A continuació, voldria exposar alguns dels arguments principals que expliquen per què el consum d'ous —i en general l'ús i el consum d'animals no humans— seria moralment inacceptable.
Consumir ous implica infligir dany, patiment i mort als animals sense necessitat ni justificació
Hi ha la creença que si deixem de consumir carn animal llavors ja evitem de participar en qualsevol classe de dany que es faci als animals per les nostres necessitats alimentàries i que no hi ha cap problema moral en el fet de consumir altres productes que provenen dels animals no humans: lactis, ous, mel, llana... Però aquesta idea és errònia.
En el cas concret dels ous, el fet de produir-ne implica de manera habitual causar la mort dels animals que es fan servir, tal com descriptivament relaten els activistes Jenna Torres i Bob Torres:
«Tenint en compte que els animals solen néixer tant mascles com femelles en proporció del 50 per cent, què passa llavors amb el cinquanta per cent de mascles?
En el cas de les gallines, els pollastres mascles són totalment inaprofitables per a l'explotador. Si no poden pondre ous i no poden ser convertits en carn, criar-los suposa una pèrdua de diners, i cap explotador, ja sigui intensiu o extensiu, orgànic o no, està en aquest negoci per a perdre diners fent de la seva granja un refugi per a animals no productius.
Per tant, els pollastres mascle són sovint descartats en néixer i se'ls massacra vius per ser emprats com a proteïna natural, o se'ls llença a les escombraries per tal de deixar-los morir lentament de gana i asfíxia, un acte de crueltat extrema.»
D'altra banda, les lleis que regulen l'explotació animal —el que es coneix com a "Benestar Animal"—, més enllà del seu suposat compliment, tan sols serveixen perquè la gent se senti amb la consciència més tranquil·la a l'hora de consumir productes d'origen animal.
Es publicita que els animals estan "ben cuidats" i que el seu benestar és compatible amb la seva esclavitud i explotació. Però la realitat és que les gallines viuen tota la vida tancades, sense poder desenvolupar una vida normal d'acord amb les seves necessitats i preferències; han estat seleccionades genèticament per afavorir que ponguin ous constantment en perjudici de la seva salut; i quan ja no són rendibles essent vives, són matades per a aprofitar econòmicament els seus cadàvers.
L'existència d'un benestar real dintre l'esclavitud dels animals és un frau empíric: els animals són subjectes a una dominació en què els seus interessos fonamentals [continuar vivint, no patir contra els seus interessos, satisfer les necessitats bàsiques i desenvolupar les seves capacitats] són supeditats i destruïts davant dels interessos dels qui es consideren els seus amos.
Podrem apreciar que el vegetarianisme no suposa en realitat cap diferència per als altres animals. Si volem respectar els animals, l'opció coherent és el veganisme.
A més, una dieta vegana ens aporta tots els nutrients que requereix el nostre organisme per estar sa. No tenim necessitat nutricional d'alimentar-nos a expenses de fer servir altres animals. Per tant, la necessitat no pot servir com a excusa per intentar justificar l'explotació dels animals per a servir d'aliment.
Es publicita que els animals estan "ben cuidats" i que el seu benestar és compatible amb la seva esclavitud i explotació. Però la realitat és que les gallines viuen tota la vida tancades, sense poder desenvolupar una vida normal d'acord amb les seves necessitats i preferències; han estat seleccionades genèticament per afavorir que ponguin ous constantment en perjudici de la seva salut; i quan ja no són rendibles essent vives, són matades per a aprofitar econòmicament els seus cadàvers.
L'existència d'un benestar real dintre l'esclavitud dels animals és un frau empíric: els animals són subjectes a una dominació en què els seus interessos fonamentals [continuar vivint, no patir contra els seus interessos, satisfer les necessitats bàsiques i desenvolupar les seves capacitats] són supeditats i destruïts davant dels interessos dels qui es consideren els seus amos.
Podrem apreciar que el vegetarianisme no suposa en realitat cap diferència per als altres animals. Si volem respectar els animals, l'opció coherent és el veganisme.
A més, una dieta vegana ens aporta tots els nutrients que requereix el nostre organisme per estar sa. No tenim necessitat nutricional d'alimentar-nos a expenses de fer servir altres animals. Per tant, la necessitat no pot servir com a excusa per intentar justificar l'explotació dels animals per a servir d'aliment.
Consumir ous suposa ignorar el respecte bàsic que tots els éssers sentents mereixen
Penso que la qüestió que ens hauríem de plantejar en primer lloc és: per què una gallina és sotmesa a un ésser humà? Això no és natural o espontani. Ha hagut de produir-se alguna mena de dominació prèvia perquè aquesta situació es produeixi. Les gallines no van decidir viure així per pròpia voluntat ni tampoc van donar el seu consentiment.
Potser hi ha casos d'éssers humans que intenten cuidar bé els animals que tenen sota el seu domini. Tot i això, el fet de consumir productes animals, fins i tot encara que suposadament no hagués suposat cap dany físic o psicològic als animals —la qual cosa a la pràctica sol ser més aviat difícil o impossible— resultaria objectable des d'un punt de vista moral, per diverses raons que exposo a continuació.
Per entendre millor per què no hauríem de consumir productes animals, encara que suposadament no impliqués mal, voldria exposar com a analogia el següent exemple:
Imaginem que ens trobem sols en una habitació amb un home, o una dona, profundament adormit. Imaginem que ens atrau físicament, sexualment. Ni tan sols coneixem aquesta persona. Què passaria si decidíssim grapejar-li el cos per obtenir plaer? Estem parlant d'una ingerència sobre el cos que no ha estat consentida i que cometem per a satisfer el nostre plaer. Aquest contacte físic no és un accident o un toc d'atenció —per exemple, per avisar-la d'un perill.
Si finalment ens deixéssim portar per aquest impuls, ens trobaríem davant d'un cas de violació sexual. Aquesta acció és una agressió contra el seu valor com a persona i la seva integritat física. És tractar algú com si fos una cosa i no una persona.
L'ètica no abasta solament la qüestió del que causa mal físicament. Tampoc no fa cap mal físic gaudir mirant fotos de nens nus obtingudes per pederastes; no obstant això, crec que tots desaprovem aquesta conducta, perquè gaudir al preu de vulnerar el respecte bàsic que mereixen les persones no pot ser moralment correcte.
Per què pensem que aquesta qüestió ha de ser diferent quan es tracta d'altres animals; dels seus cossos i dels seus interessos?
Si decidim sostreure els ous d'altres animals per al nostre propi benefici sense el seu consentiment, encara que suposadament no els causéssim un dany físic o psicològic, no incorreríem en un comportament anàleg al de l'exemple exposat anteriorment? Potser no estaríem fent servir el cos d'altres animals com un simple mitjà per als nostres propis fins?
Si entenem que els animals mereixen que els respectem com a individus que tenen els seus propis interessos llavors això implica també respectar allò que procedeixi dels seus cossos [llet, ous] o que hagi estat obtingut amb el seu esforç [nius, formiguers].
L'ètica dels Drets Animals abraça més aspectes morals que no pas solament l'agressió o l'explotació; de la mateixa manera que els Drets Humans tracten sobre el respecte integral cap a cada ésser humà i no sols del problema de l'agressió física o l'esclavatge.
El consum d'ous promou i reforça la idea que els animals existeixen com a recursos per al nostre profit
Si comprenem que els animals no-humans no han d'estar sotmesos a nosaltres, i que els hem de respectar els interessos bàsics, aleshores no hauríem d'establir cap relació de dependència amb ells.
Si ens en fem dependents, els seus interessos sempre seran supeditats als nostres, o els nostres als seus. Això és incompatible amb el principi de la mateixa consideració. Ells haurien de poder viure la pròpia vida en llibertat igual que nosaltres.
Si consumim productes animals —encara que aquests presumptament no haguessin implicat usar o danyar ningú— reforcem la idea que els animals no humans existeixen en aquest món per a servir les nostres necessitats, i així dificultem el progrés cap a un estil de vida i una societat que no depengui de fer servir altres animals.
Si volem evitar fer mal als animals sense necessitat, aleshores l'única opció coherent que podem prendre és evitar el consum d'ous i en general qualsevol producte d'origen animal.
He d'assenyalar que no seria correcte afirmar que les gallines que són emprades per treure'ls els seus ous puguin ser "lliures" d'alguna manera. Tots els animals que són usats a la indústria d'explotació animal són vistos com a recursos econòmics i únicament se'ls té en compte mentre siguin productius. Totes les gallines quan deixen de produir ous acaben a l'escorxador per tal d'aprofitar-ne econòmicament els cadàvers.
Als éssers humans no ens cal menjar animals ni res procedent d'animals per estar sans, forts i ben alimentats. Per tant, no hi ha excusa que justifiqui consumir res que provingui d'altres animals, especialment allò que n'impliqui l'explotació.
