30 de maig de 2011

Respecte

Granges d'esclaus

«En sentit ampli, els drets que abans hem esmentat [vida, llibertat, integritat corporal] són variacions d'un tema principal, el tema del respecte. Mostro el meu respecte cap a tu respectant aquests drets en la teva vida. Tu mostres el teu respecte cap a mi d'idèntica manera. Respecte és el tema principal perquè tractar-se mútuament amb respecte és precisament tractar-se l’un a l’altre d'una manera que respecta els nostres altres drets. Per tant, el nostre dret més fonamental, el dret que unifica tots els altres drets, és el dret a ser tractats amb respecte.» ~ Tom Regan

La paraula respecte prové de el llatí respectus i significa "atenció" o "consideració". Segons assenyala el diccionari, el respecte està relacionat amb la veneració o l'acatament que es fa a algú. El respecte inclou mirament, consideració i deferència. D'altra banda, hi ha un concepte equivocat de respecte que fa referència al temor o al recel; però això no seria respecte sinó simplement por.

El respecte és un valor moral que ens permet reconèixer, acceptar i considerar cada individu com algú que té valor intrínsec, a part del valor instrumental que pogués tenir per a nosaltres. És a dir, el respecte moral és el reconeixement del valor inherent dels individus.

Un dels filòsofs que més influència ha exercit sobre el concepte de respecte al món intel·lectual ha estat Immanuel Kant. En la seva filosofia moral, aquest pensador sosté que els individus han de ser respectats perquè són fins en si mateixos i no mitjans per als fins d'altres. Al ser un fi en si mateixos posseeixen un valor intrínsec i absolut -en el sentit que no pot ser devaluat o ignorat per altres criteris. Per aquest motiu és que els individus tenim aquest valor tan especial anomenat per Kant la "dignitat", que altres filòsofs han anomenat com a valor inherent.

Els defensors dels Drets Animals afirmem que cada ésser sentent (que sent) posseeix un valor inherent perquè cadascun és un ésser amb emocions i desitjos propis. Cadascú és un individu únic i conscient de si mateix, a qui li importa la seva pròpia conservació i benestar.

Dir que "respectem" els animals mentre els fem servir com a menjar, entreteniment, vestimenta o subjectes forçats en experiments -entre altres fins- no és més que una perversió del llenguatge i un reflex del prejudici especista que predomina a la nostra cultura, que ens fa creure que els interessos dels altres animals no han de ser considerats en un pla d'igualtat amb els nostres.

No tindria sentit dir que "respectem" els éssers humans si practiquéssim el canibalisme o els sotmetéssim a experiments en contra de la seva voluntat. Així doncs, tampoc té sentit dir que "respectem" els altres animals quan els tractem literalment com a esclaus, com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins a costa de la seva vida i la seva llibertat. Només podrem honestament afirmar que els respectem si els tractem exactament amb la mateixa consideració que volem per a nosaltres mateixos.

Per tot això, no és legítim demanar que respectem la pràctica de menjar -o d'explotar en general- els animals no humanos. Això seria com demanar a les feministes que respectin el masclisme, o demanar als homosexuals que respectin l'homofòbia, o demanar als activistes pels drets humans que respectin el canibalisme.

Els prejudicis, les actituds i les pràctiques basades en la violència no mereixen respecte. Les persones i els seus drets, sí que mereixen respecte. Precisament per això, l’especisme i l'explotació animal no mereixen respecte, ja que suposen violar els drets de les persones no humanes.

Si eliminem l'especisme de les nostres ments, podrem entendre que el respecte implica necessàriament no usar els altres animals per als nostres fins. Així, el respecte implica veganisme.


15 de maig de 2011

Empatia animal

 

 

«Després d'omplir pàgines senceres, prestatgeries amb els llibres confeccionats amb elles, biblioteques farcides d'aquests llibres per demostrar les coses fonamentals que ens diferenciaven de la resta dels animals, hem hagut de renunciar una a una a gairebé totes les suposadament inamovibles veritats. » ~ Eduard Punset

És un fet comprovat que els altres animals no solament són capaços de sentir, igual que nosaltres, sinó que també són capaços d'empatitzar, és a dir, de posar-se imaginadament al lloc d'altres individus que senten i pateixen.

El primatòleg Frans de Waal ha parlat força sobre aquest tema a partir de la seva experiència professional. També podeu trobar notícies que tracten sobre l'origen biològic de l'empatia i l'altruisme.

Tot i les evidències amb què comptem també ens podem trobar amb els qui fan una defensa especista de l'altruisme com a qualitat singular de l'ésser humà, afirmant que l'altruisme és un tret únic de l'espècie humana.

Però com passa amb totes aquelles postures que tracten de trobar alguna diferència radical entre els humans i la resta d'animals, aquest argument incorre en dos errors fonamentals.

     Primer, aquesta capacitat no correspon a tots els éssers humans. Podem comprovar fàcilment que hi ha molts éssers humans que per algun motiu no senten cap desig d'ajudar un desconegut, o ni tan sols d'ajudar ningú. Hi ha éssers humans que no tenen aquesta capacitat a causa d'una manca de desenvolupament [per exemple, els nadons humans] o alguna deficiència [com passa amb persones que pateixen algun trastorn cerebral] com pot ser la psicopatia.


     Segon, hi ha evidències que demostren que els animals no humans senten empatia i es preocupen per altres animals encara que els siguin completament desconeguts. Al bloc «Som Primates» (NdT: blog desaparegut, però podeu llegir aquesta notícia actual) es parla sobre la tendència a ajudar altres individus [altruisme], incloent-hi també individus d'altres espècies, com seria el famós cas de les balenes geperudes que salven a foques dels atacs d'orques.

No hi ha cap característica que sigui pròpia i solament humana. Les nostres diferències amb altres animals són, en tot cas, de grau, no de qualitat. Per exemple, al vídeo que apareix més amunt, Frans de Waal diu que el llenguatge és una característica única de l'ésser humà. Però després ha de reconèixer que el llenguatge —el llenguatge simbòlic en realitat— no és res més que una forma concreta de comunicació, i la comunicació és una capacitat que compartim igualment amb la resta d'animals.

L'empatia no és doncs una característica específicament humana, sinó animal.

Els humans ens vanagloriem de ser els únics animals que tenen capacitat moral, la qual cosa és pot matisar, però després ens comportem en la nostra relació amb altres animals de forma totalment immoral, violant principis ètics bàsics com la igualtat, i els tractem de la mateixa manera que tractàvem altres humans considerats esclaus, és a dir, els considerem com a mers objectes o recursos que existeixen per ser utilitzats en el nostre benefici.

Per acabar, m'agradaria aclarir que sovint s'al·lega que els vegans pretenen desafiar alguna mena de “cicle natural” en proposar que tots els éssers sentents mereixen el mateix respecte bàsic; però aquesta acusació és molt desenfocada.

Quan postulem el veganisme com a imperatiu moral no és a conseqüència de “rebutjar la naturalesa” o de “creure'ns especials” sinó d'aplicar precisament aquesta empatia que forma part de la nostra naturalesa i que ens permet tenir consideració moral pels altres individus.

El veganisme no és "contra natura" —si és que aquesta expressió té algun sentit— sinó que és l'extensió i el desenvolupament coherent d'una cosa tan natural com l'empatia.

 

8 de maig de 2011

Sobre el llibre «Menjar animals» de Jonathan Safran Foer


Recentment s'ha publicat en espanyol la traducció del llibre Eating Animals de Jonathan Safran Foer. Molts animalistes n'elogien el contingut i en difonen la lectura. Jo dissenteixo de la seva postura i no em sembla una bona notícia respecte de la qüestió moral dels animals. En aquesta entrada pretenc exposar les  raons per les quals considero que no és un text que respecti els animals.

En primer lloc; em sembla una mala notícia tenint en compte que, fins ara, encara no hi ha res publicat oficialment d'autors que sí que defensen els drets dels animals com són Gary Francione i Joan Dunayer. Jonathan Safran Foer no defensa els drets dels animals.

Ens trobem amb un llibre que defensa que emprar altres animals per a menjar no té res de moralment objectable i que el problema tan sols rau en la manera com es faci. Aquesta idea no solament reflecteix un prejudici especista, si per especisme entenem una discriminació basada en l'espècie, sinó que a més es defensa la ideologia del benestarisme –una ideologia que diu que sols importa “patir i gaudir” i que està bé que fem servir els animals si ens preocupem pel seu benestar.

D'altra banda, resulta estrany que una organització com Anima Naturalis, que diu defensar els drets de tots els animals, es dediqui a promocionar llibres que en defensen l'explotació i l'esclavitud, com és el cas de «Liberación Animal», de Peter Singer, o aquest «Comer animales», de Jonathan Safran Foer.

Tot i que ja no resulta tan estrany veient el seu activisme i la seva germandat amb PeTA, de la qual diu literalment Foer que comparteix els mateixos valors que els explotadors d'animals tradicionals preocupats pel “benestar animal”, tal com es pot veure en aquesta entrevista:




                             
Alguns activistes pensen que és bo que hi hagi aquest tipus de material —tot i que promociona descaradament l'ús d'animals— perquè, segons diuen, ajuda la gent a prendre consciència del problema de l'explotació animal.

Aquest raonament em sembla anàleg a dir que està bé que hi hagi escorxadors ja que s'ha comprovat que molta gent que ha vist el que hi passa a dins ha decidit no tornar a menjar animals —o certs animals— o fins i tot l'ha motivat a adoptar el veganisme.

A parer meu, aquest llibre aconseguirà que molta més gent continuï creient la mentida de l'explotació "humanitària" i opti per continuar menjant animals que suposadament han estat ben tractats.

Potser algú celebra que es publiquin i promocionin llibres que defensen l'esclavitud dels animals. Però jo no comparteixo aquesta postura perquè estic en contra de l'explotació animal i de qualsevol iniciativa que la promocioni.

M'omple de sorpresa veure que algú se sorprengui o qüestioni que aquest llibre promociona de manera explícita l'explotació animal. Això vol dir que no el deu haver llegit atentament. Per exemple, escriu l'autor, a les darreres pàgines:

«He apostat per una dieta vegetariana i respecto prou persones com Frank, que han apostat per una ramaderia més humanitària, per a donar suport a la seva manera de fer les coses. En resum, la meva no és una posició complicada. Ni és un argument velat en defensa del vegetarianisme. És un argument en pro del vegetarianisme, però també en pro d'un altre tipus de ramaderia més sensata i en pro d'uns omnívors més honorables.»

Un llibre pot inculcar prejudicis o provocar que els prejudicis dels altres es reforcin, de manera que qui escrigui aquest llibre és en part responsable de les víctimes que aquests prejudicis causin.

El llibre de "Comer Animales" no és que solament es basi en idees especistes, sinó que promociona l'especisme i l'explotació animal de manera clara i explícita. Això, òbviament, no pot ser acceptable, com tampoc no ho pot ser promocionar el racisme o el sexisme.

És clar que despertar l'empatia del públic és molt important per aconseguir que s'assimili un missatge ètic de respecte, però no n'hi ha prou amb això ni justifica qualsevol cosa per aconseguir-ho, per descomptat. Quan no es fa de manera mínimament adequada i d'acord amb un missatge de Drets Animals, el resultat que se n'obté sol ser, sovint, el contrari del que es pretén. Com a exemple, un lector del llibre ens ofereix la conclusió que ha tret de la lectura:

«En contra del que es pugui creure (del que jo creia) al principi, Safran Foer no diu que no cal menjar carn, sinó que cal fer-ho (qui vulgui) de manera responsable. Si volem viure de forma sostenible (encara que solament sigui per un motiu purament egoista, perquè els nostres néts tinguin un món més o menys decent on habitar), hem de començar amb allò que ens posem a la boca. I, sincerament, després de llegir aquest llibre i del que arran d'aquesta lectura he investigat, us asseguro que al meu plat no hi tornarà a haver un tros de carn que no hagi sortit d'una granja ecològica.»

Menjar animals, és a dir, usar altres animals per a menjar, és una forma de violència perquè implica agredir-los deliberadament, i és una violació del dret a la integritat física. No tenim cap justificació moral per a fer-ho. Tampoc no ens cal menjar animals per alimentar-nos i gaudir de bona salut.

L'única elecció justa que podem triar i promoure és no explotar animals —no emprar-los merament com a mitjans per als nostres fins. L'única opció moral correcta és el veganisme.