8 de febrer de 2021

El marxisme i la qüestió animal

«Evolució de la Revolució» Hartmut Kiewert, 2013

   

Avui vull publicar la traducció d'un article de Maila Costa sobre la convergència entre el marxisme i el veganisme-abolicionisme respecte a la qüestió moral del tracte que dispensem als animals. La traducció va a càrrec de Júlia Costa, que s'encarrega de traduir el nostre bloc (Filosofia Vegana)al portuguès. L'article també es pot llegir en anglès.

Aquest text em sembla rellevant per comprovar que el pensament de Karl Marx és compatible amb una posició animalista i vegana. No n’hi ha prou amb que sigui animalista -no és especialment difícil adaptar gairebé qualsevol teoria a una perspectiva animalista- sinó que també ha de ser vegana, és a dir, ha de oposar-se a la instrumentalització dels animals per a fins humans.

Karl Marx era especista, i va excloure els animals de la categoria de subjectes, però els conceptes de la seva teoria permeten construir una argumentació que condemna l'explotació dels animals. El mateix passa amb la filosofia moral d'Immanuel Kant, com van demostrar Tom Regan i Gary Francione. Però que ningú es pensi que en aquest aspecte dono un tracte de favor a determinats pensadors. Si trobés un assaig que demostrés la convergència de qualsevol altra teoria moral amb el principi del veganisme estaria encantat de publicar-lo; tant se val si és la teoria de Jean-Jacques Rousseau, de Piotr Kropotkin, d'Ayn Rand  o de qualsevol altre autor, en el cas que sigui possible. Des del meu punt de vista, a partir de qualsevol filosofia racional es pot deduir el veganisme.

Per cert, he d'advertir que la traducció a l'anglès es pren algunes llicències a l'hora de traduir. Per exemple, en l'últim paràgraf de la traducció anglesa s'esmenta un «dret fonamental» dels animals, quan en el text original no apareix aquest terme de cap manera. Ja m'estranyava que una autora marxista parlés de «dret fonamental»! Excepte a un estricte nivell legal, el marxisme és reticent al concepte de drets subjectius, i certament no és el mateix reconèixer el concepte de drets legals que el concepte de drets morals.

M'he pres la llibertat d'enllaçar les referències bibliogràfiques dins del text, en lloc d'afegir una bibliografia al final, seguint el costum d'aquest bloc. Espero que aquesta llicència no molesti ningú. Si us molesta, ho sento. Crec que és la manera correcta de referenciar a internet, on és possible crear finestretes emergents i hipervincles. Seria ideal poder posar el cursor damunt de la paraula enllaçada i que aparegués un quadradet amb la referència, com he vist en alguna pàgina, però de moment el servei de blogger que faig servir no ho permet. Les referències que enllaço són en castellà llevat les que no tenen traducció, que són enllaçades en l'idioma original.

 
**********************
 
El marxisme i la qüestió animal
Maila Costa
Setembre de 2019


Els estudis crítics sobre la qüestió animal són pràcticament unànimes al relacionar la intensificació de l'explotació dels animals amb el mode de producció capitalista. No obstant això, la gran majoria dels marxistes és aliena a aquesta discussió, i el mateix ecosocialisme és força tímid a l'hora d'assenyalar les contradiccions referents als abusos infligits sobre els animals, com podem observar en el Manifest Ecosocialista Internacional [1], que en cap moment fa referència a la qüestió animalista.

Les anàlisis sobre la relació entre els humans i els altres animals són hegemonitzats per les teories liberals i postestructuralistes -el que el filòsof marxista Marc Maurizi diu "antiespecisme metafísic" [2], atès que posseeixen caràcter moralitzador- que desconsideren la totalitat dels processos històrics que conduïren a l'explotació sistematitzada dels animals i col·loquen l'ésser humà com a responsable genèric d'aquesta pràctica social.

Tal i com passa en el camp acadèmic, la lluita política a favor dels animals també es concentra en moviments conformes amb la societat burgesa, fruit del predomini de la ideologia liberal, però també de la negligència dels marxistes en relació a la situació degradant dels animals sota tutela de la indústria capitalista.

El precursor del debat animalista dins el marxisme, Ted Benton [3], va ser un dels responsables de la crítica al caràcter antropocèntric de l'obra marxista. La defensa contra aquesta crítica s'ha destacat en els treballs de Foster, STACHE, Clark [4] i Saito [5], a l'afirmar que, contràriament a les acusacions de Benton i dels ecologistes, Marx va ser un dels primers en assenyalar la ruptura metabòlica, causada pel capitalisme, entre l'home i la natura. [6]

Tot i això, encara que Marx va escriure sobre les conseqüències objectives de l'explotació del sòl i la desforestació, la contaminació dels rius i l'alienació de l'home envers la natura [7], no es va centrar en estudiar les relacions entre els humans i els altres éssers que senten. No seria aquesta la primera vegada que Marx deixaria d'aprofundir en una categoria determinant per al sorgiment i el manteniment del capitalisme, com ja va succeir en relació a la feina no remunerada de reproducció social exercida per les dones [8].

Tanmateix, és evident que l'antropocentrisme marxista es refereix a la centralitat històrica de l'activitat humana com a transformadora del medi i la societat; i no al menyspreu envers als altres animals. Quan Marx eleva l'activitat humana al nivell de treball planificat en comparació amb el treball instintiu dels animals [9], exposa les diferències entre ambdues activitats i no invoca, en cap moment, un dret natural dels humans cap als altres animals a causa del caràcter immediat del treball d’aquests darrers.

En resum, el debat sobre l’especisme en Marx és irrellevant, ja que, al ser anacrònic, no s’ha de superposar a la historicitat de la manipulació animal, que, a diferència de la seva època, compta avui amb mitjans tecnològics i ideològics molt més desenvolupats i lligats als interessos d’una classe específica.

La vasta obra marxista fa diverses mencions als animals; totes de caràcter descriptiu o comparatiu, com quan es descriu l'expulsió dels pagesos per a la transformació dels seus cultius en pastures per a les ovelles a Anglaterra, o quan s'intenta explicar, a través de l'activitat de les abelles, la diferència entre el treball humà i el dels altres animals [10].No obstant això, és evident la predominança d’una narrativa despreocupada en relació als animals.

És important remarcar que el materialisme mecanicista de Descartes, que compara els animals amb els rellotges [11], encara influeix en el pensament de l’època i va ser important per a legitimar l’ús dels animals com a mercaderies inanimades en el nou ordenament capitalista [12]. És a dir, no explotem als animals perquè creiem que són inferiors, sinó que considerem que els animals són inferiors perquè els explotem [13].

Així mateix, la mercantilització dels animals al segle XIX i als anteriors, es va produir a una escala molt menor de la que coneixem avui en dia, i es va desenvolupar a mesura que es produïen millores tecnològiques i transformacions en la forma de producció. Els animals van deixar de ser utilitzats prioritàriament per a finalitats de reproducció social —alimentació, tracció, vestimenta i transport— per passar a ser utilitzats com a mitjans de producció, amb l’objectiu d’acumulació [14].

Actualment, les indústries alimentàries, farmacèutiques, cosmètiques i de la moda són les majors explotadores dels animals i el seu conjunt compon un dels principals sectors econòmics mundials, essent responsables de l’empresonament, la tortura, la mutilació, l’explotació sexual i la mort de milers de milions d’animals cada any. Solament en el sector agrari, la industria animal representa el 40% de la facturació mundial i el predomini de l’ús del sòl [15].

Avui en dia hi ha consens sobre el benestar dels animals de companyia. Aquests, inclosos en l’àmbit del consum i la consideració moral, no són sotmesos a l’explotació sistemàtica i generalitzada a què estan sotmesos els animals en propietat dels capitalistes. Fins i tot es considera que l’animal domèstic és un membre de la família, un resident de la casa, que té normalment els interessos atesos, les emocions i subjectivitats considerades i la comoditat i seguretat normalment garantides, cosa que configura, fins i tot, un nou tipus de llar [16]. Els animals sense llar i abandonats també depenen dels esforços de la població per a ser acollits, encara que això no sigui sempre objectivament possible. A més, els animals de companyia estan protegits contra els abusos mitjançant la llei [17].

Per altra banda, els animals domesticats per la indústria, entesos només com a productes bàsics pels capitalistes, són, quan es venen com a productes processats, entitats separades del seu origen viu i sensible i de tot el nefast procés de producció. El fetitxisme, en aquest cas, no solament deshumanitza suprimint tota la feina continguda en aquesta mercaderia i alienant de manera extrema tan el treballador, que té la tasca de matar, com el consumidor, sinó que també desanimalitza, ja que priva l’animal de la seva vida natural i desconsidera la seva sensibilitat, explotant-lo i sacrificant-lo per tal de ser transformat en un producte amb l'objectiu d'acumulació de capital.

A causa de la impossibilitat que els animals resisteixin de manera organitzada a l'opressió que pateixen, són apropiats com a recursos naturals que es transformen en mitjans de producció. Al no ser venedors de mà d'obra o consumidors, els animals no poden integrar-se econòmicament de forma independent a la societat burgesa. Aquesta diferència els posa en desavantatge en relació amb altres grups oprimits, fins i tot els més oprimits entre els humans, que són capaços d’organitzar-se i reclamar els seus interessos de forma col·lectiva [18], i és a causa d'aquesta diferència que els humans poden ser subjectes de seu propi alliberament, mentre que els altres animals són objectes d'alliberament [19].

La iniciativa autònoma dels animals és resistir individualment. I és a través de l'estat burgès que el control sobre aquests animals està garantit per a satisfer els interessos de les corporacions [20], i es permeten als capitalistes les pràctiques més degradants per frenar la seva resistència i el seu comportament natural, sense tenir en compte de cap manera la capacitat que tenen de patir. Aquestes pràctiques impliquen, també, encara que no exclusivament, empresonament i mutilació, i són tractades dins de la comunitat científica i jurídica com a mitjans legítims per evitar lesions i morts [21].

L'aplicació del patiment amb l'objectiu de contenir l'expressió natural de l'animal s'emmascara com a mesura ètica quan es proposa evitar que els animals es facin mal a si mateixos, quan en realitat es tracta de prevenir el dany al treballador [22], amb la intenció de remeiar una situació conflictiva provocada per la pròpia indústria capitalista que imposa una manera de viure extremadament artificial als animals, que són éssers naturals. Al final, aquests mateixos animals seran ferits novament i assassinats quan sigui interès del propietari que la seva matèria primera sigui transformada en un producte.


Lukács ens recorda que Marx sempre ha criticat tota veneració romàntica del passat menys evolucionat, tot intent d'emprar-lo contra desenvolupaments objectivament superiors [23]. També ressalta la diferència gegantina entre esdevenir un altre per un procés biològic espontani i involuntari d'adaptació a nous fets naturals, o per conseqüència d'una praxi social pròpia [24]. En aquest sentit, la relació explotadora entre els humans i els altres animals forma part d'un procés espontani, que en el passat es va donar de manera metabòlica, evolucionant per a convertir-se en una pràctica social que suplia les necessitats de la població en creixement i que, en l'últim segle, es va transformar en una pràctica econòmica destructiva.

Aquesta pràctica ja no correspon a les necessitats naturals o històriques a causa del desenvolupament de forces productives que possibilitarien altres formes d'obtenir aliments i altres recursos que abans obteníem a través dels animals, a costa del seu patiment i de l'eliminació de la seva autonomia. La tecnologia moderna supera la indústria animal pel que fa a la producció de materials orgànics i sintètics, així com l'agroecologia, proposada pels moviments socials per a l'ús de la terra i per a la reforma agrària [25],supera l'agronegoci per la seva eficàcia en relació a la recuperació de terra,a la preservació de la biodiversitat, a la producció total i, conseqüentment, a la qualitat dels aliments [26].

Malm assenyala que presentar certes relacions socials com si fossin propietats naturals de l'espècie no és una cosa nova. Universalitzar, naturalitzar i treure el context històric d'un mode de producció específic de determinat temps i lloc forma part de les estratègies clàssiques de legitimació ideològica [27]. De cap manera una pràctica social humana es justifica en si mateixa, ja que un cop desvinculades de les necessitats naturals immediates, les pràctiques humanes són històriques i, per tant, polítiques.

La praxi revolucionària proposa la superació de l'espontaneïtat del sentit comú, per, en el seu lloc, construir una concepció del món crítica i coherent. El nivell actual de desenvolupament de les forces productives ens permet pensar en resoldre la qüestió del sofriment animal i la seva inclusió en la lluita per l'emancipació, ja que com més ens allunyem de l'animalitat i més desenvolupem la capacitat de modificar l’entorn i la nostra forma de sociabilitat, més obsoleta es torna l'explotació dels animals. Cal reconèixer també que, a causa dels danys ecològics i socials, la indústria animal és irracional. La conversió d'aquesta indústria en una forma de producció on no vegem el món a través dels seus productes, sinó a través de la seva essència, una producció ecològicament sostenible, vegana i socialment planificada, configura una demanda socialista apropiada [28].

Així doncs, l'abolicionisme animal marxista comprèn l'abolició de l'explotació dels animals no per mitjà de la iniciativa individual sinó per la fi de la propietat privada dels mitjans de producció i de la seva reorganització racional; moment en què seria possible retirar els animals de les relacions de producció sense cap perjudici per a la nostra pròpia espècie. Amb tot, encara que el marxisme critiqui la sobrevaloració de la iniciativa individual per part de les concepcions de món liberals burgeses, no es pot convertir la pràctica quotidiana revolucionària en una caricatura, com reitera Lukács [29].

El veganisme forma part de la perspectiva revolucionària, afirma Angela Davis [30], i és important per a la desnaturalització de les pràctiques opressores per part dels treballadors i per a l'exercici de la solidaritat. A més, la qüestió dels productes d'origen animal no és només una qüestió de consum, ja que aquests productes són problemàtics en si mateixos a causa de la violència inherent a la seva producció, sense importar el sistema polític-econòmic en el que s’esdevingui.

A més, fructífers debats i diàlegs poden ser generats entre la classe a través d'exemples concrets que és possible viure de manera digna sense violar altres animals. No és el paper dels marxistes suavitzar la percepció del conflicte entre la manera de producció capitalista i el benestar humà, dels altres animals i de la natura. Per contra, és a través de l'explicitació d'aquests conflictes i de la seva percepció en el dia a dia que la classe obrera mira cap a si mateixa.

Si els animals no formen part de la nostra classe perquè no són humans, tampoc formen part de la classe dominant, i posseeixen molt més en comú amb nosaltres que amb ella, sigui en relació a l'explotació, a la privació de llibertat o a la mercantilització. La moral comunista, com a desenvolupament de la moral proletària albirada per Engels [31], només es podrà construir sobre la base del rebuig a totes les formes d'opressió [32];per tant, considerades les relacions de producció presents, hem de rebutjar l'explotació animal i incorporar la lluita pel seu alliberament a la lluita per l'emancipació humana, ja que no hi ha justificació que no sigui en el moralisme burgès per a l'aplicació industrial del sofriment.

Els animals, per no tenir l'habilitat de gaudir de la llibertat en el sentit polític marxista, no poden contribuir a les relacions socials de producció, i, per ser éssers sensibles, no han de ser tractats com a simples objectes de treball humà. No obstant això, poden gaudir de la llibertat de la natura, que és la que els correspon, com a éssers naturals que són. El compromís de la praxi revolucionària és construir allò nou i no adorar tradicions basades en l'opressió. Com Marx va escriure en temps de joventut, citant Thomas Müntzer, «les criatures també han de ser lliures» [33].

Text original en portuguès: O Marxismo e a Questão Animal

 **********************