En aquesta entrada m'agradaria aportar algunes evidències sobre l'existència d'idees similars o equivalents al que avui dia anomenem veganisme en un sentit ètic. Tot i que el veganisme existeix d'una manera més o menys formal solament a partir de l'any 1944, podem trobar testimonis anteriors en el temps a aquesta data que coincideixen amb allò que el veganisme pretén expressar. En aquesta ocasió em limitaré al període que coneixem com l'Antiguitat.
He d'aclarir que no tractaré aquí sobre el vegetarianisme, perquè el vegetarianisme és una altra cosa molt diferent, així que obviaré testimonis sobre dietes que exclouen la carn animal. Tampoc no em referiré en general a escrits sobre la moralitat en la nostra relació amb altres animals, és a dir, no pretenc recopilar allò que qualsevol pensador digués sobre l'estatus moral dels animals no humans a l'Antiguitat. Per això no parlaré sobre Aristòtil, que intenta justificar una jerarquia moral entre els humans i altres animals —així com una jerarquia moral entre éssers humans i exposa una apologia de l'esclavitud.
El que m'interessa descobrir aquí és si en aquesta època hi va haver persones que van comprendre i defensar que els altres animals no han de ser sotmesos a la voluntat humana, ni ser usats com a recursos per al benefici humà, i que tenen un dret moral a viure la vida en llibertat. Aquesta idea és al que es refereix el veganisme.
Fins ara tan sols he trobat un autor que defensés una idea que sí que s'assembla al veganisme: Porfiri. Deixant de banda determinats textos, en què sembla que es qüestiona de manera puntual la dominació humana sobre altres animals, solament a Porfiri apareix una argumentació raonada i sistemàtica a favor de respectar moralment els altres animals.
Si bé és cert que hi ha precedents en diversos autors anteriors que advoquen d'alguna manera per considerar els altres animals i defensen el vegetarianisme, passa que les seves idees estan inserides en doctrines religioses o místiques que no reconeixen un valor inherent als animals.
Abans de Porfiri, la primera vegada que apareix una filosofia que defensa una consideració cap als altres animals per si mateixos és a l'obra de Plutarc, que argumenta la consideració a favor dels animals per la seva pròpia naturalesa i no per raons extrínseques a ells, ja fossin la suposada existència d'una ànima o un determinat ordre còsmic. Segons explica María Luisa Bacarlett Pérez a l'article «Plutarc i els animals»:
«La mateixa naturalesa ha posat en cada ésser el mateix per “perseverar en el seu ésser” i en aquest la sensació resulta insuficient. Si cada animal ha de perdurar en el seu ésser, la sensació haurà d'anar sempre de la mà de la capacitat de discernir allò grat d'allò dolorós, allò plaent d'allò displicent, allò beneficiós d'allò perjudicial. En definitiva, d'acord amb Plutarc, no és possible la sensació sense el concurs del pensament; els animals no solament senten, també recorden allò sentit, ho procuren si va ser grat, ho eviten si va ser desagradable, mostren expectativa o temor davant dels esdeveniments, fugen si cal.»
«El De esu carnium s'engloba en un subgrup de tractats morals plutarquians que reivindicaven l'existència de raciocini en els animals, juntament amb el De sollertia animalium, i Bruta animalia ratione uti. En aquestes tres obres Plutarc argumenta, en contra dels estoics, que els animals també tenen raciocini, a més de sensibilitat i de capacitat de patiment, cosa que els fa, en definitiva, creditors a la justícia, és a dir, subjectes de dret. Aquesta concepció redunda en l'imperatiu ètic que l'home respecti els animals, no els causi patiments innecessaris i, conseqüentment, s'abstingui del consum de la carn.»
Porfiri parla d'abstinència no pas en un sentit ascètic sinó en un sentit moral. Així, podem afirmar que hem de practicar l'abstinència de cometre assassinats, violacions o canibalisme. Porfiri assenyala que la nostra moralitat hauria d'incloure els altres animals i no solament els humans, per una qüestió de justícia:
«I un cop això es considera una injustícia, que no es faci ús de la llet, de la llana, dels ous, ni de la mel. Perquè de la mateixa manera que es delinqueix traient-li el vestit a una persona, el mateix passa en esquilar una ovella, ja que la llana és el seu vestit. Tampoc la llet va destinada a nosaltres, sinó als fills nounats i l'abella recol·lecta la mel com a aliment específic seu que li traiem per a delit nostre.» [Sobre l'abstinència - Llibre I]
«En definitiva, Porfiri, recolzant-se en els arguments que anteriorment havien donat altres autors, que demostra conèixer molt bé, realitza una extensa argumentació dedicada no només a defensar l'abstinència de carn sinó la racionalitat dels animals i, com a conseqüència d'això, la seva consideració moral i la no legitimitat de l'home d'utilitzar-los per aprofitar-los; els seus arguments s'emmarquen així en l'ambient neoplatònic i en confrontació ideològica amb els estoics.»
En definitiva, podem comprovar que l'ètica del veganisme no és una cosa nova ni és una "moda" sinó que és el reflex d'una intuïció moral que ja existia en èpoques anteriors i que és conseqüència de l'empatia i el reconeixement dels altres animals com a individus que tenen un valor inherent.
