"Katharina Katit-Stäheli, la dona suïssa que va degollar el seu fill de deu mesos a l'Hospital de Torrevella, té 40 anys i és una apassionada dels animals, especialment dels cavalls, i una vegana convençuda. Precisament el seu ferri seguiment a aquesta dieta va ser el que li va fer perdre la custòdia del seu fill Dylan, ja que es va negar en rotund que el petit fos tractat de la hidrocefàlia que patia amb l'ajuda de la medicina tradicional."
Primer; no és clar que l'aparent autora d'aquests fets sigui vegana. Que sigui "amant dels animals", o que portés una dieta completament vegetal, o que estigui en contra de la "vivisecció", res implica que sigui vegana. Al meu entendre, ésser vegà és estar a favor del reconeixement dels animals no humans com a persones. Això significa estar en contra de la seva esclavitud —del seu ús com a recursos i propietats dels humans. És una postura moral, que òbviament es porta a la pràctica, però no és una dieta ni és un estil de vida ni té a veure amb “l'amor als animals”. Veganisme és l'equivalent del feminisme, però aplicat al problema de l'opressió especista sobre els altres animals.
No és gens clar que aquesta persona sigui partidària del veganisme, segons ho defineixo aquí, sinó que la seva pràctica de no consumir productes animals, i el seu rebuig a la vivisecció, pot estar motivada per altres motius de tipus purament personal o emocional. Igual que hi ha persones que no practiquen cap religió però que no estan contra la religió ni tenen una postura a favor del laïcisme, sinó que simplement no volen participar en la religió perquè no els ve de gust o perquè no els agrada.
Hi haurà, per descomptat, persones que no estiguin d'acord amb aquesta definició, i n'hi haurà d'altres que sí. Però com que aquesta definició és l'única que aporta un caràcter singular al concepte de veganisme i no el confon amb altres nocions —i a més és una definició avalada per la història del moviment vegà des del principi— considero aleshores que seria la definició correcta i apropiada.
En qualsevol cas, fins i tot en el cas que l'autora d'aquest succés fos en efecte vegana no s'alteren ni s'invaliden els arguments que pretenc exposar aquí. A més, en altres mitjans informatius que he consultat, resulta que no s'esmenta ni tan sols el veganisme quan cobreixen la notícia.
En segon lloc; hi ha persones que certament no són veganes i que han assassinat els seus fills petits. Si algú ho dubta que vagi a l'hemeroteca i de seguida veurà una llista de casos. Em pregunto si algú considera que no ser vegà té relació directa i causal amb aquests fets. Almenys haurien d'assenyalar-ho a la notícia: "pares especistes assassinen els seus propis fills", en cas que considerem que és lícit esmentar factors que no estan involucrats en el succés per donar a entendre com si fossin els causants. Òbviament el fet de ser especistes no va ser la causa de l'assassinat sinó que es va deure a altres motius. Però si cada vegada que algú suposadament vegà cometi alguna inconveniència o delicte, ressaltem que suposadament és vegà llavors hauríem de fer el mateix quan parlem dels milions d'éssers humans especistes que cometen crims, encara que l'especisme no tingui realment a veure, en aquests casos, amb el que fan.
Tercer punt: el que ha fet aquesta persona no té cap relació amb el veganisme ni tampoc amb la filosofia dels Drets Animals. Ni el veganisme, ni els Drets Animals, promouen de cap manera agredir o matar ningú; sinó tot al contrari. El que promovem és precisament el respecte integral per a tots els animals –humans i no humans– com a persones. Aquesta noció moral és incompatible amb l'assassinat de qualsevol manera. El veganisme postula que no hem d'emprar els altres animals com a mitjans per als nostres fins. El veganisme és una extensió del principi de la noviolència cap als no-humans.
Tindria algun sentit esmentar-ho si el veganisme proposés algun tipus d'hostilitat contra algú —com sí que seria el cas de determinades ideologies polítiques o religioses. Però no essent el cas, l'al·lusió a què aquesta persona és suposadament vegana no té cap sentit. I si fos feminista també caldria assenyalar-ho? I si fos liberal o fos socialista? El que passa és que ser vegà és una condició que crida l'atenció dins d'una societat que considera normal i acceptable explotar els animals. I quan aquesta dada arriba al coneixement d'un periodista amb ànim sensacionalista llavors no dubta a esmentar-ho a primera plana per incitar a la polèmica.
Quart; si algú es molestés a llegir les notícies sobre aquest succés, tot sembla indicar que la conducta d'aquesta mare és clarament producte d'una greu pertorbació mental. Es tracta d'un problema psicològic-emocional —que no té res a veure tampoc ni està causat per la pràctica del veganisme. Pretendre acusar o relacionar el veganisme amb aquest succés seria com intentar relacionar-ho amb l'hipotètic fet que aquesta persona fos partidària del feminisme o de l'ateisme o del republicanisme. Cap d'aquestes postures morals o ideològiques no promou o accepta l'assassinat, ni cap mena d'agressió contra ningú. El veganisme tampoc.
Cinquè; la notícia diu que la mare, a causa del fet de ser suposadament vegana, rebutjava "la medicina tradicional" i que la seva negativa que el seu fill rebés obligadament tractament mèdic va ser el que va motivar l'assassinat. Aquest punt mereix un aclariment específic.
En primer lloc, el veganisme no té res en contra de la medicina ni de la “medicina tradicional”. Encara que no és gaire clar que vol dir això de "tradicional", perquè "tradicional" per a molts significa "remeis tradicionals" que provenen de la tradició popular o familiar des de fa segles. Però si ens referim a la medicina amb base científica, llavors el rebuig no té a veure amb el veganisme. El veganisme no s'oposa a la ciència.
El veganisme solament s'oposa a l'ús d'animals no humans. Si algú és vegà llavors no participarà en qualsevol activitat que impliqui com a tal emprar altres animals. Si ens referim a l'àmbit de la ciència, equival a oposar-se a: treballar en activitats que usin animals o consumir productes que estiguin fets amb substàncies obtingudes dels animals.
Però què passa si per a conservar la nostra salut ens cal de debò recórrer a un tractament o un medicament que hagués estat produït a partir d'animals? Bé, aquest és un tema delicat. Fins i tot en aquesta societat especista i dependent de l'explotació dels animals resulta que el 99.99% dels usos que fem del no-humans no calen per a viure i tenir una bona qualitat de vida, i hi ha opcions/alternatives que no impliquen l'ús dels no-humans. Tot i que sempre hi pot haver una excepció.
Ara bé, el fet de rebre determinat medicament/tractament que hagués estat experimentat amb no-humans no vol dir participar en l'ús d'animals. Una altra cosa seria que el producte en si estigués fet amb substàncies que han estat extretes a altres animals. No és el mateix. Els testeigs amb animals formen part del protocol obligat per a tot medicament o substància per a consum humà. Un cop ha estat provat, no hi ha res moral o pràctic que el nostre rebuig suposi per a aquest fet. De la mateixa manera que si els nazis haguessin trobat la cura del càncer experimentant amb jueus no solucionaríem res negant-nos a rebre aquesta cura, ni en fer-ho tampoc donaríem suport moralment a l'explotació de jueus o éssers humans en general.
Anem a allò concret: el tractament que li calia al fill de l'autora d'aquest crim implicava l'ús d'animals en la seva elaboració o producció? La resposta és no. El tractament és de tipus quirúrgic [drenatge] i no implica fer servir ni matar cap animal per a fer-lo. Per tant, d'on ha tret La Vanguardia que el fet de ser vegana té alguna cosa a veure amb el rebuig d'aquest tractament?
En definitiva, considero que aquesta notícia és un altre enèsim exemple de periodisme escombraria, al qual per desgràcia ja ens hem habituat. Aquest periodisme que solament cerca cridar l'atenció amb titulars sensacionalistes i distorsionats. Aquest jornalisme que, per exemple, cada cop que passa algun succés no dubta a assenyalar la raça, la nacionalitat o l'orientació sexual dels autors o involucrats, quan cap d'aquestes característiques té relació directa amb els fets i l'únic que aconsegueix és fomentar prejudicis.
És clar que el fet que hi hagi periodistes que distorsionen, que no contrasten les fonts de les seves informacions, o que directament menteixen, no implica que tots els periodistes facin el mateix, ni que el fet de ser jornalista impliqui mentir o faltar a la veritat. De la mateixa manera que el fet que alguns vegans es comportin de manera indeguda per qüestions personals o psicològiques no implica res per a la resta de vegans ni té relació amb el mateix veganisme.
No hi ha dubte que aquesta notícia es farà servir com a arma contra el veganisme, de la mateixa manera que s'ha emprat la notícia que uns pares suposadament vegans havien causat la mort al seu fill per desnutrició, per intentar argumentar així que la pràctica del veganisme no és saludable en general o específicament per a nens. Aquest tipus de notícies fraudulentes ja les vaig analitzar en una entrada anterior, en què vaig explicar que l'associació amb el veganisme era errònia i que havia estat un cas de simple negligència. Un tipus de negligència que alguns pares no vegans també ometen. Però a qui ja té un prejudici i una intenció d'hostilitat contra el veganisme no li importarà pas la veritat dels fets, sinó simplement atacar allò que no li agrada o que contradiu les seves idees preconcebudes.
A tall de conclusió voldria assenyalar que si realment ens importa que malmetin o matin altres individus que senten i desitgen viure, hauríem de reflexionar sobre el següent:
Si consumim productes d'origen animal [carn, lactis, ous, mel, cuir, llana...] llavors estem pagant perquè matin deliberadament altres animals. Això és un fet. Persones que no són veganes maten cada dia altres animals —a les granges, als escorxadors, als laboratoris— però com que vivim tots immersos en una societat especista, això passa inadvertit. No apareix a les notícies. Ignorem, o volem ignorar, que a pocs quilòmetres de casa nostra maten altres animals simplement perquè obtenim un plaer en menjar trossos i secrecions dels seus cossos. Això sí que succeeix per causa d'una manera de pensar —que anomenem especisme.
Des d'aquest bloc rebutjo i condemno aquest assassinat, igual que qualsevol assassinat contra qualsevol persona —humana o no humana— sense importar-ne la raça, el sexe, la mida, l'aspecte, l'orientació sexual, o qualsevol altra característica irrellevant. Tots els animals mereixen el mateix respecte mentre comparteixen l'única característica moralment rellevant: la capacitat de sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada