«Com qualsevol que hagi estat involucrat en algun tipus d'activisme sap, –diguem el moviment feminista–, una de les primeres tasques és fer que la gent comprengui que viu sota condicions d'opressió i de dominació. No és una cosa òbvia. I qui sap quines formes d'opressió i de dominació estem simplement acceptant ara, sense ni tan sols notar-les.» ~ Noam Chomsky [Sobre l'anarquisme, 1970]
Considero que la següent cita escrita per Rita Hardiman i Bailey W. Jackson descriu correctament el tipus de dinàmica opressora que fonamenta la supremacia dels éssers humans sobre els altres animals:
«L'opressió passa quan un grup social, ja sigui de manera deliberada o inconscient, explota un altre grup per a beneficiar-se'n. L'opressió social es diferencia d'una situació de mera imposició per la força bruta en el fet que succeeix en un sistema tancat on hi ha un control ideològic subjacent, així com una dominació de les institucions i els recursos de la societat, donant com a conseqüència una legitimació social de la condició de privilegi del grup explotador sobre el grup explotat.»
Per a poder comprendre l'origen i l'estructura d'aquesta opressió cal reconèixer que aquesta supremacia s'assenta en la creença especista que els humans estem per sobre dels altres animals —i tenim legitimitat per a explotar-los—. Si no tenim en compte aquesta base ideològica segurament no podrem alliberar els animals de l'esclavitud. O encara pitjor, el més probable és que ajudem a reforçar i mantenir l'opressió.
Com que sembla que gran part els activistes, majoritàriament, no comprenen aquest punt, podem veure que gairebé totes les campanyes que es pretenen a favor dels animals se centren gairebé sempre en els "horrors", els "abusos" i la "crueltat" que pateixen les víctimes de l'esclavitud. Tot allò que engloba en general el concepte de "maltractament animal".
Aquesta forma concreta d'enfocar el problema de l'explotació animal opera dins de la mentalitat de l'antropocentrisme. Quan parlem de "crueltats" o de "maltractaments" insinuem que el problema no és en el fet que usem altres animals sinó que solament es troba en la manera com els usem. Totes les iniciatives animalistes contra la crueltat i el maltractament parteixen de no qüestionar l'especisme i la supremacia humana sobre els altres animals.
La nostra violència contra els animals és continuada i sistemàtica. No obstant això, els mitjans informatius i els grups animalistes la mostren com un fet excepcional —com un fenomen que tan sols passa en casos aïllats, com quan algú apallissa un gos— que solament realitzen certs individus, i no com una estructura organitzada en què tots participem diàriament.
És un fet que actualment la majoria de les organitzacions animalistes són entre les principals promotores de l'especisme. Aquestes organitzacions se centren sols en uns molt determinats animals no humans, de certes espècies, mentre que ignoren completament la resta. Aquestes organitzacions no exigeixen que respectem els altres animals de la mateixa manera que nosaltres hem de ser respectats sinó que en general solament demanen que no explotem a certs animals en formes massa cruels.
Un dels fundadors del veganisme, Donald Watson, va encertar de ple en afirmar, en un comunicat l'any 1947, que el que hem de fer per justícia és renunciar per principi a la nostra tradicional i egocèntrica actitud de creure que tenim dret a emprar altres animals per als nostres fins i que, per tant, hauríem de satisfer les nostres necessitats mitjançant formes que no impliquin l'ús d'altres animals.
L'any 1951, en resposta al problema de com definir el què era el veganisme, la Vegan Society va decidir publicar un breu article en què el vicepresident de llavors, Leslie Cross, aclaria finalment la definició, ideals i objectius del veganisme:
«El propòsit de la nostra associació i el significat de la paraula "veganisme", que fins ara han estat objecte de suposicions i preferències personals, ha estat finalment definit com:
L´objectiu del nostre moviment ha de ser el final de l´explotació dels animals per part de l´home. El mot "veganisme" significarà la doctrina que l'home ha de viure sense explotar altres animals.
El moviment vegà es compromet a si mateix en la recerca de l'objectiu d'acabar amb l'ús d'animals per a alimentació, recursos, treball, caça, experimentació, i tots els altres usos que impliquen l'explotació de la vida animal per part de l'home.»
Cross veia el veganisme com un moviment que "té continuïtat històrica amb el moviment que cercava alliberar els esclaus humans". Per tant, el veganisme significa cercar l'alliberament dels altres animals de la condició de propietat a què els hem sotmès.
Si som fidels a la definició original de veganisme, solament seria vegana aquella persona que s'oposa radicalment a l'explotació animal, és a dir, que considera que mai no hem de tractar els animals com a mitjans per als fins humans. No consumir productes d'origen animal seria una conseqüència necessària per a assumir aquest principi ètic.
En un document posterior, Cross continua a desenvolupar el contingut teòric del veganisme:
«I això és precisament allò que el veganisme vol fer. Vol deixar els animals en llibertat: lliures de l'explotació per part de l'ésser humà, de la mateixa manera que al segle XIX Lincoln, Wilberforce i altres pioners van proposar alliberar els esclaus humans.»
«El veganisme és essencialment una doctrina de llibertat. Cerca alliberar els animals del lligam de l'ésser humà, i l'ésser humà del lligam a una creença falsa: la creença falsa que tenim un dret moral a considerar els animals com a mitjans per als nostres propis fins.»
El veganisme no denuncia la crueltat ni els abusos que succeeixen en l'explotació perquè entén que tota forma d'explotació és igualment errònia; i no solament alguns dels episodis o variants. El veganisme no s'oposa tan sols a l'esclavitud “cruel” sinó que pretén abolir la pròpia esclavitud sense importar la manera com es dugui a terme.
El veganisme desafia la creença de la “superioritat humana” sobre els altres animals. El veganisme és, doncs, a l'extrem contrari de la dominació especista sobre els animals no humans. El fonament del veganisme sorgeix del principi ètic bàsic que cap persona ha de viure sotmesa als nostres desitjos i necessitats.
En essència, el veganisme no proposa res de nou que l'abolicionisme de l'esclavitud o el feminisme no hagin postulat en el passat recent respecte dels éssers humans. El veganisme entén que l'opressió tampoc no és justa quan l'exercim sobre persones no humanes.
La controvèrsia de fons en tot aquest assumpte es resumeix en qüestionar per què ens hauríem de preocupar de respectar tan sols aquells individus que són de la nostra espècie. Si el que és rellevant és la individualitat i els interessos comuns que tots compartim, per què posar el límit de consideració moral a l'espècie humana?
La capacitat de sentir no és exclusiva dels éssers humans, sinó que també és una qualitat d'altres animals. Altres animals també són éssers conscients amb interessos propis.
Moltes i molt greus injustícies són comeses per éssers humans contra altres éssers humans. Però si nosaltres mateixos participem activament en l'explotació d'altres animals innocents, aleshores, honestament, en què ens diferenciem dels qui ens oprimeixen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada