Hauríem de donar suport a iniciatives com la de The Great Ape Project (Projecte Gran Simi) (Proyecto Gran Simio) que demanen reconèixer la personalitat solament per a alguns primats no humans? Sóc de l'opinió que no hauríem donar-hi suport.
Aquest tipus de campanyes denoten un biaix antropocèntric que ens preocupa tan sols perquè aquells animals s'assemblen més als humans en aspecte i capacitats cognitives. Jo considero que tots els éssers conscients haurien de ser subjectes de consideració moral; independentment de si s'assemblen o no a nosaltres, els humans.
L'argument de l'afinitat genètica és un argument inconsistent i propi d'una mentalitat antropocèntrica. Pretendre que solament mereixin consideració moral aquells que són més propers genèticament a nosaltres és com pretendre que sols aquells humans que siguin afins genèticament a nosaltres mereixin tenir drets, i la resta d'humans puguin ser usats com a simples recursos. Així ho assenyala el professor Emiliano Bruner:
El fonament en què s'ha de basar el reconeixement moral i legal dels altres animals com a subjectes de drets no ha de ser la proximitat genètica amb l'espècie humana, ni tampoc la intel·ligència, sinó solament la capacitat de sentir. Els altres animals senten, pateixen igual que nosaltres, desitgen viure i gaudir de les seves vides en llibertat. Cadascun és un individu únic amb voluntat i interessos propis.
La consideració moral que mereixen els altres animals se'ls nega per una mentalitat especista i antropocèntrica predominant en la nostra societat que no reconeix en igualtat els interessos d'altres animals. I els defensors dels animals són els primers que haurien de superar, en ells mateixos, aquest tipus de mentalitat.
Aquest tipus de campanyes denoten un biaix antropocèntric que ens preocupa tan sols perquè aquells animals s'assemblen més als humans en aspecte i capacitats cognitives. Jo considero que tots els éssers conscients haurien de ser subjectes de consideració moral; independentment de si s'assemblen o no a nosaltres, els humans.
L'argument de l'afinitat genètica és un argument inconsistent i propi d'una mentalitat antropocèntrica. Pretendre que solament mereixin consideració moral aquells que són més propers genèticament a nosaltres és com pretendre que sols aquells humans que siguin afins genèticament a nosaltres mereixin tenir drets, i la resta d'humans puguin ser usats com a simples recursos. Així ho assenyala el professor Emiliano Bruner:
«Cal reconèixer dignitat i drets a tots, existeixin o no les races. I el mateix val per a qualsevol forma de vida que suposadament tingui una complexitat biològica suficient per a poder ser conscient de la seva pròpia existència: no em cal saber quants gens compartim amb un ximpanzé per decidir si torturar-lo o exterminar-lo. Paradoxalment, una posició que defensa respecte i dret solament en nom del grau de parentiu és tan racista [o especista] com les alternatives a les que pretén enfrontar-se.»
El fonament en què s'ha de basar el reconeixement moral i legal dels altres animals com a subjectes de drets no ha de ser la proximitat genètica amb l'espècie humana, ni tampoc la intel·ligència, sinó solament la capacitat de sentir. Els altres animals senten, pateixen igual que nosaltres, desitgen viure i gaudir de les seves vides en llibertat. Cadascun és un individu únic amb voluntat i interessos propis.
La consideració moral que mereixen els altres animals se'ls nega per una mentalitat especista i antropocèntrica predominant en la nostra societat que no reconeix en igualtat els interessos d'altres animals. I els defensors dels animals són els primers que haurien de superar, en ells mateixos, aquest tipus de mentalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada