17 de desembre de 2011

Feminisme i Veganisme


«El feminisme depèn de principis morals dels quals deriva: no pots argüir que les dones són injustament tractades sense disposar de principis que són lògicament previs a la teva reivindicació, i el debat sobre aquests principis no és un debat feminista.» –Janet Radcliffe. 

Durant molts segles s’ha considerat que la dona havia d’estar al servei de l’home; que era una propietat més seva i que en podia disposar lliurement per a satisfer els propis desitjos i interessos. Això és el que s’anomena «patriarcat».
 
Nosaltres sabem que això no està bé, que és moralment inacceptable, tot i que potser molta gent no sàpiga explicar ben bé per què. En aquest escrit pretenc exposar la raó que explicaria aquest judici moral; el qual també fonamenta el refús a qualsevol tipus de submissió similar. 
 
Avui en dia, a gran part del món hem progressat cap a la consideració igualitària de les dones i ja no es considera socialment acceptable el sexisme com a part del paradigma moral establert. No obstant això, el sexisme no s’ha superat completament a nivell global i encara continua essent un problema en determinats indrets del món. 
 
La creença que els altres animals –els animals no humans- existeixen per al nostre benefici té exactament la mateixa estructura ideològica de dominació que la idea que les dones existeixen pel benefici dels homes
 
La pròpia idea que algú existeix obligadament per a benefici d’altri és radicalment immoral ja que s’oposa al principi ètic d’igualtat. I és la mateixa creença equivocada que sosté l’explotació dels altres animals per part de l’ésser humà, així com la de molts éssers humans per part d’altres humans. 
 
D’acord amb la nostra consideració d’éssers sentents (que sentim), als animals ens importa la nostra pròpia vida; tenim un interès fonamental en conservar-la i protegir-la del dany i la mort. És per aquesta raó que tenim un valor intrínsec. Hem de ser tractats com a fins i no com a simples mitjans per als fins d’altres. Tenim un valor inherent que no pot ser ignorat ni vulnerat per raons instrumentals. 
 
D’altra banda, els animals que tenim la capacitat de responsabilitzar-nos de la pròpia conducta, que som conscients que els propis actes afecten també als altres, som agents morals i tenim el deure de respectar tots aquells que tenen la capacitat de sentir i que, per tant, tenen interessos. Sense importar cap altra característica que no afecti el fet de tenir interessos, com ara característiques irrellevants com el sexe, la raça, l’orientació sexual o l’espècie
 
La raó moral per a respectar el cos d’una dona, els seus interessos i autonomia, no rau en el fet que sigui dona sinó que el motiu fonamental és que és algú: és una persona –un ésser dotat de subjectivitat-. Això comporta que té un valor moral intrínsec –que és independent del valor instrumental que pugui tenir per a altres individus- i que ens obliga racionalment a respectar-lo en si mateix. 
 
Per tant, si ens posicionem en contra de l’explotació i la violència envers les dones, aleshores hem de ser coherents i estar igualment en contra de l’explotació i la violència contra qualsevol ésser conscient
 
El que és essencialment erroni en la relació que tenim amb els altres animals és precisament que els considerem i els fem servir com a mitjans per als nostres fins sense el seu consentiment i sense respectar els seus propis interessos. Els tractem com a simples recursos. Això és el que defineix a l’explotació animal. El fet que sistemàticament dominem, sotmetem i coaccionem els altres animals és a causa d’aquesta mentalitat especista que els considera com objectes al nostre servei. 
 
El veganisme és un principi moral que s’oposa a l’explotació dels animals no humans. És un principi basat en l’igual valor inherent de tots els éssers que senten, encara que està focalitzat en l’opressió especista sobre els no-humans; tal i com passa amb el feminisme, que es fonamenta en la igualtat per a tothom, tot i que se centra específicament en les dones. El que pretén el veganisme és abolir l’ús dels no-humans com a recursos i el seu estatus de propietat
 
El paradigma moral en el feminisme que assenyala que una persona mai no ha de ser tractada com un objecte –com un simple mitjà per als nostres fins- coincideix amb la idea essencial del veganisme. Aquest principi bàsic és també el fonament de l’ètica de Drets Animals i del moviment que pretén defensar tots els animals i els seus interessos legítims. 
 
Sexisme i especisme són prejudicis equivalents en molts aspectes. A nivell estructural i a nivell moral són idèntics. Solament canvia el sexe per l’espècie. La diferència rellevant entre tots rau en l’aspecte social: el sexisme és qüestionat i refusat per un percentatge molt considerable de la població –que varia en funció del país o nucli social- i és explícitament condemnat per les legislacions de molts països. En canvi, l’especisme és assumit i recolzat per la gran majoria de la població humana de tot el món i, tota la nostra cultura, així com l’ordenament jurídic, és especista. 
 
La nostra relació amb els animals es basa en aquest mateix patró que regeix el masclisme: els cosifiquem i dominem perquè ens serveixin de recursos i eines; ja sigui d’aliment, de vestimenta, d’entreteniment o de qualsevol altra finalitat que considerem beneficiosa per a nosaltres. Els veiem com a “éssers inferiors” i ens creiem en el dret de sotmetre’ls i sacrificar-los. D’aquesta manera, el masclisme i l’antropocentrisme resulten anàlegs –en ambdós casos es pretén justificar una situació opressiva d’un grup sobre un altre apel·lant a una suposada superioritat o inferioritat d’individus respecte d’altres. Com bé explica Anna Charton
 
“La connexió entre l’opressió de les dones pel sexisme i l’opressió dels animals per l’especisme és vívida i commovedora. L’especisme s’ha de condemnar perquè, de la mateixa manera que el sexisme opera per a oprimir les dones i impedir que participin plenament en la comunitat moral, l’especisme descansa en criteris irrellevants per excloure els animals de la comunitat moral.” 
 
L’única manera de posar remei a l’opressió que exercim sobre els altres animals és la mateixa que va servir per començar a solucionar el problema del masclisme: conscienciar la societat mitjançant l’activisme educatiu i dur aquest rebuig de l’opressió a la pràctica en les nostres vides. 
 

7 de novembre de 2011

Per què està malament explotar els animals?

 


El veganisme és un principi moral que es defineix en l'oposició i el rebuig a l'explotació dels animals no humans. Òbviament molta gent es pregunta per què els vegans rebutgen aquesta explotació en concret o per què tots en general hauríem de rebutjar aquesta explotació.

Aquest text té com a objectiu ajudar a esclarir: [1] a què ens referim quan parlem d'explotació en un context moral i [2] les raons per les quals és immoral explotar els animals, ja siguin humans o no-humans. Aclareixo per endavant que en aquest assaig en concret al parlar d'animals em refereixo de manera general a tots els animals sense distinció d'espècie, incloent-hi els humans. També he de destacar que parteixo de la base d'haver reconegut que és racionalment injustificable discriminar moralment segons l'espècie.

Podem jutjar de manera intuïtiva que l'explotació dels animals està malament, però sense conèixer les veritables raons que sustenten aquest judici o sense saber explicar en què consisteix específicament l'explotació. Tenim coneixement que l'explotació implica dany, sofriment i mort als animals -la qual cosa va en contra de la seva voluntat i els seus interessos bàsics. No obstant això, com argumentaré aquí, no és el fet de causar dany, sofriment o mort el que converteix l'explotació animal en una cosa immoral en si mateixa.

Explotació significa fer servir un ésser exclusivament com un mitjà per aconseguir un fi, és a dir, com un simple recurs per al nostre benefici. Per exemple, emprem un arbre per tal d'obtenir fusta i fabricar productes: paper, mobles... També fem servir una vaca amb la finalitat d'obtenir llet, carn i altres substàncies. Per això parlem d’"explotació minera", "explotació forestal", "explotació ramadera", entre d’altres. Ara bé, la diferència entre tots dos éssers -arbre i vaca- és que la vaca és sentent (té capacitat de sentir); és un individu perceptivament conscient.

Quan diem que explotem un ésser sentent vol dir que el tractem com si fos un objecte, és a dir, com si no fos un ésser que sent -un ésser que té consciència, voluntat i interessos propis. No el respectem com a subjecte. No tenim en compte el seu consentiment a l'hora d'usar-lo -despreciem els seus interessos fonamentals per a supeditar-los al nostre benefici. Això vol dir que el cosifiquem: tractem un subjecte com si fos un objecte. Aquí tenim la primera raó moral per la qual l'explotació dels animals és èticament inacceptable.

A més, aquesta explotació implica prioritzar els nostres interessos respecte els de l'individu que sotmetem. D'aquesta manera, trenquem el principi moral d'igualtat. Un individu és igual a un altre pel fet de ser-ho i, els interessos bàsics que tingui -com l'interès en viure- són els mateixos interessos bàsics que tenen els altres individus. No hi ha raó, per tant, que justifiqui considerar-los de forma diferent. Aquesta és la segona raó fonamental per la qual l'explotació és immoral.

Un ésser que sent té la capacitat d'experimentar sensacions i posseeix interessos propis. Busca la pròpia conservació, el benestar i el desenvolupament de les seves facultats. És un fi en si mateix. No existeix per a la conservació o benestar d'altres individus sinó que, davant de tot, de la seva pròpia vida i existència. Per això diem que un ésser que sent té un valor inherent que és independent del seu valor instrumental. L'explotació, en aquest cas, succeeix quan no respectem aquest valor inherent i el tractem de manera purament instrumental.

Quan tractem un ésser sentent exclusivament com un mitjà per aconseguir els nostres fins -això vol dir, sense tenir en compte el seu consentiment ni els seus propis interessos- el tractem com si fos una cosa i això suposa violar la seva condició de persona, ja que és un fet científicament reconegut que els animals no humans posseeixen personalitat. Si reconeixem que els animals no són coses, no són objectes, llavors hem d'acceptar que són persones, independentment de la seva espècie.

Quan usem altres animals com a menjar, vestimenta, o com a subjectes forçats d'experimentació o entreteniment, estem exercint l'explotació sobre éssers sentents. Cometem un acte immoral en si mateix; independentment de la manera particular en la què ho fem. El filòsof Arthur Schopenhauer ho explicava d'aquesta manera:


«Quan jo cometo una injustícia sense aniquilar o ferir el cos de l'individu estrany, el component essencial de la injustícia sempre és el mateix i consisteix en que, al cometre la injustícia, obligo l'individu estrany a servir la meva voluntat en lloc de la seva, l’obligo a actuar d'acord amb la meva voluntat en lloc d'actuar d'acord amb la seva. Així doncs, l’obligo que mitjançant els seus actes i el seu treball serveixi als meus fins en comptes seus.» [Metafísica dels costums, 289]


Tanmateix, això no vol dir que usar éssers que senten estigui malament sempre i en qualsevol cas. L'ús d'animals seria acceptable sempre que es complissin dos requisits bàsics fonamentats en reconèixer que els éssers sentents són individus amb voluntat i interessos propis:


[1] Consentiment

[2] Respecte envers els seus interessos bàsics


Perquè hi pugui haver consentiment ha de tractar-se del cas d'un ésser conscient que tingui la capacitat d’adonar-se del que implica el seu ús i de poder comunicar-nos aquest consentiment. Aquesta circumstància només ens és possible a nosaltres en el cas d'éssers humans, a partir de certa edat i desenvolupament mental, amb els quals ens puguem comunicar. La resta d'animals no tenen aquesta capacitat o no ens la poden comunicar.

En tot cas, el fet que no hi pugui haver consentiment explícit per la seva banda fa inacceptable, en ell mateix, qualsevol ús que en fem. Sense consentiment exprés no hi pot haver cap ús moralment acceptable sobre ningú.

El consentiment és un requisit necessari però no suficient. Perquè qualsevol ús que impliqui cosificació o violació dels interessos fonamentals és moralment inacceptable fins i tot encara es faci amb consentiment.

Per tot això, afirmem que l'explotació dels animals és injusta ja que viola la seva condició de subjectes, d'éssers conscients, i perquè trenca el principi d'igualtat.

Fins i tot encara que l'explotació dels animals no impliqués causar algun perjudici o mort a les víctimes -cosa força inusual per no dir gairebé impossible en la pràctica- continuaria essent igual d'injusta. De totes maneres, la realitat és just el contrari. Així, a causa directa de la seva explotació, milions d'animals no humans són coaccionats, agredits i assassinats cada any per a benefici humà.

Els animals, en tant que éssers dotats de sensibilitat, existeixen com a fins en si mateixos, i no com a mitjans per a fins d'altres. La recerca de la pròpia conservació i el propi benestar és el propòsit de cada vida sentent. Els animals existeixen per si mateixos i per a si mateixos, i, per aquesta raó, no és just forçar-los a sacrificar els seus interessos per a benefici d'uns altres o per aconseguir la consecució d'algun ideal. Així ho exposa el professor Tom Regan:


«El nostre error fonamental no rau en el fet que tanquem els animals, causant-los solitud i angoixa, en què els provoquem sofriment, o en què ignorem els seus desitjos. És clar que tot això està malament, però no és l'error fonamental. Són conseqüències del nostre fonamental error moral, que consisteix en veure els animals com a éssers que no tenen valor intrínsec, com a recursos per al nostre benefici.»


És per tot això que afirmem que és immoral viure a compte de l'explotació d'altres animals.

Afortunadament, avui en dia tenim l'opció de viure sense explotació animal: assumint el veganisme i aplicant-lo en la nostra vida quotidiana. Entenc que, si volem ser justos amb els altres animals, aquesta és la decisió que prendrem.

 

20 d’octubre de 2011

Veganisme l'any 1947


VEGANISME

11è Congrés de la Unió Vegetariana Internacional (Any 1947) 

 (Text provinent d'un pamflet de la Vegan Society) 


El senyor Donald Watson ha manifestat que els vegans defensen la idea que si volem ser veritables alliberadors dels animals llavors hem de renunciar absolutament a la nostra tradicional i egoista actitud de creure que tenim dret a utilitzar-los per les nostres necessitats. Hem de satisfer les nostres necessitats mitjançant formes que no impliquin fer servir altres animals. 

Al llarg de la història, qualsevol home que s'hagi aixecat contra la crueltat i l'explotació s'ha beneficiat a si mateix tant com a aquells als quals ha alliberat. Així ha estat l'esdevenir del progrés. Per tant, el mateix tipus d'avenços ocorreran si ens enfrontem seriosament a totes les injustícies sobre les que ha estat construïda aquesta civilització. 

Si l'ideal vegà de no-explotació fora adoptat massivament llavors es produiria la major revolució pacífica mai coneguda en la història, abolint les activitats injustes i substituint-les per unes noves i millors tant per als interessos dels éssers humans com per als dels animals. 

Segons el senyor Watson, resulta raonable proclamar el següent: 


1.- Veganisme és establir per primera vegada en la història una relació correcta entre l'ésser humà i els animals. 

