Un aclariment sobre el que és natural i el que és artificial

 

Sovint es diu que l'alimentació vegana no és 'natural' ni saludable perquè per a dur-la a terme cal prendre suplements de vitamina B12. M'agradaria exposar una sèrie de fets i raons que exposen l'error subjacent en aquesta afirmació.

En primer lloc; una alimentació vegana ben planificada és nutricionalment saludable per a totes les circumstàncies i etapes de la vida. Això està confirmat per les associacions professionals de nutricionistes de diversos països. La polèmica sobre aquest tema no apel·la als fets, sinó solament a la manca d'informació o als prejudicis contra el veganisme.

Ara bé, en el cas de la vitamina B12, el que se sol anomenar “suplement” és simplement una presentació de cobalamina que ha estat produïda mitjançant cultius bacterians i que després es presenta en forma de comprimits o en gotes per ingerir, o que s'afegeix per enriquir els aliments. Però no hi ha cap diferència essencial entre cultivar cobalamina i cultivar pastanagues o qualsevol altre vegetal. Tot això procedeix de la mà de l'home. Així que en realitat qualsevol aliment produït per l'acció humana seria un 'suplement' a allò que ja existeix prèviament a la natura.

La raó per la qual es recomana prendre vitamina B12 té relació amb els actuals processos moderns de cultiu i higiene dels aliments, que comporten sovint que s'elimini la B12 que estaria present de forma natural, generada a través dels bacteris que nien a terra.

Abans que es descobrís la vitamina B12, ja hi havia gent que era vegana i que, per tant, s'alimentava sense substàncies d'origen animal. En general, tots ells van viure sense prendre 'suplements' de B12. Això és degut probablement al fet que el seu organisme adquiria aquesta vitamina dels aliments que cultivaven o compraven al mercat tradicional —directament del camp. Però avui en dia es recomana afegir vitamina B12 pel fet que l'agricultura moderna ha introduït elements nous com els pesticides o la higiene intensiva que minven i eliminen la presència natural de la B12 en els vegetals.

Si prendre cítrics per obtenir vitamina C, i altres nutrients, que han estat cultivats per éssers humans no es considera 'suplementar' la nostra dieta, aleshores per què prendre cobalamina cultivada per éssers humans per obtenir vitamina B12 es considera 'suplementar' la dieta? No hi ha cap diferència essencial entre cultivar taronges i cultivar cobalamina. Solament hi ha una diferència de forma però no de fons. Són productes obtinguts mitjançant la intervenció humana.

Prendre cobalamina per obtenir vitamina B12, ja sigui en forma de comprimits, gotes o aliments altament enriquits, és fàcil, barat i no té efectes secundaris de cap mena. La resta de nutrients que ens calen els podem obtenir directament dels vegetals sense consumir substàncies d'origen animal. Per tant, si duem a terme una alimentació vegana ben planificada podem estar, de ben segur, sans.

D'altra banda, els productes d'origen animal són menys naturals. Que potser una granja és natural? Un escorxador és natural? Una planta de processament és natural? Un mercat és natural? No ho són. Tota la nostra societat és artificial —és un artifici humà. Si acceptem que la cobalamina produïda en un cultiu bacterià és un suplement aleshores haurem d'acceptar que altres productes artificials com les peces de roba, les medicines (...) són suplements. No són coses naturals sinó artificis creades pels humans per sobreviure. Si eliminéssim aquests suplements, llavors milions d'humans es moririen en poc temps. Sense roba ni medicines ni agricultura, ni tecnologia en general, a llarg termini gairebé tota la humanitat actual moriria.

A més, no solament als vegans els cal consumir vitamina B12; a tots els éssers humans els cal consumir-la. Els pinsos emprats per alimentar els animals esclavitzats per servir de menjar incorporen vitamina B12 i altres nutrients afegits. La vitamina B12 que obtenen els humans que mengen altres animals explotats en granges prové principalment d'aquí. És a dir, la font de vitamina B12 dels vegans és en realitat la mateixa que la dels no-vegans: els cultius bacterians.

Així doncs, els qui mengen animals, o els seus derivats, també ingereixen indirectament 'suplements' de vitamina B12, ja que els pinsos específics per a animals esclavitzats en granges estan enriquits amb B12, a més d'altres nutrients, i és així com obtenen la B12 els qui consumeixen animals.

Per tant, l'argument que menjar animals és natural, o que és més natural que una alimentació vegana, resulta ser fals. A més de ser irrellevant, perquè el fet que alguna cosa sigui natural no implica que sigui beneficiósa ni tampoc equival que sigui moralment acceptable.

Tots els aliments que obtenim són artificials ja que tots provenen de l'acció manipuladora del home. El fet que alguna cosa sigui natural, o artificial, no es tradueix que sigui beneficiosa ni èticament correcta. Són categories diferents. És important saber si un aliment és saludable o si és ètic. Però que sigui natural o artificial no és rellevant a l'hora de determinar-ne els beneficis o la moralitat.

Així doncs, al·legar que està justificat que usem altres animals com a menjar perquè som omnívors seria un argument fal·laç. Un simple fet físic no representa un criteri moral. Això seria com dir que del fet que tinguem punys estaria justificat que donéssim cops de puny a altres individus.

Si ser omnívors ens justifiqués el fet de menjar animals llavors també ens justificaria el fet de menjar éssers humans, que també són animals. Però un raonament moral, com qualsevol altre raonament, no es dedueix a partir de fets empírics sinó de principis lògics.

No ens cal fer servir altres animals com a aliment —o qualsevol altre propòsit. Solament ho fem per tal de seguir la tradició, la inèrcia o el plaer que ens fa menjar cossos i secrecions d'altres animals. En fer-ho els causem dany, patiment i mort, sense cap mena de necessitat que ho excusi o raó moral que ho justifiqui. Usem éssers conscients com si fossin objectes: els humans tractem els animals com a esclaus.

La bona notícia és que tenim la possibilitat real de posar fi a aquest abús. Podem triar el veganisme. Molts ja ho hem fet. Ara depèn de tu: és la teva decisió.

 

Veganisme, en poques paraules

«El veganisme és el principi abolicionista sobre l'explotació dels animals per part de l'home. L'aspecte positiu d'aquesta definició negativa [no-explotació] és la concessió de la llibertat. En una paraula: emancipació. Veganisme serà definit com el principi de l'emancipació dels animals de l'explotació per part dels éssers humans.» ~ Leslie Cross

El veganisme és una posició ètica que postula la inclusió dels altres animals a la comunitat moral, és a dir, el reconeixement dels animals no humans com a subjectes de consideració moral. O dit d'una altra manera: deixar de veure els altres animals com a objectes o recursos que existeixen per al nostre ús i benefici, i passar a considerar-los com a persones -persones no humanes.

Aquesta postura es basa en dos principis fonamentals:

    Primer; si un ésser posseeix la capacitat de sentir llavors té consciència, voluntat i interessos, i, per tant, compleix l'únic requisit necessari i suficient per a ser reconegut com a membre de la comunitat moral en tant que és un ésser que té un valor inherent, que és independent del valor instrumental que nosaltres li atorguem.

    Segon; una vegada que que hem reconegut l'existència del seu valor intrínsec, solament serem justos -d'acord amb el principi d'igual consideració- respectant la seva voluntat i interessos al mateix nivell que els nostres, independentment de l'espècie a la qual pertanyi l'individu que posseeix voluntat i interessos.

Al contrari del que se sol manifestar en algunes ocasions, el veganisme no és una "eina" o un mitjà -una dieta o un estil de vida- sinó que és un principi ètic. Així ho explicava Leslie Cross, un dels fundadors del moviment vegà:

«És important recalcar que un dels resultats d'aquesta definició és que fa del veganisme un principi. És, per descomptat, un principi a partir del qual certes pràctiques naturalment s'estenen, però és en si mateix un principi, i no un conjunt de pràctiques.»

«El veganisme és essencialment una doctrina de llibertat. Cerca alliberar els animals del lligam de l'ésser humà, i a l'ésser humà del lligam a una creença falsa: la creença falsa que tenim un dret moral a considerar els altres animals per als nostres propis fins.»

L'oposat al veganisme constitueix un prejudici arbitrari que es coneix com a especisme, i que deriva en la discriminació i l'explotació sobre altres animals pel simple fet de no ser humans. El veganisme s'oposa radicalment a aquesta discriminació a través de les nostres eleccions individuals així com mitjançant l'activisme basat en l'educació no-violenta.

No hi ha cap diferència moral entre abusar d'éssers humans o abusar d'animals no humans. Tots ells senten i tenen els mateixos interessos bàsics. No volen que ningú els faci mal ni s'aprofiti d'ells. Per això, el sexisme, l'homofòbia, el racisme i l'especisme són injustícies equivalents. No hi ha raó moral que justifiqui discriminar altres individus per ser d'una determinada una raça, sexe, espècie o orientació sexual.

Assumir el principi del veganisme implica que deixem de fer servir animals no humans per a qualsevol propòsit humà: no menjar-los, no vestir-nos amb trossos dels seus cossos, no participar en cap activitat que impliqui usar-los.

A més a més, no ens cal emprar altres animals per a viure i disposem d'opcions en tots els àmbits de la vida [alimentació, vestimenta, treball, oci...] que no impliquen fer-los servir. 

L'eina per a aconseguir que aquest principi s'apliqui a tota la societat és l'activisme. L'activisme és una activitat en la que tots hauríem implicar-nos en la mesura de les nostres possibilitats. Si per coherència assumim el principi del veganisme en tots els àmbits de la nostra vida llavors hauríem d'aplicar-lo igualment a l'activisme -un activisme basat en la promoció i difusió del veganisme a tots nivells.

El veganisme no discrimina moralment entre individus per la seva espècie sinó que s'enfoca en un determinat prejudici que sí que discrimina injustament els animals no humans de la consideració moral, per considerar-los mers objectes que existeixen per a benefici dels humans. Per tant, com a vegans advoquem perquè s'estableixi la igualtat i es reconegui el valor moral inherent dels animals no humans.

El veganisme pot ser ben entès com una extensió del principi de la no-violència a la nostra relació amb els altres animals. Aquest principi significa abandonar l'odi i l'hostilitat i desenvolupar les nostres vides sense recórrer a la violència, optant en el seu lloc per la raó i l'empatia.