16 de juliol de 2020

Un nadó, un conill, una poma i una fal·làcia


L'autor Harvey Diamond va publicar un llibre sobre nutrició que va tenir força èxit als Estats Units i en què defensa que la dieta natural per a l'ésser humà es basa en vegetals. Per a defensar aquesta idea va apuntar, entre altres arguments, que un nen petit no menjaria mai instintivament un conill mentre que sí que es menjaria una poma. Aquesta al·legoria ha estat exhibida per alguns activistes a favor del vegetarianisme i del veganisme.

M'agradaria exposar tres observacions sobre aquest argument.

La primera és que si poses un cadell de lleó en la mateixa situació és probable que tampoc es mengi el conill, ja que encara no té desenvolupat l'instint predatori i s'alimenta de llet materna; igual que la resta de mamífers. Certament, aquesta situació no demostra que l'ésser humà no sigui carnívor. Val a dir que si en comptes d'un conill col·loquessis un animal molt més petit, com un insecte, no seria estrany que el nen se'l posés a la boca. A més, des de quan el comportament dels nens representa un criteri moral? Plantejar aquesta situació hipotètica és un malbaratament de temps que es podria haver emprat millor explicant que podem viure saludablement amb una dieta vegana ben planificada.

La segona és que encara que els humans fóssim carnívors això no justificaria moralment que mengéssim animals. Suposem que en comptes de ser una espècie de primats fóssim una espècie de felins —continuaríem estant obligats a no explotar els animals en tant que som agents morals. Tot i ser carnívors podríem dissenyar una dieta saludable sense productes d'origen animal, de la mateixa manera que milers de gats —que són fisiològicament carnívors— viuen alimentats saludablement de forma vegana.

La tercera és que cal evitar els arguments fal·laços a l'hora de defensar una idea. Un activista pot esgrimir que no importa si els arguments són correctes sinó que solament importa que funcionin per a motivar la gent a deixar d'explotar animals. Però, realment funcionen aquests argumets fal·laços? M'atreveixo a dubtar que un argument que és fàcilment rebatible pugui funcionar en absolut. Si fem servir arguments fraudulents el que mostrem és que no ens importa la veritat sinó tan sols convèncer altres encara que sigui amb enganys. Això és molt poc honest. Enverinar mortalment algú funciona per a aconseguir que deixi d'explotar animals? Sens dubte, però aquesta no sembla una acció moralment acceptable. Argumentar és una manera d'actuar i actuar immoralment no es justifica amb l'excusa de pretendre assolir un suposat bé.

Abans d'emprar un argument cal avaluar:

- Si l'argument es basa en fets comprovats empíricament.

- Si l'argument és formalment coherent.

- Si l'argument que fem servir és deontològicament acceptable.

En un context moral no val solament que el que argumentem sigui veritable des d'un punt de vista empíric i formal sinó que també ha de ser èticament correcte. Un exemple:

[1] X és de fet més poderós que I

[2] Per tant, X pot materialment oprimir I

[3] Per tant, és moralment correcte que X oprimeixi I

Aquest argument pot ser correcte al nivell empíric, però és lògicament erroni perquè d'una supòsit de fet no es pot inferir un judici moral. Pretendre inferir un judici moral d'una situació natural és com pretendre justificar l'escanyament al·legant que les nostres mans estan naturalment preparades per estrangular els altres. Així mateix, el fet que X tingui més poder que un altre no justifica sotmetre'l a la seva voluntat. Tenir més força, més poder, o qualsevol altre element o capacitat que ens permeti dominar o destruir altres individus no és una raó que justifiqui actuar amb violència. Pensar que el poder atorga legitimitat incorre en una fal·làcia il·lògica que es coneix com a fal·làcia ad baculum.

Una causa justa és aquella que es recolza en raons. Però el fet de defensar una causa que sigui justa no converteix automàticament en just qualsevol argument que fem servir per a defensar-la. La veracitat d'un argument depèn de si s'ajusta a la lògica en tots els aspectes [formal, material, normatiu] i no de si es fa servir per a defensar una bona causa.