Un article publicat a eldiario.es proclama que «el veganisme a la moda és hipocresia» referint-se a la nova tendència en algunes marques de roba d'eliminar productes d'origen animal. M'ha cridat l'atenció la quantitat de fal·làcies i falsedats que conté l'article per ser d'una extensió tan breu.
L'article ja comença fort:
"La moda vegana és una hipocresia, no me la crec", ha dit a Efe Alejandro Gómez Palomo, director creatiu de la firma Palomo Spain, que des dels inicis empra teixits d'origen animal perquè considera que són "més ecològics". Palomo Spain fa servir plomes, cuir o llana en la confecció de peces, "cosa que no vol dir que no estimi els animals ni que no sigui respectuós amb el medi ambient", afegeix Gómez Palomo, que considera que és molt més contaminant el pèl artificial o el polièster que sol acabar als oceans, un problema que centrarà aquest dissabte la celebració del Dia Mundial dels Oceans.»
El director de Palomo Spain afirma que es pot estimar els animals i alhora usar-los com a recursos, criar-los en granges i matar-los per arrencar-los la pell. És com a mínim una curiosa manera de veure l'amor. Serà per això que diuen que hi ha amors que maten?
M'agradaria aclarir que per a vestir de forma vegana no cal fer servir polièster ni pèl artificial. A banda d'això, és increïble que es pugui afirmar seriosament que els teixits d'origen animal són menys contaminants que dels origen vegetal; sobretot si tenim en compte que la indústria ramadera és la més contaminant del planeta. És precisament de la ramaderia d'on procedeixen els animals que s'usen per a servir de vestimenta. Segur que s'han molestat a informar-se sobre el què parlen? Permeteu-me que ho dubti.
Compte, resulta que el director de Palomo Spain no està sol a la seva diatriba sinó que l'acompanyen altres veus:
«El veganisme és un luxe de milionaris", explica la responsable de desenvolupament de materials de Fashion Bussiness School Universitat de Navarra (ISEM), Silvia Soler González, que assegura que vestir-se amb fibres naturals d'origen vegetal és "complicat i molt car".»
Mireu, m'acabo d'assabentar que sóc milionari. No tenia ni idea que ho fos. Pel que sembla, el meu compte corrent tampoc no ho sap. Ho comunicaré al banc perquè l'actualitzi. Si la responsable de la Fashion Business School diu que el veganisme és 'un luxe de milionaris' ha de ser cert, oi? Aleshores, els altres vegans que conec, i que jo estava convençut que han de treballar per viure, també són milionaris. I els altres milions de vegans al món? Tots milionaris. És clar que sí.
Confesso que em sona una mica estrany que el fet de vestir-se amb cotó, lli o teixits sintètics és “complicat i molt car”. Fixeu-vos que tampoc n'estava al corrent, d'això. Jo estava convençut que el veganisme no és car. He comprovat que quan compro roba a les botigues de saldo i als supermercats —i altres llocs selectes que freqüentem els milionaris vegans— els articles més barats solen compondre's de teixits vegetals. Però què sabré jo que solament sóc un elitista milionari i no formo part d'una Fashion Bussiness School que clarament està en contacte amb la realitat de la gent senzilla.
Atenció, perquè la responsable de la Fashion Business School no ha acabat d'il·luminar-nos amb les seves observacions agudes:
«Un vegà exclou del seu armari les peces de cuir, pell, llana d'ovella, caixmir, mohair, seda, plomes, perles o nacre: tot el que provingui dels animals. Però què passaria si a les ovelles no se les esquilés? "Seria un animal maltractat, la seva salut es deterioraria", diu la veterinària Rebeca Abascal Guzón, que recorda que l'ovella domèstica "no perd els pèls de manera natural". Si no se'ls esquila "pot patir infeccions, no tenir visió o tenir incapacitat per a moure's, atès el volum i el pes de la llana sobre el seu propi cos", explica la veterinària.»
Això em fa pensar: com se suposa que les ovelles s'ho feien abans de ser esclavitzades pels éssers humans? Potser a la natura morien totes envaïdes pels seus pèls? Les ovelles ja existien al món abans de ser sotmeses per l'home per a servir de recursos. Tots els altres animals mamífers perden els pèls de forma natural i els renoven periòdicament, per què les ovelles no? Sembla estrany. No serà potser que les ovelles han estat seleccionades deliberadament pels humans durant segles i segles per tal d'afavorir solament la reproducció de les que eren més peludes i així poder aprofitar-ne els pèls? Això té més sentit. Sabem que els humans practiquen la cria selectiva dels animals que exploten, per així potenciar-ne l'aprofitament econòmic.
