Veganisme l'any 1947

VEGANISME

11è Congrés de la Unió Vegetariana Internacional (Any 1947) 

 (Text provinent d'un pamflet de la Vegan Society) 

El senyor Donald Watson ha manifestat que els vegans defensen la idea que si volem ser veritables alliberadors dels animals llavors hem de renunciar absolutament a la nostra tradicional i egoista actitud de creure que tenim dret a utilitzar-los per les nostres necessitats. Hem de satisfer les nostres necessitats mitjançant formes que no impliquin fer servir altres animals. 

Al llarg de la història, qualsevol home que s'hagi aixecat contra la crueltat i l'explotació s'ha beneficiat a si mateix tant com a aquells als quals ha alliberat. Així ha estat l'esdevenir del progrés. Per tant, el mateix tipus d'avenços ocorreran si ens enfrontem seriosament a totes les injustícies sobre les que ha estat construïda aquesta civilització. 

Si l'ideal vegà de no-explotació fora adoptat massivament llavors es produiria la major revolució pacífica mai coneguda en la història, abolint les activitats injustes i substituint-les per unes noves i millors tant per als interessos dels éssers humans com per als dels animals. 

Segons el senyor Watson, resulta raonable proclamar el següent: 

1.- Veganisme és establir per primera vegada en la història una relació correcta entre l'ésser humà i els animals. 

2.- Es produiria una gran millora en la nostra salut si adoptem una alimentació basada en els fruits de la terra, evitant tots aquells riscos que provenen de les substàncies d'origen animal. 

3.- El veganisme podria fer desaparèixer la malnutrició i la fam al món. 

4.- El veganisme podria restablir la fertilitat del sòl cultivable. 

Si aquestes afirmacions són correctes llavors podem veure clarament que els nostres majors problemes tenen la seva arrel en l'explotació dels animals. 

L'actual relació entre l'ésser humà i els animals és reprovable. Els homes s'han atribuït a si mateixos el paper d'amos i senyors de tot el que respira, i han portat al món milions d'animals amb el propòsit d'explotar-per al seu benefici i matar-los quan ja no els resulti útil mantenir-los amb vida. 

En relació a l'aspecte psicològic del veganisme, el senyor Watson va declarar que no resulta fàcil comprendre per què els nutricionistes tradicionals han trigat tant a rebutjar la superstició sobre la inexistent necessitat de menjar animals i el que prové d'ells. 

Els vegans disposen fàcilment de sucres, vitamines, greixos, minerals i fibra provinents dels vegetals rics en aquests nutrients. El major error es troba focalitzat en la qüestió de les proteïnes. És significatiu que la llet humana (que serveix per a nodrir l'ésser humà en la seva època de major creixement) amb prou feines conté més d'un dos per cent de proteïnes. Això suggereix que la nostra alimentació no ha d'excedir en percentatge proteic, el qual pot ser perfectament cobert pel consum de vegetals. Per tant, es pot veure clarament que els vegans tenen el mateix risc que els que mengen animals d'obtenir massa proteïnes. 

Solament alguns pocs nutricionistes que no són vegans han intentat viure sense menjar animals, o han tractat d'afrontar el problema científicament, com s'ha de fer. Sense el coneixement que ens aporta la investigació científica això és com intentar flotar en un mar d'errors. 

És altament improbable que el planeta en què vivim pugui produir el que cal per a alimentar a mil milions d'habitants humans d'acord amb els preceptes defensats pels nutricionistes tradicionals. D'altra banda, sent cert que la Gran Bretanya està més densament poblada que l'Índia -i que és un dels països més densament poblats del món- tot i així, en pocs anys podria esdevenir un país exportador de menjar, seguint els mètodes vegans d’agricultura. 

Qualsevol tipus d'alimentació o agricultura que comporti el deteriorament del sòl està condemnat al fracàs, però el veganisme està exempt d'aquest defecte. I sota l'actual sistema, les coses no estan anant bé. 

La nostra actual situació es troba en el risc que sense un canvi cap a una agricultura vegana el terreny cultivable aviat quedarà estèril. 

Tots aquests problemes ocorren a causa que no hem seguit la norma de la reciprocitat. No hi ha raó aparent per la qual els residus d'una comunitat vegana saludable no puguin ser usats de nou, i si tots els sobrants de les plantes fossin retornats a la terra es podria establir una agricultura equilibrada i sana sense explotació animal, sense fer servir animals. 

Text original: «Veganism»

 **************************** 

APUNT: 

Quan Donald Watson assenyalava que era improbable que en la pràctica es pogués alimentar milers de milions d'éssers humans amb les pautes tradicionals establertes no s'equivocava en els càlculs. El que passa és que al realitzar aquesta declaració, el 1947, encara no s'havia estès la industrialització de les granges. Va ser la industrialització el que va permetre estendre el consum de productes animals a preus assequibles en un mercat de demanda format per molts milions de consumidors. Sense la industrialització això no hauria estat possible. Watson no hi comptava en aquells dies, ja que va ser a partir de la dècada dels 50 que es va produir la industrialització de la ramaderia en general. Per tant, la seva anàlisi era molt lúcida dins el context en què se situava.