20 d’abril de 2009

Animals no humans

 

Per què el veganisme centra l'interès en els animals no humans encara que el seu enfocament moral inclou tots els animals, inclosos els humans?

    Primer; perquè els humans tenim el poder de sotmetre els altres animals. Aquest fet suposa una contínua transgressió dels interessos dels individus no humans a través de l'esclavitud i l'explotació animal, pràctiques institucionalitzades en la nostra societat humana.

    Segon; perquè els humans tenim profundament arrelada una mentalitat especista que discrimina els animals no humans i els infravalora o directament els exclou de la nostra esfera moral.

    Tercer; perquè en el nostre cànon moral, els humans tenen reconeguts els seus interessos fonamentals amb reflex en la legalitat mitjançant el reconeixement legal d'uns drets fonamentals i inalienables. Els animals no humans no tenen reconeguda la seva consideració moral ni gaudeixen de protecció legal. Són considerats coses i propietats —esclaus.

Si no som especistes ens adonarem que la gran majoria de les víctimes de crims perpetrats per humans són els animals no humans. I llavors hauríem d'actuar en conseqüència.

 

16 d’abril de 2009

Priscilla Cohn: "Una concepció inherentista dels animals"

  

 
«Hauria de ser ja obvi que tota la nostra cultura es basa en el dolor i la mort animal. Usem els animals gairebé totes i en cadascuna de les hores de la nostra vida: des del moment en què ens llevem i ens raspallem les dents -potser amb un raspall fet amb cerres naturals d'un animal- i fem servir pasta de dents, que també conté ingredients animals i ha estat provada en animals, fins que ens fiquem al llit i recolzem el cap sobre un coixí de plomes i ens tapem amb una manta de llana esquilada d'una ovella, o potser amb una funda nòrdica feta amb plomes o plomissol arrencat de diferents aus.»

-----------------

«Fem un aclariment: la idea que un animal dotat de sensació ha de ser un membre de la comunitat moral es basa en una noció intel·lectual de justícia, no en l'emoció. Algú pot ser un defensor dels drets dels animals, o inherentista, i no estar particularment orgullós dels animals.

L'afecte que tinguem respecte els animals no és un criteri necessari per a creure que hem de considerar l'interès dels animals. Similarment, un pot ser amant dels animals sense ser un defensor dels drets dels animals o un inherentista. Molta gent estima el seu gos o el seu gat, però continua menjant carn de vedella sense pensar en el sofriment de la vedella abans de convertir-se, en el seu plat, en una costella.

Per descomptat, un pot ser alhora un defensor dels drets dels animals o un inherentista i un amant dels animals. No estic argumentant, ni de bon tros, que tothom hagi de tenir un gos a casa. El que dic és que si som consistents, hem de considerar els drets dels animals. La consistència és una part de la racionalitat de la qual els humans estem tan orgullosos.»

-------------------

«A l'asseverar que els animals tenen un valor inherent, vull dir que el seu valor és independent dels nostres judicis respecte de la seva utilitat, bellesa i així successivament. Dir que els animals tenen un valor inherent significa llavors que el seu valor no és instrumental, o que no són merament mitjans per els nostres fins humans.»

Descarregar l’article sencer en PDF (en castellà)