10 de maig de 2010

El triomf de la incoherència: una crítica a Jesús Mosterín

 

El filòsof Jesús Mosterín s'ha destacat per reivindicar-se com a defensor dels animals i opositor a la crueltat contra ells. En aquest assaig analitzaré breument la seva postura sobre aquest tema.

Mosterín va escriure recentment un article sobre la qüestió de la tauromàquia titulat «El triomf de la compassió» en què tracta de rebatre els arguments usats pels defensors de la tauromàquia. Ell assenyala que aquests arguments són incoherents perquè distingeixen injustificadament entre humans i animals:


«Els defensors de la tauromàquia sempre repeteixen els mateixos arguments a favor de la crueltat; si es prenguessin seriosament, justificarien també la tortura dels éssers humans.»

 

El problema, com veurem a continuació, és que la posició de Mosterín incorre en la mateixa discriminació injustificada i, a més, es basa en arguments que consideren acceptable l'ús d'animals per a consum humà. Arguments que, en cas de ser vàlids, també servirien per a justificar l'ús d'animals per a la diversió que ell diu rebutjar, així com tota mena d'abusos contra éssers humans i altres animals.

En efecte, Mosterín no considera reprovable que emprem els altres animals per al nostre benefici, encara que això impliqués treure'ls la vida. Ell solament s'oposa a fer-los patir i, especialment, a infligir-los “tortures”. Per això Mosterín diu en una entrevista que és coherent, des del seu punt de vista, oposar-se a la tauromàquia i alhora donar suport al consum d'animals: 
 
- «Resulta contradictori estar en contra de les curses de braus (o a favor dels drets dels animals) i consumir carn per a alimentar-nos?

 

- No. Una cosa és oposar-se a la tortura i una altra a la mort sense dolor. Tots els vegetarians s'oposen a les curses de braus, però no cal ser vegetarià per a oposar-s'hi; tan sols cal estar en contra de la tortura.»

 

Mosterín defensa el consum d'animals. Malgrat que als éssers humans no ens cal consumir altres animals per a viure i tenir bona salut. Mosterín consumeix cadàvers i secrecions d'animals que han patit tant o més que el que ha patit, per exemple, un toro assassinat en una plaça.

Mosterín s'oposa que els animals siguin matats en una plaça de toros, però, alhora, dóna diners perquè degollin animals en un escorxador per tal que pugui menjar trossos i secrecions dels seus cossos.

Quina se suposa que és la diferència per als animals víctimes de tots dos actes? En tots dos casos pateixen terriblement i es violen els seus interessos bàsics: el desig de viure i que no els facin mal.

Quina és la diferència moral per als éssers humans? En tots dos casos es tracta d'una activitat que és innecessària i injusta. És injusta perquè no és correcte actuar sobre altres individus en una forma en què no voldríem que ningú actués sobre nosaltres. L´ètica es basa en el principi d´igualtat. Sense igualtat no hi pot haver ètica. Sense igualtat solament hi haurà opressió dels uns en benefici dels altres.

No hi hauria, doncs, diferències rellevants entre allò que Mosterín condemna —la tauromàquia i altres formes d'entreteniment a càrrec dels animals— i allò que defensa i dóna suport —la ramaderia i altres formes d'explotació animal.

Al mateix article que esmento al principi d'aquest assaig, el mateix Mosterín assenyalava en contra dels arguments taurins que «acceptarien aquests taurins que a ells se'ls apliqués el mateix raonament?» De la mateixa manera podríem objectar: ​​Mosterín acceptaria que li apliquéssim el mateix criteri que ell aplica als altres animals? Ell opina que està bé que fem servir els animals sempre que no els torturem, per això considera que està bé menjar animals sempre que no els causi massa patiment. Acceptaria aquest mateix criteri per als humans? Amb aquest mateix criteri podríem justificar el canibalisme, al·legant que per a fer servir humans de menjar no cal torturar-los.

Al seu llibre «Vivan los animales» Mosterín tampoc exposa cap objecció al fet que usem i consumim animals. Al contrari, és una activitat que ell recolza clarament:
 
«Els humans [éssers humans] hem seleccionat artificialment races d'animals —com les grosses vaques lleteres o els porcs de granja— inviables a la natura, i condemnats per tant a sobreviure solament com a presoners nostres [...] Allò important és tractar-los al menys amb el respecte que mereixen els interns en una presó moderna i civilitzada.»

 

Potser caldria preguntar-se quin suposat delicte han comès els animals per a ser els nostres presos de per vida. Tenim legitimitat a sotmetre i destruir la seva llibertat i les seves vides simplement perquè no són humans?


La postura de Mosterín no sembla coherent. Si acordem que no està bé fer mal als animals per diversió o per costum, aleshores no solament hauríem de rebutjar la tauromàquia sinó també els escorxadors i el consum d'animals en general, en tant que tot això és innecessari i suposa i causar patiment als animals tan sols per tradició o per mer plaer.

Aquesta postura de Mosterín representa la versió clàssica del benestarisme –la idea que podem explotar animals sempre que en fer-ho ens preocupem pel seu benestar. Aquesta manera de pensar és actualment coincident amb la ideologia predominant a la majoria d'activistes i organitzacions animalistes.

Resulta curiós veure que en una altra entrevista, el mateix Mosterín denunciava explícitament el prejudici de base que rau en la seva pròpia manera de pensar:
 
«Hi ha una cosa que s'anomena el racisme i el nacionalisme, n'hi ha una altra que s'anomena l'especisme, i totes són varietats d'una postura irracional en qüestions ètiques que consisteix a dir que els actes no s'han de jutjar per si mateixos, sinó en funció del grup a què pertany el que els fa.»

 

Igual que els defensors de la tauromàquia actuen sobre els toros d'una manera en què suposadament mai no actuarien sobre éssers humans, Mosterín imposa un criteri moral sobre altres animals que no considera correcte per als éssers humans. Aquesta discriminació és la que anomenem especisme. Aquest prejudici permet i fomenta que infravalorem els interessos d'altres individus pel simple fet de pertànyer o no a una determinada espècie, ignorant així que tots som igualment éssers sentents amb els mateixos interessos bàsics.


Mosterín es declara partidari d'un «antropocentrisme compassiu», com ell mateix reconeixia en una altra entrevista: «Estic d'acord que els homes ens preferim nosaltres mateixos, però això no significa que esclafem els altres animals.» A la seva època, l'autor Oliver Goldsmith ja comentava sobre aquesta peculiar forma de compassió: «Senten pietat i es mengen els receptors de la seva compassió.»

En contra de la idea que defensa Mosterín, torturar braus per diversió no és moralment diferent de menjar porcs per costum. En tots dos casos infligim mal als animals solament per obtenir un plaer. Mosterín tan sols s'oposa a determinats usos d'animals que a ell no el beneficien, mentre que accepta i defensa aquells que entén que sí que el beneficien, però cap ús d'animals no es pot justificar moralment.

Si el que de debò desitgem és posar punt i final a la violència que els éssers humans infligim als altres animals llavors ho hem de fer de manera coherent, perquè solament així no discriminarem injustament ni recolzarem abusos contra els animals, que és precisament en allò que incorre la posició de Mosterín.

No és coherent condemnar la tauromàquia i no fer el mateix amb la resta d'usos a què se sotmeten els toros. Prohibir les curses de braus no suposa cap diferència per als braus: continuen essent criats, manipulats i assassinats per a benefici dels seus explotadors. No és coherent condemnar la tauromàquia i no condemnar igualment la resta d'usos d'animals, ja que tots impliquen violència sobre els animals.
 




 
No és coherent discriminar moralment entre animals segons la seva espècie, ja que tots ells són éssers conscients i tenen els mateixos interessos bàsics. Per això no n'hauríem d'emprar cap com a mitjà per als nostres fins sinó que els hauríem de respectar tots com a individus a qui els importa la seva pròpia vida, benestar i llibertat, és a dir, com a individus que tenen un valor inherent que no ha de ser sacrificat per motius instrumentals.

Si almenys estem d'acord que no està bé infligir mal als animals per diversió o per costum, aleshores no solament hauríem de rebutjar la tauromàquia sinó també els escorxadors i tot el consum d'animals en general. Els usos animals que duem a terme quotidianament són tan innecessaris com la tauromàquia i suposen causar-los mal i patiment tan sols per costum, tradició o mer plaer.

Podem aturar tots els abusos contra els altres animals fent-nos vegans ara i educant altres en el veganisme.