I què passa amb la resta d'injustícies que no són explotació?

El veganisme va ser definit de manera explícita amb el propòsit d'oposar-se a la dominació i explotació sobre els animals. Aquesta és la injustícia fonamental que hi ha en la nostra relació amb els altres animals i que mereix una atenció particular per a poder resoldre-la. El veganisme té un sentit molt específic que fa referència exclusivament a la injustícia de l'explotació animal. Això no vol dir que no haguem de reconèixer i afrontar l'existència d'altres injustícies, però sí que hem de reconèixer que el veganisme se centra en una sola injustícia.

Per assumir una visió completa sobre tots els problemes morals del món no cal tergiversar el veganisme. Per aquesta perspectiva global ja tenim la filosofia dels Drets Animals. Aquesta doctrina filosòfica, de la qual forma part el veganisme, abraça totes les qüestions morals a més de l'explotació d'éssers sentents. Si bé, tinguem en compte que la major part de la violència i els danys que cometem sobre els animals entra dins d'un context d'explotació i tan sols alguns determinats casos particulars —com la contaminació i la destrucció dels hàbitats naturals— caurien fora de la instrumentalització dels animals.

Com els Drets Humans no concerneixen solament al dret de no ser esclau, la filosofia dels Drets Animals no es limita solament al dret a no ser propietat. Això no obstant, l'abolicionisme de l'esclavitud humana és un moviment particular que se centra sols en la violació d'aquest dret fonamental que és el dret a no ser esclau. Pretendre que l'abolicionisme de l'esclavitud humana inclogui altres qüestions seria distorsionar-ne el propòsit. El mateix passa quan es tracta de veganisme.

Per descomptat, hi ha altres injustícies que afecten els animals a més de l'explotació, però, com les afrontarem correctament, d'una manera justa i raonable, si primer no deixem de considerar les nostres víctimes com a objectes, recursos i éssers inferiors? En tant que no reconeguem que els altres animals que senten són persones no és possible que adoptem una perspectiva que tingui en consideració els seus interessos de forma igualitària als nostres.

La violència sobre els animals per motius diferents de l'explotació no concerneix directament al veganisme. Tot i això, mentre no hi hagi un qüestionament seriós de la cosificació i instrumentalització que fem dels animals no sembla gens clar que puguem aturar els altres danys i perjudicis que provoquem sobre els animals, ja que la desconsideració pels interessos dels animals té la seva arrel precisament en la creença que els animals són mitjans per satisfer els desitjos humans i, per tant, que no tenen un valor moral intrínsec que hem de respectar.

«La nova constitució»

Aquest text forma part dels escrits publicats per Leslie Cross durant la seva etapa de vicepresident de l'Associació Vegana [The Vegan Society] al Regne Unit. Fins on jo sé, va ser Cross el primer que va postular la idea que més tard es coneixeria com a alliberament animal, és a dir, la idea que els animals han de ser alliberats de la dominació humana. Encara que un germen d'aquesta idea ja fou assenyalat al primer butlletí de la Vegan Society, escrit per Donald Watson —i també es pot trobar als escrits d'autors anteriors com Henry Salt i Leonard Nelson— va ser Cross el primer a exposar-la de manera clara i directa, molt abans que se'n comencés a parlar en l'àmbit animalista durant la dècada dels 70 del segle XX. Sabem que el moviment que ell va intentar iniciar no va quallar, com era el seu propòsit, i això nosaltres no ho podem arreglar, però el que sí que podem fer és mantenir i continuar amb el seu esperit d'alliberament.

 

******************

La Nova Constitució

Leslie Cross

Primavera de 1951

Juntament amb cada còpia d'aquest número de The Vegan enviada als membres, es troba una còpia de les noves normes, amb un formulari per a ser emplenat i enviat a la nova secretària, la senyora Hilda Honeysett al 38 de Stane Wey, Ewell, Surrey.

Aquest text pretén ser una explicació dels punts més importants sobre les noves normes que l'Associació Vegana ha adoptat en la seva Reunió General Especial a Londres l'11 de novembre de 1950. Hem de recordar que quan la societat va ser fundada el 1944, no hi havia normes, i que aquesta situació es va mantenir fins al març de 1947, quan es van adoptar unes normes que van servir fins ara. Des de fa temps, però, s'ha fet evident que amb el desenvolupament del veganisme, el primer conjunt de normes ja no era capaç de proveir l'Associació d'una constitució lògica i sàvia. La gran diferència entre les antigues i les noves normes és que aquesta incapacitat s'ha transformat en virtut.

Les nostres normes no són meres regulacions, ni són simplement un esbós dels nostres plans de treball. Per descomptat que són regulacions i descriuen el tipus de funcionament que hem acordat, però fan alguna cosa més que això —il·luminen i protegeixen els nostres ideals. Elles estableixen de forma precisa, i sota l'autoritat corporativa de l'Associació, la finalitat última a què aspirem. L'absència d'aquest tipus d'orientació va ser la deficiència més gran de les antigues regles; si bé cal recordar que quan van ser adoptades, l'Associació no havia evolucionat fins al grau en què poguéssim acordar el nostre propòsit final.

Havent establert el nostre objectiu acordat, i definit oficialment la paraula «veganisme», hem trobat el nostre denominador comú, i hem portat a la seva fi la perillosa i sempre present possibilitat de desintegració.

L'objectiu del Moviment Vegà ["acabar amb l'explotació dels animals per la humanitat"] és aclarit en el significat d'explotació per la norma 4(a), la qual compromet a l'Associació a "cercar la fi de l'ús d'animals per part de la humanitat per a alimentació, productes, treball, caça, vivisecció, i tots els usos que impliquen explotació de la vida animal per la humanitat”. Havent adoptat aquesta norma, l'Associació s'ha posicionat clarament del costat dels llibertadors; així doncs, no és el benestar el que cerquem, sinó la llibertat. El nostre propòsit no és fer més tolerable aquesta relació entre la humanitat i els animals —la qual si és vista honestament es tracta d'una relació entre amo i esclau— sinó abolir aquesta relació i reemplaçar-la per una cosa més adequada a una humanitat civilitzada. En resum, el nostre propòsit és aconseguir l'alliberament dels animals —per tornar-los a l'equilibri i la salut de la natura, que és on és el seu lloc, i així acabar amb l'error històric perpetrat quan el primer home va decidir que tenia el dret a explotar i esclavitzar els animals.

El segon aspecte general del propòsit vegà es troba en els efectes sobre l'evolució humana. A banda de l'abolició d'una enorme càrrega de crueltat que està constantment vinculada a retornar sobre la pròpia humanitat com un bumerang, cal recordar que en qualsevol relació d'amo i esclau, el dany més gran i més profund és patit no per l'esclau sinó per l'amo. Fins que aquesta relació entre la humanitat i els seus semblants sigui reemplaçada per una coexistència en un relatiu pla d'igualtat, la recerca de la felicitat per part de la humanitat està condemnada a una frustració dolorosa i tràgica.

