Thoreau i la qüestió de l'especisme

Podem reconèixer que, al menys des de Sòcrates, hi ha hagut molts pensadors i filòsofs totalment allunyats de l'àmbit acadèmic. Un dels més interessants i influents de l'època contemporània és Henry David Thoreau. La meva intenció en aquesta nota és mostrar què podríem aprendre del llegat de Thoreau en relació amb el problema de la dominació especista sobre els animals no humans.

Una noció fonamental que trobem en els escrits de Thoreau és l'oposició radical a l'esclavitud dels éssers humans. També estava en contra que l'Estat forcés els seus ciutadans a complir amb el servei militar o a pagar impostos amb els quals després finançava tant l'esclavitud com la guerra. És per això que es considera a Thoreau com un pioner —tant teòric com activista— del moviment llibertari i la desobediència civil; tot i que no hem d'ajustar-nos a cap doctrina concreta per comprendre la universalitat de les nocions morals que trobem en la filosofia de Thoreau.

Considero que la idea central en la filosofia de Thoreau és que no tenim dret a sotmetre a altres individus per al nostre propi benefici. Tan simple com això. A les idees de Thoreau hi ha un encertat equilibri entre llibertat i igualtat, ja que no hi pot haver llibertat legítima si no és la mateixa llibertat per a tots i, així mateix, no pot haver igualtat legítima si no es basa en la llibertat inalienable de viure cadascun la nostra pròpia vida sense estar sotmès als desitjos d'altres. Tot això resumeix en poques paraules el rebuig a l'explotació de persones, i el postulat a favor del valor inherent de cada individu.

 
Per cert, quantes vegades no haurem sentit com a argument per a intentar justificar alguna injustícia, que tota aquesta activitat està regulada per llei? En contra de la idea que alguna cosa està bé solament perquè sigui legal, Thoreau respon amb molta eloqüència:

«Ha de sotmetre, el ciutadà, la seva consciència al legislador per un sol instant, encara que sigui en la mínima mesura? Llavors, per què té cada home la seva consciència? Allò desitjable no és conrear el respecte per la llei, sinó per la justícia. L'única obligació que tinc dret a assumir és la de fer en cada moment el que cregui just [...]. La llei mai ha fet els homes més justos i, a causa del respecte que els infon, fins i tot els benintencionats es converteixen diàriament en agents de la justícia.»

El progrés s'aconsegueix en el context moral i en les nostres activitats diàries. Esperar justícia per part de lleis i governants, quan els principis morals no predominen en la pròpia societat civil, és esperar en va. Les lleis simplement recullen els costums més generalitzats o els interessos dels grups més poderosos:

«Jo no m'enfronto amb enemics llunyans sinó amb els de prop que cooperen amb ells i els donen suport, i sense els quals aquests últims serien inofensius. Estem acostumats a dir que les masses no estan preparades, però el progrés és lent perquè la minoria no és millor o més prudent que la majoria. El més important no és que una majoria sigui tan bona com tu, sinó que hi hagi una certa bondat absoluta en algun lloc perquè fermenti tota la massa. Milers de persones estan, en teoria, en contra de l'esclavitud i la guerra, però de fet no fan res per acabar amb elles.»

No obstant això, no ens cal basar-nos exclusivament en l'analogia entre el racisme i l'esclavitud d'éssers humans amb l'especisme i l'explotació dels animals no-humans. Ha quedat constància que Thoreau no era aliè al fet que existia un problema moral en la nostra relació amb els altres animals:

«Al marge de la meva particular costum, no tinc cap dubte que és part del destí de la raça humana, en el seu progrés, gradual, el deixar de consumir animals, de la mateixa manera que les tribus salvatges van deixar de menjar-se entre si quan van entrar en contacte amb altres de més civilitzades.»

Davant la injustícia, el primer pas, el fonamental i decisiu, és el què fem en la nostra vida. Tots i cada un de nosaltres. No esperem que altres solucionin els problemes. Nosaltres som els que hem d'actuar, començant per no participar en la injustícia.

Si ens importen els animals, si reconeixem que posseeixen un valor moral, si realment estem en contra de la violència contra els innocents, llavors no hi ha una altra opció coherent amb aquesta posició que no sigui assumir el veganisme. Tots diem estar en contra de fer mal als animals sense una raó suficient que ho justifiqui, però no hi ha cap raó que pugui justificar moralment el fet d'emprar-los. Així mateix, tots diem estar en contra de danyar innecessàriament els animals, però resulta que l'ús d'animals no es pot qualificar raonablement com a necessari. Així assenyalaria Thoreau:

«El que he de fer és assegurar-me que no em presto a fer el mal que jo mateix condemno.»

Solament quan deixem de consumir i explotar a aquells que diem respectar, podrem creure amb honestedat que estem aconseguint un progrés real en la nostra relació amb els altres animals. Thoreau ens recorda la importància decisiva de les accions que considerem petites:

«El que importa no és que el començament sigui petit; el que es fa bé una vegada, queda ben fet per sempre.»

Thoreau ha estat la inspiració d'importants pensadors i activistes com Henry Salt, Tolstoi, Mohandas Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela, i molts d'altres. Cap resum pot substituir la lectura directa dels seus escrits, i l'esperança que ens inspirin igual com ho van fer amb tots aquells que van ajudar al progrés moral del món:

«Mai no és massa tard per a renunciar als nostres prejudicis. No es pot creure fermament, sense proves, en alguna manera de pensar o de fer, per antiga que sigui. El que avui tothom repeteix i accepta com a veritable, pot esdevenir mentida demà, una simple opinió de fum que alguns van creure que seria un núvol que donaria aigua fertilitzadora per als camps. Tracteu de fer allò que la gent antiga afirma ser impossible de realitzar, i demostreu que sí que podeu. Els fets antics pertanyen a les generacions antigues, i els nous, a la nova generació.»