30 de juliol de 2011

Col·laborar amb el mal no ajuda a millorar-lo ni a eradicar-lo

GRANGES D'ESCLAUS
 

La meva reflexió d'avui ve motivada al llegir la següent notícia:

El primer que vaig pensar és que tant de bo aquests animals no haguessin patit al morir. Molta gent haurà pensat alguna cosa semblant. Però no valoraríem correctament aquest succés si ens quedéssim aquí.

Tinguem en compte abans que res que la situació de confinament sota la qual vivien les víctimes va ser creada per la mentalitat que considera legítim que els éssers humans usem altres animals com a recursos per al nostre benefici. Aquesta mentalitat permet, afavoreix i motiva la demanda de productes provinents de l'explotació animal.

De no haver mort a causa de l'incendi, aquests animals haurien acabat a l'escorxador per a ser degollats i emprar els seus cossos com a productes.

Si es donés la circumstància que algú hagués de morir inevitablement per causa d'un incendi, preferiria que morís inconscient per inhalació de fum -sembla que és una mort més ràpida i menys dolorosa- que morís abrasat per les flames, que ha de ser una cosa molt dolorosa. No obstant això, aquesta preferència no legitimaria mai el proposar que els pollastres, o qualsevol altre animal explotat, fossin assassinats mitjançant el mètode de gaseig, en comptes d'altres com, per exemple, el degollament.

Per desgràcia, els benestaristes solen al·legar aquest tipus d'exemples per a intentar justificar la seva promoció d'uns mètodes d'explotació davant d'altres. La posició benestarista serveix de suport al fet que l'explotació animal continuï, gràcies al mite que aquesta explotació es pot dur a terme d'una manera "compassiva" o "humanitària" mitjançant regulacions de "benestar animal".

És millor patir l'esclavitud a l'aire lliure de fer-ho confinat tota la teva vida en un espai tancat? Pot ser que ho sigui, però això no justifica que promoguem algun tipus d'esclavitud. Per ventura no seria millor morir cremat de forma inconscient que morir retorçat de dolor pel foc? Òbviament ho seria, però això no justifica que promoguem que els piròmans cremin animals de determinada manera amb l'excusa que d'aquesta manera les víctimes suposadament patirien menys.

Si considerem que els animals tenen un valor moral i entenem que no són coses, llavors hauríem de reconèixer que tenen un dret moral a no ser la nostra propietat. Si els tractem com la nostra propietat llavors actuem de la mateixa manera que els esclavistes respecte dels humans que esclavitzaven. Tractar a algú com una propietat és esclavitud i els altres animals són algú -són éssers conscients.

L'esclavitud continua sent errònia tant si es fa a porta tancada o a l'aire lliure; està igual de malament independentment de si causa més o menys patiment. Això vol dir que no hem de donar suport que es faci d'una manera o d'una altra.

Totes les mesures que pretenen reformar l'explotació dels animals per suposadament fer-la menys horrible el que aconsegueixen no és alleujar el sofriment de les víctimes sinó perpetuar-lo perquè aconsegueixen que la gent continuï pensant que solament importa com tractem els animals que hem esclavitzat però que no es qüestioni el fet mateix de sotmetre els animals a ser els nostres esclaus.

El concepte de "millor" tan sols existeix partint d'alguna cosa que sigui bona. L'esclavitud és dolenta, així que mai pot haver-hi una "millor" esclavitud. Intentar "millorar" les condicions d'esclavitud significa en realitat ajudar que l'esclavitud es continuï perpetuant, i amb ella les seves víctimes.

El benestarisme fomenta que la gent no qüestioni el prejudici de l'especisme, que és la causa originària que les víctimes es trobin en aquesta situació. La posició benestarista facilita que el mal continuï; en lloc de ser detingut.

La forma correcta d'afrontar el problema dels incendis provocats comença òbviament per no col·laborar en els actes amb els que els causen o propicien que passin. De la mateixa manera, no hi ha una altra forma correcta d'afrontar el problema de l'explotació dels animals que començant per no col·laborar amb aquesta explotació, incloent-hi els intents per a reformar-la.

La solució correcta davant el problema de l'explotació animal és la seva abolició. I aquesta solució comença amb el veganisme.