27 de març del 2012

Lògica

 

«Cal assentar la vida en el més segur i demostrable. I no, com fins ara, en el més indeterminable.» ~Friedrich Nietzsche

Les lleis de la lògica són el fonament i l'estructura de la nostra existència, de tota la nostra percepció i coneixement. Ens cal reconèixer-les per a poder raonar correctament, ja que solament raonant correctament podem conèixer la realitat i viure-hi racionalment.

El fonament del que coneixem per ciència és la lògica i l'observació empírica. Però ni la lògica ni l'observació empírica pertanyen a l'estudi de la ciència, sinó que són els necessaris supòsits sobre els quals es construeix la ciència. I si la ciència ens aporta coneixement fiable sobre la veritat ha de ser perquè tant la lògica com l'observació empírica ens mostren prèviament la veritat.

L'ètica racional té com a fonament els fets empírics i la lògica. Les postures irracionals no tenen com a base els fets empírics ni la lògica, sinó que en lloc dels fets anteposen els seus desitjos, emocions i prejudicis. Aquestes postures no respecten la lògica com a criteri sinó que l'empren fraudulentament per intentar justificar, racionalitzar, les seves idees prèvies.

Tota la lògica està basada i deriva partint del principi d'identitat. En el context de l'ètica, complir el principi d'identitat implica que si tots tenim interessos iguals llavors allò just seria que tots aquests interessos han de ser considerats d'igual manera.

D'altra banda, al contrari del que es creu habitualment, la lògica no és un instrument formal. Una altra cosa és que sí es pugui fer servir com a tal. És important no confondre l'ús que se li pugui donar a X amb la naturalesa pròpia d'X. Els éssers sentents també poden ser usats com a eines, i això no vol dir que ho siguin, ja que no ho són. Encara que moltes doctrines diguin que és lícit emprar altres éssers que senten com a simples eines, en aquest assaig argumentaré que aquesta presumpció és lògicament errònia.

Pel que fa a la lògica passa una cosa molt semblant al que consisteix la nostra visió predominant sobre els animals no humans. Estem tan acostumats a veure'ls com a eines per als nostres fins que no ens adonem —i ens costa acceptar el fet— que no són eines. Els altres animals són éssers conscients — són individus que posseeixen identitat i personalitat pròpia. De la mateixa manera, la lògica no és una eina. La lògica és un contingut de coneixement que ens mostra la naturalesa essencial de la realitat.

La lògica té un contingut. La lògica bàsica consisteix en una sèrie de principis que prescriuen les bases d'on parteix el nostre raonament. El fonament de l'ètica racional és la lògica. No solament el seu fonament formal, sinó també el seu contingut. Per exemple, el principi d'identitat ens assenyala que tot ésser sentent desitja persistir en el seu propi ésser, és a dir, que té un interès en conservar la seva pròpia existència. I en efecte, la biologia i l'etologia confirmen aquest punt. Així, un dels principis morals ha de ser, necessàriament, el respecte per l'interès bàsic de tot individu en conservar la seva vida.

No hi ha, doncs, altra manera de respectar algú que respectant-lo com el que és, és a dir, algú un ésser que posseeix consciència un subjecte. Això implica que no se l'ha de tractar mai com si fos un objecte, mai se l'ha d'usar com un simple mitjà per a fins d'una altra persona.

Qualsevol teoria que digui que algú pot o ha de ser usat i sacrificat per a benefici d'altres o per a aconseguir algun ideal és una teoria que no respecta el valor inherent dels individus. Aquesta teoria viola la lògica, ja que afirma que hem de considerar els subjectes com si fossin objectes. Això és antiracional i per tant, immoral. Això és just el contrari del que defensa el veganisme.

El veganisme està fonamentat en el principi lògic d'identitat, tant en la seva aplicació formal com a principi d'igual consideració com en la seva aplicació material: en el seu reconeixement de la personalitat la condició de personade tots els éssers sentents.

Escrivia Paul Valéry:
 
«Entre els homes tan sols hi ha dues relacions: la lògica o la guerra.»

Triem doncs la lògica. Triem el veganisme.
 

20 de març del 2012

Algunes reflexions sobre el "dia sense carn"

PRODUCTES DE L'ESCLAVITUD


Avui s'ha celebrat una campanya a nivell mundial que va començar ara fa uns quants anys. L'anomenen “el dia sense carn”, i és una promoció basada en el vegetarianisme.

Al meu entendre, aquesta campanya és errònia per diverses raons.

    Primera; el vegetarianisme és compatible amb el fet de participar en l'explotació dels animals. La carn no és èticament distingible de la resta de productes d'origen animal. Ja es tracti de lactis, ous, mel, cuir, llana... Tot prové igualment de l'esclavitud a què estan sotmesos bilions d'animals no humans. Si eliminem la carn no eliminem la nostra participació i suport directe a l'esclavitud dels animals —i els causem danys i sofriments sense raó ni necessitat que ho justifiqui.

Una campanya a favor d'"un dia sense carn" no és moralment diferent d'una campanya que promogués "un dia sense violar dones rosses". No hi ha cap raó que justifiqui aquesta discriminació. Que potser solament les dones rosses mereixen respecte o solament elles pateixen el crim de la violació? Que potser solament explotem els altres animals per a obtenir-ne carn? Tampoc.

    Segona; la major part de la campanya del “dia sense carn” es basa en arguments de tipus mediambiental o enfocats a la salut humana. És a dir, res a veure amb conscienciar sobre la injustícia que suposa l'especisme i l'explotació animal. Més aviat reforça la idea que hem d'actuar solament en tant que això ens beneficiï els éssers humans. No promou el respecte moral cap als altres animals, sinó que reforça el nostre antropocentrisme.

    Tercera; el dia sense carn és una excusa perfecta perquè la gent pugui menjar animals la resta de la setmana o la resta de l'any sense càrrec de consciència. Aquesta campanya difon la idea que si no menges carn un dia a la setmana llavors ja fas alguna cosa bona i així la gent no se sent motivada a fer-se vegana sinó tan sols a "reduir" el consum d'animals. És una campanya contra el veganisme en tant que difon la idea que està bé explotar els altres animals de manera moderada.

    Quarta; si comprenem que no hi ha diferència moral ni en la forma ni en el propòsit entre els diferents usos d'animals no humans, aleshores l'única opció èticament coherent seria promoure sempre el veganisme.

Així resumeix aquesta qüestió el professor Gary Francione:

«Hem de deixar clar que el veganisme és la base inequívoca de qualsevol cosa que mereixi ser anomenat un moviment pels “drets animals". Si els “Drets Animals” signifiquen alguna cosa, signifiquen que no podem justificar moralment cap explotació animal; no podem justificar tractar els animals com a recursos per als éssers humans, per més “humanitari” que aquest tracte pugui ser.»

Promoure el vegetarianisme sempre és una mala opció perquè el vegetarianisme afirma explícitament que és acceptable consumir productes que provenen de l'explotació animal mentre no siguin carn. El vegetarianisme dóna suport a l'esclavatge dels animals. El vegetarianisme és, per això, un error.

El vegetarianisme difon la idea enganyosa que la carn és diferent o pitjor que altres productes de l'explotació animal. I no ho és. Tots són igualment rebutjables i podem començar la transició cap al veganisme eliminant de la nostra vida qualsevol d'aquests altres productes.

    Cinquena; no cal aquest tipus de campanyes per a animar la gent a ser vegana. Moltes coses poden ser l'inici que motivi el veganisme a una persona, però explicar a la gent que ha de començar eliminant la carn, en comptes de qualsevol altra cosa, és un criteri arbitrari i que precisament no respecta el camí personal de cadascú cap a l'adopció del veganisme.

Començar la transició cap al veganisme, eliminant primer la carn animal, per després seguir amb la resta de productes animals, és una opció perfectament acceptable, sempre que es tingui clar que no hi ha diferència moral entre aquests productes. Però això no té res a veure amb el vegetarianisme. Cada persona pot sospesar de quina manera li serà més fàcil assolir la transició completa cap al veganisme.

El psicòleg Casey Taft assenyala que promoure el veganisme no solament és l'única opció moralment correcta sinó que també seria la més efectiva per a aconseguir que la gent deixi de participar en l'explotació animal:

«Hem de promoure el veganisme i reforçar els passos cap a aquest objectiu. Eliminar la carn, eliminar els lactis... són passos en la direcció correcta cap al veganisme, i si volem promoure un canvi real hem de recolzar aquests passos tant com puguem. Però això ha de ser vist com a passos cap al veganisme i no com a fins en si mateixos.»


