30 de maig de 2011

Respecte

Granges d'esclaus

«En sentit ampli, els drets que abans hem esmentat [vida, llibertat, integritat corporal] són variacions d'un tema principal, el tema del respecte. Mostro el meu respecte cap a tu respectant aquests drets en la teva vida. Tu mostres el teu respecte cap a mi d'idèntica manera. Respecte és el tema principal perquè tractar-se mútuament amb respecte és precisament tractar-se l’un a l’altre d'una manera que respecta els nostres altres drets. Per tant, el nostre dret més fonamental, el dret que unifica tots els altres drets, és el dret a ser tractats amb respecte.» ~ Tom Regan

La paraula respecte prové de el llatí respectus i significa "atenció" o "consideració". Segons assenyala el diccionari, el respecte està relacionat amb la veneració o l'acatament que es fa a algú. El respecte inclou mirament, consideració i deferència. D'altra banda, hi ha un concepte equivocat de respecte que fa referència al temor o al recel; però això no seria respecte sinó simplement por.

El respecte és un valor moral que ens permet reconèixer, acceptar i considerar cada individu com algú que té valor intrínsec, a part del valor instrumental que pogués tenir per a nosaltres. És a dir, el respecte moral és el reconeixement del valor inherent dels individus.

Un dels filòsofs que més influència ha exercit sobre el concepte de respecte al món intel·lectual ha estat Immanuel Kant. En la seva filosofia moral, aquest pensador sosté que els individus han de ser respectats perquè són fins en si mateixos i no mitjans per als fins d'altres. Al ser un fi en si mateixos posseeixen un valor intrínsec i absolut -en el sentit que no pot ser devaluat o ignorat per altres criteris. Per aquest motiu és que els individus tenim aquest valor tan especial anomenat per Kant la "dignitat", que altres filòsofs han anomenat com a valor inherent.

Els defensors dels Drets Animals afirmem que cada ésser sentent (que sent) posseeix un valor inherent perquè cadascun és un ésser amb emocions i desitjos propis. Cadascú és un individu únic i conscient de si mateix, a qui li importa la seva pròpia conservació i benestar.

Dir que "respectem" els animals mentre els fem servir com a menjar, entreteniment, vestimenta o subjectes forçats en experiments -entre altres fins- no és més que una perversió del llenguatge i un reflex del prejudici especista que predomina a la nostra cultura, que ens fa creure que els interessos dels altres animals no han de ser considerats en un pla d'igualtat amb els nostres.

No tindria sentit dir que "respectem" els éssers humans si practiquéssim el canibalisme o els sotmetéssim a experiments en contra de la seva voluntat. Així doncs, tampoc té sentit dir que "respectem" els altres animals quan els tractem literalment com a esclaus, com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins a costa de la seva vida i la seva llibertat. Només podrem honestament afirmar que els respectem si els tractem exactament amb la mateixa consideració que volem per a nosaltres mateixos.

Per tot això, no és legítim demanar que respectem la pràctica de menjar -o d'explotar en general- els animals no humanos. Això seria com demanar a les feministes que respectin el masclisme, o demanar als homosexuals que respectin l'homofòbia, o demanar als activistes pels drets humans que respectin el canibalisme.

Els prejudicis, les actituds i les pràctiques basades en la violència no mereixen respecte. Les persones i els seus drets, sí que mereixen respecte. Precisament per això, l’especisme i l'explotació animal no mereixen respecte, ja que suposen violar els drets de les persones no humanes.

Si eliminem l'especisme de les nostres ments, podrem entendre que el respecte implica necessàriament no usar els altres animals per als nostres fins. Així, el respecte implica veganisme.


15 de maig de 2011

Empatia animal

 

 

«Després d'omplir pàgines senceres, prestatgeries amb els llibres confeccionats amb elles, biblioteques farcides d'aquests llibres per demostrar les coses fonamentals que ens diferenciaven de la resta dels animals, hem hagut de renunciar una a una a gairebé totes les suposadament inamovibles veritats. » ~ Eduard Punset

És un fet comprovat que els altres animals no solament són capaços de sentir, igual que nosaltres, sinó que també són capaços d'empatitzar, és a dir, de posar-se imaginadament al lloc d'altres individus que senten i pateixen.

El primatòleg Frans de Waal ha parlat força sobre aquest tema a partir de la seva experiència professional. També podeu trobar notícies que tracten sobre l'origen biològic de l'empatia i l'altruisme.

Tot i les evidències amb què comptem també ens podem trobar amb els qui fan una defensa especista de l'altruisme com a qualitat singular de l'ésser humà, afirmant que l'altruisme és un tret únic de l'espècie humana.

Però com passa amb totes aquelles postures que tracten de trobar alguna diferència radical entre els humans i la resta d'animals, aquest argument incorre en dos errors fonamentals.

     Primer, aquesta capacitat no correspon a tots els éssers humans. Podem comprovar fàcilment que hi ha molts éssers humans que per algun motiu no senten cap desig d'ajudar un desconegut, o ni tan sols d'ajudar ningú. Hi ha éssers humans que no tenen aquesta capacitat a causa d'una manca de desenvolupament [per exemple, els nadons humans] o alguna deficiència [com passa amb persones que pateixen algun trastorn cerebral] com pot ser la psicopatia.


     Segon, hi ha evidències que demostren que els animals no humans senten empatia i es preocupen per altres animals encara que els siguin completament desconeguts. Al bloc «Som Primates» (NdT: blog desaparegut, però podeu llegir aquesta notícia actual) es parla sobre la tendència a ajudar altres individus [altruisme], incloent-hi també individus d'altres espècies, com seria el famós cas de les balenes geperudes que salven a foques dels atacs d'orques.

No hi ha cap característica que sigui pròpia i solament humana. Les nostres diferències amb altres animals són, en tot cas, de grau, no de qualitat. Per exemple, al vídeo que apareix més amunt, Frans de Waal diu que el llenguatge és una característica única de l'ésser humà. Però després ha de reconèixer que el llenguatge —el llenguatge simbòlic en realitat— no és res més que una forma concreta de comunicació, i la comunicació és una capacitat que compartim igualment amb la resta d'animals.

L'empatia no és doncs una característica específicament humana, sinó animal.

Els humans ens vanagloriem de ser els únics animals que tenen capacitat moral, la qual cosa és pot matisar, però després ens comportem en la nostra relació amb altres animals de forma totalment immoral, violant principis ètics bàsics com la igualtat, i els tractem de la mateixa manera que tractàvem altres humans considerats esclaus, és a dir, els considerem com a mers objectes o recursos que existeixen per ser utilitzats en el nostre benefici.

Per acabar, m'agradaria aclarir que sovint s'al·lega que els vegans pretenen desafiar alguna mena de “cicle natural” en proposar que tots els éssers sentents mereixen el mateix respecte bàsic; però aquesta acusació és molt desenfocada.

Quan postulem el veganisme com a imperatiu moral no és a conseqüència de “rebutjar la naturalesa” o de “creure'ns especials” sinó d'aplicar precisament aquesta empatia que forma part de la nostra naturalesa i que ens permet tenir consideració moral pels altres individus.

El veganisme no és "contra natura" —si és que aquesta expressió té algun sentit— sinó que és l'extensió i el desenvolupament coherent d'una cosa tan natural com l'empatia.