Els 8 motius veritables per a rebutjar el veganisme

Aquest article és una versió adaptada d’un article original en anglès. He fusionat el punt 2 amb el 4 perquè ambdós es referien a la gestió de recursos naturals, i he aportat un nou argument en l’espai que quedava en aquest darrer punt.

 

 **********************

 

1-NO T’IMPORTA ABUSAR DELS ANIMALS

Si consideres que és acceptable pagar algú per a confinar un animal en una gàbia o per a clavar-li un ganivet a la gola, (encara que no et calgui fer-ho per a viure i que no hi hagi una raó que ho justifiqui), aleshores és comprensible que rebutgis el veganisme.

 

 
2-ODIES EL MEDI AMBIENT

 

Segons l’ONU, la cria i matança d’animals per a menjar és la causa número u d’emissions de gasos contaminants i és una de les causes que més contribueixen als problemes ambientals més greus a escala local i global. Així que, per a tots els que odien el medi ambient, l’opció més eficaç que poden dur a terme per a destruir-lo és consumir carn, productes làctis i ous.

Es gasten fins a 5 quilos de gra per a produir un quilo de carn. És a dir, imaginem que hi ha un nen mort de gana al teu cantó i tu sostens un recipient amb 5kg de fideus; aleshores et menges 1kg i llences els 4 restants a la paperera. Aquest és el repartiment de recursos que fa la ramaderia. Si penses que això és divertit i acceptable, llavors no has de fer-te vegà.

En realitat, tot això ens remet al punt 1 en tant que els animals, humans i no-humans, depenem directament del medi ambient (aire, aigua, terra) per a sobreviure i per a tenir una bona qualitat de vida. El menyspreu pel medi ambient indica un menyspreu per aquells que hi viuen.

 

 
3. ETS UN LLEÓ

Ets un lleó? Persegueixes la teva presa, la mates amb els ullals i llavors procedeixes a esquinçar-li el cos amb les dents per a menjar-ne la carn? Si és així, probablement ets incapaç de ser vegà.

 

 

4.TAN SOLS T’IMPORTA EL BENESTAR

Si consideres que als altres animals solament els importa evitar el sofriment i aconseguir plaer, aleshores és coherent que recolzis i participis en la seva explotació; sempre que aquesta explotació procuri reduir el sofriment i fomentar el benestar.

 

 
5.ETS PROPIETARI D’UN NEGOCI D’EXPLOTACIÓ ANIMAL

Siguem seriosos. Si ets el propietari d’una granja o d'un escorxador, aleshores tens un interès econòmic en què la gent consumeixi animals. Així doncs, et resultarà molt difícil acceptar que la manera de guanyar-te el sou ve d'uns fets que atempten contra els principis més bàsics de l'ètica.

 

6. CREUS QUE LA FORÇA FA EL DRET

Cada cert temps ens trobem amb individus que pensen que és moralment acceptable abusar d'altres simplement perquè poden fer-ho. Si és el teu cas, llavors el veganisme no és compatible amb la teva manera de pensar.

 

 
7. ETS UN ANIMAL MAMÍFER NADÓ

Les femelles dels mamífers solament produeixen llet després de l'embaràs. Per què? Per convertir ràpidament el fill petit en un adult. Així que, si el teu objectiu és, per exemple, convertir-te a la llarga en un boví adult de 600 quilos, no deixis de beure la llet de vaca.

 

 
8. T'AGRADA EL SADISME

Et causa plaer provocar deliberadament que altres persones (humanes o no humanes) pateixin? Estàs de sort! El consum de productes d'origen animal és una de les maneres més fàcils d'aconseguir aquest plaer i fer que els altres pateixin.

 

**********************

 
Sento que algunes persones poden considerar ofensiva aquesta exposició (és obvi que alguns dels motius tenen intenció satírica) però atès que no he trobat cap argument que refuti el veganisme, ni tampoc cap raó que justifiqui l'explotació animal, és evident que hi ha d'haver alguna causa que expliqui per què els humans discriminem i explotem els altres animals. Algunes de les hipòtesis esmentades poden ser perfectament verídiques, almenys en determinats casos.

 
Hi ha la possibilitat que hagi altres motius? Sí, és clar. Hi pot haver una explicació de tipus naturalista i una altra de tipus cultural. Però, independentment de quina sigui la tesi que expliqui aquest comportament, l'únic que és clar és que no hi ha cap justificació que legitimi la nostra dominació sobre els no-humans.

La insistent confusió sobre el concepte dels Drets Animals

 He trobat una notícia que diu així:

«Noruega crea una unitat de policia per a protegir els drets animals.»

Entenc que la notícia està mal redactada en l'ús dels termes.

    Primer; els animals no humans no tenen drets legals reconeguts. Ni a Noruega ni a cap altre país. Els animals no humans són sotmesos a la condició de propietat. I la propietat no pot tenir legalment drets. Tan sols els qui són considerats com a subjectes poden tenir-los; però la propietat és un tipus d'objecte, no de subjecte.

    Segon; segons la llei, els animals no humans són recursos econòmics. La legislació considera els animals no humans com a béns mobles que estan al servei dels humans. Per això existeixen els vivers, les granges d'animals, els escorxadors i altres centres d'explotació que comercien amb les vides dels animals per a benefici humà. Aquesta és la situació actual a tots els països del món.

La funció de la policia consisteix a protegir la propietat animal davant de possibles usos o ingerències que no estiguin reconegudes per llei. Per exemple, es considera que fer puntades de peu a un gos per pura diversió no és una finalitat acceptable i llavors es prohibeix. Però no perquè es reconegui que el gos té drets, sinó perquè la llei regula límits de l'ús de la propietat; de la mateixa manera que la llei prohibeix calar foc a casa nostra. És una simple regulació en l'ús de la propietat. Ni les cases ni els animals no humans tenen ni poden tenir drets legals reconeguts mentre estiguin sotmesos a l'estatus de propietat. Els qui tenen drets legals reconeguts són els propietaris: els humans.

És que potser prohibir que les cases siguin incendiades significa reconèixer que les cases tenen dret a la vida o dret a la integritat física? Per descomptat que no. De la mateixa manera és absurd parlar de "drets dels animals" quan la llei regula l'ús que fem dels no-humans com a propietat dels humans.

Curiosament la pròpia notícia aclareix que el motiu real que impulsa aquesta legislació és la intenció de protegir els humans:

«La iniciativa es va crear sota l'argument que qui fa mal a un animal és capaç de fer mal a un humà.»

No ens ha de sorprendre que l'objectiu de la llei sigui protegir de manera específica els éssers humans. Les lleis —en plena consonància amb la mentalitat especista predominant a la nostra societat— solament reconeixen els humans com a persones amb drets. Si la llei protegeix d'alguna manera altres animals és en realitat perquè això beneficia els humans.

És així com està estructurat el nostre sistema legal i no pot funcionar d'una altra manera en el context actual. Per tal que això canviés s'hauria d'abolir primer l'estatus de propietat sobre els no-humans i seguidament reconèixer-los com a persones jurídiques. Òbviament això és impossible a la pràctica a curt termini. Per arribar a aquest punt primer hi hauria d'haver una majoria social que rebutgés la utilització d'animals no humans com a recursos per als humans, a través del veganisme.

Per si no n'hi hagués prou, el contingut de la notícia no es limita solament a desinformar sinó que també delira fins al punt d'afirmar que Noruega ha entès que els animals tenen dret a la vida:

«Mentre ens anomenem humans, hem de respectar que els animals mereixen tant de respecte com nosaltres i que el seu dret a viure és igual que el nostre. Noruega ho entén a la perfecció i ha creat una unitat de policia encarregada de protegir els drets dels animals.»

Tota la notícia és un complet absurd tal i com està escrita.

Si fos cert que Noruega reconeix, per exemple, el dret a la vida d'altres animals, aleshores, per què maten animals per a servir de menjar? Per què és legal la caça, la pesca, els escorxadors i altres activitats que sistemàticament tenen com a finalitat destruir la vida dels animals no humans?

Si realment se'ls reconegués el dret a la vida llavors ja no se'ls podria matar per a aquests propòsits, igual que no es pot matar éssers humans per a servir de menjar o per a fer abrics. Com encertadament aclareix el professor Gary Francione sobre el concepte del que és un dret:

«Un dret és protecció no conseqüen-cialista per a un interès: això significa que protegim aquest interès encara que hi hagués conseqüències bones en un sentit general si no ho féssim.»

Però mentre els animals continuïn sotmesos a la condició de propietat, qualsevol iniciativa legal l'única cosa que podrà fer és regular l'ús que els humans fan dels no-humans. Exactament el mateix que passava al segle XIX, quan existia l'esclavitud humana que sotmetia milions d'éssers humans a ser propietat d'altres humans.

Per tant, la qüestió que ens hauríem de plantejar en primer lloc és: és just que considerem els altres animals com a propietat nostra?

Sabem que els altres animals no són objectes: posseeixen sensibilitat i interessos propis. En considerar-los com a propietat, els cosifiquem i vulnerem els seus interessos perquè nosaltres puguem obtenir un benefici mentre destruïm la seva llibertat i les seves vides. Els discriminem de la comunitat moral pel simple fet de no ser humans.

Si entenem que és injust discriminar moralment els individus per la raça o el sexe, no és igual d'injust discriminar per l'espècie? Aquest és el veritable centre de tota la qüestió que plantegem.

D'altra banda, aquesta confusió que denuncio està fomentada també per l'existència del terme «Dret Animal» que fa referència a un àmbit jurídic que tracta sobre l'estatus legal dels animals no humans.

Tot i això, el Dret Animal no equival que els animals tinguin drets. Això tan sols vol dir que hi ha una part de la llei que es dedica a postular les normatives legals que afecten específicament els animals no humans. En aquest àmbit, hi ha alguns juristes que proclamen a favor de dotar els animals no humans de l'estatus de persones jurídiques per treure'ls de la condició de propietat; perquè mentre els no-humans siguin propietat humana mai no podran tenir drets.

En definitiva, hem vist que com a conseqüència de la manca d'interès i de coneixement, la redacció de les notícies són enganyoses i desinformen sobre quina és la situació real dels animals a la nostra societat, i dificulten així que hi hagi un qüestionament seriós sobre el problema que suposa la relació moral que tenim amb ells.

Anomenar "drets" les regulacions sobre la manera com són explotats els animals no humans és un exemple notori del mal ús dels mots i dels conceptes, cosa habitual a l'hora d'informar sobre aquesta qüestió.

Per entendre millor el que significaria realment reconèixer que els altres animals tenen drets, recomano llegir l'article titulat: «Drets Animals, En Poques Paraules».

Una observació sobre el «carnisme»

En aquesta entrada voldria fer una anàlisi crítica al voltant del concepte de «carnisme» que exposa l'autora Melanie Joy a la seva obra. La intenció d'aquest assaig no és resumir ni ressenyar el llibre sinó analitzar determinats aspectes dels arguments que exposa.

En primer lloc, considero que el concepte de carnisme no aporta cap noció nova que no estigués ja inclosa a la crítica a l'especisme. L'únic que fa Joy és reduir aquesta crítica a l'explotació d'altres animals per a menjar; més concretament per a la carn —d'aquí ve òbviament el terme.

Em sembla que solament tindria sentit parlar de carnisme si partim d'una perspectiva vegetariana que considera que fer servir altres animals per a carn és una cosa que mereix una consideració especial o exclusiva davant d'altres pràctiques especistes. Però penso que això és un error. El vegetarianisme és un prejudici. No és menys injust emprar algú per a convertir-lo en carn que per a convertir-lo en un abric, o en una màquina de produir llet o ous, o en una mascota, és a dir, en un esclau per a companyia.

Com bé explica el professor Gary Francione, el que Joy anomena carnisme seria simplement una manifestació concreta de l'especisme, però no hi hauria tal cosa com un «sistema invisible de creences» que consideri altres animals com a carn. El que sí que existeix és una ideologia explícita i molt visible que tracta els animals com a recursos per a satisfer els desitjos humans.

Per això entenc que el carnisme és un invent innecessari que solapa el concepte de cosificació dels animals. La idea del carnisme prové de prendre el significat de la cosificació per solament limitar-lo injustificadament a la cosificació en carn. Però no hi ha cap raó que justifiqui aquest reduccionisme.

El que permet i retroalimenta la cosificació dels animals és el prejudici de l'especisme, que alhora afavoreix i perpetua la cosificació activa sobre els altres animals a través de la seva explotació.

És cert que la major part dels animals explotats són emprats per a aliment; però també hi ha molts animals que no usem per a servir de carn, ni per a ser menjar ni tan sols. Milers de milions es fan servir, per exemple, per a servir de vestimenta, de transport, de mer entreteniment o són forçats en experiments científics.

Hi ha un adoctrinament inserit en la nostra cultura destinat a veure els altres animals com a éssers inferiors que existeixen per a ser mitjans per als nostres fins. Però no és un adoctrinament «carnista». No ens adoctrinen a per veure els altres animals específicament com a carn —potser considerem els gossos com a carn?— sinó per a considerar-los com a éssers inferiors que existeixen al món per a servir-nos a nosaltres, els humans. Això és l'antropocentrisme moral.

Així doncs, darrere del que Joy ha anomenat «carnisme» es troba en realitat l'antropocentrisme. La seva pretesa originalitat no va més enllà d'haver-se inventat un nou mot innecessari que incorre en el típic prejudici vegetarià de creure que fer servir els animals per a obtenir carn és diferent o més important que qualsevol altre ús d'animals.

Des del punt de vista antropocentrista, els cavalls són vistos com a mitjans de transport. Seria convenient, per tant, inventar el concepte de «transportisme»? Sembla una mica absurd. Aquestes especificacions no ajuden gens a comprendre l'assumpte a què ens referim i solament estableixen discriminacions arbitràries; segmentant a trossos allò que forma part d'un únic problema. És una vulneració del principi de simplicitat.

Melanie Joy es refereix gairebé exclusivament al consum de carn tot i que menjar ous, consumir lactis i consumir mel també ho considero menjar animals. Ens mengem allò que produeixen els seus cossos i, per això, ens mengem la seva llibertat i les seves vides.

Així, el que ha fet Melanie Joy és centrar-se exclusivament en el consum de carn i intentar explicar-ne la causa psicològica i ideològica. Però l'anàlisi que exposa no es diferencia en allò essencial del que seria una explicació de l'especisme. Quan parla de carnisme del que parla en realitat és d'una part de l'especisme; en concret de la creença antropocèntrica que els humans estem legitimats a explotar els altres animals —a fer-los servir per a satisfer les nostres necessitats i desitjos.

El consum de carn no és l'única demanda d'explotació animal que hi ha al món. Hi ha altres formes d'explotació que no impliquen l'ús d'animals com a aliment i que causen milions de víctimes: animals usats per a servir de vestimenta, en experimentació, o com a entreteniment. No veig cap raó que justifiqui privilegiar o prioritzar el consum de carn sobre la resta d'usos d'animals.

A uns animals els fem servir de menjar i altres de vestimenta, o per a servir de companyia, o per ser el nostre entreteniment, o els emprem en experiments científics; però tots ells per igual han estat sotmesos a la condició de propietat. Per tant, no tindria sentit que parlem de carnisme tret que defensem l'error del vegetarianisme —i no hi ha una bona raó per a fer-ho. Sostinc que hauríem d'assumir com a base moral el veganisme i l'ètica dels Drets Animals, partint necessàriament de la crítica a l'especisme i la cosificació sobre els no humans.

A banda de tot això, crec que he trobat un altre problema greu en la teoria de Melanie Joy. No solament ens trobem amb el prejudici vegetarià, sinó que també trobem que la teoria de Joy inclou el prejudici benestarista; això és: la creença que als altres animals tan sols els importa evitar el patiment i obtenir plaer. La creença que està bé usar els animals sempre que ens preocupem pel seu benestar.

Al llibre de Joy s'al·lega que els animals pateixen en ser explotats, ja sigui d'una manera o altra, i que la manera més efectiva d'evitar causar aquest patiment és no participar en aquesta explotació. Molts benestaristes no consumeixen productes de l'explotació animal precisament per aquest motiu i no pas perquè estiguin en contra de l'esclavatge per principi moral.

No he vist enlloc del text que Melanie Joy s'oposi a la dominació de l'ésser humà sobre els altres animals. Ella afirma que s'oposa a la crueltat. Però no he vist una denúncia de l'esclavatge animal i l'explotació en general sobre els altres animals. De fet, al llibre promou organitzacions benestaristes com HSUS i HFA que advoquen a favor de reformar l'esclavitud amb mesures de benestar animal, que en realitat no afavoreixen el benestar dels animals sinó l'eficiència econòmica de la indústria d'explotació animal.

Passa sovint que hi ha persones que no volen rebutjar l'especisme però sí que s'oposen a un determinat ús industrial d'animals com a menjar i, per tant, els convé que l'oposició no es faci contra l'especisme —i contra l'opressió que exercim sobre altres animals— sinó contra el que anomenen carnisme. És per això que el carnisme més aviat podria ajudar a ignorar i perpetuar l'especisme en comptes de combatre'l; així com a perpetuar la idea benestarista que el problema no és que explotem els animals sinó que la qüestió es limita a la manera com els explotem. El problema no és l'emprar animals, diuen els benestaristes, sinó que solament ens hem de preocupar pel patiment i les condicions del tracte —allò que molts anomenen 'maltractament'— que els donem en fer-los servir pel nostre benefici.

No són aquests els únics errors que m'ha semblat veure a l'obra de Joy però la prioritat de la concisió m'obliga a assenyalar tan sols allò que em sembla més important.

En conclusió; diria que Melanie Joy ha seleccionat diverses idees que ja estaven en obres anteriors d'altres autors i simplement les ha repetit sota un nou mot que s'ha inventat i les ha restringit de manera injustificada a la qüestió del consum de carn.

Per descomptat que alguns aspectes de l'anàlisi que apareix al llibre són encertats en tant que denuncien la cosificació dels animals. És cert que l'obra de Joy ha ajudat a difondre la comprensió del factor psicològic en la nostra relació amb els animals. El que jo critico és la manera que té d'enfocar-ho, com és d'innecessari inventar mots nous que no aporten conceptes nous, i el fet que la seva teoria assumeixi el prejudici del benestarisme.

No dubto que aquest llibre pugui ajudar a prendre certa consciència sobre el greu problema en la nostra relació amb els altres animals, però també entenc que serà una consciència deformada i limitada per alguns dels mateixos errors que causa i fomenta la nostra violència sobre els animals.

És millor llegir aquest llibre que no llegir res, és clar. Però penso que també seria millor llegir-lo de manera crítica i tenint en compte aquestes consideracions que he exposat.