11 de juny de 2014

Els insctes són éssers sentents


«Estic disposat a donar al cervell diminut d'un insecte —sempre que tingui la possibilitat de representar els estats del seu cos— la possibilitat de tenir sentiments; de fet, em sorprendria moltíssim descobrir que no en tenen.» ~ Antonio Damasio

Hi ha proves objectives que els insectes poden sentir –és a dir, processen percepcions de forma subjectiva– i específicament poden experimentar sensacions, emocions i desitjos? Doncs pel que sembla sí que n'hi ha:
«Ralph Greenspan, de l'Institut de Neurociències de San Diego, va presentar el mes passat a Melbourne els resultats següents. Quan un objecte mòbil passa per davant d'una mosca, no solament s'activen les àrees cerebrals de l'insecte que processen la informació visual, sinó també d'altres situades al lòbul frontal —que en la mosca rep l'oprobiós nom de cos bolet, però que mostra notables semblances amb el lòbul frontal del nostre cervell, on resideixen les nostres altes funcions mentals.
Greenspan va fer després un experiment que podríem anomenar la mosca de Pavlov: cada vegada que l'objecte passa per davant de la mosca, Greenspan li infligeix ​​a la bestiola un desagradable xoc tèrmic. Després de repetir-ho unes quantes vegades a intervals regulars, les neurones del cos bolet aprenen a predir quan vindran mal dades: de fet, es disparen mig segon abans que passi l'objecte i el xoc tèrmic.
Greenspan ha pogut determinar que aquest efecte pavlovià requereix l'activació simultània i coherent dels cossos bolet i d'altres circuits distants que podríem anomenar emocionals, amb perdó: circuits relacionats amb l'atenció, amb la percepció del perill, amb el record d'altres experiències plaents o doloroses. Emocions, vaja.»


També el químic Joe Schwarcz relata el següent cas:
«Primer es va pensar de fer servir el periplanone-B per atraure les paneroles mascles a alguna trampa amb verí incorporat. Però va sorgir un problema: quan les paneroles van veure que els seus companys morien en provar l'esquer, van començar a associar-ho amb la mort, i aviat van començar a escapar corrent, il·leses.»

Pel que fa a les abelles en particular -un dels insectes més explotats per l'home- Joan Dunayer ens relata el següent:
«L'evidència és que elles pensen i senten. [...] Hi ha una important evidència electropsicològica de la consciència de les abelles. En un experiment, els investigadors van mostrar a les abelles una seqüència de llums que apareixien a intervals regulars. Quan una llum era omesa [no s'emetia en el moment esperat] els cervells de les abelles mostraven activitat elèctrica immediata després del moment en què la llum ordinàriament hauria d'aparèixer. En altres paraules, les abelles van reaccionar mentalment a l'absència del flaix esperat. Amb tests similars, els humans tenen reaccions idèntiques. Una activitat cerebral semblant ha estat considerada com un indicatiu del que els investigadors d'abelles anomenen “consciència més alta”. Els mateixos resultats han estat observats en crancs i formigues. Així, els qui no creuen en la consciència de les abelles ignoren la literatura científica o estan cegats pel seu especisme.»

Algú pot insistir que no tenim proves totalment clares i fermes que confirmin la sentença en els insectes, però llavors caldria afegir que tampoc les tindríem respecte dels humans.

Com sabem que els altres éssers humans són sentents? Tan sols podem tenir experiència directa de la nostra pròpia sentença individual i singular; tota la resta són deduccions que fem a partir d'indicis.

Encara que potser és un dubte legítim a plantejar, no seria un dubte gaire raonable ja que les evidències apunten clarament que els humans són éssers sentents. Pels mateixos motius, el més raonable és deduir que probablement els insectes siguin en efecte éssers conscients.

En el seu article "Consciousness in a Cockroach” ["La consciència en una panerola"] Douglas Fox relata el següent:
«Per a Nicholas Strausfeld, un petit cervell és una cosa preciosa. En la seva carrera de més de 35 anys, el neurobiòleg de la Universitat d'Arizona, campus Tucson, ha observat les petitíssimes estructures cerebrals de paneroles, insectes d'aigua, cucs vermells, algunes gambetes i dotzenes d'altres invertebrats. [...] Strausfeld conclou que els insectes posseeixen “els cervells més sofisticats sobre aquest planeta”.

Quan vostè considera que les neurones en si mateixes són sorprenentment similars en tot el regne animal, tot això comença a tenir sentit. “Hi ha els mateixos blocs de construcció bàsics en vertebrats i invertebrats”, diu Strausfeld, “i hi ha certes maneres en què vostè pot col·locar aquests blocs de construcció junts en els cervells”.

“Probablement allò que requereix la consciència”, diu Koch de Caltech, “és un sistema prou complicat amb una enorme retroalimentació. Els insectes tenen això.»

Aquest coneixement hauria de suposar un canvi en la nostra actitud moral respecte dels insectes, deixant de discriminar-los i menysprear-los simplement pel seu aspecte o la seva mida. Segons informa l'agència de notícies BBC Mundo:
«La panerola —tan odiada per molta gent —és un insecte més sofisticat i social del que pensem, segons revela un nou estudi.

S'amaguen lluny, a l'aguait, de manera invisible, en racons foscos i esquerdes. Quan emergeixen, s'escapoleixen sense rumb, sovint al voltant de les nostres cases, cuines i en hotels i restaurants bruts.

Acabem menyspreant-les pel seu comportament natural, veient-les com una plaga que cal evitar i fins i tot exterminar. No obstant això, les paneroles han estat tractades sovint de manera injusta. En descobrir els secrets d'aquests esgarrifosos insectes, els científics han vist que són molt més sofisticats del que pensàvem.

Després de conèixer la seva vida secreta s'han adonat que les paneroles són en realitat criatures molt socials, que reconeixen els membres de les seves pròpies famílies, amb diferents generacions d'una mateixa família vivint juntes. A les paneroles no els agrada que les deixin soles i pateixen problemes de salut quan ho estan.»
 
No hi ha cap raó per a pensar que la capacitat de sentir dels insectes —i invertebrats en general que tinguin un sistema nerviós centralitzat— és fonamentalment diferent de la dels vertebrats. Tal com explica Chris M. Sherwin:
«Com que els estats mentals són una experiència privada, no podem estar segurs de si els altres animals, ja siguin vertebrats o invertebrats, tenen les mateixes experiències subjectives que els humans. En el cas dels vertebrats, fem servir l'argument per analogia, i si un animal respon de manera similar als mateixos estímuls, acceptem que la seva experiència ha de ser presumiblement anàloga, gairebé sense dubtar-ho i amb prou feines sense evidències addicionals respecte a la seva consciència o alguna funció nerviosa similar. Però, amb escassa justificació, es fa servir un criteri diferent amb els invertebrats. Això ha conduït a la creença generalitzada que, mentre que els vertebrats són capaços d'experimentar dolor, angoixa i patiment, la majoria dels invertebrats no en són capaços. Tot i això, si s'aplica l'argument per analogia sobre les evidències aquí presentades, s'aprecia que els invertebrats sovint responen a estímuls potencialment dolorosos o desagradables d'una manera sorprenentment similar a com ho fan els vertebrats, cosa que seria indicativa que són capaços experiències anàlogues. Rebutjar això sense proves irrefutables és canviar les regles de l'argument per analogia arbitràriament.»

Així conclou Aurora Ferrer:
«¿Per quina raó pensem que els insectes no tenen emocions? És el que es pensava abans d'alguns mamífers i aus, una qüestió que la ciència ha aclarit amb múltiples experiments. La por, l'enveja i altres emocions no són exclusives de l'ésser humà i es poden observar en un gos, un gat, un mussol o una mosca.»

Encara que no puguem tenir una certesa absoluta sobre tot això, totes les evidències apunten amb claredat que els insectes són éssers conscients. Ells experimenten sensacions i tenen desitjos i intencions. Per tant, mereixerien la mateixa consideració moral bàsica que qualsevol altre ésser sentent. És per això que hauríem de respectar-los, començant per no participar en la seva explotació: mel, gelea reial, seda, àcid carmínic [e-120]...


Articles relacionats: (En espanyol)

- Són conscients els insectes?

- Els insectes podrien tenir consciència

- La consciència dels insectes

- Les emocions no es limiten als éssers humans i altres vertebrats

- Les mosques també s'espanten

- Els insectes també tenen sentiments

- Paneroles i consciència