2.- Es produiria una gran millora en la nostra salut si adoptem una alimentació basada en els fruits de la terra, evitant tots aquells riscos que provenen de les substàncies d'origen animal. 

3.- El veganisme podria fer desaparèixer la malnutrició i la fam al món. 

4.- El veganisme podria restablir la fertilitat del sòl cultivable. 


Si aquestes afirmacions són correctes llavors podem veure clarament que els nostres majors problemes tenen la seva arrel en l'explotació dels animals. 

L'actual relació entre l'ésser humà i els animals és reprovable. Els homes s'han atribuït a si mateixos el paper d'amos i senyors de tot el que respira, i han portat al món milions d'animals amb el propòsit d'explotar-per al seu benefici i matar-los quan ja no els resulti útil mantenir-los amb vida. 

En relació a l'aspecte psicològic del veganisme, el senyor Watson va declarar que no resulta fàcil comprendre per què els nutricionistes tradicionals han trigat tant a rebutjar la superstició sobre la inexistent necessitat de menjar animals i el que prové d'ells. 

Els vegans disposen fàcilment de sucres, vitamines, greixos, minerals i fibra provinents dels vegetals rics en aquests nutrients. El major error es troba focalitzat en la qüestió de les proteïnes. És significatiu que la llet humana (que serveix per a nodrir l'ésser humà en la seva època de major creixement) amb prou feines conté més d'un dos per cent de proteïnes. Això suggereix que la nostra alimentació no ha d'excedir en percentatge proteic, el qual pot ser perfectament cobert pel consum de vegetals. Per tant, es pot veure clarament que els vegans tenen el mateix risc que els que mengen animals d'obtenir massa proteïnes. 

Solament alguns pocs nutricionistes que no són vegans han intentat viure sense menjar animals, o han tractat d'afrontar el problema científicament, com s'ha de fer. Sense el coneixement que ens aporta la investigació científica això és com intentar flotar en un mar d'errors. 

És altament improbable que el planeta en què vivim pugui produir el que cal per a alimentar a mil milions d'habitants humans d'acord amb els preceptes defensats pels nutricionistes tradicionals. D'altra banda, sent cert que la Gran Bretanya està més densament poblada que l'Índia -i que és un dels països més densament poblats del món- tot i així, en pocs anys podria esdevenir un país exportador de menjar, seguint els mètodes vegans d’agricultura. 

Qualsevol tipus d'alimentació o agricultura que comporti el deteriorament del sòl està condemnat al fracàs, però el veganisme està exempt d'aquest defecte. I sota l'actual sistema, les coses no estan anant bé. 

La nostra actual situació es troba en el risc que sense un canvi cap a una agricultura vegana el terreny cultivable aviat quedarà estèril. 

Tots aquests problemes ocorren a causa que no hem seguit la norma de la reciprocitat. No hi ha raó aparent per la qual els residus d'una comunitat vegana saludable no puguin ser usats de nou, i si tots els sobrants de les plantes fossin retornats a la terra es podria establir una agricultura equilibrada i sana sense explotació animal, sense fer servir animals. 


Text original: «Veganism»

 **************************** 


APUNT: 

Quan Donald Watson assenyalava que era improbable que en la pràctica es pogués alimentar milers de milions d'éssers humans amb les pautes tradicionals establertes no s'equivocava en els càlculs. El que passa és que al realitzar aquesta declaració, el 1947, encara no s'havia estès la industrialització de les granges. Va ser la industrialització el que va permetre estendre el consum de productes animals a preus assequibles en un mercat de demanda format per molts milions de consumidors. Sense la industrialització això no hauria estat possible. Watson no hi comptava en aquells dies, ja que va ser a partir de la dècada dels 50 que es va produir la industrialització de la ramaderia en general. Per tant, la seva anàlisi era molt lúcida dins el context en què se situava. 

 

12 de setembre de 2011

Fes-te vegà

 


Hi ha la idea que és ofensiu o injustament discriminatori si solament es nomena el gènere gramatical masculí per a referir-se a persones d'ambdós sexes; principalment perquè consideren que emprar sols el gènere gramatical masculí per a referir-se a homes i dones és sexista. 
 
Considero que aquesta opinió és equivocada. Tot i que el sexisme és un mal que hem de denunciar i corregir, es tracta d'un mal que no rau ni es troba en aquest cas en el llenguatge, sinó en la nostra mentalitat. 
 
Crec que hi ha una confusió important en aquest punt. El gènere gramatical masculí no equival al gènere sexual masculí, ni el gènere gramatical femení equival al gènere sexual femení. Una cosa és el gènere gramatical i una altra cosa diferent és el sexe biològic. 
 
Per exemple, a un home [gènere sexual masculí] se li poden referir amb el terme "persona", que és un terme de gènere gramatical femení. De la mateixa manera, a una dona [gènere sexual femení] se li poden referir amb el terme "individu", que és de gènere gramatical masculí. I no hi ha cap problema en això. Si dir "tots" -que és de gènere gramatical masculí- per a referir-nos a tots dos sexes per igual seria suposadament "sexista" llavors dir "persones" -que és de gènere gramatical femení- per referir-nos a tots dos sexes per igual també hauria de ser sexista. Hauríem crear el terme masculí "persono". Però això seria un disbarat innecessari. 
 
