11 de juny del 2009

Un document històric


NOTÍCIES VEGANES

NOVEMBRE DE 1944


Els recents articles i cartes a The Vegetarian Messenger sobre la qüestió del consum de productes làctics han posat de manifest la innegable evidència que la producció d’aquests aliments implica crueltat i explotació de la vida sentent desenvolupada. L’excusa que no és necessari matar per a obtenir productes làctics ja no és sostenible per a tots aquells que coneixen els mètodes emprats en les granges i la dura competència que fins i tot els grangers més humanitaris han d’afrontar si volen romandre actius en el negoci.

Com a lacto-vegetarians hem sabut durant molts anys que la indústria càrnica i la indústria làctica estaven relacionades i que en certa manera es complementaven l’una amb l’altra. Sabíem, per tant, que el motiu basat en fonaments morals per a rebutjar els seus productes era excepcionalment fort i esperàvem que tard o d’hora una crisi de consciència ens en lliurés.

Per a nosaltres ja ha arribat aquest moment. Havent seguit una dieta lliure d'aliments d'origen animal durant períodes que van d'unes poques setmanes, en alguns casos, fins a diversos anys en altres, creiem que les nostres idees i experiències són suficientment madures per a servir com a prova. La inqüestionable crueltat implicada en la producció de llet fa evident que el lacto-vegetarianisme es troba a mig camí entre el consum de cadàvers i una dieta vertaderament humanitària i civilitzada, així que durant la nostra vida en aquesta terra hem d’intentar evolucionar prou com per a recórrer del tot aquest camí.

Podem veure clarament com la nostra civilització actual està basada en l’explotació d’animals de la mateixa manera que les civilitzacions del passat van estar fundades en l’explotació d’esclaus, i creiem que el destí espiritual de l’ésser humà farà que en el futur contemplem amb horror el fet que l’home s’alimentés de productes fets amb els cossos d’altres animals.

Tot i no tenir-ne una evidència científica, sospitem que el gran impediment per al desenvolupament moral de l'home rau en la seva condició de paràsit d'altres formes de vida animal. La investigació sobre les propietats immaterials dels aliments tot just acaba de començar i no sembla que els usuals mètodes materialistes d'investigació puguin aclarir-nos-en gaire res. Però, que potser no seria possible que eliminant totes les vibracions animals de la nostra dieta, que descobrim el camí no solament cap a un estil de vida saludable sinó també cap a un avanç en la nostra capacitat intuïtiva i psíquica desconeguda fins al present?

Se'ns sol al·legar habitualment com a crítica el fet que la nostra època encara no és prou madura per al canvi que proposem. Però és que hi ha hagut mai cap època que ha estat prou madura per a un canvi sense que fos preparada prèviament mitjançant la determinació d'alguns individus? És que potser Wilberforce va esperar que la seva època "madurés" abans de començar a combatre l'esclavitud? És que Edwin Chadwick, Lord Shaftesbury i Charles Kingsley van esperar que arribés un inexistent moment abans d'intentar convèncer l'opinió pública sobre els avantatges de tenir banys i aigües netes? Solament si haguessin declarat la intenció d'enverinar tothom haurien pogut trobar una major oposició.

Hi ha un perill evident en deixar la consecució dels nostres ideals a la posteritat, perquè la posteritat pot ser que ja no tingui els nostres ideals. L'evolució pot ser tant regressiva com progressiva: de fet, sembla haver-hi sempre una poderosa tendència a escollir el camí equivocat abans que els cànons siguin establerts i les noves visions respectades. Per aquest motiu hem creat el nostre grup, el primer de la seva naturalesa, suposem, al nostre país o en qualsevol altre.

 

ORGANITZACIÓ DEL GRUP

Els nostres 25 membres estan àmplia i llunyanament dispersos, per la qual cosa formar un comitè no resulta possible. A causa de l'absència de voluntaris he pres disposició dels càrrecs de secretari, tresorer i auditor. Si aquesta per a res democràtica organització pogués ofendre algú, estic obert a suggeriments de qualsevol tipus que em permetessin, ja fos intencionadament o no, malversar els fons disponibles amb subscripcions d’un xíling a l'any!

La nostra feina estarà, en principi, limitada a la propaganda continguda al butlletí. S'ha despertat un gran interès pel que fa als nostres arguments, i sembla probable que el butlletí serà llegit àmpliament. Ja hem rebut moltes peticions de subscripció pels primers quatre números, i n’arribaran més quan ens publicitem. Mr J. W. Robertson Scott, editor de The Countryman, ens ha escrit:

"M'encantaria saber l'èxit que heu tingut en convèncer consumidors que rebutgin els productes lactis. Sempre he sentit que el punt de vista vegetarià es trobava en una posició il·lògica, ja que els ous no poden ser produïts sense matar els pollets, ni els productes lactis poden ser econòmicament rendibles sense la col·laboració de l'escorxador."

La claredat amb què els vegetarians veuen aquesta qüestió està ben reflectida en el resultat d'un recent debat organitzat per la Societat Vegetariana de Croydon quan fou aprovada gairebé per unanimitat la proposta: "Els vegetarians han de tenir com a meta l’eliminar tot producte lacti". Si recordem bé la votació va ser de 30 vots a favor i 2 en contra. 

Els nostres membres són pronunciadament individualistes, no s’intimiden fàcilment davant la crítica i estan plens de l'esperit dels pioners, i estic segur que mai permetran que la seva revista degeneri en un mer producte secretarial. Esteu tots convidats a escriure alguna cosa periòdicament per fer la revista interessant, útil i provocadora. Què us sembla una sèrie d'articles (al voltant d’unes 600 paraules) amb el títol: "La meva filosofia espiritual"? Articles, cartes, receptes, dietes, articles de premsa, suggeriments sobre conrear, notes sobre la cura de nens, anuncis (gratuïts per als socis)... tot serà benvingut. Les cartes d'aquells que siguin crítics amb nosaltres també seran publicades. Es tracta d'un treball veritablement pioner i si tots cooperem veurem amb tota seguretat un avanç en la pràctica humanitària, i potser revelarem veritats nutricionals que d'altra manera haurien romàs inaccessibles.

Recordem que una gran part de la investigació nutricional moderna ha estat determinada per interessos establerts i realitzats en laboratoris de vivisecció, motiu pel qual no tenim dades que fan referència als avantatges d'una dieta lliure de productes d'origen animal. Sabem que els animals domesticats estan gairebé tots malalts, per tant el 99.9999% de la població consumeix els productes d'aquests cossos malalts. Com podem arribar a mesurar l'efecte que aquests aliments causen? Milers de persones vivint amb una estricta dieta lliure de productes animals durant molts anys ens atorgaran dades d'inestimable valor! El Govern ha concedit subvencions per a treballs socials de molta menor utilitat!

 

CERCAR UN NOM

Hem de considerar acuradament quin ha de ser el nom de la nostra organització, el de la nostra revista, i com hauríem de denominar-nos a nosaltres mateixos.

"No-lactos" s'ha convertit en un terme col·loquial, però és un terme negatiu. A més, no explicita que també ens oposem a l'ús dels ous com a aliment. Necessitem un nom que suggereixi el tipus d'alimentació i, si és possible, que comuniqui la idea que excloent qualsevol aliment d'origen animal, la Natura continua oferint una aclaparadora varietat entre la qual triar. "Vegetarià" i "fruitarià" es poden associar amb dietes que permeten els "fruits" (!) de vaques i aus, per tant sembla que hem de crear i emprar un terme nou i més apropiat. Com es pot veure en aquest primer número del nostre butlletí, he fet servir el títol "Notícies Veganes".

Aquest és el terme que hem d'adoptar, la nostra dieta serà coneguda com una dieta VEGANA, i nosaltres coneguts com a VEGANS. Els suggeriments d'altres membres al respecte són benvinguts. L'avantatge de tenir un nom curt és ben conegut per aquells que com a secretaris de societats vegetarianes han hagut de teclejar aquest nom diversos milers de cops cada any!

 

LA NOSTRA RELACIÓ AMB ELS LACTO-VEGETARIANS

 L'objectiu de la nostra organització és establir les condicions per a un canvi que considerem moral, saludable i lògic. Per això manifestarem obertament per què condemnem el consum de productes lactis i ous. Estem segurs que per això rebrem crítiques. No ens importa si per aquest motiu fallem a l'hora de convèncer altres, més aviat hem de pensar que és una cosa que els hi ha d'importar a ells si, en el més profund de si mateixos, saben que tenim raó.

En tot cas, no hi hauria d'haver animositat entre nosaltres i els "lactos". Acceptem que el lacto-vegetarianisme és un pas encertat en l'evolució dietètica, i per aquesta raó molts de nosaltres en el passat hem emprat gran part del nostre temps treballant pel lacto-vegetarianisme. Durant els darrers anys les dues societats vegetarianes nacionals han dedicat molt d’espai en les seves revistes a la qüestió de l'ús de productes lactis, i tenim raons per creure que li donaran importància a la nostra tasca i que ocasionalment n’informaran. (Abans de formar la nostra organització, es va suggerir a la Societat Vegetariana el fet de crear una secció específica com a part de la Societat. Aquest suggeriment va ser vist amb simpatia pel Comitè que, no obstant, va decidir que totes les energies de la de Societat haurien de continuar aplicant-se a abolir el consum de carn, i que qualsevol altre enfocament hauria, per tant, de sentir-se lliure d'actuar com un cos independent.

La necessitat de provar que és possible viure sense consumir productes lactis és una cosa molt important a tenir en compte per a qualsevol lacto-vegetarià. Resignar-se un mateix al lacto-vegetarianisme com una solució satisfactòria al problema de l'alimentació significa acceptar els corrals i els escorxadors com a part d'un inevitable pla diví. Això significaria també acceptar l'espectacle d'un home adult xuclant les mamelles d'una vaca com a part d'un propòsit digne i racional de la Natura!

Sense necessitat de fer proclames sobre la nostra pròpia certesa, sentim que ens trobem en una posició forta per a criticar el lacto-vegetarianisme, perquè el pitjor que podem dir no és sinó una repetició de la crítica que ja ens hem fet a nosaltres mateixos. Per tant, expressarem la veritat tal i com la veiem i sentim, i tot i que els nostres amics lacto-vegetarians rebutgin les nostres idees, si volen, desitgem que no ens rebutgin també a nosaltres per comunicar-los-les.

 

SOBRE NOSALTRES MATEIXOS

Fins on sabem, cada membre del nostre grup ha rebutjat l'ús de lactis per raons ètiques. Estem al cas de les teories nutricionals predominants i a l'exercitar la nostra convicció moral trobarem com refutar-les. Ho farem sense por perquè sentim que una filosofia moral combinada amb una mica de sentit comú és una guia més racional que les teories sortides dels laboratoris de vivisecció. Nosaltres no acceptem que per a obtenir una nutrició adequada ens calgui transgredir la consciència. Posem en qüestió a qualsevol nutricionista que lloï les virtuts de les proteïnes animals sense haver experimentat una dieta equilibrada lliure d'aquestes proteïnes, ja que llavors no entenem com pot ser capaç de realitzar aquests judicis.

Sabem que l'anatomia de l'ésser humà és indubtablement frugívora. Ens adonem que el consum de llet per part d'adults és un absurd que no es dóna en la Naturalesa. Sabem que podem estar al menys igual de bé sense productes lactis que amb ells. Sabem que almenys el quaranta per cent de les vaques pateixen de tuberculosi. Sabem que la pasteurització permet als productors vendre llet amb diversos dies d'antiguitat. Sabem el que passa amb aquells que consumeixen "nutritives proteïnes de primera classe" recomanades per nutricionistes ortodoxos: gairebé tots ells moren d'horribles i malignes malalties. Que el cel ens auxiliï si la nostra dieta ens provoqués res de semblant!

A part de dir: "Molt bé, gràcies" quan ens preguntin com estem, considerem que ara mateix és una cosa prematura anunciar l'avantatge fisiològic de la nostra dieta. Humilment, aquest secretari vostre és capaç de recórrer 230 milles en bicicleta en un dia [N dels T: 370 km], mentre que fa anys quan s’embotia llet i ous ja estava a punt per a anar-se'n a dormir després de recórrer la meitat d'aquesta distància. També pot dur a terme les tasques quotidianes durant deu hores al dia sense sentir-se fatigat el dia següent. Amb tot, hem de tenir cura amb el que diem no fos cas que a la resta del món li arribessin notícies nostres i esperin trobar-se amb robustos i musculosos gegants de dos metres immunes a totes les malalties.

Que no ens sorprengui tampoc que fins i tot la més insignificant incidència que ens sorgeixi en el marc de la nostra bona salut serà vist als ulls dels altres com una evident prova de la nostra irresponsabilitat per no seguir una "dieta adequada". Mentrestant, totes les altres malalties que assolen els membres de la societat civilitzada que segueix una "dieta adequada" no comptaran per a res en contra seu. Hem d'estar preparats per fer front a les crítiques! En els nostres moments més reflexius no hem d'alimentar el pensament que hi ha grans riscos per a la vida al viure a base d'amanides, fruits, llavors i cereals integrals. Tampoc se'ns pot considerar com uns gegants morals al triar una dieta que tan òbviament ens afavoreix.

Suposant que alguns membres segurament es voldran cartejar amb altres, ens proposem publicar una llista amb els seus noms i adreces en el proper butlletí. Si algun membre prefereix no ser inclòs a la llista que ens ho faci saber.

Hem sentit que fa 40 anys un especialista de Harley Street va escriure un pamflet en contra del consum de lactis. Algun membre del grup ha tingut notícia d’aquesta publicació?

 

SOBRE AQUELLS QUE NO SÓN ENCARA AMB NOSALTRES

Reconeixem que eliminar tots els productes lactis crea algunes dificultats personals que varien de magnitud segons l'individu. També ens adonem que el moment present no és el més adequat per a aquest canvi, però creiem que si fundem ara el nostre moviment molts se'ns hi afegiran tot cercant una "arma per a la pau". Sabem que hi ha una particular inquietud entre els vegetarians sobre l'ús de quall en l'elaboració de formatges, i en això es mostra la més manifesta contradicció del lacto-vegetarianisme, per la qual cosa suggerim que facin el mateix que hem fet nosaltres i eliminin el formatge de la seva dieta.

El nostre amic i company Dugald Semple ens explica que mai li ha agradat el formatge, per tant no pot ser considerat com una “exquisitesa” essencial per al cos i la ment! Els següents passatges extrets de l'editorial de l'últim butlletí de The Vegetarian News no deixen lloc per a gaires arguments:

"La majoria dels vegetarians són sens dubte conscients que l'ús de quall de vedell en l'elaboració de formatge ha presentat sempre un problema per a qualsevol persona amb principis humanitaris, ja que cal matar el vedell per a obtenir el quall. En la suposada absència d’un substitut vegetarià per al quall, alguns vegetarians s'abstenen completament del consum de formatge, excepte en certes varietats, mentre que la majoria dels vegetarians prenen la seva ració de formatge habitualment i intenten oblidar l'incident del quall de vedell en l’elaboració."

És correcte que les persones amb consciència moral malgastin la seva energia en tractar d'oblidar aquests fets?

Durant la guerra tots els ous han desaparegut i se n’ha pogut prescindir fàcilment sense problema i sense cap sentiment de pèrdua si un pensa en el fet que són, en la seva major part, fetus i menstruacions! Eliminar la llet suposa indubtablement una major dificultat. La llet d'ametlles és un bon substitut, tot i que no va gaire bé pel te (així que... elimina el te i afegeix uns altres deu anys a la teva vida!).

Aquells que hem viscut llargs períodes sense làctis podem afirmar que estem sans i forts; que gaudim del menjar com mai i que una vegada que la nova dieta ha començat, la visió i l'olor de la llet desapareixen de la nostra ment ràpidament.

 

    67 Evesham Road,
    Leicester.
    24 novembre 1944
    Donald Watson

 

Text original en anglès: The vegan news

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada