A la nota d'avui voldria respondre a aquest plantejament que defensa com a legítima i necessària l'activitat d'entrar "ocultament" -sense permís legal ni del propietari- en centres d'explotació animal per a gravar el què hi passa. Per a justificar aquesta pràctica s'argüeix com a excusa la necessitat de documentar la realitat del que succeeix dins d'aquests llocs per a poder mostrar al públic allò que fem als altres animals. Però, a parer meu, aquest plantejament resulta problemàtic per diverses raons.
Reflexionem un moment sobre aquest punt: estaríem d'acord que ens enregistressin en la intimitat de casa nostra, sense el nostre permís, i que després es difonguessin públicament aquestes imatges? És l'única manera de saber amb tota seguretat si fem alguna cosa dolenta. I si estem d'acord amb el fet de gravar sense permís en un recinte privat per després difondre-ho públicament, aleshores, per coherència, també ens hauria de semblar bé que gravin sense permís dins de casa nostra i després difonguin públicament aquestes imatges. Però sabem que l'excusa que hi hagi una mera possibilitat de fer alguna cosa dolenta en l'àmbit privat no és per si mateix un argument vàlid per a vulnerar la privadesa. Si ho fos, estaríem aprovant i justificant el totalitarisme.
D'altra banda, cal realment gravar i mostrar imatges per a saber si als nombrosos llocs on s'exploten animals fan alguna cosa dolenta? No ho és gens si entenem que emprar animals és moralment erroni, sense importar la manera com es faci —si entenem que el que està malament és el fet mateix de fer-los servir per als nostres fins. Aquí rau precisament la immoralitat de l'explotació animal.
Exactament igual que passa en el cas d'éssers humans, és immoral usar qualsevol altre animal sense el seu consentiment explícit. I com que els altres animals no poden en cap cas donar el seu consentiment informat i explícit, resulta que fer-los servir per a qualsevol fi és immoral. El simple fet que un altre individu no sigui humà no és un argument vàlid per excloure'l de la consideració moral bàsica que tota persona mereix. Aquest tipus de discriminació seria el que anomenem especisme.
Crec que si reflexionem podrem veure clarament que no cal posar càmeres dins de granges o escorxadors per a saber què s'hi fa: —exploten animals. Això ho sap tothom. No cal gravar dins d'aquests llocs per a saber el què hi passa.
La qüestió ja no és tant el que es fa als centres d'explotació animal sinó com valorem èticament el que s'hi fa. Per moltes càmeres que es posin, o moltes imatges que es mostrin, res canviarà realment si abans no comprenem que usar els altres animals és una cosa que està malament, sense importar com ho fem. No hi ha cap problema de visibilitat. El problema és com jutgem moralment allò que veiem i sabem que passa.
D'altra banda, tampoc no cal entrar ocultament per a poder documentar el que passa dins d'escorxadors, granges i altres llocs on són esclavitzats animals no humans. De fet, la majoria d'enregistraments sobre explotació animal que estan a la nostra disposició han estat fetes amb el permís dels propietaris esclavistes o realitzats per ells mateixos! Si mirem a pàgines d'Internet podrem veure moltíssims vídeos que han estat gravats amb consentiment. I fins i tot trobarem documentaris que promocionen la seva activitat i on es pot veure explícitament el que els passa als animals no humans abans de ser convertits en cadàvers per a consum humà.
Reflexionem un moment sobre aquest punt: estaríem d'acord que ens enregistressin en la intimitat de casa nostra, sense el nostre permís, i que després es difonguessin públicament aquestes imatges? És l'única manera de saber amb tota seguretat si fem alguna cosa dolenta. I si estem d'acord amb el fet de gravar sense permís en un recinte privat per després difondre-ho públicament, aleshores, per coherència, també ens hauria de semblar bé que gravin sense permís dins de casa nostra i després difonguin públicament aquestes imatges. Però sabem que l'excusa que hi hagi una mera possibilitat de fer alguna cosa dolenta en l'àmbit privat no és per si mateix un argument vàlid per a vulnerar la privadesa. Si ho fos, estaríem aprovant i justificant el totalitarisme.
D'altra banda, cal realment gravar i mostrar imatges per a saber si als nombrosos llocs on s'exploten animals fan alguna cosa dolenta? No ho és gens si entenem que emprar animals és moralment erroni, sense importar la manera com es faci —si entenem que el que està malament és el fet mateix de fer-los servir per als nostres fins. Aquí rau precisament la immoralitat de l'explotació animal.
Exactament igual que passa en el cas d'éssers humans, és immoral usar qualsevol altre animal sense el seu consentiment explícit. I com que els altres animals no poden en cap cas donar el seu consentiment informat i explícit, resulta que fer-los servir per a qualsevol fi és immoral. El simple fet que un altre individu no sigui humà no és un argument vàlid per excloure'l de la consideració moral bàsica que tota persona mereix. Aquest tipus de discriminació seria el que anomenem especisme.
Crec que si reflexionem podrem veure clarament que no cal posar càmeres dins de granges o escorxadors per a saber què s'hi fa: —exploten animals. Això ho sap tothom. No cal gravar dins d'aquests llocs per a saber el què hi passa.
La qüestió ja no és tant el que es fa als centres d'explotació animal sinó com valorem èticament el que s'hi fa. Per moltes càmeres que es posin, o moltes imatges que es mostrin, res canviarà realment si abans no comprenem que usar els altres animals és una cosa que està malament, sense importar com ho fem. No hi ha cap problema de visibilitat. El problema és com jutgem moralment allò que veiem i sabem que passa.
D'altra banda, tampoc no cal entrar ocultament per a poder documentar el que passa dins d'escorxadors, granges i altres llocs on són esclavitzats animals no humans. De fet, la majoria d'enregistraments sobre explotació animal que estan a la nostra disposició han estat fetes amb el permís dels propietaris esclavistes o realitzats per ells mateixos! Si mirem a pàgines d'Internet podrem veure moltíssims vídeos que han estat gravats amb consentiment. I fins i tot trobarem documentaris que promocionen la seva activitat i on es pot veure explícitament el que els passa als animals no humans abans de ser convertits en cadàvers per a consum humà.
Realment, em sembla obvi que el veritable motiu que porta molts activistes a recórrer a les investigacions ocultes és la intenció de fer conèixer incompliments de les lleis que regulen l'explotació animal, amb l'objectiu de denunciar “l'abús” o el "maltractament" que pateixen els animals explotats. Però sense denunciar el fet mateix que siguin explotats —sense importar com ho siguin— que és allò veritablement important i sobre el que s'hauria de conscienciar.
Els centres d'explotació animal ja són periòdicament inspeccionats per funcionaris del govern per veure si compleixen, o no, les lleis que en regulen l'activitat. Però tenint en compte que són lleis esclavistes, no em sembla apropiat que algú que estigui en contra de l'esclavitud dels animals s'hagi de preocupar sobre si aquestes lleis es compleixen o no, per tal de denunciar-ho públicament. Tant si es compleixen com si no, els animals no humans continuen essent igualment explotats, ja que se'ls considera propietat dels humans.
Per acabar, m'agradaria aclarir alguns altres punts importants sobre aquesta qüestió, especialment per a evitar possibles malentesos.
El primer és que la meva argumentació no es basa ni està influïda en allò que les lleis diuen. Els meus arguments es basen completament en raons de tipus moral; en l'ètica. No promoc que la gent incompleixi la llei, ni tampoc que l'obeeixi cegament. Aquest no és el punt que discuteixo aquí. El punt central és si és èticament acceptable entrar sense permís ["ocultament"] en llocs privats amb l'excusa que hi ha la possibilitat que algú hi faci alguna cosa dolenta, perquè en realitat aquesta possibilitat existeix sempre. Així que donar validesa a aquest argument justificaria no respectar la privadesa de ningú en cap cas.
També discuteixo l'argument que cal recórrer a aquest tipus d'investigacions per a documentar el que passa dins dels centres d'explotació i fer visible l'especisme que ens envolta i que està inserit al si de la nostra societat. Jo argumento que no cal. No veig cap raó que justifiqui gravar de manera oculta en llocs on ja tots sabem el què s'hi fa; i en els quals ja es pot aconseguir gravar sense haver de fer-ho de manera oculta.
No m'oposo que es mostri la realitat de l'explotació que pateixen els altres animals per tal de conscienciar la societat, però per a aconseguir això no veig que calgui incórrer en les anomenades investigacions “ocultes”. El que fem als altres animals no és “ocult”. És a la vista de tothom: tan sols cal sortir al carrer, encendre la televisió o entrar a qualsevol botiga d'alimentació o restaurant. L'ús d'animals no humans com a "animals de companyia" [esclaus de companyia] dels humans o com a guies per a persones cegues, també és explotació animal. Per no esmentar zoològics, aquaris o circs o qualsevol espectacle o activitat lúdica en què són emprats. La major part de l'explotació especista és totalment visible! El veritable problema és com valorem i jutgem moralment el fet que usem els animals per als nostres fins.
La realitat de l'explotació animal és davant nostre. Ens envolta per tot arreu. Una altra cosa és que no vulguem veure-la o que no la jutgem correctament. És aquí on entra l'important i imprescindible paper de l'educació, que el simple fet de mostrar imatges de violència no pot suplir per si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada