31 de març de 2018

Una observació sobre l’oli de palma


Algunes persones jutgen que l'oli de palma no és ètic en tant que la seva producció comporta fer mal als orangutans. Ara bé, penso que hauríem de preguntar-nos en què es diferencia aquest cultiu de la resta de cultius? La veritat és que el cultiu d'oli de palma no solament fa mal als orangutans sinó segurament també a altres animals sentents que habiten a la natura però als quals no se'ls fa prou atenció pel simple fet que no són primats.

Crec que el cultiu de palma no és essencialment diferent de qualsevol altre cultiu. Tot cultiu agrícola a gran escala perjudica els animals lliures que habiten a la natura. Així que el perjudici que comporta la producció de l'oli de palma no es diferencia gaire del de la resta de vegetals que es produeixen. Per exemple, el cultiu de cacau arrasa els boscos, però aquest cultiu no afecta directament els primats, encara que sí a molts altres animals que no són primats.

Per tant, si l'oli de palma ha rebut tanta atenció és a causa que durant la seva producció es maten primats no humans -en concret oraguntans- i hi ha una major preocupació per aquells animals que s'assemblen més als humans. Però cap producció agrícola està exempta de danyar els animals de diverses maneres, ja sigui de manera deliberada o accidental. La majoria d'aquests animals solen ser insectes, rosegadors i aus.

L'agricultura com a activitat no implica emprar animals i, atès que necessitem consumir vegetals per a poder viure, podem justificar moralment l'existència de l'agricultura al·legant que el dany que comporta l'agricultura estaria legitimat perquè es tracta d'una activitat motivada per la supervivència i no per motius frívols com la diversió, el plaer o la simple tradició. A més, aquest dany també es pot justificar apel·lant a l'autodefensa: intentem evitar que altres animals mengin aquells cultius que necessitem per subsistir.

D'altra banda, el fet que morin animals a causa dels processos agrícoles no justifica usar de menjar els animals així com tampoc justificaria el canibalisme. Entenc que aquests animals moren de forma indirecta durant la collita i la recol·lecció; o de forma directa a causa de l'anomenat control de plagues. Si moren de forma indirecta llavors no és diferent del fet que milers d'humans morin indirectament a causa de la contaminació o a l'existència del trànsit de vehicles o a una altra sèrie d'activitats que no tenen intenció de fer mal a ningú. Si moren de forma directa llavors no és diferent del fet que protegim el nostre hort de l'atac d'intrusos humans. En conclusió, el fet que morin animals a causa de l'agricultura, al que ens obliga és a intentar evitar o reduir aquest mal que els causem, ja sigui directament o indirectament, però es tracta d'un dany justificat per a la supervivència i l'autodefensa legítima, però que en cap cas justifica que continuem fent servir de menjar els animals en tant que es tracta d'un mal innecessari i evitable. No ens cal emprar els animals de menjar per a alimentar-nos. I a més, menjar animals, i explotar-los en general, és una pràctica que atempta contra els principis ètics més elementals.

A part d'això, la controvèrsia sobre l'oli de palma ens adverteix d’una gran confusió respecte del significat del veganisme quan se sent dir que el consum d'oli de palma no és coherent amb el veganisme. Aquesta afirmació no és correcta perquè el veganisme es refereix específicament a l'ús d'animals i no a qualsevol forma de dany sobre ells. Si no hi ha ús d'animals llavors no contradiu el veganisme. Per descomptat que l'ètica no s'acaba ni es limita al veganisme, però l'activitat de produir o de consumir oli de palma no seria contrària en si mateixa amb el veganisme. Així ho explica l'activista Ben Frost:

«Podem, i hem d’esforçar-nos a minimitzar el nostre impacte en el planeta, però la presència de dany no intencional no té res a veure amb el propòsit del veganisme. El veganisme es tracta de reconèixer el valor moral dels animals i la nostra posterior obligació de no tractar-los exclusivament com a recursos o propietats, perquè el fer això és una negació directa i una violació d'aquest valor moral. El veganisme es tracta de reconèixer que no tenim cap dret a continuar usant animals com a coses per als nostres propòsits innecessaris. Es tracta de reconèixer que hem de tractar interessos similars de manera similar, i atorgar als no-humans el dret a no ser tractats com a propietat, tal com ho fem amb els humans. Tots ells tenen els mateixos interessos en no patir i en continuar vivint, i tot i així neguem l'existència i el valor d'aquests interessos quan es tracta dels animals a causa d’un prejudici d'espècie. En altres paraules, el veganisme és el que li devem als animals en reconeixement del seu valor moral. Com Gary Francione declara, aplica el principi d’abolició a la vida de l'individu.»

He d'assenyalar que l'aplicació del veganisme no solament evitaria totes les víctimes de l'explotació animal institucionalitzada sinó que a més reduiria de forma molt considerable el nombre de víctimes que provoca indirectament l'agricultura. Una preocupació sincera pels animals hauria de començar per assumir el veganisme com la seva base moral. Així mateix, l'agricultura es pot practicar de forma vegana.

La qüestió potser més difícil seria determinar realment quins vegetals i en quina quantitat els necessitem per a viure, perquè l'argument de la necessitat fora vàlid en la seva aplicació. Ens cal l'oli de palma? Si no és així hi ha cap altre vegetal que pugui substituir-lo i que comporti un menor perjudici per als animals salvatges? Són preguntes pertinents. Però la qüestió ètica hauria d'abastar tota l'agricultura i no solament aquella que perjudiqui els primats.

Recopilant, els dos errors principals que observo en la denúncia habitual contra l'oli de palma són:

[1] Dir que "el consum d'oli de palma no és vegà". L'oli de palma no prové de l'ús d'animals, així que no incompleix el principi del veganisme.

[2] Que solament es presti atenció als cultius que danyen als primats i s'ignori el dany cap als altres animals. L'agricultura és una activitat moralment legítima però la seva existència causa un perjudici indirecte a altres animals i hauríem d'intentar eliminar o reduir aquest perjudici, sense importar l'espècie d'aquests animals.

Per tant, no critico la denúncia sobre el cultiu d'oli de palma sinó més aviat la manera en què aquesta denúncia ha estat motivada i expressada.