Per tant, en el cas de les ovelles podem veure que pateixen un defecte d'excés de pèl que els humans que les exploten els han causat deliberadament, i ara els mateixos humans que defensen l'explotació animal usen aquest defecte com a excusa per a continuar explotant-les. No, senyors, no es facin els caritatius amb les pròpies víctimes. Haver manipulat altres animals no justifica que els continuem explotant. A les ovelles els cal ser esquilades a causa de l'excés de pèl que els humans els han causat durant generacions? Bé, però això no justifica que continuem tractant les ovelles com a recursos econòmics; ni qualsevol altre animal.
A continuació ve el punt potser més confús de les declaracions que ens regala aquest article:
«"Si agafes polls els deixes viure o els elimines? Si el teu animal de companyia té puces les mates o permets que siguin els seus millors amics?"... es pregunta Soler, que creu que és més perillós consumir recursos naturals, que són finits com els minerals, que animals que "es reprodueixen".»
Un sil·logisme impressionant. La senyora de la Fashion Bussiness School considera que com que els animals 'es reprodueixen' llavors no són finits. Tant se val que als animals els calgui nodrir-se de minerals per a viure i reproduir-se. Ara bé, penso jo, els humans són biològicament animals i es reprodueixen. De fet, els humans estan augmentant la seva població exponencialment al planeta. Seria correcte, doncs, emprar els humans per a servir-nos de recursos amb què elaborar vestimenta? Si algun argument justifica moralment el fer servir animals, llavors també serveix per a justificar l'ús d'humans en les mateixes condicions. La distinció d'espècie no és moralment més rellevant que la distinció de raça o sexe.
El que no acabo d'entendre és la situació de les qüestions que exposa al principi del paràgraf; semblen una mica desubicades de la qüestió. Plantegem la mateixa qüestió eliminant la distinció d'espècie: Si sorprenc un humà xuclant-me la sang, el deixo viure o l'elimino? Si un nen al meu càrrec té puces, les mato o permeto que siguin els seus millors amics? Són qüestions peculiars, però continuo sense veure clar la relació que tenen amb el tema del veganisme. El veganisme fa referència a la qüestió de l'ús d'animals. Així doncs, els conflictes que puguin sorgir amb els animals lliures no entren dintre d'aquesta categoria. És com si en el context d'una discussió sobre l'abolicionisme de l'esclavitud humana demanéssim: i què fem si un humà intenta robar-nos? I què passa si un humà intenta assassinar-nos?” No són qüestions que tinguin relació amb la moralitat de l'esclavatge.
Encara no s'han acabat les aportacions de Fashion Bussiness School, que ens ofereix també el costat més místic del seu pensament:
«El consum animal es troba dins del cercle de la vida, “i això és regenerar la nostra pròpia essència, ens manté en equilibri”, afegeix Soler, per a qui el no-consum d'animals condueix a un doble problema: la seva extinció i la superpoblació amb totes les conseqüències".»
El consum animal forma part del «cercle de la vida»? Crec que aquesta expressió resulta massa vaga per a voler dir res en concret però, en tot cas, jo diria més aviat que el consum d'animals sí que forma part d'un cercle comercial. La pràctica de consumir animals forma part dels costums socials i no és una cosa que es produeixi espontàniament. És per això que consumim pell de vaca com una cosa normal però rebutgem consumir pell de gos. És una qüestió cultural. A més, dins del «cercle de la vida» també trobem [1] canibalisme, [2] parasitisme, [3] violació, [4] infanticidi, i una altra sèrie de conductes que no considerem que siguin moralment acceptables. L'ús d'humans com a esclaus també es va intentar justificar, des d'Aristòtil, com a part del cercle de la vida.
D'altra banda, em demano com pot ser que el no consum d'animals condueixi alhora a l'extinció d'animals i a la superpoblació d'animals. No és això profundament contradictori? Per això esmento que aquesta part és la més mística de les declaracions publicades. A la mística suposadament les contradiccions desapareixen. Però al món real que coneixem no.
Espereu però encara, perquè la cosa no acaba aquí:
«Quan se sacrifica un animal per a menjar, la pell, les plomes o els pèls es poden emprar per a la fabricació de roba o altres objectes, "són materials residuals", diu Soler, que està a favor del consum responsable de carn i de peix, "no cal consumir proteïna cada dia".»
Crec que aquesta declaració passa per alt el fet que no ens cal consumir animals per a alimentar-nos. Tampoc ens cal emprar animals per a vestir-nos. La necessitat no és una excusa que pugui sostenir l'ús d'animals per a propòsits com ara la vestimenta o l'alimentació.
El despropòsit continua així:
«No hem de confondre el veganisme amb el respecte al medi ambient. "Que una marca sigui vegana no vol dir que sigui sostenible", puntualitza Soler.» Per exemple, la dissenyadora Stella McCartney va decidir no fer servir materials d'origen animal a les seves col·leccions, però en canvi empra fibres sintètiques que sovint no són bones amb el medi ambient, concretament per l'hàbitat dels animals. "És molt més ecològic un abric de guineu que un de pell sintètica: aquests pèls artificials són supercontaminants", afegeix Gómez Palomo. Avui dia el 60 per cent de les peces de roba que es consumeixen a nivell mundial es fan amb polièster, que triga una mitjana de 500 anys a degradar-se del tot. A més, durant el seu període de vida, als rentats, aquestes fibres desprenen micropartícules que acaben als rius i mars deteriorant la cadena alimentària. Tenim una moda impregnada per la (mala) cultura d'usar i llençar, que ara, des dels grans emporis, es pretén mitigar amb la filosofia vegana, en què es poden lluir peces de roba i no ser sostenible. "No hi ha empremta animal, però es contamina el planeta", diu Soler.»
En efecte, el veganisme és diferent de la consideració del medi ambient. Potser és l'única cosa assenyada que es pot llegir a l'article. El veganisme es defineix perquè s'oposa a l'ús d'animals. El medi ambient pertany a una altra categoria diferent. Això sí, no hi ha res al veganisme que digui que hom s'ha de preocupar solament de no usar els animals i pugui despreocupar-se de tota la resta. A l'assaig de resposta als atacs de Claudio Bertonatti sobre el veganisme ja vaig argumentar que el veganisme suposa rebutjar l'ús d'animals com una qüestió d'ètica bàsica. És una qüestió de principis. Un cop rebutgem l'ús d'animals, hem d'analitzar de quina manera podem satisfer les necessitats alhora que tenim en compte altres preocupacions morals, com ara la destrucció del medi ambient. Però l'ús d'animals no es pot contemplar moralment com una opció ètica; així com tampoc no contemplem l'ús d'éssers humans com a mers recursos, és a dir, com a esclaus. Encara que l'opció menys contaminant de totes les possibles fos criar i matar humans per a fer-los servir com a vestimenta, aquesta opció no seria moralment acceptable. Passa el mateix amb l'ús d'animals.
Si el polièster contamina, llavors la solució èticament acceptable no és usar animals; per la mateixa raó que la solució no pot ser emprar humans per a servir-nos de vestimenta. La solució és deixar d'explotar tant humans com animals i alhora intentar cercar materials que evitin danyar, o que danyin el mínim possible, el medi ambient. Sorprenentment, en un article sobre moda vegana s'han oblidat d'incloure veus de persones que es dediquen a la moda vegana, com és el cas de l'empresa Insecta, i que expliquen com també es preocupen per la conservació del medi ambient des d'una perspectiva vegana.
Com a conclusió, em sembla que l'acusació d'hipocresia sobre el veganisme és del tot desencertada. On és realment la hipocresia? Jo crec que la hipocresia rau en dir que ens preocupem pels interessos dels animals però alhora defensem que està bé explotar-los. És tan hipòcrita com dir que hom es preocupa pels interessos dels humans i alhora defensa que està bé esclavitzar-los. Hipocresia és que dir que estem en contra d'infligir mal als animals i alhora continuem fent-los servir com a articles de consum; causant-los un dany que no es pot justificar moralment ni es pot excusar apel·lant a l'existència real d'una necessitat.
L'explotació d'animals per a vestimenta és un exemple clar que l'ús d'animals no té res a veure amb la necessitat sinó solament amb el prejudici de veure els animals com a recursos per a benefici humà. La indústria d'explotació animal és, doncs, una conseqüència de la mentalitat especista que considera els animals com a éssers inferiors que existeixen per a satisfer les necessitats humanes.
Per cert, com ja he esmentat abans, que un article sobre moda vegana no inclogués cap veu a favor del veganisme va ser el que més em va cridar l'atenció. Hipocresia és també que un mitjà informatiu digui que es dedica a informar el públic però després publiqui un article que és pura propaganda a favor de l'explotació animal i que ni tan sols inclogui altres posicions sobre el tema que es tracta. Això també és hipocresia.