Aquests són els efectes generals de la nova constitució, però hi ha altres aspectes que cal esmentar. Ara és possible unir-se a l'Associació tant com a membre de ple dret o com a afiliat, i el comitè preguntarà a cada membre sobre en quina categoria vol participar. Això resultarà d'ajuda per a fer notar que les noves normes defineixen el membre com aquell individu que assumeix els principis vegans com a forma de vida fins on sigui possible segons les circumstàncies. En altres paraules, cal ser honest amb un mateix i honest en aquest context significa també raonable. Ningú no s'hauria de negar a si mateix els beneficis d'una plena afiliació tan sols perquè les circumstàncies impedeixin assolir un major grau de coherència de la que seria desitjable. El més important és ser vegà en esperit i llavors fer el que millor sigui hom capaç de fer. Un afiliat és qui està d'acord amb nosaltres com a principi però que no està disposat a portar-ho a la pràctica. La línia de demarcació és, doncs, no la rígida coherència sinó l'esforç.

La subscripció anual s'ha elevat i l'afiliació vitalícia costa 7 guinees. El Comitè ha decidit que la subscripció anual cobrirà des de l'1 de gener fins al 31 de desembre i serà cobrada l'1 de gener de cada any.

Una altra funció important creada per les noves normes és incrementar la unitat del moviment fent possible que el Grup Vegà de Londres deixi de ser un grup separat i s'integri com una branca de l'Associació Vegana. Constitucionalment, el Grup Vegà de Londres és més antic que l'Associació Vegana i és una organització per dret propi. En haver permès integrar-se com una branca de l'Associació, les noves normes obren el camí perquè el Grup Vegà de Londres s'integri a si mateix en un moviment unit.

Potser no cal assenyalar que la nova constitució marca un nou naixement per a l'Associació Vegana. Això ha de ser llegit i comprès per tots els qui tinguin intenció d'afegir-se a nosaltres. Recollit i integrat en paraules que són necessàriament formals, hi ha tot allò que defensem i esperem, en un gloriós dia, aconseguir.

 

Text original: The New Constitution

 

***************

 

Llista amb altres textos de Leslie Cross traduïts al català o castellà:

    - A la recerca del veganisme [1]
    - A la recerca del veganisme [2]
    - Veganisme definit
    - L'onada de llibertat
    - La història vegana

 

«En cerca del veganisme [2]»

Aquest text és la continuació d'una primera part: «En cerca del veganisme [1]». Els dos articles es poden llegir de manera independent, però potser aquest segon s'entendrà millor havent-ne llegit la primera part. Som davant d'un document clau per conèixer la gènesi històrica del veganisme com a moviment organitzat.

***************
«En cerca del veganisme [2]»

Leslie J. Cross

Tardor 1949

 

Deixeu que les meves criatures se'n vagin!

Aquest és un intent de descobrir el principi que es troba sota l'etiqueta de "veganisme", així com suggerir un conjunt de mots que puguin servir com a breu definició per a descriure'l. He d'aclarir que les opinions exposades pertanyen al seu autor, i no comprometen l'Associació Vegana ni cap dels seus membres.

La carta publicada al Vegetarian Messenger el juliol del 1943, que començaria una correspondència culminada amb la fundació de l'Associació Vegana el novembre del 1944, estava referida sobre l'oposició moral i compassiva a l'ús de productes lactis per part dels vegetarians. Als vint-i-cinc membres de l'Associació Vegana se'ls va escriure: "Fins on sabem, cada membre del nostre grup ha rebutjat l'ús de lactis per raons ètiques. [...] Nosaltres no acceptem que per obtenir una nutrició adequada cal transgredir la nostra consciència." [0]

El pensament vegà es va desenvolupar ràpidament. Els productes elaborats d'animals així com el menjar derivat d'animals es considera "no-vegà". Hi va haver una tendència primerenca a qüestionar les arrels de la relació entre l'home i els animals, i a tractar amb la causa en lloc de fer-ho amb els seus incomptables símptomes. No hi ha evidència que el veganisme hagués estat enfocat a qualsevol altra cosa que no fos la relació entre la humanitat i els animals.

A l'article anterior, les cites dels primers números de The Vegan News indicaven que la naturalesa d'aquesta relació era l'assumpte que concerneix el veganisme. Altres textos reforcen aquesta idea. "En Direcció Al Veganisme [Donald Watson, 1947] conté frases com les següents: "...l'enfocament correcte al problema de l'emancipació animal"... "per ser veritables emancipadors dels animals"..." Un vegà rebutja la superstició que la continuació de l'existència humana depèn de l'explotació d'aquestes criatures" i "Ha arribat el moment per a nosaltres de rebutjar valentament la idea que tenim dret a explotar els animals". Idees similars s'han materialitzat al "Manifest" sobre el veganisme i en altres escrits. El comú denominador en tots aquests textos fins ara és la convicció que pel bé dels humans i les seves criatures semblants, els animals han de ser alliberats de la nostra explotació.

Si la idea vegana està raonada correctament, el veganisme és, per tant, un moviment de reforma. Si acceptem això, solament hi ha un pas de simple lògica per deduir que l'Associació Vegana té l'obligació de definir el veganisme com més aviat millor, i promoure les reformes que volem aconseguir. Igualment, té l'obligació de focalitzar les seves energies en aconseguir aquesta reforma. La posició en què es troba l'Associació Vegana —sense cap acord constituent sobre el seu propòsit que sigui vinculant per als seus membres— s'explica a causa de la naturalesa del seu desenvolupament fins avui. En aquest sentit, l'Associació es troba en una fase de prenaixement. Però això no és acceptable com a estat permanent, perquè una reforma indefinida és una contradicció en els termes.

És possible deduir a partir de tot això una sèrie d'observacions que conduirien a una definició: [1] el veganisme és una reforma; [2] l'element decisiu és la compassió pels animals sorgida a partir del tracte que els donen els homes; [3] l'assumpte fonamental que li concerneix és el punt de trobada entre el món de la humanitat i el món dels animals; [4] la seva existència pressuposa que hi ha un error en aquest punt; [5] el seu propòsit ha de ser corregir aquest error; [6] l'error està intrínsecament connectat a l'ús dels animals per part de l'home —més concretament, amb el seu hàbit d'actuar com a paràsit sobre criatures vives que no es poden defensar de les seves intencions. Qualsevol definició de veganisme ha de contenir aquests sis punts i no crebantar-ne cap.

Una conjunció de mots que compliria aquests requeriments és que el veganisme és el principi de l'abolició de l'explotació dels animals per part de l'home. L'aspecte positiu d'aquest enfocament negatiu [no-explotació] és el reconeixement de la llibertat –en un mot, emancipació. Veganisme seria, per tant, definit com: "el principi de l'emancipació dels animals de l'explotació de l'home." [1]

Tot i que aquesta definició satisfà les observacions exposades, és essencial descobrir si compleix amb els requeriments del sentit comú així com de la lògica. D'aquesta manera cal avaluar-los respecte d'un argument filosòfic general. La principal demanda del coneixement sobre la humanitat és que s'ha d'alliberar a si mateixa de les cadenes que la lliguen als seus desitjos menys nobles i reprimeix l'ascens a estàndards més elevats, una visió més àmplia, i la consecució de la felicitat. Hi ha una sèrie de proves que els esforços per l'alliberament han de superar i una de les més rigoroses és la conducta de la humanitat sobre els qui disposa de poder. Això s'aprecia de manera aguda en el punt on es creuen el món de la humanitat i el món dels animals, sobre els quals exerceix una dominació.

La seva conducta fins ara revela tendències que són fortament autoindulgents a expenses dels animals. Hi ha un error generalitzat de comprensió sobre que els animals tenen relativament iguals drets a tot això. La seva explotació resulta en una innecessària i generalitzada restricció de la llibertat natural i en un final inevitable en algun escorxador. Això és cert per a tota forma d'explotació, ja sigui per a les gallines, els vedells i les vaques. Encara que alguns cavalls acaben els seus dies en "llocs de descans", això tan sols passa amb molt pocs. La gran majoria són matats per servir de productes, per pinsos o per consum humà. Així mateix, a les vaques que ja no donen llet no se'ls permet de viure pensionades en pastures.

La ferma oposició a l'explotació —el comerç de carn, la caça, la vivisecció i tota la resta— ha ser fonamentada aquí. No obstant això, cal afrontar el fet que a banda de reconèixer als animals el dret —i les facilitats— per retornar a la natura, no hi ha manera de negar l'acusació que hem exposat.

Com que l'emancipació aconseguiria alliberar els animals del seu sotmetiment i l'ésser humà de la condició de paràsit, i pel fet que fer això efectiu allibera la humanitat d'algunes de les cadenes que la lliguen als seus desitjos menys nobles, se satisfà la demanda de sentit comú i de la lògica. Hi ha almenys tres evidències cridaneres més que així ho indiquen. Les dues primeres provenen d'una visió àmplia sobre la tendència general en l'evolució humana. Un moviment per emancipar els animals ha de ser vist com una continuació natural i històrica del moviment per l'emancipació dels esclaus. En segon lloc, dista molt de ser improbable que el "camí equivocat" pres per la humanitat en la seva evolució va ser l'esclavització ["domesticació"] dels animals, una proposició àmpliament defensada per l'escriptor nord-americà Henry Bailey Stevens. [2] En tercer lloc, l'emancipació es dirigeix directament al cor del problema que resideix en la relació humà-animal, i eliminaria des de l'arrel la causa principal de què provenen tots els nefasts símptomes.

Un punt que hauria de quedar clar d'una vegada per totes és que l'emancipació dels animals no significa la seva extinció. Al contrari, això significa el seu retorn a la llibertat a la natura —un retorn a l'equilibri, la salut i la naturalitat. Per a alguns animals això suposaria viure en companyia dels humans, ja que la humanitat és part de la natura. Per a molts altres això suposaria l'eliminació gradual de les condicions, funcions i malalties anormals que la “domesticació” els va imposar artificialment en segrestar-los del medi natural. L'ancestral dominació dels humans arribaria al final.

Encara queda per veure si l'Associació Vegana reconeix l'emancipació com el nostre propòsit, i si, com és el nostre deure, introduirem aquest descobriment a la nostra Constitució, cosa que no vol dir que deixem d'interessar-nos per qüestions científiques sobre la nostra dieta, l'abonament de la terra, i altres assumptes relacionats. Però sí que significa que, igual que el navili de Kipling, ens haurem trobat 'a nosaltres mateixos'. Haurem descobert el nostre destí. La cristal·lització esmentada al meu article anterior haurà tingut lloc, i l'orientació dels nostres esforços serà guiada i enfocada en una direcció amb sentit cap a la lluminosa estrella, encara que de moment distant, d'una destacada reforma mundial.

[0] "The Vegan News," Número 1, Novembre, 1944. Descrit com "La publicació trimestral dels vegetarians sense lactis".

[1] Emancipació: l'acció d'alliberar algú. Explotació: l'acció de fer servir per motius egoistes. Animals: criatures sentents a més dels humans.

[2] "The Recovery of Culture." Henry Bailey Stevens, amb pròleg de Gerald Heard. Harper and Brothers, Nova York, 1949.

Text original en anglès: «In Search of Veganism [2]»

«En cerca del veganisme [1]»

 

Aquest text va ser publicat l'any 1949 per Leslie Cross, que era aleshores vicepresident de l'Associació Vegana [The Vegan Society], amb la intenció d'aclarir el que havia de significar el veganisme, el qual encara no comptava amb una definició establerta.

Sembla ser que tots els vegans d'aquella època estaven d'acord que ser vegà significava, almenys, no menjar res que procedeixi d'altres animals, així com evitar productes en general que provinguin de l'ús d'animals —cosa similar al que passa avui en dia. No obstant això, no existia una definició establerta i existia la controvèrsia sobre quin havia de ser el sentit específic del veganisme.

Els vegans d'aleshores coincidien en haver freqüentat prèviament l'Associació Vegetariana i entenc que alguns es van adonar de com resultava d'útil que el vegetarianisme tingués una definició fixa i establerta, evitant així que cadascú l'interpretés a la seva manera, per la qual cosa alguns d'ells, encapçalats per Leslie Cross, van tractar d'aplicar el mateix mètode al veganisme.

Leslie Cross ens aporta el relat sobre aquesta qüestió i és una bona font d'informació sobre la història del veganisme. Feia anys que volia traduir aquest text i m'alegra que per fi hagi tingut el moment de fer-ho. Desitjo que aquesta lectura us sembli tan interessant com a mi.

*****************

EN CERCA DEL VEGANISME [1]

Leslie J. Cross

Estiu 1949

Aclarint el terreny

Aquesta etapa en el desenvolupament de l'Associació Vegana es caracteritza per centrar l'atenció sobre les implicacions de la qüestió: "Què és el veganisme?"

Hi ha més —molt més— darrere d'aquesta simple qüestió del que sembla al principi. Per començar, hem d'aclarir les nostres ments per poder comprendre, per exemple, que quan diem: "El veganisme és això o allò altre", el que en realitat diem és: "La meva idea del veganisme és això o allò altre"; ja que no hi ha res a la constitució de l'Associació Vegana que estableixi el que és el veganisme.

