los i matar-los, segurament ho veuríem com una cosa normal. No és que fóssim males persones, sinó que ens han mentalitzat per a veure com a acceptable una pràctica que en realitat no és ètica. Això ha passat habitualment al llarg de la història humana. El mateix ha passat amb l'especisme que fonamenta ideològicament la nostra societat actual.

El fet de menjar altres animals —i d'emprar-los en general per als nostres fins— no té res a veure amb ser bona o mala persona. L'explotació animal és una pràctica cultural que es duu a terme des de fa mil·lennis i que a tots ens han inculcat; juntament amb el prejudici especista que l'ésser humà se situa per sobre dels altres animals i tenim dret a explotar-los pel nostre benefici, malgrat el preu de les seves vides i llibertat. Gairebé tots els que som vegans ara hem estat educats en aquesta mateixa mentalitat i per això podem entendre que és possible veure la nostra dominació sobre els altres animals com una cosa “normal”, encara que ara ho rebutgem com la injustícia que és.

 

Matar el missatger

Moltes persones que són especistes, perquè així les han educat, se senten malament quan se'ls explica per què està malament explotar altres animals. Moltes se senten ofeses quan es critica les seves idees i les seves accions —és natural reaccionar amb hostilitat quan algú qüestiona allò que estem acostumats a considerar com a "normal"— i per això prefereixen atacar el missatger en lloc de fixar-se en el missatge.

En tot cas, la nostra intenció com a vegans no és, o no hauria de ser almenys, fastiguejar ni molestar ningú.

Els activistes vegans intentem conscienciar, de manera noviolenta i educativa, sobre els prejudicis especistes que tots hem heretat i són vigents a la nostra societat; de la mateixa manera que en altres èpoques el prejudici del racisme i del sexisme eren la normalitat —i encara ho continuen essent en alguns grups i societats humanes.

Si una persona té empatia i capacitat de raonament moral pot entendre la immoralitat de l'especisme i l'explotació dels animals, i es pot sentir malament per participar en aquesta activitat.

Si algú ens explica que alguna cosa del que fem —cosa que per a nosaltres és habitual i que considerem normal— es tracta en realitat d'una cosa immoral, i que causa víctimes, aleshores ens sentirem contrariats per això. Davant d'això, podem triar entre dues opcions:
    
      [1] Deixar de sentir-nos malament deixant d'actuar immoralment i optant per fer allò correcte.

        [2] Triar enfocar la nostra hostilitat contra la persona que ens ha fet, indirectament, sentir-nos malament.

Tinc la impressió que la segona opció passa molt més sovint que no pas la primera.

És comprensible fins a cert punt que moltes persones s'ofenguin pel missatge del veganisme encara que el missatge en si mateix no sigui ofensiu cap a ningú. Això passa perquè no són psicòpates. Un psicòpata no se sentiria malament ni es molestaria en prendre consciència que està causant un dany innecessari i injustificat a altres animals.

Moltes persones estan disgustades amb el veganisme perquè els ha fet prendre consciència que el que fan és terrible i que és una cosa que en realitat fins i tot elles mateixes rebutgen: infligeixen patiment i mort a altres animals per simple plaer i costum.

El problema s'origina quan desvien aquest enuig cap als vegans en lloc de dirigir-lo cap al seu propi error; si bé no tothom actua així: alguns simplement vam comprendre que estàvem actuant en contra del nostre propi sentit moral i vam preferir dirigir l'energia cap al canvi de conducta.

Per tant, no ens creiem “superiors” ni “millors” que altres persones pel simple fet de ser vegans. I si algú s'ho creu, va errat.

Els activistes difonem el veganisme precisament perquè pensem que la majoria de la gent és empàtica i bondadosa i que la seva violència envers els animals està motivada no per maldat sinó per prejudicis i costums inculcats per la nostra cultura però que són prejudicis i costums que es poden corregir i canviar.

 

El veganisme sí que és millor que les altres opcions

El que sí que és cert és que estem convençuts que el veganisme sí que és millor pels altres animals. És millor per a ells que visquem respectant-los en comptes d'explotar-los.

És clarament millor pels altres animals que siguem vegans; sense que això impliqui alhora cap mena de perjudici en nosaltres mateixos o la nostra qualitat de vida.

Els vegans no es creuen "millors" que la resta de la humanitat. Els vegans creuen òbviament que és millor no explotar els altres animals que explotar-los. Però això no és diferent de creure que és millor rebutjar el canibalisme que no rebutjar-lo; o que és millor rebutjar l'esclavitud que no rebutjar-la.

Els que rebutgem el canibalisme no ens creiem "millors" que els caníbals, o sí? Tan sols creiem que hi ha maneres d'actuar que són millors que d'altres d'acord amb l'ètica.

Potser rau aquí la confusió? Espero que així sigui i que aquesta nota ajudi d'alguna manera a evitar i aclarir aquesta confusió.