En català -i en castellà-, el gènere gramatical denominat masculí compleix la funció de referir-se als dos sexes per igual, llevat que s'especifiqui el contrari. 

Així, quan diem "fes-te vegà" no ens estem referint només als homes, sinó a tots aquells individus que puguin ser-ho -que puguin ser vegans- independentment del seu gènere sexual.

Per tant, l'ús de "@", de "x" i de "o/a" per evitar el gènere gramatical masculí no combat el sexisme, només combat la correcta ortografia, gramàtica, i comunicació.

En tot cas, el més important abans que res, en aquesta i altres qüestions, és ser receptiu als arguments. És bo poder dialogar cordialment, en base a raons, sense haver d'estar necessàriament d'acord en un primer moment. Al cap i a la fi, és cadascú qui realment es convenç a si mateix.

Per acabar, m'agradaria apartar per un moment la qüestió pròpiament lingüística-formal i acabar amb una reflexió sobre el contingut de l'expressió que ens ocupa.

L'expressió "fes-te vegà" pot fer la impressió que adherir-se al veganisme implica fer-se d'alguna espècie de comunitat doctrinària. Però no és així. Fer-se vegà no vol dir entrar a formar part de cap grup. Significa simplement fer-se decent amb els altres animals, ja que no hi ha res de decent en menjar altres animals i explotar-lo per al nostre benefici. Solament has de recórrer al teu propi sentit moral per comprendre-ho per tu mateix.
 

Textos relacionats (en castellà): 

- Sexisme en el llenguatge 

- Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona 

- Gènere i arroves 

- ¿Colombians i colombianes, ridículs i ridícules?

 

Textos relacionats proposats pels traductors:

- Carme Junyent: "Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení" (Vilaweb)

- Festa de moros i mores i cristians i cristianes (Eugeni S. Reig, a Núvol)

- Llengua, gènere i sexe. (Gabriel Bibiloni)

- Mònica Terribas i els desdoblaments de gènere (Gabriel Bibiloni) 

- Visibilitzar les dones? (Gabriel Bibiloni)


1 d’agost de 2011

Misantropia: un greu error

 

«La darrera debilitat de la violència és que és una espiral descendent, que engendra el mateix que cerca destruir. En lloc d'afeblir el mal, el multiplica. De fet, la violència fa simplement créixer l'odi. I això continua. Retornar l'odi per l'odi multiplicat a l'odi, afegint una foscor encara més profunda que una nit sense estrelles. La foscor no pot amagar la foscor: sols la llum pot fer-ho. L'odi no pot amagar l'odi: solament l'amor ho pot fer.» ~ Martin Luther King

Un greu error, que no ajuda a solucionar cap problema, és pensar que l'ésser humà és, en si mateix, la causa dels problemes que ens aclaparen, en comptes d'entendre que la causa és la mentalitat que motiva els seus actes.

En el cas de l'explotació sobre els animals és la mentalitat, el prejudici de l'especisme, el que ens fa creure que som superiors als altres animals, i que estem legitimats a violentar-los per al nostre benefici.

Creure que algú actua malament a causa de l'espècie a la qual pertany és tant equivocat com creure que si algú fa una cosa dolenta és per culpa de la seva raça o el seu sexe. Es tracta d'un prejudici. El motiu no és l'espècie humana. El motiu és l'especisme. Els humans actuem, en gran mesura, condicionats i d'acord als nostres valors i creences, que en alguns casos es remunten a una tradició molt llunyana.

La conducta humana té a veure,
òbviament, amb la biologia, però la biologia per si sola no ho explica tot. Qualsevol que faci un repàs de la història de la humanitat en diferents llocs i cultures veurà que el comportament humà no ha estat essencialment diferent del dels altres animals. Els humans vivim per a subsistir i tot i que és cert que des de fa molts milers d'anys hem explotat els animals, així com altres humans, també és cert que l'ésser humà va adoptar l'agricultura, que és la solució fonamental per no dependre de l'explotació d'altres animals. I encara que hem assumit moltes vegades ideologies que defensen l'odi i la violència, també existeixen cultures en les que es promouen idees de respecte i convivència.

Els éssers humans no som els únics animals que explotem altres individus per al nostre benefici. Qualsevol que s'interessi en conèixer les vides dels altres animals podrà trobar fàcilment nombrosos exemples sobre aquest fet. Per tant, els humans no som éssers radicalment diferents d'altres animals.

Potser sí que hi ha alguna cosa que ens diferencia en cert grau de la resta d'animals, i és el desenvolupament de la nostra capacitat moral per comprendre el que està bé i el que està malament, i actuar en conseqüència.

Considero que hauríem de centrar-nos en aquest aspecte positiu, i ajudar els altres a descobrir-lo i potenciar-lo a través de l'educació, en lloc de malgastar el temps en odiar i no fer res constructiu per a millorar les coses.

