Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valor inherent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valor inherent. Mostrar tots els missatges

30 de maig del 2011

Respecte

Granges d'esclaus

«En sentit ampli, els drets que abans hem esmentat [vida, llibertat, integritat corporal] són variacions d'un tema principal, el tema del respecte. Mostro el meu respecte cap a tu respectant aquests drets en la teva vida. Tu mostres el teu respecte cap a mi d'idèntica manera. Respecte és el tema principal perquè tractar-se mútuament amb respecte és precisament tractar-se l’un a l’altre d'una manera que respecta els nostres altres drets. Per tant, el nostre dret més fonamental, el dret que unifica tots els altres drets, és el dret a ser tractats amb respecte.» ~ Tom Regan

La paraula respecte prové de el llatí respectus i significa "atenció" o "consideració". Segons assenyala el diccionari, el respecte està relacionat amb la veneració o l'acatament que es fa a algú. El respecte inclou mirament, consideració i deferència. D'altra banda, hi ha un concepte equivocat de respecte que fa referència al temor o al recel; però això no seria respecte sinó simplement por.

El respecte és un valor moral que ens permet reconèixer, acceptar i considerar cada individu com algú que té valor intrínsec, a part del valor instrumental que pogués tenir per a nosaltres. És a dir, el respecte moral és el reconeixement del valor inherent dels individus.

Un dels filòsofs que més influència ha exercit sobre el concepte de respecte al món intel·lectual ha estat Immanuel Kant. En la seva filosofia moral, aquest pensador sosté que els individus han de ser respectats perquè són fins en si mateixos i no mitjans per als fins d'altres. Al ser un fi en si mateixos posseeixen un valor intrínsec i absolut -en el sentit que no pot ser devaluat o ignorat per altres criteris. Per aquest motiu és que els individus tenim aquest valor tan especial anomenat per Kant la "dignitat", que altres filòsofs han anomenat com a valor inherent.

Els defensors dels Drets Animals afirmem que cada ésser sentent (que sent) posseeix un valor inherent perquè cadascun és un ésser amb emocions i desitjos propis. Cadascú és un individu únic i conscient de si mateix, a qui li importa la seva pròpia conservació i benestar.

Dir que "respectem" els animals mentre els fem servir com a menjar, entreteniment, vestimenta o subjectes forçats en experiments -entre altres fins- no és més que una perversió del llenguatge i un reflex del prejudici especista que predomina a la nostra cultura, que ens fa creure que els interessos dels altres animals no han de ser considerats en un pla d'igualtat amb els nostres.

No tindria sentit dir que "respectem" els éssers humans si practiquéssim el canibalisme o els sotmetéssim a experiments en contra de la seva voluntat. Així doncs, tampoc té sentit dir que "respectem" els altres animals quan els tractem literalment com a esclaus, com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins a costa de la seva vida i la seva llibertat. Només podrem honestament afirmar que els respectem si els tractem exactament amb la mateixa consideració que volem per a nosaltres mateixos.

Per tot això, no és legítim demanar que respectem la pràctica de menjar -o d'explotar en general- els animals no humanos. Això seria com demanar a les feministes que respectin el masclisme, o demanar als homosexuals que respectin l'homofòbia, o demanar als activistes pels drets humans que respectin el canibalisme.

Els prejudicis, les actituds i les pràctiques basades en la violència no mereixen respecte. Les persones i els seus drets, sí que mereixen respecte. Precisament per això, l’especisme i l'explotació animal no mereixen respecte, ja que suposen violar els drets de les persones no humanes.

Si eliminem l'especisme de les nostres ments, podrem entendre que el respecte implica necessàriament no usar els altres animals per als nostres fins. Així, el respecte implica veganisme.


16 d’abril del 2009

Priscilla Cohn: "Una concepció inherentista dels animals"

  

 
«Hauria de ser ja obvi que tota la nostra cultura es basa en el dolor i la mort animal. Usem els animals gairebé totes i en cadascuna de les hores de la nostra vida: des del moment en què ens llevem i ens raspallem les dents -potser amb un raspall fet amb cerres naturals d'un animal- i fem servir pasta de dents, que també conté ingredients animals i ha estat provada en animals, fins que ens fiquem al llit i recolzem el cap sobre un coixí de plomes i ens tapem amb una manta de llana esquilada d'una ovella, o potser amb una funda nòrdica feta amb plomes o plomissol arrencat de diferents aus.»

-----------------

«Fem un aclariment: la idea que un animal dotat de sensació ha de ser un membre de la comunitat moral es basa en una noció intel·lectual de justícia, no en l'emoció. Algú pot ser un defensor dels drets dels animals, o inherentista, i no estar particularment orgullós dels animals.

L'afecte que tinguem respecte els animals no és un criteri necessari per a creure que hem de considerar l'interès dels animals. Similarment, un pot ser amant dels animals sense ser un defensor dels drets dels animals o un inherentista. Molta gent estima el seu gos o el seu gat, però continua menjant carn de vedella sense pensar en el sofriment de la vedella abans de convertir-se, en el seu plat, en una costella.

Per descomptat, un pot ser alhora un defensor dels drets dels animals o un inherentista i un amant dels animals. No estic argumentant, ni de bon tros, que tothom hagi de tenir un gos a casa. El que dic és que si som consistents, hem de considerar els drets dels animals. La consistència és una part de la racionalitat de la qual els humans estem tan orgullosos.»

-------------------

«A l'asseverar que els animals tenen un valor inherent, vull dir que el seu valor és independent dels nostres judicis respecte de la seva utilitat, bellesa i així successivament. Dir que els animals tenen un valor inherent significa llavors que el seu valor no és instrumental, o que no són merament mitjans per els nostres fins humans.»

Descarregar l’article sencer en PDF (en castellà)