En el cas concret que suposadament no hi hagués explotació sinó que ens limitéssim a cuidar uns animals concrets, considero que tampoc no hauríem de consumir res que provingui d'ells. Entenc que aquests ous pertanyen a les gallines i que elles no ens han donat el seu consentiment perquè els hi traiem. A més, a voltes elles mateixes mengen aquests ous per a recuperar el calci que perden a cada posta. Així que les perjudicaríem si els hi traiéssim.
En qualsevol cas, si continuem consumint allò que prové d'animals no humans ajudem a perpetuar la idea, en nosaltres mateixos i en els altres, que ens calen per a viure i que són al món per a satisfer les nostres necessitats o capricis. Com bé assenyala Bob Torres:
Els altres animals no són coses ni recursos per al nostre consum, sinó que són individus únics amb característiques i interessos propis, és a dir, són persones —persones no humanes.
Amb aquesta explicació no pretenc de cap manera atacar ni jutjar ningú, sinó tan sols fer reflexionar sobre la nostra ancestral relació dominant i esclavista envers els altres animals, així com de la necessitat moral d'abandonar completament aquest tipus de relació.
Si comprenem que els animals no-humans no han d'estar sotmesos a nosaltres, i que els hem de respectar els interessos bàsics, aleshores no hauríem d'establir cap relació de dependència amb ells.
Si ens en fem dependents, els seus interessos sempre seran supeditats als nostres, o els nostres als seus. Això és incompatible amb el principi de la mateixa consideració. Ells haurien de poder viure la pròpia vida en llibertat igual que nosaltres.
Si consumim productes animals —encara que aquests presumptament no haguessin implicat usar o danyar ningú— reforcem la idea que els animals no humans existeixen en aquest món per a servir les nostres necessitats, i així dificultem el progrés cap a un estil de vida i una societat que no depengui de fer servir altres animals.
Si volem evitar fer mal als animals sense necessitat, aleshores l'única opció coherent que podem prendre és evitar el consum d'ous i en general qualsevol producte d'origen animal.
He d'assenyalar que no seria correcte afirmar que les gallines que són emprades per treure'ls els seus ous puguin ser "lliures" d'alguna manera. Tots els animals que són usats a la indústria d'explotació animal són vistos com a recursos econòmics i únicament se'ls té en compte mentre siguin productius. Totes les gallines quan deixen de produir ous acaben a l'escorxador per tal d'aprofitar-ne econòmicament els cadàvers.
Als éssers humans no ens cal menjar animals ni res procedent d'animals per estar sans, forts i ben alimentats. Per tant, no hi ha excusa que justifiqui consumir res que provingui d'altres animals, especialment allò que n'impliqui l'explotació.
En el cas concret que suposadament no hi hagués explotació sinó que ens limitéssim a cuidar uns animals concrets, considero que tampoc no hauríem de consumir res que provingui d'ells. Entenc que aquests ous pertanyen a les gallines i que elles no ens han donat el seu consentiment perquè els hi traiem. A més, a voltes elles mateixes mengen aquests ous per a recuperar el calci que perden a cada posta. Així que les perjudicaríem si els hi traiéssim.
En qualsevol cas, si continuem consumint allò que prové d'animals no humans ajudem a perpetuar la idea, en nosaltres mateixos i en els altres, que ens calen per a viure i que són al món per a satisfer les nostres necessitats o capricis. Com bé assenyala Bob Torres:
«Tenir unes quantes gallines al teu jardí perquè produeixin ous pot ser que no sigui una horrible tortura per als animals, però al tenir-les, cosifiques les gallines, converteixes un ésser sentent en un subjecte la funció principal del qual és satisfer les teves necessitats; és un exemple de dominació humana, d'explotació dels altres per a satisfer els propis interessos.»
Respectar els animals implica necessàriament abandonar-ne l'explotació, i això comença en cadascun de nosaltres adoptant el veganisme.
A Anglaterra s'han comercialitzat ous de gallines rescatades que viuen a santuaris, amb l'excusa que aquestes gallines no són explotades sinó que solament es recullen els ous que deixen. Però per molt bones que siguin les intencions, si el que es defensa és que els animals siguin lliures de la dominació humana, amb aquestes iniciatives el que realment s'aconsegueix és fomentar justament el contrari.Els altres animals no són coses ni recursos per al nostre consum, sinó que són individus únics amb característiques i interessos propis, és a dir, són persones —persones no humanes.
Amb aquesta explicació no pretenc de cap manera atacar ni jutjar ningú, sinó tan sols fer reflexionar sobre la nostra ancestral relació dominant i esclavista envers els altres animals, així com de la necessitat moral d'abandonar completament aquest tipus de relació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada