Fa uns dies la publicació Vice Espanya va publicar una entrevista a Sergio García Torres, que es presenta com a "vegà i candidat animalista" a les eleccions en una formació política. La meva intenció és comentar de forma concisa algunes declaracions que realitza en aquesta entrevista. Passo de llarg tota la part estrictament política per anar directament al problema dels animals no humans.
En un moment donat, l'entrevistador li pregunta:
"Els qui es posen les mans al cap amb la caça o els toros haurien de deixar de menjar carn per a ser coherents?"
Davant una qüestió així entenc que la resposta d'un vegà hauria de ser que sí. Un vegà hauria d'explicar que, en efecte, no hi ha una diferència moral entre la caça, la tauromàquia i el consum de productes animals. Un vegà hauria d'explicar que tot ús d'animals és injust i que, a més, no tenim necessitat de menjar animals ni consumir-los en general. Ah, però García Torres diu que no! No diu que hàgim de ser vegans sinó que hem de ser antitaurins:
«Crec que ser antitaurí és el primer pas cap a una consciència respectuosa envers els animals.»
En què es basa per realitzar aquesta afirmació? No veig que tingui fonament. En països com Estats Units, Gran Bretanya, Israel, Argentina, o Xile, no existeix la tauromàquia i tenen un significatiu i creixent percentatge de vegans. He conegut molts vegans que no van ser antitaurins —jo mateix inclòs. Conec vegans que han estat taurins per haver-se criat en aquest context familiar i després ho han rebutjat . El que diu García Torres no té sentit. No cal passar per l'antitaurinisme per arribar al veganisme de cap forma o manera. Sembla que ell directament extrapola la seva particular vivència personal a la resta de la gent sense parar-se a reflexionar en el que diu.
Just a continuació assenyala:
«La tauromàquia és matar animals per plaer i divertiment, sens dubte ha de ser la primera de les formes d'utilització dels animals en ser rebutjada socialment.»
Aquesta declaració em resulta tan inconsistent com l'anterior. El consum d'animals per a aliment també implica matar animals per plaer. I el mateix es pot dir del consum per a vestimenta. No hi ha, doncs, diferència amb la tauromàquia. Encara que molta gent cregui erròniament que ens cal menjar animals; als humans no ens cal menjar-ne. Així que solament ho fem perquè ens dóna plaer i per costum. Exactament el mateix que passa amb la tauromàquia.
Amb aquestes declaracions, García Torres no ajuda que la gent comprengui que ser afeccionat a menjar animals és moralment el mateix que ser afeccionat a la tauromàquia. El seu testimoni no ajuda gens que la gent deixi d'explotar animals. Més aviat al contrari, les seves declaracions perjudiquen la conscienciació en favor del veganisme. Ell difon la idea que no tenim l'obligació moral de ser vegans i que ens hem d'enfocar solament en determinats usos d'animals com la tauromàquia.
De fet, l'entrevistador, amb les seves preguntes, sembla apropar-se molt més al que seria el pensament d'un vegà que García Torres amb les seves terribles respostes, ja que fins i tot arriba a dir que ell és vegà "en el terreny personal", en el sentit que es tracta d'un assumpte privat. Dir que algú és vegà "en el terreny personal" —com si el veganisme pogués ser una simple qüestió privada que no ha de traslladar-se a l'àmbit cultural, social i polític— és com si algú digués que és vegà "quan dorm" però no la resta de la vida. Sembla un acudit. García Torres presenta així el veganisme com si fos un acudit.
No obstant això, estic d'acord quan diu García Torres que no hauríem de jutjar les persones, però que no haguem de jutjar les persones no vol dir que no puguem jutjar les idees i les accions de les persones. Per això podem jutjar que la tauromàquia està malament i que l'explotació animal està malament. Que hi hagi persones que necessitin un temps de transició per a comprendre i adoptar el veganisme no vol dir que no haguem d'assenyalar explícitament que emprar els animals és una injustícia i que el veganisme és una obligació ètica en tant que els altres animals posseeixen un valor moral inherent.
El psicòleg Casey Taft argumenta en el seu treball que afavorir un canvi de conducta solament pot produir-se quan expliquem a la gent de forma molt clara que el veganisme —i solament el veganisme— és l'única posició justa si volem respectar els altres animals i no tractar-los com a objectes. En cas contrari, la gent tendirà a continuar amb els hàbits adquirits i a modificar-los superficialment.
El veganisme no és un "assumpte personal"; és un imperatiu moral. El que García Torres diu és que explotar altres animals és un "assumpte personal". Aquest és precisament l'argument que defensen els taurins i els defensors de l'explotació animal per a intentar justificar la seva activitat. Diuen que la tauromàquia i el consum d'animals ha de ser considerat un assumpte privat. García Torres s'afegeix al corrent que pretén reduir el veganisme a ser una simple preferència personal i no un tema d'obligació moral que s'ha d'aplicar en tots els àmbits de la vida.
No obstant això, el paràgraf més terrorífic de tots encara havia d'arribar; quan li pregunten pel "sofriment als escorxadors", ell respon:
«Quant a animals de "consum", sens dubte la posició que podrem aportar a les directives europees seran al voltant del control d'escorxadors, augment de la qualitat de vida d'aquests animals, fomentar el consum responsable de productes d'origen animal, un reforma dels ajuts de la PAC afavorint la cria extensiva sobre la intensiva i la producció responsable i local.»
És a dir, que García Torres explícitament dóna suport a l'existència d'escorxadors controlats, dóna suport a les regulacions del «Benestar Animal», defensa que s'ha de fomentar el consum "responsable" d'animals i que aquests animals siguin preferentment esclavitzats mitjançant confinament extensiu en lloc d'intensiu. Les propostes de García Torres són indistingibles del discurs de qualsevol persona no-vegana en relació amb aquest tema.
Veganisme és sinònim d'abolicionisme de l'explotació animal. Ens semblaria correcte que un autodenominat abolicionista de l'esclavitud humana digués que el que hem de fer és fomentar l'esclavitud humana "responsable"? El veganisme és anàleg al feminisme. Ens semblaria correcte que una autodenominada feminista digués que el que hem de fer és fomentar el masclisme "responsable"?
Que Sergio García Torres s'autodenomini "vegà" és tan absurd com que algú que menja animals es consideri vegà. Sovint passa que hi ha persones que deixen de consumir productes de l'explotació animal perquè no estan d'acord amb les condicions en què es realitza aquesta explotació. Però si les condicions canvien, llavors la seva actitud pot canviar i tornar a participar en el consum d'animals. Això és al que anomenem benestarisme ideològic.
En Sergio García Torres no és vegà; la seva posició és del tot oposada al veganisme. És un actiu defensor de l'esclavitud dels animals i de la ideologia benestarista que pretén eliminar determinades activitats considerades especialment cruels —i que qualifiquen de "maltractament"— al mateix temps que s'encarrega de reformar l'explotació animal perquè puguem continuar explotant animals amb la consciència més tranquil·la perquè ens preocupem pel seu "benestar".
Desconec el que passa per la ment de García Torres; però el que sí dedueixo de les seves declaracions és que la seva idea de veganisme no té res a veure amb la meva ni amb la definició original del veganisme. El seu peculiar "veganisme" consisteix en reduir-lo a un assumpte personal i en ignorar quan es tracta de qüestions socials i polítiques. No hi ha diferència amb la persona que decideix deixar de consumir animals per simple gust i després a la resta de la seva vida actua seguint les mateixes pautes ja establertes. Això és tot el contrari del que el veganisme pretén aconseguir.
Si García Torres fos vegà hagués aprofitat l'entrevista per a promoure el veganisme però veiem que la seva retòrica no s'aparta del benestarisme més tradicional que preval des de fa segles i que en res ha servit per a ajudar que els animals deixin de ser agredits i esclavitzats. Si això és el que volem —si volem perpetuar l'opressió sobre els altres animals— llavors no dubtem en donar-li el nostre suport.
El cas de García Torres no és, desgraciadament, un cas aïllat ni excepcional: és un fet més o menys habitual. Sovint trobem gent que diu ser animalista, defensora dels animals, i fins i tot "vegana", que es posiciona a favor de la dominació sobre els altres animals, a favor de regular la nostra explotació sobre ells, i que no qüestionen ni rebutgen l'especisme ni l'estatus de propietat al qual estan sotmesos els no-humans.
Per acabar, en el cas que a algú pensés que critico la posició de García Torres perquè vull donar suport al partit animalista, o a alguna altra formació política, li suggereixo que abans llegeixi aquest article sobre la meva postura respecte de l'àmbit polític.
