19 de juliol de 2009

El bou escorxat

 

 

CARNICERÍA

"Más vil que un lupanar
la carnicería rubrica como una afrenta la calle.
Sobre el dintel
una ciega cabeza de vaca
preside el aquelarre
de carne charra y mármoles finales
con la remota majestad de un ídolo."

(Jorge Luis Borges)

 

Aquest quadre pintat per Rembrandt el 1655 representa per a mi els fonaments sobre els quals s'assenta la civilització humana: l'explotació d'altres animals.

La humanitat ha basat la seva existència i el seu progrés a costa de la vida d'incomptables milions d'animals que han estat criats, esclavitzats i assassinats per a obtenir-ne recursos en els més variats àmbits de la vida, des de l'alimentació fins a l'entreteniment.

No ha canviat res avui en dia i els animals continuen agonitzant i morint sota la submissió a la que han estat condemnats, sense cap remei fins ara, des de fa milers d'anys.


16 de juliol de 2009

Entrant per la porta del darrere

 

Alguns defensors dels animals intenten convèncer aquells que consumeixen animals perquè deixin de fer-ho exposant arguments relacionats amb la salut humana. És un plantejament que considero profundament equivocat per diversos motius.

El reconeixement dels interessos dels animals és una qüestió ètica. La raó per la qual hauríem de respectar els animals és perquè aquests posseeixen la capacitat de sentir i una sèrie d'interessos fonamentals (com l'interès en viure i en no ser danyats), que els éssers humans no hauríem de violar per motius injustificats (com és la tradició, la conveniència o el gust), perquè els altres animals valoren la seva pròpia vida tant com nosaltres i desitgen conservar-la per tal de desenvolupar les seves facultats i satisfer desitjos, una fi que anul·laríem si destruíssim la seva vida. Hauríem de considerar els altres animals com a fins en si mateixos i no com a mitjans perquè nosaltres assolim els nostres propis fins.

Que el consum d'animals sigui perjudicial o nociu per a la salut humana no és rellevant per a considerar si aquest consum és moralment justificable. Perquè no té en compte els interessos dels altres animals. Plantejar aquest tipus d'arguments manifesta una mentalitat antropocèntrica i deriva el veritable problema, que és el fet d’usar animals, cap a qüestions completament diferents.

Els defensors dels animals que empren aquests arguments solen al·legar que el fet d'exposar raons morals per a promoure el respecte als animals no arriba a tothom però que a certes persones sí se'ls pot convèncer que deixin de consumir animals si se’ls assegura que aquest consum és perjudicial per a la salut. És la tàctica de la por. Això podria tenir efectivitat si la majoria de les persones tinguessin un interès seriós per la seva salut però les evidències em mostren més aviat el contrari ja que si fos així, el consum de drogues nocives com el tabac, l'alcohol o la cafeïna no seria tan habitual. Tinc amics, coneguts, familiars que consumeixen productes animals i estan perfectament de salut. La gran majoria dels esportistes consumeixen productes animals i estan perfectament de salut. Si es tracta de salut, des d'una perspectiva no antropocèntrica, als que realment es perjudica la salut és als animals que són esclavitzats, torturats i assassinats per al consum humà.

Els que fan servir aquest tipus d'arguments que bandegen la qüestió moral solen mostrar un pessimisme i una falta de confiança en què els éssers humans siguin capaços de respectar els animals per fonaments morals, sense que intervingui, d'alguna manera, l'egoisme. Aquest tipus d'actitud és com assumir una derrota per endavant. És evident que els que no s'esforcen per educar moralment la societat estan en certa manera ajudant a perpetuar la mentalitat egoista exposant arguments que no tenen res a veure amb el respecte i la consideració moral d'altres individus.

Emprar arguments sobre la salut treu importància als arguments morals i fa entendre que seria menys greu el consumir animals si el fer-ho no fos perjudicial per a la salut. És cert que molts estudis mèdics han relacionat el consum d'aliments d'origen animal amb un augment en la probabilitat de contraure certes malalties. Però tenint en compte que el 98 per cent de la societat consumeix productes animals habitualment i que els estudis de poblacions demostren que l'esperança de vida és més alta que mai en la Història, i que la població total es manté o augmenta, més aviat sembla que aquest risc per a la salut no hagi de ser tingut en compte.

La meva postura és que els que defensen els animals haurien de centrar-se en defensar els animals i no la salut humana. Perquè del que es tracta és de canviar la percepció moral sobre els animals no humans i enderrocar el prejudici de l'especisme.

Pel que fa a qüestions nutricionals, seria molt més important mirar d'informar a la societat que una dieta (i una vida en general), sense cap tipus de producte d'origen animal és viable i apta per a qualsevol ésser humà. Sense cap mena de dubte, fan molt més pel veganisme els que s’esforcen per presentar el menjar vegetal com a gustós que aquells que intenten fer por amb arguments sobre la salut, aquells que intenten aconseguir els seus objectius entrant per la porta de darrere.

La tàctica de la porta de darrere com a estratègia de convenciment s'empra també amb altres àmbits, per exemple, el cost econòmic de l'explotació animal i les subvencions que se li atorguen, l'efectivitat en l'àmbit dels experiments amb animals o els efectes mediambientals de la ramaderia.

Els que usen aquest tipus d'arguments, que deixen de banda la qüestió de l'ètica, no semblen tenir en compte els efectes contraproduents que poden ocasionar. Perquè si els aliments d'origen animal poden tenir conseqüències perjudicials per a la salut humana llavors es cercaran maneres de reduir o eliminar aquestes conseqüències però tractant per tots els mitjans de continuar mantenint aquests productes en el mercat. Per exemple, cercant maneres d'aconseguir carn més saludable. El màxim que es pot aconseguir amb aquest tipus de perspectives és que els productes animals siguin sotmesos a regulacions més estrictes –cosa que implica una bona publicitat per a ells– o que apareguin productes animals alternatius més saludables com la "carn ecològica".

Els arguments sobre la salut ignoren per complet el fet que la carn és el cadàver d'un animal assassinat que volia viure. Comparar els assassinats d'animals amb l’augment del colesterol en alguns humans ho trobo de molt mal gust i una falta de respecte per la vida de les víctimes. Em provoca la mateixa sensació que si en una campanya sobre la violació de dones s’al·legués que els homes no haurien violar les dones perquè podrien contraure malalties o perquè l'estrès de la violació els pot provocar envelliment prematur. Intentar convèncer algú perquè no faci alguna cosa moralment reprovable per les conseqüències negatives que pogués tenir per a ell sense importar el dany que provoca a les seves víctimes ho considero absolutament inacceptable.

No poso en dubte la bona intenció dels que usen aquest tipus de tàctiques, la intenció honesta d'ajudar els animals. El que poso en qüestió és la moralitat i l'efectivitat d'aquestes tàctiques. I crec que he exposat, com a mínim, alguns arguments suficients com per posar-les en dubte.

 

7 de juliol de 2009

Efectes contraproduents: fer l'explotació més eficient i més acceptable

Granges d'esclaus

Sovint se sol parlar de les conseqüències perjudicials que la indústria de l'explotació animal té pel medi ambient, a causa, en part, de l’emissió de gasos contaminants i de residus. Així, s'empra l'argument ecològic com una motivació per tal que la gent preocupada per l'impacte mediambiental redueixi o elimini el consum de productes d'origen animal. No obstant això, segons el meu punt de vista, aquest enfocament comporta importants problemes i objeccions:

En primer lloc, els que adopten aquest enfocament mediambiental deixen el principal problema moral apartat a un costat: el problema moral que és l'ús dels animals com a mitjans per a fins humans i la vulneració sistemàtica de la seva individualitat i els seus interessos bàsics que això implica. És que potser algú es posicionava en contra dels camps d'extermini (nazis) per culpa de la contaminació que provocaven? No recordo haver vist mai cap denúncia sobre l'esclavitud i matança d'éssers humans que s'enfoqués en l'impacte mediambiental que causava. Probablement perquè aquest enfocament parteix d'ignorar que l'activitat en si mateixa es tractava d'una injustícia fonamental, a banda dels efectes que tingués sobre el medi ambient.

L’error que provoca aquesta manera d'enfocar el problema comença ja a mostrar conseqüències: periòdicament apareix a la premsa aquest tipus de notícies:

Si denunciem l'explotació animal com un problema per les conseqüències negatives que té per als humans —en comptes de denunciar-la pel dany que implica als animals i qüestionar la mentalitat que la provoca— llavors el que aconseguim és motivar una intenció de reduir o eliminar aquestes conseqüències negatives però sense eliminar la utilització dels animals no humans.

Sembla clar que els arguments mediambientals —així com els altres arguments antropocèntrics basats en qüestions econòmiques o sobre la salut—no faran res per a reduir o eliminar l'especisme en la mentalitat de la gent. D'aquesta manera no es desafia la creença que els animals existeixen per a servir com a recursos als humans, que és precisament l'origen de l'explotació dels animals.

El que aconsegueix un enfocament centrat en el dany que es causa a l'entorn per culpa de l'explotació animal és que els explotadors cerquin noves i millorades formes de continuar explotant els animals però d'una manera mediambientalment més sostenible.

Denunciar que la ramaderia industrial contamina no motiva que la gent deixi de consumir animals sinó que motiva la recerca i desenvolupament de tècniques per a reduir aquesta contaminació i per a potenciar la ramaderia ecològica. Així, en comptes de conscienciar sobre veganisme dediquem l’estona a perpetuar la creença que els animals són menjar i a motivar una reforma de l'explotació animal.

Hi ha una gran diferència entre tenir preocupació mediambiental des del veganisme i intentar fonamentar el veganisme amb arguments mediambientals. Una cosa és informar sobre els possibles efectes mediambientals d'aplicar el veganisme a escala global, però una altra molt diferent és intentar promoure el veganisme posant l'enfocament en el medi ambient. Són dues perspectives diferents. La primera seria lícita. Però la segona no ho seria perquè promou que la gent no pensi en l'explotació animal com una injustícia en si mateixa i, a més, té els efectes contraproduents que ja hem esmentat.

L'enfocament mediambiental no serveix per a justificar el veganisme com un imperatiu al qual estem obligats moralment, ni tampoc serveix per a condemnar l'explotació animal en si mateixa. Hi ha molts usos d'animals que no danyen el medi ambient i els que sí ho fan poden ser reformats per a reduir aquest mal. Tan sols l'argument moral, fonamentat en principis ètics universals, pot sostenir el veganisme amb consistència.

L'aplicació global del veganisme seria mediambientalment sostenible però els que som vegans ho som per empatia i respecte moral cap als éssers sentents; i estic convençut que solament aconseguirem expandir el veganisme socialment mitjançant la conscienciació ètica i fomentant l'empatia i la consideració cap als altres animals.