«Introducció als Drets Animals»

Vull dedicar aquesta entrada a aquest text tan important del professor Gary Francione, la lectura del qual és especialment recomanada per a tots aquells preocupats per la nostra relació moral amb els altres animals i, en general, per als qui els interessi l'ètica i la filosofia moral.

Dos terços dels nord-americans enquestats l'any 1999 estaven d'acord amb l'afirmació següent: "El dret d'un animal a viure sense patir hauria de ser tan important com el dret d'una persona a viure sense patir". Més de la meitat dels nord-americans creuen que està malament matar animals per fer abrics de pells o caçar-los per esport. Però aquests mateixos nord-americans no veuen cap problema en el fet de menjar animals, assistir a circs i rodeos i que els animals siguin usats en experiments científics.

Gary Francione afirma que la majoria de nosaltres patim «esquizofrènia moral» i argumenta que hi ha un gran abisme entre allò que afirmem en relació als altres animals i allò que realment els fem. Francione sosté que una perspectiva moral mínimament racional ens exigeix reconèixer que els animals no han de ser tractats com a coses; que les seves vides importen, que tenen interessos que hem de tenir en consideració i que haurien de ser inclosos a la comunitat moral.

Aquest llibre ofereix una guia per examinar les nostres creences ètiques socials i personals. Analitza la nostra relació amb els animals a través de conceptes com la propietat i la igualtat de consideració per defensar una idea bàsica: que tots els éssers sentents –humans i no humans– tenen un dret a no ser tractats com un simple mitjà per als nostres fins.

La teoria dels Drets Animals proposada pel professor Francione solament requereix la possessió de sentença o consciència sensitiva, i cap altre atribut cognitiu, per ser reconegut com a subjecte de drets.

Ple d'informació fascinant i arguments convincents, ens trobem amb un llibre que hom pot estimar o odiar, però que té per objectiu informar, reflexionar i educar.

En aquest vídeo es pot visionar una presentació introductòria:

Teoria sobre els drets dels animals de Gary L. Francione a Vimeo.

 

Quatre distorsions del veganisme

En aquesta nota m'agradaria analitzar un problema que apareix amb excessiva freqüència en debats i converses sobre la consideració moral envers els altres animals: la distorsió del significat del veganisme. Per explicar correctament per què hi ha una distorsió del significat d'aquest mot ens haurem de referir a una referència objectiva.

Hi ha un significat objectiu de veganisme o és un terme que qualsevol pot interpretar al seu gust? La meva posició s'inclina decididament per la primera opció. És una decisió sustentada lògicament en fets i raons, i no en gustos personals, com intentaré explicar a continuació.

L'any 1951, Leslie Cross, el llavors vicepresident de la Vegan Society, va redactar un document on s'exposava una definició consensuada de veganisme pels membres de l'associació:

L'objectiu del nostre moviment ha de ser el final de l'explotació dels animals per l'home. La paraula "veganisme" significarà la doctrina que l'home ha de viure sense explotar els animals.»

Sense cap mena de dubte, aquesta definició sembla la més encertada, atesa la seva afinitat moral amb altres moviments similars com el feminisme o l'abolició de l'esclavitud humana.

Si en efecte veganisme significa eliminar l'ús dels animals —la qual cosa implica no consumir productes animals ni participar en cap activitat que impliqui instrumentalitzar els animals— aleshores aquest significat solament té sentit si partim d'un sol fonament moral: reconèixer els altres animals sentents com a persones, és a dir, no tractar-los com a objectes, com a recursos, com a simples mitjans per als nostres fins. Això darrer passa sempre que usem algú sense el seu consentiment explícit i informat, o a expenses de vulnerar els seus interessos bàsics.

Malauradament, el significat original del veganisme és sovint distorsionat. Vegem algunes de les tergiversacions més freqüents del veganisme com a terme i significat:

    #1 La primera distorsió més habitual del significat del veganisme és la del veganisme com a dieta o com a estil de vida. Aquesta distorsió és molt habitual. Es considera erròniament que el veganisme és un tipus específic d'alimentació, igual que el vegetarianisme. El vegetarianisme té molt a veure amb aquesta falsificació, ja que des de fa dècades s'ha pogut veure que les associacions vegetarianes qualifiquen el veganisme com un tipus de vegetarianisme. Fins i tot, la mateixa Vegan Society va perdre fa molt de temps la seva condició d'organització abolicionista —com ja  va denunciar aleshores Gary Francione— per convertir-se simplement en una empresa que promou el veganisme com si fos un negoci.

El veganisme no és una dieta ni és un estil de vida. El veganisme és un principi moral que comporta assumir un tipus d'alimentació i de vida en general, que no impliqui participar en l'explotació dels animals no humans. De la mateixa manera que el feminisme és un principi moral que assumir-ho suposa implicacions en la nostra forma de vida. Resulta obvi que respectar les dones implica no fer-les servir com a menjar ni cosificar-les com a productes en general. Hauria de ser igual d'evident quan parlem de respecte bàsic pels animals no humans.