Ja que tenim ganes de dedicar un dia específic a recordar certs temes importants per què no canviem aquest "dia sense carn" pel dia sense explotació animal i mostrem tot allò que comporta i prové de l'ús dels animals, i quines són les respectives alternatives veganes que no impliquen explotar ningú?


Per què no promoure un dilluns vegà en comptes d'un dilluns "sense carn” per animar així la gent a fer la transició cap a una dieta vegana? Sempre en base a arguments ètics i amb l'objectiu definit de motivar la gent que progressivament deixi de participar en l'explotació animal de manera definitiva.

Podem ajudar els animals que són esclavitzats fent una cosa tan senzilla com deixar de participar en la seva explotació. Això implica necessàriament deixar de consumir-los i optar per una alimentació vegana.

 

16 de març del 2012

És oculta l'explotació dels animals?


A la nota d'avui voldria respondre a aquest plantejament que defensa com a legítima i necessària l'activitat d'entrar "ocultament" -sense permís legal ni del propietari- en centres d'explotació animal per a gravar el què hi passa. Per a justificar aquesta pràctica s'argüeix com a excusa la necessitat de documentar la realitat del que succeeix dins d'aquests llocs per a poder mostrar al públic allò que fem als altres animals. Però, a parer meu, aquest plantejament resulta problemàtic per diverses raons.

Reflexionem un moment sobre aquest punt: estaríem d'acord que ens enregistressin en la intimitat de casa nostra, sense el nostre permís, i que després es difonguessin públicament aquestes imatges? És l'única manera de saber amb tota seguretat si fem alguna cosa dolenta. I si estem d'acord amb el fet de gravar sense permís en un recinte privat per després difondre-ho públicament, aleshores, per coherència, també ens hauria de semblar bé que gravin sense permís dins de casa nostra i després difonguin públicament aquestes imatges. Però sabem que l'excusa que hi hagi una mera possibilitat de fer alguna cosa dolenta en l'àmbit privat no és per si mateix un argument vàlid per a vulnerar la privadesa. Si ho fos, estaríem aprovant i justificant el totalitarisme.

D'altra banda, cal realment gravar i mostrar imatges per a saber si als nombrosos llocs on s'exploten animals fan alguna cosa dolenta? No ho és gens si entenem que emprar animals és moralment erroni, sense importar la manera com es faci —si entenem que el que està malament és el fet mateix de fer-los servir per als nostres fins. Aquí rau precisament la immoralitat de l'explotació animal.

Exactament igual que passa en el cas d'éssers humans, és immoral usar qualsevol altre animal sense el seu consentiment explícit. I com que els altres animals no poden en cap cas donar el seu consentiment informat i explícit, resulta que fer-los servir per a qualsevol fi és immoral. El simple fet que un altre individu no sigui humà no és un argument vàlid per excloure'l de la consideració moral bàsica que tota persona mereix. Aquest tipus de discriminació seria el que anomenem especisme.

Crec que si reflexionem podrem veure clarament que no cal posar càmeres dins de granges o escorxadors per a saber què s'hi fa: —exploten animals. Això ho sap tothom. No cal gravar dins d'aquests llocs per a saber el què hi passa.

La qüestió ja no és tant el que es fa als centres d'explotació animal sinó com valorem èticament el que s'hi fa. Per moltes càmeres que es posin, o moltes imatges que es mostrin, res canviarà realment si abans no comprenem que usar els altres animals és una cosa que està malament, sense importar com ho fem. No hi ha cap problema de visibilitat. El problema és com jutgem moralment allò que veiem i sabem que passa.

D'altra banda, tampoc no cal entrar ocultament per a poder documentar el que passa dins d'escorxadors, granges i altres llocs on són esclavitzats animals no humans. De fet, la majoria d'enregistraments sobre explotació animal que estan a la nostra disposició han estat fetes amb el permís dels propietaris esclavistes o realitzats per ells mateixos! Si mirem a pàgines d'Internet podrem veure moltíssims vídeos que han estat gravats amb consentiment. I fins i tot trobarem documentaris que promocionen la seva activitat i on es pot veure explícitament el que els passa als animals no humans abans de ser convertits en cadàvers per a consum humà.
 