El fet que l'Associació Vegana hagi arribat al moment actual sense haver definit amb precisió l'objectiu que pretén aconseguir és una cosa que ens ha d'incomodar. Hi ha hagut bones i, potser, raons inadvertides sobre per què no s'ha d'intentar establir una definició mentre l'Associació no arribi a un cert punt en el seu recorregut. No obstant això, ens ha de motivar a la reflexió que hi hagi una sensació creixent que aquest punt ja no és lluny i que el limitat període en què prescindir d'una definició podria ser útil i desitjable ja arriba al final.

El mètode pel qual el nostre moviment pot ser proveït amb una definició acordada és, òbviament, a través del consens majoritari en assemblea anual o especial, i amb la inclusió del consens —en forma d'una definició concisa— com una norma de l'Associació Vegana, o com un preàmbul a les normes, o mitjançant alguna altra disposició constituent. Tot i que aquest procediment sembla ser senzill, la tasca de trobar i reconèixer una definició correcta és més complicada del que podria semblar. Com que l'Associació ha fet un llarg camí en poc temps, si volem fer-nos una idea adequada del que està implicat, hem de fer almenys una breu ullada al terreny que ja hem recorregut.

Al juliol de 1943 es va publicar una carta al The Vegetarian Messenger sobre l'ús de lactis per part dels vegetarians. La correspondència sobre el tema es va mantenir al voltant de dotze mesos, després dels quals va aparèixer un missatge signat per Donald Watson, de Leicester, demanant que li escrivissin tots els vegetarians interessats a viure sense productes lactis, que va rebre unes 50 respostes. Després de diversos debats, l'Associació Vegetariana va declinar acceptar la formació d'una secció "sense lactis" a la seva organització, i va suggerir que aquest grup s'hauria de formar fora de l'Associació Vegetariana. Aquest petit grup de persones connectades a través del senyor Watson esdevingué l'embrió del que més tard seria l'Associació Vegana.

Al novembre de 1944, va aparèixer el primer número de "The Vegan News". L'organització comptava amb unes unes dotzenes de membres, i la paraula "vegà" havia estat adoptada pel senyor Watson com a suggeriment per al nom del nou grup. Com a curiositat, altres noms proposats van ser: nolacto, alvegano, vitano, benevoriano, belleriano, i altres termes més complicats com el de Grup Vegetarià Total. Hauríem de sentir-nos afortunats per l'elecció final!

L'editorial del primer número de "The Vegan News" declarava que: "Podem veure clarament com la nostra civilització actual es basa en l'explotació d'animals de la mateixa manera que les civilitzacions del passat van estar fundades en l'explotació d'esclaus..." Això ja era una pista que el vegetarianisme sense lactis estava destinat a ser solament una part de la filosofia general del nou moviment. El tercer número [maig de 1945] estableix que el veganisme és la pràctica de viure consumint fruits, verdures, llavors i altres aliments que íntegrament no continguin substàncies d'origen animal. Caldria aclarir potser que això no és el veganisme, sinó que en realitat el veganisme implica viure amb aquest tipus d'aliments. El quart número [agost del 1945] establia que: "L'objectiu de l'Associació Vegana és oposar-se a l'explotació de la vida sentent, sense importar que sigui beneficiosa o no." Això ja suposa una expansió considerable de l'originària motivació no-làctia.

L'Associació Vegana va ser fundada de manera formal el 15 de març del 1947, quan una assemblea general va aprovar per primera vegada una sèrie de normes. Tot i això, no hi va haver encara un intent de trobar una definició consensuada de veganisme. La regla 2, que contemplava almenys tres d'alguns dels "punts" de l'Associació, romania —i continua romanent— en total silenci sobre els altres propòsits que igualment haurien de ser part del fet de ser vegà. Els punts establerts tan sols es referien a la dieta, el consum de productes i la difusió de l'educació vegana. No s'esmenten altres punts que igualment haurien de ser part del fet de ser vegà —com l'oposició a la caça, a la vivisecció, a l'ús d'animals en espectacles, a la castració i a l'esclavització d'animals per ser usats com a transport i d'altres fins. En tot cas, aquests punts no eren ni pretenien ser la definició de veganisme.

Per tant, l'Associació Vegana és avui dia un grup de persones que s'han unit en resposta a un estímul intuïtiu que encara no s'ha cristal·litzat en mots. Tot i que la causa immediata del sorgiment del veganisme va ser el desig de diverses persones d'aconseguir un vegetarianisme lògic, el vegetarianisme sense lactis solament va ser el desencadenant que va dur el veganisme al món quotidià. L'omissió d'una definició lícita de veganisme fins al dia d'avui va ser una necessitat històrica, ja que va caldre temps per emergir amb força i fermesa.

No obstant això, és ara quan ens apartem del passat —però sense oblidar-lo— que estem obligats a considerar si ja és o no és aquell moment crític en què la noció de "veganisme" ha de ser definida per acabar d'emergir completament. Si ho és, aleshores la conclusió és que la definició és ara una necessitat i inevitable. La nostra associació s'acosta a una cruïlla que tota organització revolucionària ha d'enfrontar sobre si mateixa cada cert temps. Un dels camins ens deriva en un "veganisme" indefinit, en què el seu significat depèn de cada interpretació individual incontrolada i incontrolable per a qualsevol definició estàndard acordada; i l'altre camí desemboca en un "veganisme" definit, clar i precís, que ha de comptar amb el consentiment i el suport de cada persona que s'apunti a l'Associació.

La dispersió organitzativa que ha caracteritzat el moviment vegà ha estat sens dubte la forma correcta d'organitzar-se en les èpoques inicials d'un moviment que cerca expressar una idea tan nova i tan vital que indubtablement jeu darrere del terme "vegà". Però si tinc raó, la situació actual és que la dispersió organitzativa i l'absència de definició s'acosten a un moment en què ja no resulten útils ni essencials, sinó que representen un perill de convertir-se en agents reactius. Si és cert que això va caldre en les etapes inicials perquè els diferents aspectes del veganisme fossin desenvolupats, seria igualment cert que si el procés continua el seu curs natural, la cristal·lització s'ha de produir en un període raonable. Per damunt de tot això significa el sorgiment d'una definició acceptada que ens ha de dotar d'identitat com a associació —una definició que serà constituent i per tant vinculant per a tothom que s'ajunti al moviment.

La naturalesa del desenvolupament de l'Associació Vegana suggereix que la forma en què s'ha d'assolir la definició és en la forma d'un principi, del qual es deriven lògicament una sèrie de pràctiques, i no en la forma d'un conjunt de pràctiques o objectius. En la seva màxima expressió, el veganisme no pot ser alhora una pràctica i un principi, i convertir-lo en una sèrie de pràctiques suposaria haver de llistar indefinidament quines pràctiques han de ser incloses i quines omeses, i fallaria en proporcionar un estàndard de referència que serveixi per comprovar-ne la idoneïtat.

La recerca d'aquest principi no és una tasca d'invenció, sinó un viatge de descoberta. El principi existeix —és la nostra feina trobar-lo, i és potser la feina més important que tenim entre mans. Si el meu parer està justificat, es tracta d'un principi que algun dia tindrà un impacte al món similar al que va tenir el moviment per abolir l'esclavatge humà. Espero, en un segon article que continuï aquest, poder suggerir com podem descobrir-lo i —el que potser és més important— suggerir com pot ser considerat com la representació de la destí del moviment vegà. Però siguin quines siguin les nostres opinions individuals, hem de reflexionar sobre aquesta qüestió, per estar segurs que el que finalment decidim és el que millor del que som, en conjunt, capaços.

Text original en anglès: «In Search of Veganism» [1]

*******************

La segona part de l'article es pot llegir clicant aquí.

 

El veganisme es refereix als animals no humans

El veganisme es refereix als animals no humans

Veganisme significa, des del punt de vista ètic, el rebuig moral a l'explotació dels animals no humans. Els fundadors del moviment, originalment, van definir veganisme com “la doctrina que fa referència que l’home ha de viure sense explotar els animals”, tal i com ho podeu veure a l’assaig Veganisme definit, i és la definició que li proporciona el seu caràcter singular. Òbviament, els fundadors del veganisme diuen animals per a referir-se específicament als animals no humans, tal i com fa el 99% de la població. Encara que no sigui estrictament correcte des d'un punt de vista científic, podem acceptar aquest ús en sentit col·loquial.

Qui accepti aquest principi, és vegà. Òbviament, assumir aquest principi requereix dur-lo a la pràctica. I aquesta és la raó per la qual els vegans, entre altres coses, no consumim productes que provinguin de l'ús d'animals no humans.

Per tant, al veganisme com a tal no li concerneixen els problemes que afecten als éssers humans. El veganisme és un concepte específic que es refereix a la nostra relació moral amb els animals no humans. Tota persona que respecti aquest principi és vegana, sense importar quina sigui la seva actitud o mentalitat respecte a altres qüestions. Qualsevol altra qüestió moral forma part d'altres categories.

El veganisme significa rebutjar l'explotació dels animals no humans. Per això,qualsevol persona que rebutgi com a principi aquesta explotació és vegana, sense importar la relació que tingui amb els humans.

Pot passar que algú sigui vegà i no respecti els éssers humans. En aquest cas, aquest seria un problema de coherència amb els principis ètics bàsics i no és un problema que pertanyi al veganisme com a tal, sinó a la coherència ètica de la persona en qüestió.

Potser resulti estrany que algú vegà pugui ser racista, sexista o homòfob, atès que el veganisme es fonamenta en el principi d'igualtat, però en teoria és perfectament possible i en la pràctica he conegut alguns vegans amb aquests prejudicis. Els vegans poden tenir prejudicis i defectes com la resta de la gent.

Insisteixo: el fet de ser racista -o sexista- és una incoherència respecte dels principis ètics bàsics, no respecte del veganisme com a tal.

Per exemple: el feixisme i el veganisme són incompatibles èticament en tant que parteixen de fonaments radicalment diferents; però un individu singular podria assumir les dues teories alhora. No és estrany que la gent concebi, mentalment, idees i creences contradictòries. Això ens passa gairebé cada dia. Per tant, un vegà no seria incoherent amb el veganisme a l'adoptar el feixisme, sinó que seria incoherent respecte dels principis ètics bàsics que fonamenten el veganisme com a posició específica.

El veganisme forma part de l'ètica -n’és una part més- però no equival ni abasta tota l'ètica. El sol fet que una acció o un producte sigui coherent amb el veganisme no equival necessàriament que sigui correcte d'acord a l'ètica, ja que l'àmbit de l'ètica no es limita a l'explotació animal.

Que quedi clar que els vegans, en general, no excloem els éssers humans de la nostra consideració moral; ni molt menys. Però no concretament pel fet de ser vegans sinó en tant que partim dels principis ètics universals: el principi d'igualtat i el principi de valor inherent.

Aquestes incoherències morals segurament no ocorrerien -o serien menys comuns- si abans del veganisme i de qualsevol altra qüestió específica tinguéssim clars els principis ètics bàsics que fonamenten la moral. Potser hauríem de començar per això abans de discutir sobre veganisme.

No hi ha un nom particular per a aquesta posició de principis ètics que he assenyalat perquè no és una doctrina inventada sinó que seria l'única ètica objectiva que existeix deduïda de la lògica. El veganisme seria una doctrina directament derivada d'aquests principis.

Ara bé, no confonguem el veganisme amb el simple fet de no menjar animals o de no participar en el seu consum: hi ha gent que no és vegana però que no menja animals, o no consumeix productes de la seva explotació, perquè està "en contra del patiment" però no perquè estigui en contra de la nostra dominació sobre els altres animals. Això no seria veganisme sinó benestarisme. El benestarisme no es fonamenta en el respecte a la persona i els seus drets sinó en la filosofia de l'utilitarisme, que es relaciona amb una teoria moral ben diferent.

 

El veganisme no discrimina moralment

Aclarim també que el veganisme no discrimina entre individus sinó que se centra en una discriminació específica: l'especisme -la cosificació sobre els animals que no són humans.

Tot i que el veganisme pot estar fonamentat sobre la igualtat moral de tots els éssers que senten, el veganisme s’enfoca, específicament, en una violació concreta d'aquest principi: l'opressió especista dels éssers humans sobre els altres animals basada en la creença que els animals no humans són objectes/recursos/mitjans per als fins humans. El veganisme és l'oposició a aquesta idea.

Per tant, és l’especisme el que discrimina injustament entre éssers sensibles i és el veganisme qui posa remei a aquest error.

Interpretar erròniament el veganisme com un fenomen discriminatori pot portar a la pretensió de pretendre que el veganisme hagi de referir-se a totes les persones -humanes i no humanes. Això suposa distorsionar el seu significat original i ignorar la necessitat de plantejaments concrets com a resposta sobre problemes que són concrets. Sense aquests plantejaments específics el que passa al final és que aquests problemes s'ignoren i passen inadvertits.

Aquest raonament erroni que diu que el veganisme discrimina entre éssers sensibles incorre, al meu parer, en una fal·làcia unidimensional, és a dir, no distingir entre nivells. Això és com no distingir entre arrels, tronc i branques. No es distingeix entre ètica bàsica [principis morals bàsics], ètica concreta [principis morals específics] i ètica global [drets individuals].

L'ètica, com a entitat global, seria metafòricament com un arbre. No es pot dir que un arbre és un arbre i prou, i que no accepta distincions o nivells. De la mateixa manera, no és correcte dir que l'ètica es limita a una causa i prou, ignorant la complexitat del context en què hi ha l'ètica.