    #2 La segona distorsió més habitual del veganisme és aquella que diu que el veganisme és una simple eina o instrument per aconseguir reduir, evitar o eliminar el patiment dels animals. Aquesta distorsió entén el veganisme com el simple fet de no fer servir altres animals, o no participar en la seva explotació, però traient-li tot fonament moral. Això passa perquè la base ideològica de què parteixen els qui distorsionen el veganisme d'aquesta manera, no és el respecte per les persones i els seus drets sinó simplement l'odi o el rebuig al patiment en si mateix. En general, són partidaris de l'utilitarisme, o de postures similars molt influències per l'utilitarisme, especialment a la línia que sol defensar Peter Singer. Així, tal com Ramon Alcoberro assenyala encertadament:

«Un utilitarista és benestarista, és a dir, el tracte ètic als animals no és per a ell una finalitat en si mateixa, sinó un instrument —per millorar la salut humana, per viure més feliç abstenint-se d'ingerir carn cadavèrica. L'utilitarista és, com s'ha dit, un hedonista i el vegetarianisme, ja sigui pur, [o 'vegà', és a dir que tampoc consumeix lactis, ous, peix ni mel], o mixt [és a dir, que en consumeix alguns de aquests productes] li ofereix un instrument que augmenta la felicitat personal i col·lectiva.» [Encara que Alcoberro s'equivoca en definir el veganisme com un "vegetarianisme pur". Això ens remet a la distorsió #1]

El problema d'aquest enfocament distorsionat es fa veure ràpidament. Veurem persones que diuen ser veganes defensant determinades formes d'explotació animal o promovent mesures de "benestar animal" amb l'excusa que suposen una millora de les condicions o una reducció del patiment dels animals que estan esclavitzats. És a dir, per als benestaristes el veganisme no és un principi moral sinó un mer instrument que de vegades faran servir i d'altres no, a conveniència d'aconseguir el seu propi objectiu, que no és el respecte per les persones no humanes i els seus drets sinó solament l'eliminació del patiment.

Això no obstant, encara que infligir deliberadament dolor i patiment a altres individus per beneficiar-nos no és moralment acceptable; l'objectiu del veganisme no és acabar amb el dolor i el patiment al món, sinó respectar els altres animals com a persones. El nostre error fonamental no està en el fet de causar dolor sinó en el fet de fer servir altres animals com els nostres esclaus, com a recursos per al nostre ús i gaudi, com la nostra propietat.

    #3 Hi ha una recent distorsió del veganisme coneguda com a "crudiveganisme". En aquest cas, persones partidàries de l'alimentació crudívora [prendre aliments crus o solament cuinats fins a certa temperatura] completament vegetal qualifiquen la seva opció alimentària com a "crudiveganisme" incorrent en l'error de confondre el veganisme amb un tipus de dieta o un estil de vida. Imaginem que algú parlés de “crudifeminisme” o “crudiliberalisme” o “crudisocialisme”. És completament ridícul. Igual d'absurd i ridícul és parlar de “crudiveganisme”. Per això, comparteixo plenament l'opinió de la nutricionista Ginny Messina sobre aquest problema:

«M'agradaria que separéssim les dietes crues del veganisme. El veganisme és una decisió basada en una ètica de justícia pels animals. El crudivorisme és una dieta basada en creences, no corroborades, sobre salut. Quan la gent diu que el crudivorisme és el “pas a seguir” després del veganisme, bàsicament estan parlant sobre alguna cosa que no té res a veure amb ajudar la gent a adoptar un estil de vida que consideri els drets animals. També promou una manera de menjar que no és apropiada per als nens o la gent gran. El veganisme ha de ser promogut de manera que sigui apropiat per a tothom.»

    #4 També és freqüent que aparegui una distorsió del veganisme en què es pretén presentar-lo com un ideal de perfecció moral, que consisteix a no causar cap tipus de dany en cap manera a cap animal. Però això no és el veganisme. El veganisme es refereix específicament al fet de no fer servir animals no humans per a fins humans. El veganisme no és un ideal de perfecció moral inabastable. El veganisme és una ètica de mínims. És a dir, és una base moral sense la qual no podem parlar de consideració i respecte pels animals. Tan sols començarem a respectar els altres animals quan deixem de tractar-los com els nostres esclaus, com a mers mitjans per satisfer els nostres desitjos.

En resum, la importància de respectar els significats dels termes no és un tema secundari ni es tracta d'una qüestió de “puresa”. Qualsevol persona que hagi participat en converses i debats s'haurà adonat que moltes discussions i polèmiques són degudes al fet que fem servir els mateixos termes amb significats diferents. Si fem servir les paraules de manera arbitrària, resultarà impossible comunicar-nos i posar-nos d'acord. Per tant, no és un problema merament lingüístic, sinó de tipus moral. Si no podem raonar, dialogar i consensuar entre nosaltres, llavors no podrem establir cap tipus de relació consentida i beneficiosa per a totes les parts. Solament ho podem aconseguir si partim d'un fonament objectiu i comú.

Expressar-nos correctament no implica cap sacrifici ni cap esforç addicional. És a l'abast de tots nosaltres. És solament qüestió de voler-ho. És la nostra voluntat la que decideix. La mateixa voluntat de canvi que demanem als altres perquè es conscienciïn de l'error de l'especisme i deixin de participar en l'explotació animal. No demanem als altres que facin allò mateix que nosaltres mateixos no estem disposats a fer.