1 de novembre de 2021

L'activisme com a imperatiu moral


Amb aquest assaig pretenc defensar la idea que assumir el veganisme implica també fer activisme; tal i com assumir el veganisme implica necessàriament deixar de participar en l'explotació animal i deixar de donar suport, demandar i finançar l'ús i el consum d'animals.

Disposo de diversos arguments que sostenen la defensa d'aquesta tesi que voldria exposar de manera concisa. Concretament em recolzo en dos arguments principals: un argument històric, relacionat amb la fundació del veganisme, i un argument contextual, relacionat amb la nostra situació a la societat.

El veganisme va ser creat, expressament, per a acabar amb l'explotació animal. Aquest és el seu sentit i no cap altre. Per tant, si el veganisme va ser fundat per a abolir l'explotació animal, aleshores no és coherent que ens anomenem vegans si no aportem algun esforç per a eradicar l'explotació dels animals. Si a l'única cosa que ens dediquem és a intentar evitar tan com sigui possible la participació en aquesta explotació, això, potser, ho hauríem d'anomenar més aviat abstencionisme, però no és el veganisme tal i com va ser concebut pels seus fundadors.

Amb aquesta reflexió no pretenc menysprear els esforços que es realitzen per a evitar el consum de substàncies d'origen animal i per a cercar alternatives a l'ús d'animals; ni molt menys. Això és una part molt important i necessària. Tan sols pretenc assenyalar que aquest punt no inclou tot allò que significa el veganisme.
 
Tots, pel fet de viure en aquesta societat, continuem involucrats en l'explotació animal. És impossible viure en aquesta societat sense tenir cap mena de relació, encara que sigui indirecta o involuntària, amb l'explotació dels animals. Per tant, si decidim continuar vivint-hi, contraiem el deure d'esforçar-nos a reformar-la cap al veganisme. Per a deslliurar-nos totalment de qualsevol participació nostra en l'explotació animal hauríem d'abandonar la societat humana i anar-nos-en a viure a un territori independent. Si no tenim previst fer-ho, aleshores tenim el deure d'esforçar-nos per a aconseguir que l'explotació animal sigui abolida aquí i ara o tan aviat com sigui possible. Hem d'intentar d'esmenar aquest mal al qual continuem tots involucrats.

Podem dir que, a més, anar a viure a un terreny aïllat de la resta de la societat humana, sens dubte, podria fer-nos aconseguir una coherència total amb l'aplicació del veganisme en la nostra vida personal, però això no seria, tanmateix, coherent amb el propòsit inicial del veganisme; que és abolir l'explotació animal.

Ara bé, la necessitat moral de l'activisme no vol dir que tot activisme sigui correcte pel sol fet de ser-ho. L'activisme pot ser dolent o bo; pot ser útil o inútil. L'activisme en si mateix no implica que sigui bo, útil o beneficiós. Els qui estem d'acord amb l'enfocament abolicionista advoquem per un activisme educatiu i no violent. No donem suport a l'activisme que procura reformar l'explotació animal o el que cerca atacar els centres d'explotació animal o els mateixos explotadors —que, per cert, són tots aquells que participen a l'explotació animal i no solament els que s'hi dediquen professionalment. Els qui estem d'acord amb l'enfocament abolicionista rebutgem totes aquestes maneres d'afrontar el problema.

És activisme qualsevol iniciativa educativa que portem a terme per a motivar que la gent reflexioni sobre la moralitat de la nostra relació amb els animals. La majoria de vegans poden promoure el veganisme: és una cosa molt senzilla. Tan sols cal difondre informació a través de les xarxes socials; parlar amb amics, familiars i coneguts; participar en algun grup local que promogui el veganisme pels carrers i centres socials... Això és l'activisme educatiu.

Quan dic "la majoria dels vegans" òbviament no incloc persones que pateixin algun trastorn de salut que realment els impedeixi fer activisme sinó que refereixo al gruix de la població vegana. La gran majoria de vegans estan capacitats per a difondre el veganisme. Una cosa diferent és que prefereixin no fer-ho o dedicar l'energia a una altra cosa.

Sé que molts vegans se senten disgustats per les reaccions, sovint negatives, de la gent. És clar que és frustrant trobar-nos contínuament amb respostes d'hostilitat o indiferència en les altres persones. Comprenc perfectament que això generi frustració. Tot i això, crec que això no és una raó suficient per a deixar de fer activisme.

Per a difondre el veganisme cal estar preparat psicològicament. Però aquesta preparació és no és tan diferent de la que ens cal per a afrontar la nostra pròpia vida quotidiana. Precisament, una de les característiques que distingeixen l'adult de manera particular és la gestió de la frustració. Els nens criden, ploren, s'enrabien o cauen en el mutisme absolut quan es troben davant d'una frustració dels seus desitjos. Deixar-nos vèncer per la frustració és un símptoma d'infantilisme.

Sé que hi ha vegans que són psicòlegs diplomats i professionals. Potser ells podrien organitzar cursos i difondre materials per a ajudar altres vegans a gestionar la frustració i altres inconvenients que es generin a l'hora de promoure el veganisme, i dotar-los d'eines psicològiques per a afrontar més saludablement els debats i les situacions controvertides. El professor Casey Taft, psicòleg clínic i activista vegà, ha publicat diversos assajos sobre el tema i alguns es poden llegir traduïts al català en aquest bloc o en castellà al bloc d'Igor Sanz.

Pot ser que fer activisme no sigui una tasca fàcil ni agradable, però és una cosa que, de totes maneres, hem de fer. Hem de fer-ne per a promoure el veganisme i assolir així l'emancipació dels animals no humans de la dominació humana.

En aquest assaig he exposat dos arguments. Hi ha un tercer argument relacionat amb l'obligació d'acatar principis morals. Aquest argument sosté que si els agents morals tenen l'obligació d'actuar de manera determinada, aleshores nosaltres, en tant que agents morals, també estem legitimats, fins i tot obligats, a aconseguir que els altres agents morals acatin aquests principis morals; fins i tot amb la potestat de forçar-los si no ho fan voluntàriament. Però aquest argument és força més complex d'elaborar i prefereixo postergar-ne l'explicació per a un altre moment.