En primer lloc; em sembla una mala notícia tenint en compte que, fins ara, encara no hi ha res publicat oficialment d'autors que sí que defensen els drets dels animals com són Gary Francione i Joan Dunayer. Jonathan Safran Foer no defensa els drets dels animals.
Ens trobem amb un llibre que defensa que emprar altres animals per a menjar no té res de moralment objectable i que el problema tan sols rau en la manera com es faci. Aquesta idea no solament reflecteix un prejudici especista, si per especisme entenem una discriminació basada en l'espècie, sinó que a més es defensa la ideologia del benestarisme –una ideologia que diu que sols importa “patir i gaudir” i que està bé que fem servir els animals si ens preocupem pel seu benestar.
D'altra banda, resulta estrany que una organització com Anima Naturalis, que diu defensar els drets de tots els animals, es dediqui a promocionar llibres que en defensen l'explotació i l'esclavitud, com és el cas de «Liberación Animal», de Peter Singer, o aquest «Comer animales», de Jonathan Safran Foer.
Tot i que ja no resulta tan estrany veient el seu activisme i la seva germandat amb PeTA, de la qual diu literalment Foer que comparteix els mateixos valors que els explotadors d'animals tradicionals preocupats pel “benestar animal”, tal com es pot veure en aquesta entrevista:
Alguns activistes pensen que és bo que hi hagi aquest tipus de material —tot i que promociona descaradament l'ús d'animals— perquè, segons diuen, ajuda la gent a prendre consciència del problema de l'explotació animal.
Aquest raonament em sembla anàleg a dir que està bé que hi hagi escorxadors ja que s'ha comprovat que molta gent que ha vist el que hi passa a dins ha decidit no tornar a menjar animals —o certs animals— o fins i tot l'ha motivat a adoptar el veganisme.
A parer meu, aquest llibre aconseguirà que molta més gent continuï creient la mentida de l'explotació "humanitària" i opti per continuar menjant animals que suposadament han estat ben tractats.
Potser algú celebra que es publiquin i promocionin llibres que defensen l'esclavitud dels animals. Però jo no comparteixo aquesta postura perquè estic en contra de l'explotació animal i de qualsevol iniciativa que la promocioni.
M'omple de sorpresa veure que algú se sorprengui o qüestioni que aquest llibre promociona de manera explícita l'explotació animal. Això vol dir que no el deu haver llegit atentament. Per exemple, escriu l'autor, a les darreres pàgines:
«He apostat per una dieta vegetariana i respecto prou persones com Frank, que han apostat per una ramaderia més humanitària, per a donar suport a la seva manera de fer les coses. En resum, la meva no és una posició complicada. Ni és un argument velat en defensa del vegetarianisme. És un argument en pro del vegetarianisme, però també en pro d'un altre tipus de ramaderia més sensata i en pro d'uns omnívors més honorables.»
Un llibre pot inculcar prejudicis o provocar que els prejudicis dels altres es reforcin, de manera que qui escrigui aquest llibre és en part responsable de les víctimes que aquests prejudicis causin.
El llibre de "Comer Animales" no és que solament es basi en idees especistes, sinó que promociona l'especisme i l'explotació animal de manera clara i explícita. Això, òbviament, no pot ser acceptable, com tampoc no ho pot ser promocionar el racisme o el sexisme.
És clar que despertar l'empatia del públic és molt important per aconseguir que s'assimili un missatge ètic de respecte, però no n'hi ha prou amb això ni justifica qualsevol cosa per aconseguir-ho, per descomptat. Quan no es fa de manera mínimament adequada i d'acord amb un missatge de Drets Animals, el resultat que se n'obté sol ser, sovint, el contrari del que es pretén. Com a exemple, un lector del llibre ens ofereix la conclusió que ha tret de la lectura:
«En contra del que es pugui creure (del que jo creia) al principi, Safran Foer no diu que no cal menjar carn, sinó que cal fer-ho (qui vulgui) de manera responsable. Si volem viure de forma sostenible (encara que solament sigui per un motiu purament egoista, perquè els nostres néts tinguin un món més o menys decent on habitar), hem de començar amb allò que ens posem a la boca. I, sincerament, després de llegir aquest llibre i del que arran d'aquesta lectura he investigat, us asseguro que al meu plat no hi tornarà a haver un tros de carn que no hagi sortit d'una granja ecològica.»
Menjar animals, és a dir, usar altres animals per a menjar, és una forma de violència perquè implica agredir-los deliberadament, i és una violació del dret a la integritat física. No tenim cap justificació moral per a fer-ho. Tampoc no ens cal menjar animals per alimentar-nos i gaudir de bona salut.
L'única elecció justa que podem triar i promoure és no explotar animals —no emprar-los merament com a mitjans per als nostres fins. L'única opció moral correcta és el veganisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada