Alguns defensors dels animals intenten convèncer aquells que consumeixen animals perquè deixin de fer-ho exposant arguments relacionats amb la salut humana. És un plantejament que considero profundament equivocat per diversos motius.
El reconeixement dels interessos dels animals és una qüestió ètica. La raó per la qual hauríem de respectar els animals és perquè aquests posseeixen la capacitat de sentir i una sèrie d'interessos fonamentals (com l'interès en viure i en no ser danyats), que els éssers humans no hauríem de violar per motius injustificats (com és la tradició, la conveniència o el gust), perquè els altres animals valoren la seva pròpia vida tant com nosaltres i desitgen conservar-la per tal de desenvolupar les seves facultats i satisfer desitjos, una fi que anul·laríem si destruíssim la seva vida. Hauríem de considerar els altres animals com a fins en si mateixos i no com a mitjans perquè nosaltres assolim els nostres propis fins.
Que el consum d'animals sigui perjudicial o nociu per a la salut humana no és rellevant per a considerar si aquest consum és moralment justificable. Perquè no té en compte els interessos dels altres animals. Plantejar aquest tipus d'arguments manifesta una mentalitat antropocèntrica i deriva el veritable problema, que és el fet d’usar animals, cap a qüestions completament diferents.
Els defensors dels animals que empren aquests arguments solen al·legar que el fet d'exposar raons morals per a promoure el respecte als animals no arriba a tothom però que a certes persones sí se'ls pot convèncer que deixin de consumir animals si se’ls assegura que aquest consum és perjudicial per a la salut. És la tàctica de la por. Això podria tenir efectivitat si la majoria de les persones tinguessin un interès seriós per la seva salut però les evidències em mostren més aviat el contrari ja que si fos així, el consum de drogues nocives com el tabac, l'alcohol o la cafeïna no seria tan habitual. Tinc amics, coneguts, familiars que consumeixen productes animals i estan perfectament de salut. La gran majoria dels esportistes consumeixen productes animals i estan perfectament de salut. Si es tracta de salut, des d'una perspectiva no antropocèntrica, als que realment es perjudica la salut és als animals que són esclavitzats, torturats i assassinats per al consum humà.
Els que fan servir aquest tipus d'arguments que bandegen la qüestió moral solen mostrar un pessimisme i una falta de confiança en què els éssers humans siguin capaços de respectar els animals per fonaments morals, sense que intervingui, d'alguna manera, l'egoisme. Aquest tipus d'actitud és com assumir una derrota per endavant. És evident que els que no s'esforcen per educar moralment la societat estan en certa manera ajudant a perpetuar la mentalitat egoista exposant arguments que no tenen res a veure amb el respecte i la consideració moral d'altres individus.
Emprar arguments sobre la salut treu importància als arguments morals i fa entendre que seria menys greu el consumir animals si el fer-ho no fos perjudicial per a la salut. És cert que molts estudis mèdics han relacionat el consum d'aliments d'origen animal amb un augment en la probabilitat de contraure certes malalties. Però tenint en compte que el 98 per cent de la societat consumeix productes animals habitualment i que els estudis de poblacions demostren que l'esperança de vida és més alta que mai en la Història, i que la població total es manté o augmenta, més aviat sembla que aquest risc per a la salut no hagi de ser tingut en compte.
La meva postura és que els que defensen els animals haurien de centrar-se en defensar els animals i no la salut humana. Perquè del que es tracta és de canviar la percepció moral sobre els animals no humans i enderrocar el prejudici de l'especisme.
Pel que fa a qüestions nutricionals, seria molt més important mirar d'informar a la societat que una dieta (i una vida en general), sense cap tipus de producte d'origen animal és viable i apta per a qualsevol ésser humà. Sense cap mena de dubte, fan molt més pel veganisme els que s’esforcen per presentar el menjar vegetal com a gustós que aquells que intenten fer por amb arguments sobre la salut, aquells que intenten aconseguir els seus objectius entrant per la porta de darrere.
La tàctica de la porta de darrere com a estratègia de convenciment s'empra també amb altres àmbits, per exemple, el cost econòmic de l'explotació animal i les subvencions que se li atorguen, l'efectivitat en l'àmbit dels experiments amb animals o els efectes mediambientals de la ramaderia.
Els que usen aquest tipus d'arguments, que deixen de banda la qüestió de l'ètica, no semblen tenir en compte els efectes contraproduents que poden ocasionar. Perquè si els aliments d'origen animal poden tenir conseqüències perjudicials per a la salut humana llavors es cercaran maneres de reduir o eliminar aquestes conseqüències però tractant per tots els mitjans de continuar mantenint aquests productes en el mercat. Per exemple, cercant maneres d'aconseguir carn més saludable. El màxim que es pot aconseguir amb aquest tipus de perspectives és que els productes animals siguin sotmesos a regulacions més estrictes –cosa que implica una bona publicitat per a ells– o que apareguin productes animals alternatius més saludables com la "carn ecològica".
Els arguments sobre la salut ignoren per complet el fet que la carn és el cadàver d'un animal assassinat que volia viure. Comparar els assassinats d'animals amb l’augment del colesterol en alguns humans ho trobo de molt mal gust i una falta de respecte per la vida de les víctimes. Em provoca la mateixa sensació que si en una campanya sobre la violació de dones s’al·legués que els homes no haurien violar les dones perquè podrien contraure malalties o perquè l'estrès de la violació els pot provocar envelliment prematur. Intentar convèncer algú perquè no faci alguna cosa moralment reprovable per les conseqüències negatives que pogués tenir per a ell sense importar el dany que provoca a les seves víctimes ho considero absolutament inacceptable.
No poso en dubte la bona intenció dels que usen aquest tipus de tàctiques, la intenció honesta d'ajudar els animals. El que poso en qüestió és la moralitat i l'efectivitat d'aquestes tàctiques. I crec que he exposat, com a mínim, alguns arguments suficients com per posar-les en dubte.
