Contradicció

"El que he de pensar en tot moment és si amb les meves accions no contribueixo al mal que condemno. I si són part d'aquest mal, què faré? Thoreau ens diu: trenca la inèrcia; fes que la teva vida ajudi a parar la màquina." ~ Vanina Escales

La nostra societat està immersa en una permanent i extrema contradicció.

D'una banda, considerem i tractem els altres animals com a objectes. Per altra banda, som conscients que en realitat ells no són pas, d'objectes. Els altres animals senten i tenen interessos. Després ens lamentem dels efectes terribles que comporta considerar els animals com a objectes, com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins: alimentació, vestimenta, lleure...

Que potser no passa el mateix quan considerem els éssers humans coma  objectes? Si ignorem la individualitat i els interessos d'altres humans, llavors és inevitable que els causem dany, patiment i mort. Com no passarà el mateix quan es tracta d'altres animals? Ens sorprenem de quelcom que nosaltres provoquem en ignorar el fet que els altres animals senten, pateixen i volen viure i evitar el mal.

Sabem que els altres animals són éssers conscients —són individus amb voluntat pròpia i interessos— però els tractem com a objectes. No volem que els altres animals pateixin innecessàriament per culpa nostra però alhora els causem tota mena de perjudicis constantment i de forma innecessària.

Sembla que solament ens adonem de la immoralitat d'aquesta cosificació quan veiem algú practicant la violència directa contra altres animals —per exemple, a la caça o a la tauromàquia— però no ens parem a pensar que nosaltres fem el mateix quan quan consumim productes d'origen animal: carn, lactis, ous, mel, llana... Tots aquests productes impliquen privació de llibertat i agressió a la integritat física dels animals sotmesos a explotació.

Diem que està malament danyar o matar altres animals innecessàriament —per mer plaer o diversió— però sabem que no ens calen els altres animals per a menjar, vestimenta o entreteniment; i tanmateix els emprem.

 

El professor Gary Francione analitza aquesta confusió de la següent manera:

1. Gairebé tots nosaltres estem d'acord que està malament fer mal a altres animals innecessàriament, per simple diversió o plaer.

2. Però resulta que el 99% dels usos que fem d'altres animals són innecessaris, i tots impliquen danyar, fer patir i matar els altres animals.

3. Per tant, si de veritat estem en contra de matar o fer patir innecessàriament els altres animals, aleshores, per simple coherència, hauríem de deixar usar-los com a menjar, vestimenta o entreteniment. Tots aquests usos són innecessaris i causen dany, patiment i/o mort als altres animals.

 

 

 

A més, Francione també argumenta als seus escrits que és impossible protegir els interessos bàsics dels animals mentre continuem considerant-los com la nostra propietat, perquè la propietat no pot tenir drets i els interessos d'aquests animals sempre estaran supeditats als dels seus propietaris.

Sempre que això beneficiï els humans, els interessos dels animals no humans —l'interès per viure i l'interès per evitar el mal— seran vulnerats en benefici humà. Per això, no té sentit dir que volem respectar els animals alhora que els tractem com a objectes: com a recursos per al nostre benefici.

L'única manera de sortir d'aquesta contradicció absurda és ser coherents amb el fet que els altres animals no són objectes i, per tant, deixem de tractar-los com si ho fossin. En cas contrari incorrerem en l'hipocresia i convertirem en víctimes innocents altres animals per simple diversió o per inèrcia dels nostres hàbits.

La qüestió moral de l'assassinat no rau en primer lloc en com es duu a terme sinó en el fet mateix de cometre'l. Els altres animals volen viure i que no els facin mal. Per quina raó caldria respectar aquest interès tan sols en els humans però no també en els altres animals si és el mateix interès? Això s'aplica igualment a la resta d'interessos bàsics que compartim. No hi ha cap raó que justifiqui discriminar-los solament pel fet de no ser humans. Aquesta discriminació és arbitrària.

No ens cal emprar altres animals per a poder viure. Per exemple, els humans podem viure perfectament amb una dieta 100% vegetal. Així que no mengem animals per necessitat sinó pel plaer que obtenim en menjar els seus cadàvers o ingerir les secrecions dels seus cossos. Ho fem per seguir la inèrcia del que vam aprendre de nens. Heretem una tradició que se'ns ha inculcat i que repetim de forma inconscient. El mateix que passa amb els que practiquen la tauromàquia, la caça o qualsevol altra pràctica d'explotació sobre els animals no humans.

Tampoc no tenim necessitat d'usar altres animals per a vestimenta, entreteniment o qualsevol altra finalitat. Gairebé tots els usos d'animals són ja ara mateix perfectament prescindibles o intercanviables per opcions que no impliquen fer-los servir. No calen en cap sentit raonable del terme.

No hi ha res a la nostra naturalesa que ens obligui a explotar altres animals. Podem viure sense fer-los servir com a menjar o altres fins; a banda que la naturalesa no és cap criteri ni referent moral. A la natura hi ha agressions, hi ha canibalisme i hi ha molts altres comportaments que no és correcte que imitem. Assenyalar la natura no és fer cap raonament moral, sinó una simple descripció d'una cosa que succeeix.

Es pot viure sense explotar altres animals de la mateixa manera que podem viure sense explotar altres humans. No té res d'extraordinari ni de peculiar. Milions de persones a tot el món vivim sense usar els altres animals, és a dir, sense fer-los servir com menjar, vestimenta, entreteniment o qualsevol altre fi que implica privar-los de llibertat o matar-los. Això no és una mera idea o propòsit. És un fet.

En definitiva, resulta doncs, incoherent estar en contra de causar danys innecessaris o injustificats a altres animals si mentrestant participem en la seva explotació, ja sigui per menjar o qualsevol altre fi. Tota aquesta explotació és tan innecessària com injustificada. Per tant, si no canviem la nostra actitud estaríem caient en la contradicció —o directament en la hipocresia— de donar suport al mateix que denunciem i diem estar en contra.

El veganisme no suposa adoptar cap postura de "superioritat" moral sinó just al contrari. Els humans no estem moralment situats per sobre dels altres animals. Tots els éssers sentents som iguals en el fet de sentir, i aquesta característica és l'únic requisit necessari i suficient per ser considerat com a subjecte de consideració moral. No cal res més per a ser considerat com a membre de la comunitat moral.

No hem d'acceptar l'enfocament benestarista que es limita a postular que hem de "reduir el patiment" perquè, entre d'altres coses, això serveix per a justificar l'explotació amb l'excusa que s'intenta dur a terme amb el "menor patiment". En canvi, l'enfocament humanitari que exigeix no causar cap mal que no sigui estrictament necessari per a la supervivència ens porta ineludiblement al veganisme.

No ens cal emprar els altres animals en cap sentit raonable del concepte de caldre. No ens cal fer-los servir per a menjar ni per a vestimenta ni per a qualsevol altre fi que calgui per a viure i gaudir d'una bona qualitat de vida. Així que qualsevol mena de dany que els causem per aquest motiu no es pot excusar apel·lant a la necessitat i és moralment injustificat.

Resumint:

* Diem que ens prenem seriosament els interessos dels animals però després no dubtem a usar-los i matar-los per al nostre benefici. Els fem coses que no voldríem que ningú no ens fes a nosaltres mateixos. Solament perquè no són humans creiem que el seu desig de viure o d'evitar el mal té menys valor que el nostre desig de paladejar trossos o secrecions dels seus cossos.

* El fet d'explotar altres animals no es pot justificar moralment, de la mateixa manera que tampoc no es pot justificar en el cas d'éssers humans. Emprar altres individus contra la seva voluntat i els seus interessos és una violació flagrant del principi moral d'igualtat que forma part d'una ètica racional.

* Si de veritat ens importés evitar causar dany innecessari a altres animals, llavors l'única cosa coherent i efectiva seria deixar de fer-los servir. No tenim cap necessitat de menjar animals, o de vestir-nos amb trossos dels seus cossos, i ho fem simplement per costum, per inèrcia, o per mer plaer.