6 d’octubre de 2009

«La superioritat humana»


Gary Francione 

Febrer de 1996


Fa algunes setmanes vaig tenir l’oportunitat d’adreçar-me als estudiants de la Facultat de Medicina de Hahnemann a Filadelfia. El motiu va ser un debat entre el professor Adrian Morrison de l’escola de Medicina Veterinària de la Universitat de Pennsilvània i jo mateix. Morisson ha fet servir gats en experiments força terribles i amb el pas del temps ha estat objecte de diverses protestes per part dels defensors dels Drets Animals. Jo estava en contra d’aquests experiments i ell, com és de suposar, hi estava a favor.

El debat va començar amb una qüestió formulada pel moderador: “Es pot justificar l’ús d’animals en experiments?” Adrian Morrison va respondre que aquests experiments són totalment justificats vistos els beneficis que l’ús d’animals ha aportat a la salut humana.

Crec que cal ser caut a l’hora d’avaluar els beneficis de la investigació en animals. Una quantitat creixent de professionals de la medicina ha expressat un considerable escepticisme sobre la validesa científica dels experiments amb animals. Però fins i tot si ens en beneficiem, el benefici per si sol no pot justificar, moralment, l’explotació dels animals.

Si beneficiar-nos de l’explotació animal en si fos una justificació sòlida, per què aquest argument no serveix quan concerneix els éssers humans? Val a dir que ningú podria negar que s’obtindrien beneficis encara més grans si empréssim éssers humans en aquests experiments. Així doncs, per què no usar-los en contra de la seva voluntat quan això ens beneficiaria molt més a tota la resta?

La resposta és, naturalment, simple: no es fan servir éssers humans en contra de la seva voluntat perquè com a societat creiem que els éssers humans tenen certs interessos que s’haurien de protegir. Els éssers humans tenen drets, i un de fonamental és el de no ser tractats com a propietat o com a instruments per als propòsits dels seus amos. És per això que gairebé tots els països estan d’acord en que l’esclavitud, o el tracte legalment sancionat i dictat dels éssers humans com a objectes, és un vertader tabú moral universal que ha de ser condemnat.

Però és possible justificar l’esclavitud dels animals? No es tracta de resoldre situacions generals, com ara si és moralment correcte matar un animal que ens ataca, o si els animals tenen un “dret a viure” en abstracte. La pregunta és més senzilla que això: hi ha  CAP justificació moral per a massacrar en aquest país (Estats Units) més de vuit mil milions d’animals cada any per a l’alimentació?  Hi ha ALGUNA justificació moral per a fer servir més de cent milions d’animals, cada any i en aquest país, per a experimentació, quan en la majoria dels casos té un impacte petitíssim en la salut humana? Hi ha CAP justificació moral per a usar milions d’animals per a entreteniment als rodeos, circs, zoològics i pel·lícules?

La resposta de l’Adrian Morrison que l’explotació animal es justifica pel benefici dels éssers humans es il·lògica, ja que ja dona per fet, precisament, el punt en qüestió i que és l’essència del problema: si els animals, com els éssers humans, tenen el dret bàsic a no ser esclavitzats per a profit dels seus amos humans.
 
Si hem de justificar aquesta explotació, cal que d’alguna manera es pugui distingir els altres animals dels humans, i això és més fàcil de dir que de fer. Ben mirat, quina característica o "defecte" tenen els animals que justifica el nostre tracte cap a ells com a esclaus, com les nostres coses, com a propietat que solament existeix per al nostre bé, el dels amos humans?

Hi ha qui diu que els animals són diferents perquè no poden pensar. Però això no és cert. Sabem, per exemple, que els mamífers i les aus tenen capacitats mentals molt complexes i, a més, hi ha éssers humans que no saben o poden pensar. Alguns humans neixen sense algunes parts de cervell, o no les tenen operatives, i les capacitats cognitives que tenen són menors a les d'una rata sana. Altra gent, com el senador Phil Gramm desenvolupen una mort cerebral durant la seva vida adulta i simplement semblen funcionar (Sembla ser un acudit i una crítica política).

Algunes persones diuen que els animals són diferents perquè no poden parlar, però els animals es comuniquen a la seva manera, i a més, hi ha persones que tampoc poden parlar.

La llista és pràcticament inacabable, però la qüestió és la mateixa: no hi ha cap "defecte" que tinguin els animals que no sigui també característica d'algun grup humà, i tanmateix, no pensaríem mai d’emprar aquest grup d'éssers humans en experiments o com a aliment.

Els animals, com els humans, tenen certs interessos en les seves pròpies vides que transcendeixen el que el seu anomenat "sacrifici" pot servir per a nosaltres. I són precisament aquests interessos els que ens impedeixen, per una qüestió moral, tractar-los com a simples "objectes."

Tornant a el debat a la Facultat de Medicina, el Dr. Morrison va aportar un criteri que, com va declarar triomfalment, separa els éssers humans dels animals: els éssers humans són "superiors."

Aquesta és una resposta curiosa, sobretot si ve d'un científic. Al cap i a la fi, on es troba la "superioritat" en el món natural? Ho sento, Dr. Morrison, la "superioritat" de les espècies és a l'igual que la superioritat d'una raça, o d'un sexe, una construcció social i no pas científica. És un concepte que es formula i s’usa per a sostenir relacions de poder jeràrquiques. La superioritat no és, en cap cas, un argument; és una conclusió que dóna per fet el punt a demostrar. Dóna per feta una afirmació que abans s’ha de demostrar.

El Dr Morrison ens va fer saber que els gossos no escriuen simfonies i que els éssers humans si. Jo vaig respondre que mai he escrit una simfonia i que segons el que sé tampoc ho ha fet el Dr. Morrison. Vol dir això que és correcte que la gent ens mengi o ens faci servir en experiments?

I a més, el seu exemple demostra el meu punt. Escriure una simfonia solament és un acte "superior" si tu ets un ésser humà que valora aquesta activitat. Alguns gossos, asseguts estant, poden arribar a saltar gairebé dos metres. A això sí que li dic "superioritat." Però la "superioritat", com moltes de les paraules clixé de la vida moderna, com "mèrit" i "bellesa" estan lligades al judici personal i no als fets.

Dir que podem explotar els altres animals perquè som "superiors" no és més que dir que som més poderosos que ells. I res més. I, exceptuant el partits  feixistes (originalment el partit Republicà d’EUA), la majoria de nosaltres rebutgem la visió que el poder estableix el que és correcte. Així doncs, digueu-me, per què aquest principi s’accepta cegament quan es tracta de la nostra relació amb els animals.

La realitat és que als progressistes ens agrada pensar que ens hem evitat, en les nostres vides, tots els vestigis de l'esclavitud, però la realitat és que tots continuem essent propietaris d’esclaus: la plantació és la terra, sembrada amb les llavors de l’avarícia, i els esclaus són les nostres germans no-humans.

Per cert, Morrison encara va donar una altra raó per a la superioritat humana. Va citar la mida de el cervell humà. Però de tota manera gran part de el públic ja havia acceptat l’opinió que la mida dels òrgans humans realment no vol dir gran cosa.

 

Text original en anglès: Human superiority