 | |
«LA GUERRA ÉS LA PAU
LA LLIBERTAT ÉS L'ESCLAVATGE
I LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA»
[George Orwell,«1984»]
Un article periodístic informava als seus lectors que les "gallines felices produeixen més bons ous".
Al text s'afirmen que aquestes són gallines "felices". També diuen que són gallines “lliures”.
Les gallines estan sotmeses al domini humà. Són coaccionades i manipulades perquè obeeixin els seus propietaris. No són lliures d'anar on volen sinó que viuen sempre en un espai delimitat pels qui es consideren els amos. Estan confinades a l'àrea que els seus explotadors decideixen. Tot això motivat solament per a obtenir un benefici econòmic. Tot i això, ens diuen que són gallines "lliures".
Diuen que són "felices" tan sols perquè poden respirar aire lliure i caminar per terra i no les tenen tancades permanentment. És a dir, que si algú ens segresta però ens permet fer passejades i respirar aire del camp aleshores hem de considerar-nos "feliços" malgrat estar sotmesos a la seva voluntat i patir coaccions i agressions de forma sistemàtica.
Això seria “benestar” o és més aviat malestar?
Entre els arguments que es postulen per a demostrar que són "felices" s'exposa que "se'ls pot donar una doble utilitat, per a producció d'ous i carn." Se suposa que ser tractades així les fa "felices". Potser el fet que els robin els ous les fa felices també. Són felices quan les degollen o els recargolen el coll per a matar-les?
No passa potser que en fer aquests judicis estaríem confonent el nostre benestar amb el dels altres animals? El concepte de "benestar animal" va ser expressament ideat per a beneficiar els humans que esclavitzen altres animals, per a beneficiar explotadors i consumidors, i no per a beneficiar els animals.
Com que els animals són éssers sentents, els explotadors van comprendre que la qualitat i l'eficiència de l'explotació animal depenia també de tenir en compte que els animals són subjectes que experimenten sensacions. Ells tenen experiències subjectives [sensacions, desitjos, emocions, sentiments] i aquestes experiències influeixen en la salut mental i física.
És per això que la doctora Londoño, metgessa veterinària zootecnista, ens explica a l'article esmentat al principi que l'explotació avícola és adaptada «amb el propòsit de brindar benestar a les aus, respectar l'entorn i permetre'ls un millor desenvolupament, en oferir més llibertat , per tal que compleixin el seu cicle de vida amb la major felicitat possible.»
Fixem-nos en les expressions "més llibertat" i "la major felicitat possible". Això vol dir que la seva àrea de moviment i el seu grau de benestar està supeditat al que nosaltres els humans tolerem i decidim en el nostre benefici i sempre dins del límit que ens permeti obtenir un benefici del seu ús com a recursos.
Així, no és l'animal —en tant que individu conscient que posseeix voluntat i interessos propis— la referència intrínseca per a valorar-ne la llibertat o el benestar sinó que és el guany econòmic el que determina el paràmetre. Quan habitualment es parla de "llibertat" o de "benestar" no es té en ment allò que els mateixos animals desitgen, sinó que en primer lloc hi ha allò que els humans desitgen obtenir a expenses de vulnerar-ne la llibertat, la vida i el benestar. Les seves vides, el seu benestar i la llibertat de moviment estaran limitats pel benefici que els humans volen obtenir d'usar els animals.
Sembla que a la gran majoria tan sols ens preocupa si els animals que explotem pateixen de manera extrema però no ens demanem quina legitimitat moral tenim en aquest cas per a imposar-los privació de llibertat, ni quina raó justificaria que els usem i danyem en el benefici nostre.
Fins i tot encara que es donés la circumstància que alguns animals fossin feliços en un context d'explotació, això en cap cas no en justificaria l'explotació. Seria com pretendre justificar el racisme o el masclisme dient que els oprimits pel masclisme o el racisme podien ser feliços d'alguna manera. Seria com pretendre justificar l'esclavitud humana al·legant que alguns esclaus humans podien ser feliços. La qüestió rellevant és que la seva situació era injusta i que la felicitat estava limitada i supeditada a l'arbitri dels seus opressors.
Si entenem que emprar altres éssers humans com a mers recursos no és moralment acceptable, aleshores també podem comprendre que el mateix judici moral s'aplica a altres animals perquè ells són éssers sentents —són individus que tenen voluntat, intencions i interessos propis referits a la seva pròpia supervivència i benestar. L'espècie no és un criteri que justifiqui la discriminació en el context moral més del que la justificaria la raça o el sexe.
Els animals no tenen cap interès a ser sotmesos ni matats com a recursos perquè nosaltres ens en beneficiem. Els animals no ens han donat el seu consentiment perquè els usem. Ni tan sols poden donar-lo; igual que no el poden donar els nadons, els nens petits, els discapacitats mentals o els ancians senils. Per tant, no hi hauria cap grau de dany o patiment que sigui moralment justificable com a conseqüència d'usar els animals com a recursos.
En definitiva, manipulem el cos d'altres animals, els confinem a l'espai que nosaltres decidim per ells, ens assegurem que ens obeeixin mitjançant la coacció i l'agressió i els matem quan ens convé per aprofitar-ne els cadàvers. Tots els animals estan sotmesos a l'estatus de propietat humana i, per tant, són literalment esclaus.
Però pretenen fer-nos creure que aquests animals són “lliures” i “feliços”.
Com és possible arribar a un grau de perversitat com aquest en el llenguatge en què llibertat i esclavatge es converteixen en sinònims?
És inevitable recordar la novel·la «1984», de George Orwell, en què el règim totalitari difonia el lema: "LA LLIBERTAT ÉS L'ESCLAVITUD".
Els que infligeixen opressió sobre els animals pretenen fer-nos creure que el dia és la nit i que allò rodó és quadrat perquè és l'única manera que tenen de resistir una anàlisi crítica sobre les seves accions.
Els animals explotats per l'home no són lliures, ja que estan sotmesos al domini humà. Els animals explotats per l'home no són feliços, ja que la seva voluntat està sistemàticament coaccionada per a obeir els desitjos humans. Els animals explotats per l'home no són respectats, ja que els seus cossos són manipulats i destruïts per a servir de recursos per als humans.
He comprès que el llibre d'Orwell denuncia tot un sistema de pensament que es considera amb dret a distorsionar i manipular negant tota referència a una realitat objectiva –negant la lògica i l'evidència.
He comprès que aquest text literari no representa per a tothom l'amarga sàtira contra el feixisme i el totalitarisme que pretenia el seu autor, sinó que per a alguns serveix de manual d'instruccions.
