21 de març de 2011

Especismes

Depenent de la zona cultural, les espècies d'animals d'aquesta il·lustració podrien canviar.
 

Considero que l'especisme és, en un sentit bàsic, el prejudici que consisteix a discriminar moralment uns animals davant d'altres per l'espècie a què pertanyin. La forma més habitual d'especisme és aquella que assenyala que tan sols els humans mereixen consideració moral, mentre que exclou tots els altres animals de la comunitat moral. Aquesta classe particular d'especisme —que és sens dubte la més present i estesa a la nostra cultura— l'anomenem antropocentrisme.

No obstant això, no necessàriament l'especisme discrimina sempre tots els altres animals davant dels humans. És a dir, no sempre ens trobem amb un antropocentrisme intransigent o absolutista. De vegades passa que es decideix que alguns animals no humans mereixerien ser inclosos a la comunitat moral; ja sigui perquè s'assemblen molt als humans —com passa amb els primats no humans— o perquè tenen una intel·ligència destacada —com passa amb els elefants o els dofins— o perquè se sent un fort afecte o inclinació sentimental cap a ells —com pot passar amb gossos i gats.

Encara que hem cosificat els altres animals, és possible sentir afecte per un animal no humà igual que podem sentir afecte per la nostra casa que ens aixopluga o pel nostre cotxe que ens serveix per traslladar-nos. Sentir afecte per un individu concret no té res a veure amb l'ètica. L'afecte és una elecció personal. En canvi, l'ètica té a veure amb les nostres obligacions morals envers els altres, i envers nosaltres mateixos, i està fonamentada en l'empatia i el respecte, no pas en l'afecte ni en cap sentiment en general.

Hi ha qui considera, sota un criteri especista, que caldria reconèixer moralment els drets de gossos i gats, o els drets dels simis. Per exemple, el Projecte Gran Simi defensa l'extensió —més enllà dels humans— de certs drets bàsics per a certs animals: alguns primats no-humans. Aquesta iniciativa és especista perquè discrimina arbitràriament la resta d'animals i també perquè estableix un criteri especista per a l'assignació de drets: la semblança genètica amb l'espècie humana i la semblança de capacitats cognitives amb els humans. A això ho podem anomenar antropocentrisme inclusiu. Aquesta forma d'antropocentrisme accepta que altres animals puguin ser inclosos a la comunitat moral si comparteixen algunes característiques rellevants que es consideraven pròpies o exclusives dels humans.

D'altra banda, dins de l'especisme també existeix una extensió anomenada especisme de preferència que seria aquella forma peculiar d'especisme que, en l'àmbit de discriminació especista, crea classes o nivells separats per a classificar i jerarquitzar els individus segons la seva espècie. Per exemple, l'especisme de preferència considera correcte que els gossos puguin ser explotats per a servir de companyia però no considera acceptable que puguin ser usats per a servir de menjar.

A l'especisme de preferència, a uns animals se'ls cataloga a la classe de menjar i a d'altres se'ls classifica com a companyia. No obstant això, tots ells són igualment explotats. Se'ls valora exclusivament per la utilitat i el benefici que ens aporten als humans, però no se'ls respecta com a individus. Si se'ls respectés llavors no serien considerats com a mers recursos per al nostre ús i gaudi, sinó que se'ls consideraria com a individus que mereixen consideració moral. Això és el que significa el respecte en sentit moral.

Teòricament, l'especisme no ha de ser necessàriament antropocèntric, però a la pràctica qualsevol tipus d'especisme resulta ser alguna forma específica d'antropocentrisme. Fins i tot la misantropia continua col·locant l'espècie humana en una posició especial.

 

11 de març de 2011

El món podria ser vegà en set anys


Sabíeu que s'estima que la població humana MUNDIAL la formen més de 6000 milions d'individus? 

Això és molta gent! 

Si solament l'1% d'aquesta població fos vegà, llavors hi hauria almenys 60 milions de vegans a la Terra.

Això és molta gent també! 

Bé, doncs aquest és el pla: cada vegà té tot un any per endavant per fer que una altra persona també es faci vegana. Tan sols una persona, en un any. Oblida el convèncer les masses, oblida de participar en un moviment, oblida-ho tot... Simplement dedica aquest any a persuadir una altra persona d'adoptar el veganisme, és a dir, de no participar en cap activitat ni consum que impliqui emprar animals no humans. 

Si cada vegà fes simplement això, d'aquí a 365 dies hi hauria 120 milions de vegans. Així sí que avançaríem. I l'any següent, 240 milions de vegans.

L'any següent hi hauria 480 milions de vegans. Si continuem en l'afany, any rere any, arribaríem a ser 1000 milions, i després 2000, i després 4000, i llavors en tan sols 7 anys, hauríem aconseguit un món vegà.

Un vegà, cada vegà, ajudant una altra persona a fer-se vegana cada any durant els propers 8 anys. 

El món és vegà, si tu ho vols. No és un simple eslògan, és un pla. 

I si encara no ho ets: Fes-te vegà.

 

NOTA:

Algunes persones m'han preguntat si he tingut en compte l'augment de la població mundial. He fet una ullada a les previsions de l'ONU que apareixen a la Viquipèdia que prediuen que hi haurà més de 9000 milions d'éssers humans l'any 2050.

També s'ha qüestionat el percentatge de l'1% de vegans. Vaig prendre aquesta dada d'una enquesta Gallup realitzada als Estats Units durant l'any 2007, però no sé fins a quin punt aquesta estimació és exacta. Però suposem que la proporció actual de vegans fos tan sols del 0,01%. Suposem que en lloc de 60 milions de vegans al món actualment fossin només 600.000.

Què passaria amb el pla aleshores?

Bé, si cada vegà actual pot persuadir cada any una altra persona per fer-se vegana i cadascun d'aquests vegans fes el mateix, llavors en 14 anys hi hauria prop de 10.000 milions de vegans, un nombre superior al de l'actual població humana.

Defensar una causa és una cosa que pot ser duta a terme per un petit grup d'activistes
decidits que tractin que els altres canviïn la seva percepció de les coses. No ens calen grans sumes de diners, ni grans campanyes, ni el suport de famosos. Si el nostre missatge és bo de veritat, si la nostra estratègia és sensata, i si les nostres tàctiques són efectives, aleshores el món no ens podrà ignorar.

Fes un vegà, canvia el món