Nosaltres partim de la base que hi ha uns principis ètics universals: això és l'ètica bàsica. Però veiem que aquests principis no s'apliquen socialment als individus no humans [ètica concreta] i aquests són discriminats injustament, i per això tractem d'acabar amb aquesta discriminació que està motivada per un prejudici concret: l'especisme. El nostre objectiu és que aquesta discriminació acabi perquè finalment tots els éssers que senten tinguin drets reconeguts: això seria finalment l'ètica global.

El veganisme assenyala que hi ha un problema concret: l'especisme. Hi ha un prejudici específic que diu que els altres animals són "éssers inferiors" i que existeixen com a mitjans per a les finalitats humanes. A això ho anomenem antropocentrisme moral. Davant d’aquest problema de la dominació humana sobre els altres animals va sorgir com aresposta el veganisme.

Veganisme és l'oposició a aquesta injustícia concreta. Una oposició fonamentada en els principis ètics universals que s'apliquen per igual a tots els éssers que senten, sí, però enfocada en el prejudici i l'opressió especista sobre els altres animals.

 

El veganisme pretén estendre l'àmbit de consideració moral

Com veiem, el veganisme no existeix en un buit moral sinó que forma part d'una ètica bàsica fonamentada en la igualtat i el respecte per la persona.

El sorgiment del veganisme ja partia de la base prèvia de reconèixer que els éssers humans són persones amb drets, i es pretenia precisament ampliar aquesta consideració moral als altres animals que senten. Tal com expressava l’any 1951 Leslie Cross a l’hora d’establir la definició de veganisme:

 

«El veganisme és en realitat l'afirmació que on hi hagi amor, l'explotació ha de desaparèixer. Aquest pensament té una continuïtat històrica amb el moviment que buscava alliberar els esclaus humans. Al posar en pràctica el veganisme, qualsevol error fonamental comès per l'home contra els animals ha de desaparèixer immediatament.»

Es podria dir que allò que el veganisme defensa respecte dels animals no humans seria formalment equivalent al que el feminisme defensa respecte les dones.

Tots dos moviments no discriminen moralment entre individus sinó que lluiten contra una discriminació específica que atempta contra la igualtat per a tots els individus.

El feminisme s'enfoca sobre el patriarcat -sobre el masclisme- i el veganisme s'enfoca sobre la cosificació i opressió envers els animals no humans per part de l'especisme antropocèntric. Aquests prejudicis [masclisme, especisme] sí que discriminen injustament entre individus. El feminisme i el veganisme cerquen, precisament, acabar amb aquestes discriminacions injustes.

La diferència entre l'ètica i el veganisme no és pròpiament una divisió -ja que formen part de la mateixa entitat- sinó una distinció. És una distinció lògica entre categories objectives. Són categorialment diferents.

Pretendre que "tot ha de ser el mateix" és pretendre anar contra la lògica i és tan absurd com dir que no hem de tenir drets concretats -dret a la vida, dret a la integritat física, dret a no ser propietat- sinó que tots hem de tenir exclusivament un únic dret. Els éssers que senten tenim diversos interessos diferents i per tant cada un ha de ser protegit per un dret específic.

De la mateixa manera que la ciència engloba en general tot el coneixement sobre la natura; l'ètica engloba tot el coneixement sobre la moral. Però és legítim enfocar-nos en una àrea específica; sempre que ho fem respectant els fonaments bàsics i la resta d'àrees igualment legítimes.

Ser químic és centrar-se específicament en la química. El que mai estaria bé és confondre el significat general de la ciència amb el significat específic de la química. De la mateixa manera que no està bé tergiversar el significat del veganisme per equiparar-lo a l'ètica bàsica o a l'ètica general.

Ser vegà és oposar-se específicament al problema de l'opressió especista. I això està bé, sempre que no serveixi per a ignorar el respecte pels humans en la nostra vida diària: ja que totes dues qüestions són perfectament compatibles.

Per tant, l'errònia idea que el veganisme hauria de referir-se a tots els éssers que senten -i a tota forma d'opressió contra ells- no seria una redefinició o renovació sinó una destrucció del veganisme com a principi específic. Aquesta idea resideix en un error de base que no distingeix entre nivells lògics o que no entén la raó per la qual hi ha el veganisme.

 

L'activisme vegà es refereix a l'explotació animal

Reprenent la metàfora de l'arbre exposada anteriorment, podem veure que no es pot passar de l'arrel directament a les branques per a tenir un arbre. Cal incloure el tronc. És a dir, perquè l'ètica bàsica s'apliqui a tots els éssers que senten, primer cal conscienciar sobre els prejudicis específics que atempten contra la igualtat moral a la base.

Per això, el veganisme -igual que el feminisme, o el laïcisme, o l'ecologisme- és un moviment legítim i necessari; és el rebuig explícit a l'opressió especista, a l'explotació dels animals no humans per part dels éssers humans. És el desafiament a la idea que els no-humans són mers recursos per a benefici dels humans. Això és el veganisme.

Sovint aquesta declaració es malinterpreta com si diguéssim que no cal ni és important preocupar-nos pel medi ambient, per la salut o per altres problemes morals. Però no diem això. El que diem és que el veganisme es refereix exclusivament al problema de la dominació humana sobre els altres animals. Es tracta d'un problema concret que requereix una atenció específica. Una persona responsable hauria de tenir consciència i preocupació per tots els problemes que hi ha al món, però un d'aquests problemes és precisament l'explotació animal i la raó de ser del veganisme és informar, denunciar i conscienciar sobre aquest problema per tal d'eradicar-lo.

Si estem d'acord que el veganisme es refereix als animals no humans llavors, per coherència, l'educació vegana s’hauria d'enfocar en els no-humans: en la nostra relació moral amb els altres animals. No s’hauria d'enfocar cap a totes les persones: humanes i no-humanes. Això seria transcendir del veganisme per anar a la filosofia de Drets Animals, o potser a una altra postura diferent.

No obstant això, si algú vol ignorar aquests principis particulars -veganisme, feminisme- i anar directament solament a fomentar el respecte per la igualtat moral de totes les persones, no tinc cap objecció moral per al·legar, però com a activista em sembla un incorrecte plantejament estratègic, per raons psicològiques i pedagògiques.

A diferència de les campanyes especistes i de les campanyes monotemàtiques, les quals sí discriminen entre individus, el veganisme no discrimina moralment entre individus ni és fruit de cap capritx personal, sinó que respon a un prejudici concret que ha de ser enfrontat de forma específica per evitar que la nostra ment ho assumeixi com una cosa "natural" o "inevitable".

En medicina, un remei per a diferents malalties pot basar-se en el mateix principi [per exemple: la penicil·lina] però després calen afegits específics -estreptomicina, eritromicina- per tractar problemes específics que d'altra manera no es podrien curar. Amb l'ètica i el veganisme succeeix una situació anàloga.

Educar en el veganisme significa educar la gent en el respecte cap als animals no-humans; en el respecte cap al seu valor intrínsec. Però si el que pretenem és educar en el respecte a tot ésser que sent, a tota persona, llavors no parlem de veganisme sinó de Drets Animals o de l'ètica en general.

No obstant això, tenint en compte que els arguments que sostenen el veganisme són vàlids per a tots els éssers que senten, l'educació vegana influeix directament en una consciència global de respecte envers tots els animals sense importar la seva espècie.

Alguns activistes volen anar més enllà del veganisme per difondre els Drets Animals. No tinc cap objecció moral al respecte, però això no és el mateix que promoure específicament el veganisme. De la mateixa manera que difondre els Drets Humans no és el mateix que involucrar-se en el feminisme. Anar ja directament als Drets Animals no em sembla l'enfocament correcte en el context actual com a forma d'activisme. Però, en qualsevol cas, el que no hauríem de fer és tergiversar els conceptes i els significats de les paraules per adaptar-los al nostre caprici o conveniència.

Si algú vol enfocar el seu activisme en favor de tots els drets de tots els éssers que senten, pot legítimament fer-ho, però que no digui, si us plau, que això és veganisme. No. Això és l'ètica de Drets Animals. O potser no representa els Drets Animals i és una altra doctrina moral diferent. Però no seria veganisme; perquè el veganisme es refereix específicament als no-humans i al prejudici que afirma que són éssers inferiors que existeixen per a benefici humà.

Per acabar, voldria aclarir que no totes les persones que s'autoanomenen veganes comparteixen aquesta filosofia. Alguns no assumeixen una ètica de drets morals, i opten per posicionaments propers a l'utilitarisme o alguna altra ideologia conseqüencialista similar. Jo no considero el veganisme com una entitat aïllada sinó com a part d'una concepció moral universal. Així, el veganisme com a entitat pròpia només tindria sentit dins d'un context d'una ètica de drets -equivalent al dret dels animals a no ser tractats com a recursos per part dels humans- o en cas contrari, el terme veganisme perd la seva idiosincràsia, ja que en cap altre sistema d'idees es pot rebutjar l'explotació d'éssers que senten com una qüestió de principi.

 

Veganisme, en poques paraules

«El veganisme és el principi abolicionista sobre l'explotació dels animals per part de l'home. L'aspecte positiu d'aquesta definició negativa [no-explotació] és la concessió de la llibertat. En una paraula: emancipació. Veganisme serà definit com el principi de l'emancipació dels animals de l'explotació per part dels éssers humans.» ~ Leslie Cross

El veganisme és una posició ètica que postula la inclusió dels altres animals a la comunitat moral, és a dir, el reconeixement dels animals no humans com a subjectes de consideració moral. O dit d'una altra manera: deixar de veure els altres animals com a objectes o recursos que existeixen per al nostre ús i benefici, i passar a considerar-los com a persones -persones no humanes.

Aquesta postura es basa en dos principis fonamentals:

    Primer; si un ésser posseeix la capacitat de sentir llavors té consciència, voluntat i interessos, i, per tant, compleix l'únic requisit necessari i suficient per a ser reconegut com a membre de la comunitat moral en tant que és un ésser que té un valor inherent, que és independent del valor instrumental que nosaltres li atorguem.

    Segon; una vegada que que hem reconegut l'existència del seu valor intrínsec, solament serem justos -d'acord amb el principi d'igual consideració- respectant la seva voluntat i interessos al mateix nivell que els nostres, independentment de l'espècie a la qual pertanyi l'individu que posseeix voluntat i interessos.

Al contrari del que se sol manifestar en algunes ocasions, el veganisme no és una "eina" o un mitjà -una dieta o un estil de vida- sinó que és un principi ètic. Així ho explicava Leslie Cross, un dels fundadors del moviment vegà:

«És important recalcar que un dels resultats d'aquesta definició és que fa del veganisme un principi. És, per descomptat, un principi a partir del qual certes pràctiques naturalment s'estenen, però és en si mateix un principi, i no un conjunt de pràctiques.»

«El veganisme és essencialment una doctrina de llibertat. Cerca alliberar els animals del lligam de l'ésser humà, i a l'ésser humà del lligam a una creença falsa: la creença falsa que tenim un dret moral a considerar els altres animals per als nostres propis fins.»

L'oposat al veganisme constitueix un prejudici arbitrari que es coneix com a especisme, i que deriva en la discriminació i l'explotació sobre altres animals pel simple fet de no ser humans. El veganisme s'oposa radicalment a aquesta discriminació a través de les nostres eleccions individuals així com mitjançant l'activisme basat en l'educació no-violenta.

No hi ha cap diferència moral entre abusar d'éssers humans o abusar d'animals no humans. Tots ells senten i tenen els mateixos interessos bàsics. No volen que ningú els faci mal ni s'aprofiti d'ells. Per això, el sexisme, l'homofòbia, el racisme i l'especisme són injustícies equivalents. No hi ha raó moral que justifiqui discriminar altres individus per ser d'una determinada una raça, sexe, espècie o orientació sexual.

Assumir el principi del veganisme implica que deixem de fer servir animals no humans per a qualsevol propòsit humà: no menjar-los, no vestir-nos amb trossos dels seus cossos, no participar en cap activitat que impliqui usar-los.

A més a més, no ens cal emprar altres animals per a viure i disposem d'opcions en tots els àmbits de la vida [alimentació, vestimenta, treball, oci...] que no impliquen fer-los servir. 

L'eina per a aconseguir que aquest principi s'apliqui a tota la societat és l'activisme. L'activisme és una activitat en la que tots hauríem implicar-nos en la mesura de les nostres possibilitats. Si per coherència assumim el principi del veganisme en tots els àmbits de la nostra vida llavors hauríem d'aplicar-lo igualment a l'activisme -un activisme basat en la promoció i difusió del veganisme a tots nivells.

El veganisme no discrimina moralment entre individus per la seva espècie sinó que s'enfoca en un determinat prejudici que sí que discrimina injustament els animals no humans de la consideració moral, per considerar-los mers objectes que existeixen per a benefici dels humans. Per tant, com a vegans advoquem perquè s'estableixi la igualtat i es reconegui el valor moral inherent dels animals no humans.

El veganisme pot ser ben entès com una extensió del principi de la no-violència a la nostra relació amb els altres animals. Aquest principi significa abandonar l'odi i l'hostilitat i desenvolupar les nostres vides sense recórrer a la violència, optant en el seu lloc per la raó i l'empatia.

