«Els canvis fonamentals a les societats són moltes vegades etiquetats com a impracticables o contraris a la naturalesa humana. […] Però els canvis fonamentals clarament es poden fer, n'estem envoltats. En els dos darrers segles, l'esclavatge que va estar amb nosaltres durant milers d'anys ha estat gairebé completament eliminat en una ràpida revolució mundial. La dona, sistemàticament maltractada durant mil·lennis, està gradualment recuperant el poder polític i econòmic que tradicionalment se li negava.» Carl Sagan
Aquesta nota està dedicada a un gran científic i excepcional divulgador de la ciència, Carl Sagan, la feina del qual sempre he admirat molt des que era petit i vaig veure el documental Cosmos a la televisió. En general, recomano la seva obra a qualsevol persona interessada en la ciència, l'escepticisme racional i el pensament crític en general
Per què esmentar Sagan en un bloc de temàtica vegana i filosofia moral? Vegem per què.
Durant gran part de la seva trajectòria, Carl Sagan ha qüestionat la racionalitat de l'antropocentrisme i de vegades ha clamat perquè estenem la nostra consideració moral cap a altres animals. Aquests darrers anys he rellegit els seus llibres i he tingut l'ocasió d'apreciar algunes reflexions força encertades.
Per exemple, a la seva genial obra «El món i els seus dimonis» Sagan afirmava:
«Alguns costums de la nostra era seran considerats, sens dubte, bàrbars per generacions posteriors: potser la nostra insistència que els nens petits i fins i tot nadons dormin sols i no amb els seus pares; o potser l'excitació de passions nacionalistes com a mitjà per aconseguir l'aprovació popular i assolir un alt càrrec polític; o permetre el suborn i la corrupció com a mitjà de vida; o tenir animals domèstics; o menjar animals i engabiar ximpanzés; o penalitzar l'ús d'euforitzants per a adults; o permetre que els nostres fills creixin en la ignorància.»
Sagan va ser força crític amb la vivisecció, especialment en el cas dels primats no humans, cosa que el va portar a donar suport al Projecte Gran Simi. S'adonava que hi havia una forta arbitrarietat en l'exclusió d'altres animals de la comunitat moral. A Los Dragones del Edén podem llegir:
El problema és que malgrat advertir l'error de l'antropocentrisme, no per això Sagan estava exempt de caure en aquest antropocentrisme o xovinisme humà que ell mateix denunciava. Poc després argumentava:
Això és el que en teoria de l'argumentació es coneix com a fal·làcia ad hoc. En aquest cas, es rebutja que la sensibilitat sigui el criteri de consideració moral ja que si s'accepta aquest criteri suposaria rebutjar l'antropocentrisme moral que ja tenim inculcat prèviament i hauríem d'incloure a la comunitat moral la resta d'animals sentents. Com el mateix Sagan escriu una mica més endavant en relació amb una altra qüestió:
Precisament al seu llibre «Ombres d'avantpassats oblidats» assenyalava:
Malgrat tot, Sagan mai va assumir que els altres animals fossin respectats des de la mateixa consideració, sinó que va advocar per una explotació “humanitària”. No obstant, el fet que hi reflexionés públicament, en una època en què encara la qüestió animalista amb prou feines era present, aporta un especial interès a la seva obra i és un altre tret que fa créixer la peculiaritat del seu llegat.
Al tram final de la seva vida, mentre afrontava la seva greu malaltia, reflexionava sobre la qüestió moral dels animals en un article recopilat al llibre Milers de Milions:
Ara bé, és molt qüestionable concloure que emprar altres animals sigui una necessitat i inevitable. És un fet que hi ha moltes tècniques de recerca i teràpia que no impliquen fer servir els animals no humans.
A més, si la necessitat justifiqués usar animals en experiments llavors justificaria igualment fer el mateix amb éssers humans. Si a algú de nosaltres li calgués un trasplantament per a poder continuar en vida i no existís cap altra manera d'aconseguir aquest òrgan que matant un altre humà que no té culpa de la nostra situació, estaria justificat que ho féssim? Per suposat que no. El nostre interès per viure no pot estar per sobre de l'interès per viure d'altres. En això consisteix el principi d'igualtat que fonamenta l'ètica.
D'altra banda, no hi ha cap justificació moral que ens legitimi a fer servir altres animals sense el seu consentiment per a satisfer els nostres desitjos i necessitats. Qualsevol raó que al·leguem valdrà igualment per a fer exactament el mateix amb altres éssers humans. Per què aplicar un criteri moral per als humans i un altre de diferent per als animals? Solament podem apel·lar a un prejudici especista per discriminar entre humans i altres animals que senten i tenen els nostres mateixos interessos bàsics.
En fi, potser serveixi aquesta nota per a promoure l'obra de Sagan i fer veure que la ciència i el pensament racional no s'oposen al veganisme sinó que, al contrari, la raó i la ciència fonamenten i donen suport a l'ètica de Drets Animals.
«Si els ximpanzés són criatures que tenen consciència dels seus actes, capaços de fer abstraccions, per què no tenen el que fins avui s'ha anomenat un estatut dels drets humans? Quin grau d'intel·ligència ha d'assolir un ximpanzé perquè la seva mort es catalogui jurídicament com un assassinat?»
El problema és que malgrat advertir l'error de l'antropocentrisme, no per això Sagan estava exempt de caure en aquest antropocentrisme o xovinisme humà que ell mateix denunciava. Poc després argumentava:
«És indubtable que la humanitat d'un ésser no ve determinada pel fet que sigui capaç de sentir dolor o emocions intenses, ja que aleshores hauríem d'estendre aquest criteri als animals que matem gratuïtament.»
Això és el que en teoria de l'argumentació es coneix com a fal·làcia ad hoc. En aquest cas, es rebutja que la sensibilitat sigui el criteri de consideració moral ja que si s'accepta aquest criteri suposaria rebutjar l'antropocentrisme moral que ja tenim inculcat prèviament i hauríem d'incloure a la comunitat moral la resta d'animals sentents. Com el mateix Sagan escriu una mica més endavant en relació amb una altra qüestió:
«Bé sigui per una mena de xovinisme humà, bé per un antropocentrisme moral mal entès, molts subjectes no acaben d'acceptar aquesta possibilitat.»
Precisament al seu llibre «Ombres d'avantpassats oblidats» assenyalava:
«Els homes —que esclavitzen, castren i fan experiments amb altres animals, i els converteixen en filets— tenen una tendència comprensible a imaginar que els animals no senten dolor.
És essencial que hi hagi una distinció clara entre homes i 'animals' per a poder doblegar-los a la nostra voluntat, aconseguir que treballin per a nosaltres, portar-los posats, menjar-los... sense cap sentiment de culpa o de pena.
Aquests éssers, podem dir, no són com nosaltres. Un abisme insalvable ha exercit així una funció pràctica a part d'afalagar els egos humans. La formulació que Darwin va donar a aquesta resposta va ser: "No desitgem considerar com a iguals aquells animals que hem convertit en els nostres esclaus."»
Malgrat tot, Sagan mai va assumir que els altres animals fossin respectats des de la mateixa consideració, sinó que va advocar per una explotació “humanitària”. No obstant, el fet que hi reflexionés públicament, en una època en què encara la qüestió animalista amb prou feines era present, aporta un especial interès a la seva obra i és un altre tret que fa créixer la peculiaritat del seu llegat.
Al tram final de la seva vida, mentre afrontava la seva greu malaltia, reflexionava sobre la qüestió moral dels animals en un article recopilat al llibre Milers de Milions:
«Als meus textos he tractat de mostrar quant d'estretament emparentats estem amb altres animals, com de cruel és infligir-los dolor i quina fallida moral significa matar-los per, per exemple, fabricar llapis de llavis.
Tot i així, com va assenyalar el doctor Thomas en rebre el premi Nobel: "L'empelt de medul·la no podria haver aconseguit aplicació clínica sense la investigació en animals, primer amb rosegadors endògens i després amb espècies exògames, sobretot el gos." Aquesta qüestió em crea un gran conflicte, ja que si no hagués estat per la investigació amb animals avui no seria viu.»
Ara bé, és molt qüestionable concloure que emprar altres animals sigui una necessitat i inevitable. És un fet que hi ha moltes tècniques de recerca i teràpia que no impliquen fer servir els animals no humans.
A més, si la necessitat justifiqués usar animals en experiments llavors justificaria igualment fer el mateix amb éssers humans. Si a algú de nosaltres li calgués un trasplantament per a poder continuar en vida i no existís cap altra manera d'aconseguir aquest òrgan que matant un altre humà que no té culpa de la nostra situació, estaria justificat que ho féssim? Per suposat que no. El nostre interès per viure no pot estar per sobre de l'interès per viure d'altres. En això consisteix el principi d'igualtat que fonamenta l'ètica.
D'altra banda, no hi ha cap justificació moral que ens legitimi a fer servir altres animals sense el seu consentiment per a satisfer els nostres desitjos i necessitats. Qualsevol raó que al·leguem valdrà igualment per a fer exactament el mateix amb altres éssers humans. Per què aplicar un criteri moral per als humans i un altre de diferent per als animals? Solament podem apel·lar a un prejudici especista per discriminar entre humans i altres animals que senten i tenen els nostres mateixos interessos bàsics.
En fi, potser serveixi aquesta nota per a promoure l'obra de Sagan i fer veure que la ciència i el pensament racional no s'oposen al veganisme sinó que, al contrari, la raó i la ciència fonamenten i donen suport a l'ètica de Drets Animals.
