1 de febrer de 2014

La cosificació


«Fins a temps molt recents s'ha entès que domar un animal consisteix a tòrcer-li la voluntat. Anul·lar el seu albir de tal manera que la bèstia es torni indiferent als seus propis interessos i apetències, que passen a ser els del seu amo.

Per aconseguir aquest objectiu no hi ha cap altre camí que fer servir la força bruta, en diverses modalitats. El càstig és la base, ja sigui mitjançant l'apallissament, la fam, la reclusió o la tortura. Però amb això no n'hi ha prou. També cal fer veure al sotmès que la seva llibertat no existeix; que és l’amo qui decideix el què ha de fer o no.

Per a això, és imprescindible anul·lar-li la iniciativa i la capacitat d'elecció fins a insensibilizar-lo respecte la carència. Tan sols així s'aconsegueix que, quan s'obre la gàbia o es desfermen els lligams, l'animal continui immòbil. Renúncia a ser lliure perquè la presó ja no és entre barrots o lligams sinó en la pròpia consciència. Ja és un esclau. En l'argot de la doma se li diu “bèstia trencada”.» - Eliseo García


D'acord amb la feina d'autores feministes com Martha Nussbaum i Carol Adams hi ha una sèrie de punts fonamentals que estarien entre els criteris que conformen el fet tractar una persona com un objecte, és a dir, la cosificació. N’enumero alguns, de forma molt concisa, que ja he exposat anteriorment en alguns assajos d'aquest bloc. Tots estan intrínsecament relacionats i expressen diferents aspectes d'un mateix fenomen:


INSTRUMENTALITZACIÓ: el tractament d'una persona com una simple eina per als fins d'una altra persona.


NEGACIÓ DE L'AUTONOMIA: el tractament d'una persona com si fos mancada d'autonomia i lliuredeterminació.


INÈRCIA: el tractament d'una persona com si fos mancada de voluntat i interessos.


FUNGIBILITAT: el tractament d'una persona com si fos intercanviable amb altres objectes, com una mercaderia.


VIOLABILITAT: el tractament d'una persona com si fos mancada d'integritat física.


PROPIETAT: el tractament d'una persona com una cosa que pertany a un altre: pot ser comprat o venut.


NEGACIÓ DE LA SUBJECTIVITAT: el tractament d'una persona com una cosa, les experiències i sentiments de la qual no s'han de tenir en compte.


REDUCCIÓ AL COS: el tractament d'una persona reduint-la al seu cos o a parts del cos.


REDUCCIÓ A L'APARENÇA: el tractament d'una persona principalment en termes de com la veiem, o com ens sembla segons els sentits.


SILENCIAMENT: el tractament d'una persona com si li manqués la capacitat d'expressar desitjos o emocions.


Quan associes la personalitat moral a l'espècie humana llavors al qüestionar o negar la humanitat d'un individu estàs qüestionant o negant el seu estatus de persona. Com que es considera que només els humans són persones, això comporta que no ser considerat humà automàticament et converteix en un ésser inferior o en un objecte que no mereix ni tan sols un respecte bàsic.

Així, la cosificació apareix quan considerem els altres animals com si fossin un simple mitjà per a satisfer els nostres fins i no com a individus que tenen dret que les seves necessitats i interessos siguin tinguts en consideració en igualtat de condicions, és a dir, que siguin considerats com fins en si mateixos i no com a mitjans per als fins d'altres.

En aquest punt, la cosificació coincideix amb la violència, ja que la violència consisteix essencialment en tractar les persones com si fossin objectes, tal com expressa el professor Gary Francione:


«La violència tracta els altres com a mitjans per a fins en comptes de tractar-los com a fins en si mateixos. Quan actuem violentament contra altres -siguin humans o no humans-, ignorem el seu valor inherent. Els tractem solament com a coses que no tenen cap valor, excepte el que nosaltres decidim donar-los. Això és el que duu a les persones a involucrar-se en crims de violència contra la gent de color, dones, gais i lesbianes. Això és el que ens porta a cosificar els no-humans i tractar-los com a recursos que existeixen solament per al nostre ús. Tot això és erroni i ha de ser rebutjat.»


La incapacitat per a percebre els altres animals com a persones és un símptoma de l'especisme: la inculcació del prejudici que diu que els altres animals mereixen ser tractats de forma moralment diferent només per no pertànyer a l'espècie humana.

Aquestes característiques que conformen la cosificació no s’evitaran gràcies a la prohibició d'una pràctica determinada ni seran resoltes mitjançant l'eliminació d'una forma concreta d'abús. Sembla obvi, al meu entendre, que la clau per acceptar el dret dels animals no humans a no ser tractats com un mitjà per assolir fins humans és, en primer lloc, en l'educació i no en la repressió.

No té sentit, doncs, intentar corregir, mitjançant regulacions legals, un sistema que funciona precisament sota el supòsit que els altres animals són mitjans per als nostres fins, si primer no es confronta i desafia aquesta creença. Qualsevol intent d'evitar la violència sense atendre les seves causes es converteix en un impossible i està inevitablement abocat al fracàs.

Els activistes enfocarem millor els nostres esforços si ens dediquem a participar i ajudar en aquesta tasca educativa, en lloc de tractar d'imposar una regulació legal que no aporta res en absolut per al projecte de canviar la nostra relació moral amb els no-humans. Un tipus de regulació que, en la seva idea i en la seva pràctica, accepta de base la violència contra els altres animals al no qüestionar el fet que els emprem com a mitjans per als nostres fins.

Eradicar el problema de la cosificació dels no humans és una tasca que tot just acaba de començar. Respectar i valorar els altres animals com a iguals és una habilitat adquirida, partint de la base del nostre sentit moral, i hauria de ser tasca dels activistes instruir els membres de la societat en la seva adquisició i pràctica.

Tot això ha de partir lògicament de la difusió d'un nou paradigma moral que desplaci la idea dels animals com a objectes/recursos/coses cap a la idea dels animals com a individus que posseeixen una ment, consciència de si mateixos, emocions i interessos propis.

Per aconseguir això no és suficient, encara que sí necessari, reconèixer que els altres animals són éssers sentents (que senten). També cal reconèixer la seva personalitat -la seva condició de persones.

Sense un qüestionament clar i directe de la cosificació mai no aconseguirem que els no-humans deixin de ser tractats com a objectes i comencin a ser respectats com a persones.


Bibliografia (en castellà):

L’objetivació dels animals [2010] Félix Mariano Vallejos 

- La política sexual de la carn [2015] Carol Adams 

Miztli y la cosificació dels animals [2018] Diana Buzo

- Els Drets dels Animals. De la Cosificació a la Zoopolítica [2018] Javier Alfredo Molina Roa

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada