4 d’agost del 2016

Sobre la moralitat del consum de soja

Sovint s'acusa els vegans que el seu consum de soja destrueix el medi ambient perquè cultivar aquesta soja causa la desforestació de boscos i selves, i aquesta destrucció també perjudica els animals que viuen lliures a la natura. Això suposadament contradiu el veganisme. Tot i això, en aquesta nota m'agradaria exposar una sèrie d'arguments i dades que demostren que tota aquesta acusació és profundament errada a diversos nivells.

Primer; no cal consumir soja per aplicar el principi del veganisme a l'alimentació. La soja és un aliment nutritiu i, per tant, recomanable dietèticament, però el seu consum no és estrictament una necessitat des d'un punt de vista nutricional. Es pot dur a terme una dieta vegana equilibrada i saludable sense consumir soja.

Segon; el veganisme és el rebuig moral a l'explotació animal, és a dir, a l'ús dels animals com a mitjans per a fins humans. Ara bé, la soja no és un animal ni produir-la implica explotar cap animal. Per tant, si ens atenim a la definició original de veganisme, el consum de soja no pot contradir el principi del veganisme, ja que no implica explotació animal, encara que la seva producció danyés altres animals de forma directa o indirecta. Per descomptat, l'ètica no acaba en el veganisme i em sembla que la majoria dels vegans desitgem evitar el perjudici als animals també més enllà de l'explotació pròpiament dita, però resulta evident que aquesta objecció sobre el consum de soja parteix d'una equivocació respecte del sentit del veganisme.

Tercer; la desforestació no és causada per la demanda de soja per al consum directe dels humans sinó per la demanda de soja per a la ramaderia, és a dir, per a l'explotació animal. La veritable causant d'aquest problema és l'explotació ramadera, que és la que provoca aquests efectes nocius en el medi ambient i que perjudiquen els animals que hi viuen. És la ramaderia la que causa la desforestació i no pas l'agricultura per al consum humà directe.

El fet que realment sigui la ramaderia la que destrueix sistemàticament el medi natural a causa de la seva demanda de soja —fent més amples els terrenys que els cal per a poder alimentar milers de milions d'animals esclavitzats per a servir d'aliment— és el que ens aclareix que no és el consum de soja per a humans el que ha provocat aquesta desforestació. És el consum d'animals allò que indirectament provoca la major part de la demanda de soja. Així que resulta que els vegans no en són els responsables; els responsables de la destrucció del medi ambient són els que consumeixen animals; així com també són responsables de l'explotació i la mort dels animals les vides dels quals consumeixen.

Quart; segons els fets, si consumim soja, o altres vegetals, en comptes de consumir animals llavors no solament deixaríem de causar totes les víctimes de l'explotació animal sinó també totes les víctimes que indirectament causa aquesta explotació, incloent-hi les víctimes de la desforestació provocada per la ramaderia en la demanda de cultius per alimentar els milions d'animals que esclavitza.

Els estudis realitzats sobre l'impacte ambiental de les diferents opcions alimentàries actuals mostren que la dieta vegana seria la que causa menys dany mediambiental, ja sigui tant en forma directa com indirecta.

Les evidències són mitjanament clares sobre això. Si deixem de consumir productes d'origen animal evitem que milers de milions d'animals siguin esclavitzats i assassinats per a ser usats com a aliment, vestimenta i altres fins de consum a l'explotació animal. No solament evitarem aquest dany sinó que també podríem evitar que milers de milions d'animals lliures siguin danyats circumstancialment per l'agricultura, ja que si apliquem el veganisme ens caldria gastar menys recursos naturals en general per a poder aconseguir una major productivitat d'aliments. Els estudis indiquen que una dieta vegetal és mediambientalment molt més sostenible que la dieta tradicional basada en el consum d'animals.

En conclusió, penso que qui afirmi que li importen els animals però decideixi rebutjar el veganisme es contradiu a si mateix. No es pot prendre de debò aquesta declaració per part de qui posa el simple caprici del seu paladar per sobre les vides dels animals.

Si realment ens importa evitar infligir mal als animals hauríem de començar per assumir el veganisme com un principi moral a la nostra vida.