Realment, em sembla obvi que el veritable motiu que porta molts activistes a recórrer a les investigacions ocultes és la intenció de fer conèixer incompliments de les lleis que regulen l'explotació animal, amb l'objectiu de denunciar “l'abús” o el "maltractament" que pateixen els animals explotats. Però sense denunciar el fet mateix que siguin explotats —sense importar com ho siguin— que és allò veritablement important i sobre el que s'hauria de conscienciar.

Els centres d'explotació animal ja són periòdicament inspeccionats per funcionaris del govern per veure si compleixen, o no, les lleis que en regulen l'activitat. Però tenint en compte que són lleis esclavistes, no em sembla apropiat que algú que estigui en contra de l'esclavitud dels animals s'hagi de preocupar sobre si aquestes lleis es compleixen o no, per tal de denunciar-ho públicament. Tant si es compleixen com si no, els animals no humans continuen essent igualment explotats, ja que se'ls considera propietat dels humans.

Per acabar, m'agradaria aclarir alguns altres punts importants sobre aquesta qüestió, especialment per a evitar possibles malentesos.

El primer és que la meva argumentació no es basa ni està influïda en allò que les lleis diuen. Els meus arguments es basen completament en raons de tipus moral; en l'ètica. No promoc que la gent incompleixi la llei, ni tampoc que l'obeeixi cegament. Aquest no és el punt que discuteixo aquí. El punt central és si és èticament acceptable entrar sense permís ["ocultament"] en llocs privats amb l'excusa que hi ha la possibilitat que algú hi faci alguna cosa dolenta, perquè en realitat aquesta possibilitat existeix sempre. Així que donar validesa a aquest argument justificaria no respectar la privadesa de ningú en cap cas.

També discuteixo l'argument que cal recórrer a aquest tipus d'investigacions per a documentar el que passa dins dels centres d'explotació i fer visible l'especisme que ens envolta i que està inserit al si de la nostra societat. Jo argumento que no cal. No veig cap raó que justifiqui gravar de manera oculta en llocs on ja tots sabem el què s'hi fa; i en els quals ja es pot aconseguir gravar sense haver de fer-ho de manera oculta.

No m'oposo que es mostri la realitat de l'explotació que pateixen els altres animals per tal de conscienciar la societat, però per a aconseguir això no veig que calgui incórrer en les anomenades investigacions “ocultes”. El que fem als altres animals no és “ocult”. És a la vista de tothom: tan sols cal sortir al carrer, encendre la televisió o entrar a qualsevol botiga d'alimentació o restaurant. L'ús d'animals no humans com a "animals de companyia" [esclaus de companyia] dels humans o com a guies per a persones cegues, també és explotació animal. Per no esmentar zoològics, aquaris o circs o qualsevol espectacle o activitat lúdica en què són emprats. La major part de l'explotació especista és totalment visible! El veritable problema és com valorem i jutgem moralment el fet que usem els animals per als nostres fins.

La realitat de l'explotació animal és davant nostre. Ens envolta per tot arreu. Una altra cosa és que no vulguem veure-la o que no la jutgem correctament. És aquí on entra l'important i imprescindible paper de l'educació, que el simple fet de mostrar imatges de violència no pot suplir per si mateix.
 

5 de març del 2012

Difondre el veganisme: una qüestió primordial


Cada vegada que pensem en com de difícil és promoure el veganisme i els Drets Animals en un món especista, fóra bo recordar com de difícil resulta per als animals que són explotats que no siguem vegans. 
 
Recordem també que l'augment de vegans disminueix el nombre de víctimes de l'explotació animal, i que no hi ha cap altra manera d'acabar amb aquesta explotació que no sigui creant una massa social de gent que s'hi oposi activament, començant per rebutjar la participació en l'ús d'animals no humans. 
 
Recordem primer de tot que estem fent el que és correcte i just. 
 
Els animals que explotem són éssers amb capacitat de sentir; conscients del que els hi passa. 
 
Si ens importen els animals, i ens prenem seriosament els seus interessos, llavors no els farem res que no voldríem que ningú ens fes a nosaltres mateixos. No els utilitzarem com a menjar o vestimenta, ni com a subjectes forçats d'entreteniment o d'experimentació. 
 
Si de veritat ens importen els altres animals llavors farem una cosa tan justa com senzilla: ens farem vegans i difondrem el veganisme amb totes les nostres energies.