L'odi ens condueix a desitjar el mal a aquells que suposadament actuen malament; quan en comptes d’això podríem desitjar que tinguin un canvi de consciència que els faci deixar d'actuar d'aquesta manera. Aquest canvi de consciència és més fàcil que arribi si nosaltres ajudem a produir-lo. Així que per què no els ajudem a comprendre el què fan malament i els animem a canviar la manera de pensar i actuar?

Per aconseguir eliminar progressivament la violència que exercim sobre els animals, el més efectiu és centrar els esforços en l'activisme educatiu que tingui com a base moral el veganisme i la filosofia dels Drets Animals.

Solament reduint l’especisme reduirem eficaçment, i finalment eliminarem, l'explotació institucionalitzada dels animals, com bé ho explica Joan Dunayer:

 
«L'emancipació a àmplia escala requerirà un canvi radical en les actituds de les persones. Hem de reduir l’especisme. Mentre modelem el llenguatge no especista i el comportament, hem d'educar les persones sobre les seves refermades formes de prejudici. Quan les persones reconeguin completament la crueltat i injustícia inherents a l'especisme, rebutjaran tota explotació humana cap als no humans. A la fi, solament un descens substancial de l'especisme pot emancipar els no humans.»

 

30 de maig de 2011

Respecte

Granges d'esclaus

«En sentit ampli, els drets que abans hem esmentat [vida, llibertat, integritat corporal] són variacions d'un tema principal, el tema del respecte. Mostro el meu respecte cap a tu respectant aquests drets en la teva vida. Tu mostres el teu respecte cap a mi d'idèntica manera. Respecte és el tema principal perquè tractar-se mútuament amb respecte és precisament tractar-se l’un a l’altre d'una manera que respecta els nostres altres drets. Per tant, el nostre dret més fonamental, el dret que unifica tots els altres drets, és el dret a ser tractats amb respecte.» ~ Tom Regan

La paraula respecte prové de el llatí respectus i significa "atenció" o "consideració". Segons assenyala el diccionari, el respecte està relacionat amb la veneració o l'acatament que es fa a algú. El respecte inclou mirament, consideració i deferència. D'altra banda, hi ha un concepte equivocat de respecte que fa referència al temor o al recel; però això no seria respecte sinó simplement por.

El respecte és un valor moral que ens permet reconèixer, acceptar i considerar cada individu com algú que té valor intrínsec, a part del valor instrumental que pogués tenir per a nosaltres. És a dir, el respecte moral és el reconeixement del valor inherent dels individus.

Un dels filòsofs que més influència ha exercit sobre el concepte de respecte al món intel·lectual ha estat Immanuel Kant. En la seva filosofia moral, aquest pensador sosté que els individus han de ser respectats perquè són fins en si mateixos i no mitjans per als fins d'altres. Al ser un fi en si mateixos posseeixen un valor intrínsec i absolut -en el sentit que no pot ser devaluat o ignorat per altres criteris. Per aquest motiu és que els individus tenim aquest valor tan especial anomenat per Kant la "dignitat", que altres filòsofs han anomenat com a valor inherent.

Els defensors dels Drets Animals afirmem que cada ésser sentent (que sent) posseeix un valor inherent perquè cadascun és un ésser amb emocions i desitjos propis. Cadascú és un individu únic i conscient de si mateix, a qui li importa la seva pròpia conservació i benestar.

Dir que "respectem" els animals mentre els fem servir com a menjar, entreteniment, vestimenta o subjectes forçats en experiments -entre altres fins- no és més que una perversió del llenguatge i un reflex del prejudici especista que predomina a la nostra cultura, que ens fa creure que els interessos dels altres animals no han de ser considerats en un pla d'igualtat amb els nostres.

No tindria sentit dir que "respectem" els éssers humans si practiquéssim el canibalisme o els sotmetéssim a experiments en contra de la seva voluntat. Així doncs, tampoc té sentit dir que "respectem" els altres animals quan els tractem literalment com a esclaus, com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins a costa de la seva vida i la seva llibertat. Només podrem honestament afirmar que els respectem si els tractem exactament amb la mateixa consideració que volem per a nosaltres mateixos.

Per tot això, no és legítim demanar que respectem la pràctica de menjar -o d'explotar en general- els animals no humanos. Això seria com demanar a les feministes que respectin el masclisme, o demanar als homosexuals que respectin l'homofòbia, o demanar als activistes pels drets humans que respectin el canibalisme.

Els prejudicis, les actituds i les pràctiques basades en la violència no mereixen respecte. Les persones i els seus drets, sí que mereixen respecte. Precisament per això, l’especisme i l'explotació animal no mereixen respecte, ja que suposen violar els drets de les persones no humanes.

Si eliminem l'especisme de les nostres ments, podrem entendre que el respecte implica necessàriament no usar els altres animals per als nostres fins. Així, el respecte implica veganisme.


30 de gener de 2011

El vegetarianisme és un error



En aquesta nota m'agradaria aclarir alguns punts que considero d'especial rellevància sobre la diferència entre vegetarianisme i veganisme. 
 
Malgrat el que algunes persones creuen, i insisteixen en difondre, una dieta vegetariana no és una dieta que exclogui tota mena d'aliments procedents d'animals. Perquè una dieta vegetariana accepta expressament el consum de productes d'origen animal com els lactis, els ous i la mel. 
 
Així es defineix a la pròpia pàgina de la Unió Vegetariana Internacional
 
«La definició original de vegetarià era 'amb o sense productes lactis o ous' i aquesta és la definició que empra avui en dia la Societat Vegetariana.»
 
El terme vegetarià, correctament aplicat, es refereix exclusivament a aquell ésser humà que exclou de la seva dieta el consum de cadàvers d'animals, però que accepta el consum de secrecions: ous, lactis o mel. 
 
Aquesta és la definició que es va establir l'any 1847, quan es va inventar el terme i es va fundar la Vegetarian Society, i aquesta és la definició que actualment continua vigent
 
A més, qualsevol que tingui una mica d'experiència en aquest tema sabrà que majoritàriament els vegetarians consumeixen lactis i/o ous. Això de la mel es dóna per descomptat. 
 
Arreu del món, a totes les webs, organitzacions, revistes i altres que siguin vegetarianes es podrà comprovar que inclouen lactis, ous, mel i altres derivats d'animals. Es poden trobar fàcilment desenes, per no dir centenars, d'enllaços a pàgines vegetarianes amb productes animals. Això sí, serà difícil trobar-ne una que no els inclogui. 
 
Sense anar més lluny, la mateixa Unió Vegetariana Internacional promou el consum d'animals: 
 
«Són bones fonts de proteïna -pels vegetarians- la fruita seca i les llavors, els productes de soja (tofu, llet de soja, i la Proteïna Vegetal texturitzada [TVP]), els cereals (blat, civada, i arròs), ous de gallines de corral i alguns productes lactis (llet, formatge i iogurt).» 
 
En realitat, no hi ha cap vegetarià que no consumeixi productes d'origen animal en la seva alimentació. El que sí que hi ha són, per exemple, vegans que diuen que la seva dieta és vegetariana per desconeixement dels fets, i perquè desitgen que el vegetarianisme s’alliberi de productes animals. Però això no és així. I els desitjos no poden suplantar la realitat. 
 
Aquesta incoherència essencial del vegetarianisme, el no donar la mateixa importància a la carn que als altres productes animals, va ser el motiu que va forçar la fundació del veganisme. Així ens ho relata Donald Watson en el primer butlletí de la Vegan Society
 
«Els recents articles i cartes a "The Vegetarian Messenger" sobre la qüestió del consum de productes lactis han posat de manifest la innegable evidència que la producció d'aquests aliments implica crueltat i explotació de la vida sentent desenvolupada. 
 
L'excusa que no cal matar per obtenir productes lactis ja no és sostenible per a tots aquells que coneixen els mètodes emprats en les granges i la dura competència que fins i tot els grangers més humanitaris han d'afrontar si volen romandre actius en el negoci.» 
 
També considero molt important assenyalar que el veganisme no és una dieta ni tampoc un estil de vida, com de vegades se suposa de manera equivocada. El veganisme és un principi moral que s'aplica en tots els àmbits de la vida. Així va ser la definició original, exposada per Leslie Cross, i considero que és la que hauria de mantenir-se. 
 
És habitual que el vegetarianisme s’enfoqui en el tema de la salut, i en relació amb això, m'agradaria assenyalar que si promovem un tipus d'alimentació pels beneficis que tindria per a la salut humana, el que faríem seria reforçar la mentalitat especista que considera que la vida i la salut dels éssers humans que usen altres animals és més important que la dels animals que exploten. Això promou una mentalitat egoista que ignora els interessos dels altres animals, i entenc que això és precisament el contrari del que hauríem de fer, si el que pretenem és ampliar l'àmbit de consideració moral a tots els animals sense distinció d'espècie
 
És cert que el vegetarianisme no obliga necessàriament a incloure sempre lactis, ous i mel. No obstant això, el vegetarianisme accepta explícitament el consum de productes d'origen animal com lactis, ous i mel, etc ... Per tant, és equivocat creure que el vegetarianisme és una dieta que exclou els productes d'origen animal. 
 
En efecte, la definició ho diu clarament: "pot incloure lactis, ous". Però no només lactis, ous i mel, sinó qualsevol producte que provingui dels animals mentre no hi hagi pel mig els seus cadàvers. Com assenyalava Eva Batt el 1964... 
 
«Al contrari que els vegans, una gran part dels vegetarians es preocupen principalment per la seva salut, i no veuen res dolent en matar animals per produir cuir, formatge, mantega, etc., sempre que no n’hagin de menjar els cadàvers.» 
 
D'altra banda, el veganisme no és un tipus de vegetarianisme, ni pot ser-ho. 
 
El vegetarianisme és un tipus d'alimentació que solament exclou de manera obligatòria la carn, els cadàvers d'animals. El veganisme no és una dieta, per tant no es pot incloure dins el vegetarianisme. A més, sent el vegetarianisme una dieta que accepta expressament el consum de certs productes animals, no pot ser en cap cas compatible amb el veganisme. 
 
Un vegà no pot dur a terme una dieta vegetariana, ja que una dieta vegetariana pot expressament incloure productes que el veganisme rebutja radicalment. 
 
Tenint en compte que el vegetarianisme accepta l'explotació dels animals, i també en la pràctica el vegetarianisme sovint inclou productes d'origen animal, resulta que el vegetarianisme és sinònim d'explotació animal, llavors al promocionar el vegetarianisme s'està promocionant l'explotació dels animals. 
 
A més, al contrari del que se sol creure, el vegetarianisme no és cap pas necessari per arribar al veganisme. Es tracta d'un altre tòpic fals. El fet que molts vegans ho hagin fet així no vol dir absolutament res. La majoria precisament van adoptar el vegetarianisme per manca d'informació i per desconeixement del veganisme. 
 
El veganisme es pot adoptar de manera progressiva, però per això no cal ni és correcte assenyalar la carn com si fos una cosa diferent, o pitjor, que altres productes d'origen animal. Ni tampoc cal passar prèviament pel vegetarianisme. Però el que sí que cal és entendre que tots els animals mereixem el mateix respecte ja que tenim la capacitat de sentir. Una idea que hauria d'estar reflectida en qualsevol iniciativa de difusió del veganisme. 
 
El vegetarianisme és una dieta que exclou els cadàvers d'animals. I res més. En canvi, el veganisme és un principi moral que rebutja fer servir els animals com a mitjans per els nostres fins. Aplicar aquest principi a la nostra vida implica rebutjar el consum de qualsevol producte d'origen animal. Si apliquem aquest principi a la nostra dieta, aquesta es basarà exclusivament en aliments d'origen vegetal. 
 
L'única cosa que el veganisme té en comú amb el vegetarianisme és una dieta sense cadàvers. Res més. Com ja he dit, el vegetarianisme explícitament accepta i promou el consum de lactis, ous i altres productes d'origen animal. 
 
Que els vegans ens autoanomenem d'alguna manera vegetarians és inadequat de totes totes. Seria igual d'incorrecte que anomenar-nos jainistes pel fet que la religió jainista prescriu una dieta sense cadàvers d'animals. Però els vegans no ens considerem jainistes solament per tenir aquest punt en comú amb ells. De fet, el veganisme no té res a veure amb cap religió. El veganisme és un principi moral fonamentat en els fets i en la lògica. 
 
Hem de canviar les idees errònies, especialment quan a causa d'aquestes idees es fa mal a altres individus. Una d'aquestes idees errònies és creure que la carn (cadàver) és moralment diferent d'altres productes que provenen de l'esclavitud i assassinat dels animals. Aquesta idea errònia és promoguda activament pel vegetarianisme. Tal com explica el professor Gary Francione
 
«No hi ha una distinció coherent entre la carn i altres productes animals. Tots són el mateix i no podem justificar el consum d’una cosa ni de l’altra. 
 
Dir que vostès no mengen carn però mengen lactis o ous o el que sigui, o que vostès no fan servir pells però utilitzen cuir o llana, és com dir que mengen carn de vaques tacades però no de vaques marrons; no té cap sentit en absolut. La suposada "línia" entre la carn i qualsevol altra cosa és només una fantasia -una distinció arbitrària feta per permetre que certa explotació sigui segmentada i considerada com a "millor" o com a moralment acceptable. 
 
No és una condemna als vegetarians que no són vegans; és, però, un crit perquè ells reconeguin que les seves accions no s'ajusten al principi moral que afirmen acceptar, i que tots els productes animals són el resultat d'imposar sofriment i mort a éssers que senten. No és una qüestió de jutjar els individus; és, però, una qüestió de jutjar les pràctiques i les institucions. I això és un component necessari de la vida ètica.» 
 
Tots els productes d'origen animal, ja siguin carn, lactis, ous, llana, pell, o qualsevol altre; i totes les activitats que impliquin usar animals no humans com els circs, zoos, experiments... impliquen també que els interessos dels animals no humans siguin frustrats i supeditats, injustament, als interessos humans. 
 
Tots aquests productes i totes aquestes activitats impliquen imposar explotació, sofriment i mort sobre els animals sense altre motiu que la tradició i el plaer. Ho hem de rebutjar tot per igual i no fer distincions incoherents com, per exemple, la de creure i promoure que la carn és pitjor que els lactis, o que la matança de foques al Canadà és pitjor que el que passa als escorxadors a pocs quilòmetres de casa. 
 
M'agradaria finalitzar amb aquestes paraules de l'activista Bob Torres
 
«És hora d'abandonar aquesta arcaica relíquia que és el vegetarianisme i fer el primer i més essencial pas per a combatre el sistema que tracta els animals no com criatures que poden sentir, estimar i pensar sinó com a màquines de producció de les quals obtenir benefici. Ha arribat l'hora de fer aquest pas i fer-se vegà.»