 

Veganisme és ètica contra l'opressió

«Com qualsevol que hagi estat involucrat en algun tipus d'activisme sap, –diguem el moviment feminista–, una de les primeres tasques és fer que la gent comprengui que viu sota condicions d'opressió i de dominació. No és una cosa òbvia. I qui sap quines formes d'opressió i de dominació estem simplement acceptant ara, sense ni tan sols notar-les.» ~ Noam Chomsky [Sobre l'anarquisme, 1970]

Considero que la següent cita escrita per Rita Hardiman i Bailey W. Jackson descriu correctament el tipus de dinàmica opressora que fonamenta la supremacia dels éssers humans sobre els altres animals:

«L'opressió passa quan un grup social, ja sigui de manera deliberada o inconscient, explota un altre grup per a beneficiar-se'n. L'opressió social es diferencia d'una situació de mera imposició per la força bruta en el fet que succeeix en un sistema tancat on hi ha un control ideològic subjacent, així com una dominació de les institucions i els recursos de la societat, donant com a conseqüència una legitimació social de la condició de privilegi del grup explotador sobre el grup explotat.»

Per a poder comprendre l'origen i l'estructura d'aquesta opressió cal reconèixer que aquesta supremacia s'assenta en la creença especista que els humans estem per sobre dels altres animals —i tenim legitimitat per a explotar-los—. Si no tenim en compte aquesta base ideològica segurament no podrem alliberar els animals de l'esclavitud. O encara pitjor, el més probable és que ajudem a reforçar i mantenir l'opressió.

Com que sembla que gran part els activistes, majoritàriament, no comprenen aquest punt, podem veure que gairebé totes les campanyes que es pretenen a favor dels animals se centren gairebé sempre en els "horrors", els "abusos" i la "crueltat" que pateixen les víctimes de l'esclavitud. Tot allò que engloba en general el concepte de "maltractament animal".

Aquesta forma concreta d'enfocar el problema de l'explotació animal opera dins de la mentalitat de l'antropocentrisme. Quan parlem de "crueltats" o de "maltractaments" insinuem que el problema no és en el fet que usem altres animals sinó que solament es troba en la manera com els usem. Totes les iniciatives animalistes contra la crueltat i el maltractament parteixen de no qüestionar l'especisme i la supremacia humana sobre els altres animals.

La nostra violència contra els animals és continuada i sistemàtica. No obstant això, els mitjans informatius i els grups animalistes la mostren com un fet excepcional —com un fenomen que tan sols passa en casos aïllats, com quan algú apallissa un gos— que solament realitzen certs individus, i no com una estructura organitzada en què tots participem diàriament.

És un fet que actualment la majoria de les organitzacions animalistes són entre les principals promotores de l'especisme. Aquestes organitzacions se centren sols en uns molt determinats animals no humans, de certes espècies, mentre que ignoren completament la resta. Aquestes organitzacions no exigeixen que respectem els altres animals de la mateixa manera que nosaltres hem de ser respectats sinó que en general solament demanen que no explotem a certs animals en formes massa cruels.

Un dels fundadors del veganisme, Donald Watson, va encertar de ple en afirmar, en un comunicat l'any 1947, que el que hem de fer per justícia és renunciar per principi a la nostra tradicional i egocèntrica actitud de creure que tenim dret a emprar altres animals per als nostres fins i que, per tant, hauríem de satisfer les nostres necessitats mitjançant formes que no impliquin l'ús d'altres animals.

L'any 1951, en resposta al problema de com definir el què era el veganisme, la Vegan Society va decidir publicar un breu article en què el vicepresident de llavors, Leslie Cross, aclaria finalment la definició, ideals i objectius del veganisme:

«El propòsit de la nostra associació i el significat de la paraula "veganisme", que fins ara han estat objecte de suposicions i preferències personals, ha estat finalment definit com:

L´objectiu del nostre moviment ha de ser el final de l´explotació dels animals per part de l´home. El mot "veganisme" significarà la doctrina que l'home ha de viure sense explotar altres animals.

El moviment vegà es compromet a si mateix en la recerca de l'objectiu d'acabar amb l'ús d'animals per a alimentació, recursos, treball, caça, experimentació, i tots els altres usos que impliquen l'explotació de la vida animal per part de l'home.»

Cross veia el veganisme com un moviment que "té continuïtat històrica amb el moviment que cercava alliberar els esclaus humans". Per tant, el veganisme significa cercar l'alliberament dels altres animals de la condició de propietat a què els hem sotmès.

Si som fidels a la definició original de veganisme, solament seria vegana aquella persona que s'oposa radicalment a l'explotació animal, és a dir, que considera que mai no hem de tractar els animals com a mitjans per als fins humans. No consumir productes d'origen animal seria una conseqüència necessària per a assumir aquest principi ètic.

En un document posterior, Cross continua a desenvolupar el contingut teòric del veganisme:

«I això és precisament allò que el veganisme vol fer. Vol deixar els animals en llibertat: lliures de l'explotació per part de l'ésser humà, de la mateixa manera que al segle XIX Lincoln, Wilberforce i altres pioners van proposar alliberar els esclaus humans.»

«El veganisme és essencialment una doctrina de llibertat. Cerca alliberar els animals del lligam de l'ésser humà, i l'ésser humà del lligam a una creença falsa: la creença falsa que tenim un dret moral a considerar els animals com a mitjans per als nostres propis fins.»

El veganisme no denuncia la crueltat ni els abusos que succeeixen en l'explotació perquè entén que tota forma d'explotació és igualment errònia; i no solament alguns dels episodis o variants. El veganisme no s'oposa tan sols a l'esclavitud “cruel” sinó que pretén abolir la pròpia esclavitud sense importar la manera com es dugui a terme.

El veganisme desafia la creença de la “superioritat humana” sobre els altres animals. El veganisme és, doncs, a l'extrem contrari de la dominació especista sobre els animals no humans. El fonament del veganisme sorgeix del principi ètic bàsic que cap persona ha de viure sotmesa als nostres desitjos i necessitats.

En essència, el veganisme no proposa res de nou que l'abolicionisme de l'esclavitud o el feminisme no hagin postulat en el passat recent respecte dels éssers humans. El veganisme entén que l'opressió tampoc no és justa quan l'exercim sobre persones no humanes.

La controvèrsia de fons en tot aquest assumpte es resumeix en qüestionar per què ens hauríem de preocupar de respectar tan sols aquells individus que són de la nostra espècie. Si el que és rellevant és la individualitat i els interessos comuns que tots compartim, per què posar el límit de consideració moral a l'espècie humana?

La capacitat de sentir no és exclusiva dels éssers humans, sinó que també és una qualitat d'altres animals. Altres animals també són éssers conscients amb interessos propis.

Moltes i molt greus injustícies són comeses per éssers humans contra altres éssers humans. Però si nosaltres mateixos participem activament en l'explotació d'altres animals innocents, aleshores, honestament, en què ens diferenciem dels qui ens oprimeixen?