Diferències

Sempre he dit en aquest bloc que tot ús d'animals no humans és moralment incorrecte. I que no hi ha diferències en el motiu pel qual tots aquests usos, són, una injustícia; tant si es tracta d'un ús per a menjar o per a vestir-nos o per a divertir-nos gràcies a ells. Fer a altres animals una cosa que mai voldríem que ens fessin a nosaltres és sempre reprovable sense importar el propòsit que cerquem.

Algunes persones m'han assenyalat que elles consideren que sí que hi hauria diferències rellevants. Elles afirmen, per exemple, que és diferent el fet de menjar animals perquè hem estat educats en la creença que és un requisit que cal per a poder viure bé. En canvi, ningú assenyat creu que per a divertir-se calgui realment torturar i matar animals.
 
Aquesta diferència és important, i crec que cal parlar-ne, però no incumbeix concretament als interessos dels animals que pateixen la violència. Aquest és el nivell al que jo em refereixo quan afirmo que no hi ha diferències essencials.

Ells pateixen i moren igualment sense importar-los si se'ls fa servir per a menjar o qualsevol altre propòsit. En aquest sentit, no hi ha cap diferència. Des del punt de vista de la víctima no hi ha, doncs, diferència.

D'altra banda, des d'un punt de vista purament objectiu, és igual d'innecessari menjar animals que divertir-se gràcies a ells causant-los mal, patiment i mort. Des del punt de vista objectiu dels fets tampoc no hi ha diferència.
 
Si la pràctica de menjar animals es pot catalogar de gastronomia llavors no hi hauria d'haver cap objecció a denominar com a art la tauromàquia. Tampoc no hi ha diferència en aquest aspecte. Ambdues activitats formen part de la cultura actual.

Aquella diferència que algunes persones em comenten, entenc que es refereix a la mentalitat dels qui cometen aquests actes de dominació i violència contra els altres animals. Pot ser que la majoria de la gent mengi animals perquè creu erròniament que li cal per a sobreviure, i perquè no són conscients del mal i el patiment en què participen. Però no és així en tots els casos.

Hi ha molts individus que disposen de la mateixa informació que nosaltres i malgrat tot decideixen deliberadament continuar menjant animals perquè consideren que l'ésser humà és superior i està legitimat a emprar els altres animals per al seu propi benefici.

Amb més greuge si és possible: hi ha animalistes que saben perfectament que els éssers humans podem viure de manera saludable amb una dieta exclusivament vegetal. Tot i això, han decidit continuar imposant patiment i mort als animals a través del seu consum alimentari, sense que n'hi hagi necessitat. Com pot ser que es considerin “defensors dels animals”?

Al seu llibre titulat irònicament «¡Vivan los animales!» Jesús Mosterín intenta justificar que explotem altres animals per a servir-nos d'aliment dient que: “l'alimentació d'uns animals gràcies als altres és un tret de les cadenes tròfiques de la naturalesa, i per això no té res de moral ni d'immoral”. Mosterín recorre a una fal·làcia naturalista per excloure de la nostra consideració moral el fet que tractem a altres animals d'una manera que consideraríem inacceptable si es tractés de nosaltres mateixos o d'altres éssers humans. Per aquest motiu potser a aquest llibre li correspondria millor el títol de “Morin els animals pel nostre caprici!

D'altra banda, la idea que els aficionats a la tauromàquia gaudeixen amb el patiment d'un animal solament pot ser cert en part. Jo recordo haver vist per televisió imatges de curses de braus fa molts anys i no haver sentit res especial a part de certa perplexitat. Això va ser molt abans d'empatitzar amb els interessos dels altres animals. L'empatia i el reconeixement moral és un procés que pot sorgir en l'evolució personal i no sempre és una cosa que apareix de manera espontània o instantània.

Per tant, podem suposar que molts afeccionats a aquestes activitats no són realment conscients del patiment de la víctima. No pretenc justificar la seva conducta sinó simplement constatar un fet a partir de la meva experiència. Hi ha casos coneguts d'ex-afeccionats a la tauromàquia per tradició familiar que a partir d'una experiència concreta van prendre consciència moral i van empatitzar amb els animals. Abans no reconeixien la víctima com algú que pateix sinó com alguna cosa amb què divertir-se.

M'agradaria assenyalar també que la tauromàquia no és únicament una activitat que es faci merament per diversió, com si fos un simple joc. És més que això. És una tradició festiva que simbolitza el domini de l'ésser humà sobre la resta d'animals. És, en realitat, un ritual molt seriós per als qui hi participen, per ridícul i absurd que ens pugui semblar des de fora.

De la mateixa manera, menjar animals no es fa solament per una suposada necessitat sinó també per a participar en la supremacia humana sobre la resta d'animals. La nostra pràctica de menjar animals és també un ritual de violència i dominació.

Malgrat tot, des del punt de vista ètic, cap fi no justifica moralment un mitjà. No importa quin sigui el fi. Els mitjans han de ser igual de justos que els fins. Fer patir i matar algú per menjar-lo és igual d'immoral que fer-lo patir i matar-lo per divertir-te.

Podem dir que si tenim en compte que menjar animals no és una necessitat per a viure, l'única justificació per a fer-ho és el plaer que se n'obté. Així doncs, podem veure que no hi ha aquesta diferència radical entre fer servir animals nohumans per a diversió o fer-los servir per menjar.

En conclusió, podem afirmar que qui sàpiga el que passa a les granges i als escorxadors, i encara essent conscient que els altres animals senten i pateixen com nosaltres decideixi ignorar o rebutjar el veganisme, llavors aquesta persona es comporta moralment igual que aquells que gaudeixen torturant i matant animals indefensos amb les seves pròpies mans.

 

Alliberació de visons; i altres animals

Granges d'esclaus

 

 

Una de les accions més difoses dins de l'activisme a favor dels animals ha estat l’alliberament directe de les gàbies i centres d'internament on estaven confinats. En aquest article m'agradaria comentar alguns aspectes morals i empírics en els quals es basa la justificació d'aquestes accions d’alliberament.

Abans que res, m'agradaria deixar clar que no em sembla ni tan sols oportú el fet de considerar que aquestes accions siguin il·legals. L'existència d'una certa llei no és un argument a favor de la moralitat d'aquesta llei. Les lleis han de supeditar-se a la moral, i no al revés.

A l'hora d'entrar a valorar la pertinència dels alliberaments d'animals que pateixen l’explotació animal, el primer que s'hauria de tractar és precisament de l'alliberament de qualsevol animal i no d'una espècie en concret.

Per exemple, algú que se centrés exclusivament en justificar l'alliberament de visons estaria caient en l'error de reforçar l’especisme -encara que s'autoanomeni "antiespecista"- precisament perquè ni tan sols esmenta en cap moment els altres animals que també pateixen l'esclavitud, ni deixa clara la naturalesa del problema en general. Els visons no tenen més dret, ni menys, que altres animals a ser lliures de l'esclavitud i l'explotació.

Exposaré una analogia que crec que pot ajudar a comprendre per què alliberar animals no està sempre justificat per si mateix.

Imaginem que alguns individus duen a terme la iniciativa d'alliberar lleons tancats a les gàbies d'un circ, o d'un zoo, i deixar-los completament lliures sense cap supervisió.

Tenint en compte que tan visons com lleons són carnívors depredadors, la diferència en realitat és només de mida -la mida dels animals depredats.

Sabent que és molt probable que en els dos casos ataquin i matin altres individus; qui els ha alliberat és directament responsable de la mort d'aquests individus.

L'espècie no és rellevant per a aquest argument, perquè el cas val igualment si l'alliberament fora d'éssers humans que per algun motiu es comportin amb agressivitat i tendeixin a atacar i matar altres individus.

Qui cregui que, dins del context humà, està bé alliberar visons al seu lliure albir però no està bé fer el mateix amb altres animals carnívors depredadors com tigres o lleons llavors està caient en una discriminació especista.

Des d'una perspectiva moral de Drets Animals ningú no s'oposa a l'alliberament dels visons o altres animals, en si mateix, sempre que això no impliqui violar els drets fonamentals d'altres persones -humanes i no humanes. Els alliberaments es poden dur a terme d'una manera responsable, sense violar els drets bàsics d'altres individus, i fins i tot de manera educativa.

Un altre tema a part és si aquests alliberaments serveixen per aconseguir que els visons o els animals en general deixin de ser explotats per l'home. No hi ha evidències que sigui així i, de fet, l'esclavitud animal ha crescut cada any en nombre de víctimes a tot arreu.

El nombre d'animals salvats mitjançant rescats durant els últims 50 anys no arriba ni tan sols al nombre d'animals assassinats als escorxadors durant les últimes 24 hores; per no esmentar tots els que són criats i esclavitzats, el nombre dels quals és de diversos bilions.

Mentre la societat humana continuï essent especista i consideri legítim l'ús d'altres animals, llavors el problema estarà sempre molt lluny de solucionar-se. El que cal és canviar aquesta mentalitat que és la causa de l'opressió contra els animals.

Qui desitgi el total alliberament dels animals hauria de tractar de treballar d'una manera educativa per tal que els animals deixin de ser explotats pels éssers humans. Hem de fer evolucionar el paradigma moral de la nostra societat, a través de l'activisme educatiu, cap a valors d'igualtat, respecte i no violència, sense discriminació injusta per motius de raça, sexe o espècie.

Si algú desitja realment alliberar els altres animals de la nostra violència, considero que l'opció correcta i realment útil per aconseguir-ho és el veganisme.

Tot i que aquests càlculs són difícils de precisar, es diu que un vegà evita, cada any, que aproximadament 95 animals siguin agredits i portats al món per a consum humà -hi ha altres càlculs que amplien el nombre a entre 371 i 582 animals, però aquí farem servir la menor xifra estimada.

Suposem que hi hagués un milió de vegans al món -encara que en realitat n’hi ha molts més-, aleshores en un any se salvarien, almenys, 95 milions d'animals de ser agredits i fets arribar al món per a benefici humà.

Si tota la societat es fes vegana, el nombre d'animals que salvaríem, que evitaríem que fossin explotats, seria de milers i milers de milions.

El veganisme és, sense cap mena de dubte, l'alliberament animal més gran de tota la història, i l'única base per aconseguir un alliberament total.

 

Una reflexió sobre la llibertat

«El sentit fonamental de la llibertat és ser lliure de cadenes, lliure de confinament, lliure d'esclavitud.» ~ Isaiah Berlin

 

Parlar de la llibertat en abstracte pot ser un símptoma de confusió o demagògia. La llibertat és un concepte relacional. Aquest concepte no té sentit si no especifica a quin tipus de llibertat ens referim. Hi ha dues categories fonamentals de llibertat: la llibertat positiva i la llibertat negativa. La llibertat positiva és la llibertat per a poder fer X, és a dir, la possessió de la capacitat i els mitjans per assolir X. La llibertat negativa és la llibertat de no estar sotmès a X, és a dir, l'absència d'una situació concreta de coerció.

La llibertat és una noció que es pot referir a diverses coses incompatibles entre si. Aquesta mateixa paraula es pot veure expressada en diferents doctrines morals i polítiques. Si no definim què volem dir amb aquest terme no podrem entendre a què es refereix realment.

Una altra distinció fonamental del concepte de llibertat rau en la diferència entre la llibertat empírica i la llibertat moral.

La llibertat empírica es refereix a la capacitat real d'acció que un individu posseeix per actuar sense estar físicament limitat o coaccionat per altres. La llibertat moral és un concepte que delimita el radi d'acció que tenim per actuar sense trencar un principi ètic. És a dir; la llibertat empírica assenyala fins on arriba físicament la nostra capacitat d'actuar i la llibertat moral assenyala fins on arriba moralment la nostra capacitat d'actuar.

La teoria moral dels drets morals —ja es tracti dels Drets Humans o dels Drets Animals— no reivindica la llibertat per si sola sinó que precisament posa límits i protegeix certs interessos davant de les possibles ingerència dels altres.

Els qui volen explotar els animals reivindiquen la llibertat per a dur a terme les seves activitats; mentre que els defensors dels Drets Animals reivindiquen la llibertat dels animals a no ser explotats.

A simple vista, sembla que el concepte de llibertat per si mateix no ajuda gaire a entendre quina de les postures és la correcta.

No obstant això, podem comprovar que resulta lògicament contradictori afirmar que cal respectar la nostra llibertat per poder explotar els altres animals, atès que aquesta explotació implica destruir la seva llibertat. Que potser també s'hauria de respectar la nostra llibertat per practicar el racisme i el sexisme?

Els partidaris de l'antropocentrisme afirmen que ells han de tenir el dret a decidir sobre la vida dels animals no humans per al benefici propi. És a dir, ells demanen que es respecti la seva llibertat per violar la llibertat dels altres animals, discriminant així la voluntat i els interessos dels no-humans. Però aquesta pretensió viola el mateix concepte de dret moral, ja que no hi pot haver un dret que consisteixi precisament a violar els drets dels altres.

La nostra llibertat acaba exactament en el mateix punt on comença la llibertat dels altres. No hi ha cap raó que justifiqui ignorar o menysprear la llibertat d'altres animals per viure lliures d'explotació i d'agressions per part nostra, de la mateixa manera que respectem aquesta mateixa llibertat en els éssers humans.

En una ètica racional, la llibertat ha de ser compensada mitjançant la igualtat i viceversa.

És per això que no hi pot haver un dret genèric a la llibertat sinó drets específics dels individus particulars que protegeixen interessos concrets. Aquests drets protegeixen interessos, malgrat que respectar-los suposi negar el possible benefici d'altres individus o de la comunitat en general. És a dir, encara que poguéssim obtenir un benefici per a nosaltres emprant animals com a aliment, vestimenta, entreteniment o en experiments mèdics en contra de la seva voluntat, no ho hem de fer perquè això suposaria violar els seus drets morals.

Encara que se'ls pot sotmetre mitjançant la força i reprimir-ne els desitjos; tots els éssers sentents tenen un interès bàsic inherent a ser lliures, és a dir, a poder actuar amb autonomia d'acord amb la seva pròpia voluntat sense ser sotmesos a la voluntat dels altres. La intencionalitat no és un fenomen exclusiu en éssers humans. Els altres animals també tenen desitjos, intencions i propòsits. Ells tenen la seva pròpia voluntat. Aquesta capacitat pot variar en complexitat segons l'espècie i l'individu, però sembla que la intencionalitat és una facultat inherent a tots els éssers sentents.

 

Com nosaltres, els altres animals tenen un desig genuí de ser lliures. No volen estar tancats contra la seva voluntat ni sotmesos als desitjos aliens. Per això, quan les circumstàncies els ho permeten, intenten sempre escapar dels seus captors, i en algunes ocasions ho aconsegueixen. Encara que malauradament aquesta llibertat no sol durar gaire ja que són perseguits pels esclavistes o el dany que els ha causat el confinament els dificulta viure lliures com voldrien.

Tendim a pensar que als altres animals tan sols els preocupa evitar el patiment o buscar el gaudi, però el que és cert és que les experiències subjectives dels altres animals abasten més enllà del plaer i el dolor. A la seva obra conjunta, el biòleg Marc Bekoff i Jessica Pierce han explicat que la llibertat és un interès fonamental dels animals, en tant que són agents que tenen voluntat i volen prendre decisions sobre el seu moviment i el desenvolupament de la seva vida.

Els altres animals, com nosaltres, també volen conservar la seva vida i protegir-se de les amenaces que els poden fer mal. Així mateix, tenen un interès a no estar sotmesos a la voluntat aliena que els impedeixi desenvolupar les seves vides lliurement, sense coaccions, i prendre decisions pròpies. D'aquesta manera, el professor James Rachels argumenta que si reconeixem als humans un determinat dret a la llibertat, llavors no podem lògicament restringir aquest dret a altres animals que tenen el mateix interès a estar lliures d'interferència i sotmetiment.

La majoria de la gent s'oposa a causar danys o patiments innecessaris als animals que hem esclavitzat, però no s'oposa al fet mateix d'esclavitzar-los, és a dir, que els continuem emprant com la nostra propietat, com a mers recursos per a satisfer les nostres necessitats i desitjos. Aquesta és una altra de les moltes diferències rellevants entre la posició del benestarisme i la dels drets animals. El benestarisme redueix la preocupació pels animals al benestar, mentre que la teoria dels drets reconeix que els animals tenen una varietat d'interessos.

No és el mateix preocupar-se pel benestar dels esclaus que cercar que deixin de ser esclaus. Quan l'esclavitud d'éssers humans era legal, hi va haver persones que van intentar que no es causés sofriment innecessari als humans esclavitzats i que aquests disposessin de cert benestar, mentre que d'altres van intentar abolir l'esclavitud.

Els animals mereixen poder viure les seves pròpies vides, sense que nosaltres els sotmetem a les nostres necessitats i desitjos. És una qüestió de justícia. Atès que la diferència d'espècie no és una diferència que justifiqui una discriminació moral, això significa que els altres animals mereixen el mateix respecte que nosaltres. Mereixen viure les seves vides de manera independent sense ser sotmesos a la nostra dominació. Tots els éssers dotats de sensació o consciència sensitiva, éssers que tenen la seva pròpia voluntat i interessos, tenen el dret bàsic a no ser tractats com les nostres propietats.

D'altra banda, els animals no humans que viuen sota la nostra tutela mai no poden ser pròpiament qualificats com a “lliures”, fins i tot si viuen en refugis i santuaris, o cuidats per individus particulars. Gairebé tots ells són persones refugiades de l'esclavitud o descendents d'esclaus.

Limitar la llibertat de les persones que estiguin sota la nostra tutela —ja siguin nens, animals, humans discapacitats o senils— no viola els seus drets sempre que es faci exclusivament pel seu benefici, és a dir, per a protegir la seva vida i el seu benestar, mentre que ells no poden responsabilitzar-se de la seva pròpia vida en el context en què es troben.

Per descomptat, això no justificaria segrestar un humà, o un animal no humà que visqui en llibertat, amb l'excusa que ens preocupem pel seu benestar. Això sí que seria una violació de la seva autonomia personal. Els animals tenen dret a viure als seus hàbitats, amb les seves comunitats i famílies, sense interferència ni intervenció humana en contra de la seva autonomia.

En el primer cas que he assenyalat ens referim a persones que estiguin sota la nostra responsabilitat pel fet que som causants de la seva existència o que tenim un deure de tenir-ne cura per ser familiars, o a un animal que hagi estat víctima d'éssers humans. La tutela ha d'estar justificada per un enllaç de causalitat moral; i mai per un interès instrumentalista o de benefici personal.

Es viola el dret d'un individu quan atemptem contra el seu interès legítim per a beneficiar-nos-en nosaltres, és a dir, quan el tractem com si fos un objecte o un recurs que existeix per a satisfer els nostres desitjos o per assolir algun objectiu que nosaltres estimem desitjable; això és explotació d'éssers sentents. La instrumentalització forçada dels animals és una violació de la seva llibertat. Així doncs, com argumenta la filòsofa Valéry Giroux, hem d'acabar amb l'explotació institucionalitzada dels animals, ja que els animals no solament tenen interès en el seu propi benestar i supervivència sinó que també tenen interès en la llibertat.

El que proposa el veganisme és simplement reconèixer que els altres animals han de ser lliures de l'esclavitud a què els hem sotmès. Tenen el mateix dret que nosaltres a gaudir d'aquesta llibertat. Per això, hem de deixar de fer-los servir i de considerar-los com a mitjans per als nostres fins. Veganisme és sinònim d'alliberament animal. Veganisme és llibertat.