Feminisme mal entès

«Quina altra classe de feminisme practiquem quan eludim mirar amb rigor les noves injustícies que podem originar amb el nostre afany? El triomf del feminisme serà l'eliminació de la injustícia, no el canvi dels individus que la pateixen ni la cerca d'una compensació per una discriminació històrica.» — Elena Alfaro

En certes ocasions m'he trobat amb una dubtosa interpretació, suposadament feminista, sobre l'explotació que exercim sobre els altres animals. Aquesta perspectiva es podria resumir en lemes com el següent:

«Feministes que consumeixen lactis? La llet de vaca és tortura, explotació, violació i assassinat de les femelles d'una altra espècie. Hem de ser coherents amb les nostres idees!»

Quina conclusió hauríem de treure d'aquest enunciat? Que l'explotació sobre els mascles sí que estaria bé, o no? No hi hauria problema, per tant, que les feministes consumissin animals masculins. Aquesta és la conclusió lògica que es deriva d'afirmar que no cal explotar altres animals pel fet de ser dones —femelles. Òbviament, això sanciona l'explotació dels animals de sexe masculí.

Considero que aquest enfocament és un error. Dir que no hem d'explotar altres individus perquè són femelles no és feminisme; és sexisme. A les vaques —i altres animals no humans— se'ls discrimina i explota amb l'excusa que no són humans; no perquè siguin de sexe femení. Els no-humans de sexe masculí són igualment explotats sota la mateixa discriminació especista.

Considero que aquest plantejament basat en el sexe és tan erroni com seria al·legar que la violació de nenes és una qüestió feminista perquè elles són de sexe femení, ignorant alhora els nens que són igualment víctimes d'abusos sexuals. Em sembla que això és un criteri sexista; no feminista. El feminisme no discrimina entre grups o sexes, sinó que pretén posar fi a la discriminació moral entre sexes motivada per un prejudici concret: el masclisme.

El feminisme es fonamenta en el principi d'igualtat i el respecte al valor intrínsec de la persona; i no en intentar privilegiar un col·lectiu davant d'un altre.

El feminisme no tracta sobre les dones com a tals —no és una qüestió ginecològica ni psicològica— sinó que tracta sobre el prejudici sexista que les discrimina injustament davant dels homes i tot el sistema generat sota aquest prejudici: el patriarcat. Assenyalar aquesta diferència potser pot semblar subtil, però entenc que resulta de la major importància.

Una dona no mereix respecte pel mateix fet de ser dona sinó pel fet de ser persona. El sexe –així com la raça o l'espècie– no té a veure amb la constitució de la personalitat entesa com la capacitat de sentir: el fet de ser un individu conscient que té voluntat i interessos propis.

L'única característica rellevant per a ser inclòs a la comunitat moral és la sentença. Tota la resta és secundari o irrellevant, incloent-hi el fet de ser humà.

El feminisme ha aportat nocions morals importants a l'ètica. Una és la idea que si el cos d'una dona és seu —és part integrant de la seva personalitat— aleshores ningú no ha de prendre decisions que afectin el seu cos sense el seu consentiment. Emprar el cos d'una altra persona per al nostre benefici, sense el seu consentiment, és una transgressió moral greu. Això és una vulneració del respecte més bàsic que tota persona mereix.

Que potser no fem servir els cossos d'altres animals per al nostre benefici sense el consentiment d'ells i a costa de violar els seus interessos més bàsics? Que potser no els confinem, privem de llibertat, mutilem i matem rutinàriament per emprar-los com a menjar, vestimenta, entreteniment, subjectes forçats en experiments, i altres fins? Algú que es consideri feminista sens dubte hauria de reflexionar com a mínim sobre tot això i comprovar si és compatible amb els seus principis morals.

Una persona pot, a la pràctica, ser feminista i alhora ser especista. Això és un fet evident. Per tant, la crítica s'hauria de centrar en l'especisme i no en dir a les feministes que està malament explotar altres animals per ser de gènere femení. Això darrer és simplement un argument sexista. El sexe d'un individu és irrellevant pel que fa a la consideració moral.

Comentaris com: "La llet de vaca és tortura, explotació, violació i assassinat de les femelles d'una altra espècie" o també: "la producció lletera destinada als humans és una explotació explícita del cos de les femelles i reflecteix una forma de violència sexual" clarament denuncien un tipus de violència concreta pel fet ser dirigida contra animals femelles. Però el prejudici que motiva o permet aquesta violència no és el sexisme, sinó que és l'especisme.

Segons aquest plantejament no seria coherent el fet de ser feminista amb el fet de participar a l'explotació d'altres animals perquè són femelles [dones]. Solament per això: perquè són de sexe femení. No s'argumenta que siguin éssers sentents o persones amb drets. Aquest plantejament diu que no cal explotar altres animals pel fet que són de sexe femení. Això és sexisme.

No explotem les femelles d'altres espècies perquè són de sexe femení, sinó per pertànyer a una altra espècie que no és la humana. Per tant, la crítica és totalment errada i ignora que la mateixa violència afecta igual els no-humans de sexe masculí. Per això considero que aquest enfocament és errat i sexista.

En tot cas, el feminisme com a tal no és incoherent amb el fet de participar en l'explotació especista. El feminisme es refereix al prejudici del masclisme. Però l'explotació especista no és motivada pel masclisme, sinó per l'especisme.

El que sí que seria incoherent és que, tenint en compte que el feminisme es basa en el principi d'igualtat i en el principi de respecte al valor inherent de la persona, qui defensi el feminisme no apliqui aquests mateixos principis quan es tracta de la nostra relació moral amb els no-humans. Això sí que és incoherent.

El feminisme s'oposa al masclisme perquè es basa en la igualtat i respecte per la persona. Per això, les feministes haurien d'aplicar aquesta base ètica contra el prejudici de l'especisme per a rebutjar-lo. Tots en general ho hauríem de fer així.

El veganisme és equivalent al feminisme, però aplicat a l'opressió especista que exercim contra els animals no humans.

El veganisme i el feminisme compartirien la mateixa base moral. Però es diferencien en l'enfocament on dirigeixen el missatge i l'estratègia.

El feminisme s'enfoca al masclisme i el veganisme s'enfoca a l'opressió especista. Masclisme i especisme són prejudicis diferents —encara que igualment erronis— i els cal una resposta específica.

El feminisme va sorgir per a respondre al masclisme; i el veganisme va sorgir per oposar-se a l'antropocentrisme.

Igual que el sexisme; l'especisme discrimina injustament, ja que tots els animals som individus i tenim els mateixos interessos bàsics. L'especisme és anàleg al sexisme en el fet que discrimina les persones per característiques irrellevants per a la consideració moral.

La diferència entre veganisme i feminisme és en el prejudici al qual dirigeixen el seu missatge. Per això tots dos es refereixen a individus diferents. Però ni el feminisme ni el veganisme discriminen moralment entre individus, sinó que s'enfoquen sobre un prejudici específic que discrimina injustament entre individus.