En aquesta nota m'agradaria aclarir alguns punts que considero d'especial rellevància sobre la diferència entre vegetarianisme i veganisme.
Malgrat el que algunes persones creuen, i insisteixen en difondre, una dieta vegetariana no és una dieta que exclogui tota mena d'aliments procedents d'animals. Perquè una dieta vegetariana accepta expressament el consum de productes d'origen animal com els lactis, els ous i la mel.
Així es defineix a la pròpia pàgina de la Unió Vegetariana Internacional:
«La definició original de vegetarià era 'amb o sense productes lactis o ous' i aquesta és la definició que empra avui en dia la Societat Vegetariana.»
El terme vegetarià, correctament aplicat, es refereix exclusivament a aquell ésser humà que exclou de la seva dieta el consum de cadàvers d'animals, però que accepta el consum de secrecions: ous, lactis o mel.
Aquesta és la definició que es va establir l'any 1847, quan es va inventar el terme i es va fundar la Vegetarian Society, i aquesta és la definició que actualment continua vigent.
A més, qualsevol que tingui una mica d'experiència en aquest tema sabrà que majoritàriament els vegetarians consumeixen lactis i/o ous. Això de la mel es dóna per descomptat.
Arreu del món, a totes les webs, organitzacions, revistes i altres que siguin vegetarianes es podrà comprovar que inclouen lactis, ous, mel i altres derivats d'animals. Es poden trobar fàcilment desenes, per no dir centenars, d'enllaços a pàgines vegetarianes amb productes animals. Això sí, serà difícil trobar-ne una que no els inclogui.
Sense anar més lluny, la mateixa Unió Vegetariana Internacional promou el consum d'animals:
«Són bones fonts de proteïna -pels vegetarians- la fruita seca i les llavors, els productes de soja (tofu, llet de soja, i la Proteïna Vegetal texturitzada [TVP]), els cereals (blat, civada, i arròs), ous de gallines de corral i alguns productes lactis (llet, formatge i iogurt).»
En realitat, no hi ha cap vegetarià que no consumeixi productes d'origen animal en la seva alimentació. El que sí que hi ha són, per exemple, vegans que diuen que la seva dieta és vegetariana per desconeixement dels fets, i perquè desitgen que el vegetarianisme s’alliberi de productes animals. Però això no és així. I els desitjos no poden suplantar la realitat.
Aquesta incoherència essencial del vegetarianisme, el no donar la mateixa importància a la carn que als altres productes animals, va ser el motiu que va forçar la fundació del veganisme. Així ens ho relata Donald Watson en el primer butlletí de la Vegan Society:
«Els recents articles i cartes a "The Vegetarian Messenger" sobre la qüestió del consum de productes lactis han posat de manifest la innegable evidència que la producció d'aquests aliments implica crueltat i explotació de la vida sentent desenvolupada.L'excusa que no cal matar per obtenir productes lactis ja no és sostenible per a tots aquells que coneixen els mètodes emprats en les granges i la dura competència que fins i tot els grangers més humanitaris han d'afrontar si volen romandre actius en el negoci.»
També considero molt important assenyalar que el veganisme no és una dieta ni tampoc un estil de vida, com de vegades se suposa de manera equivocada. El veganisme és un principi moral que s'aplica en tots els àmbits de la vida. Així va ser la definició original, exposada per Leslie Cross, i considero que és la que hauria de mantenir-se.
És habitual que el vegetarianisme s’enfoqui en el tema de la salut, i en relació amb això, m'agradaria assenyalar que si promovem un tipus d'alimentació pels beneficis que tindria per a la salut humana, el que faríem seria reforçar la mentalitat especista que considera que la vida i la salut dels éssers humans que usen altres animals és més important que la dels animals que exploten. Això promou una mentalitat egoista que ignora els interessos dels altres animals, i entenc que això és precisament el contrari del que hauríem de fer, si el que pretenem és ampliar l'àmbit de consideració moral a tots els animals sense distinció d'espècie.
És cert que el vegetarianisme no obliga necessàriament a incloure sempre lactis, ous i mel. No obstant això, el vegetarianisme accepta explícitament el consum de productes d'origen animal com lactis, ous i mel, etc ... Per tant, és equivocat creure que el vegetarianisme és una dieta que exclou els productes d'origen animal.
En efecte, la definició ho diu clarament: "pot incloure lactis, ous". Però no només lactis, ous i mel, sinó qualsevol producte que provingui dels animals mentre no hi hagi pel mig els seus cadàvers. Com assenyalava Eva Batt el 1964...
«Al contrari que els vegans, una gran part dels vegetarians es preocupen principalment per la seva salut, i no veuen res dolent en matar animals per produir cuir, formatge, mantega, etc., sempre que no n’hagin de menjar els cadàvers.»
D'altra banda, el veganisme no és un tipus de vegetarianisme, ni pot ser-ho.
El vegetarianisme és un tipus d'alimentació que solament exclou de manera obligatòria la carn, els cadàvers d'animals. El veganisme no és una dieta, per tant no es pot incloure dins el vegetarianisme. A més, sent el vegetarianisme una dieta que accepta expressament el consum de certs productes animals, no pot ser en cap cas compatible amb el veganisme.
Un vegà no pot dur a terme una dieta vegetariana, ja que una dieta vegetariana pot expressament incloure productes que el veganisme rebutja radicalment.
Tenint en compte que el vegetarianisme accepta l'explotació dels animals, i també en la pràctica el vegetarianisme sovint inclou productes d'origen animal, resulta que el vegetarianisme és sinònim d'explotació animal, llavors al promocionar el vegetarianisme s'està promocionant l'explotació dels animals.
A més, al contrari del que se sol creure, el vegetarianisme no és cap pas necessari per arribar al veganisme. Es tracta d'un altre tòpic fals. El fet que molts vegans ho hagin fet així no vol dir absolutament res. La majoria precisament van adoptar el vegetarianisme per manca d'informació i per desconeixement del veganisme.
El veganisme es pot adoptar de manera progressiva, però per això no cal ni és correcte assenyalar la carn com si fos una cosa diferent, o pitjor, que altres productes d'origen animal. Ni tampoc cal passar prèviament pel vegetarianisme. Però el que sí que cal és entendre que tots els animals mereixem el mateix respecte ja que tenim la capacitat de sentir. Una idea que hauria d'estar reflectida en qualsevol iniciativa de difusió del veganisme.
El vegetarianisme és una dieta que exclou els cadàvers d'animals. I res més. En canvi, el veganisme és un principi moral que rebutja fer servir els animals com a mitjans per els nostres fins. Aplicar aquest principi a la nostra vida implica rebutjar el consum de qualsevol producte d'origen animal. Si apliquem aquest principi a la nostra dieta, aquesta es basarà exclusivament en aliments d'origen vegetal.
L'única cosa que el veganisme té en comú amb el vegetarianisme és una dieta sense cadàvers. Res més. Com ja he dit, el vegetarianisme explícitament accepta i promou el consum de lactis, ous i altres productes d'origen animal.
Que els vegans ens autoanomenem d'alguna manera vegetarians és inadequat de totes totes. Seria igual d'incorrecte que anomenar-nos jainistes pel fet que la religió jainista prescriu una dieta sense cadàvers d'animals. Però els vegans no ens considerem jainistes solament per tenir aquest punt en comú amb ells. De fet, el veganisme no té res a veure amb cap religió. El veganisme és un principi moral fonamentat en els fets i en la lògica.
Hem de canviar les idees errònies, especialment quan a causa d'aquestes idees es fa mal a altres individus. Una d'aquestes idees errònies és creure que la carn (cadàver) és moralment diferent d'altres productes que provenen de l'esclavitud i assassinat dels animals. Aquesta idea errònia és promoguda activament pel vegetarianisme. Tal com explica el professor Gary Francione:
«No hi ha una distinció coherent entre la carn i altres productes animals. Tots són el mateix i no podem justificar el consum d’una cosa ni de l’altra.Dir que vostès no mengen carn però mengen lactis o ous o el que sigui, o que vostès no fan servir pells però utilitzen cuir o llana, és com dir que mengen carn de vaques tacades però no de vaques marrons; no té cap sentit en absolut. La suposada "línia" entre la carn i qualsevol altra cosa és només una fantasia -una distinció arbitrària feta per permetre que certa explotació sigui segmentada i considerada com a "millor" o com a moralment acceptable.No és una condemna als vegetarians que no són vegans; és, però, un crit perquè ells reconeguin que les seves accions no s'ajusten al principi moral que afirmen acceptar, i que tots els productes animals són el resultat d'imposar sofriment i mort a éssers que senten. No és una qüestió de jutjar els individus; és, però, una qüestió de jutjar les pràctiques i les institucions. I això és un component necessari de la vida ètica.»
Tots els productes d'origen animal, ja siguin carn, lactis, ous, llana, pell, o qualsevol altre; i totes les activitats que impliquin usar animals no humans com els circs, zoos, experiments... impliquen també que els interessos dels animals no humans siguin frustrats i supeditats, injustament, als interessos humans.
Tots aquests productes i totes aquestes activitats impliquen imposar explotació, sofriment i mort sobre els animals sense altre motiu que la tradició i el plaer. Ho hem de rebutjar tot per igual i no fer distincions incoherents com, per exemple, la de creure i promoure que la carn és pitjor que els lactis, o que la matança de foques al Canadà és pitjor que el que passa als escorxadors a pocs quilòmetres de casa.
M'agradaria finalitzar amb aquestes paraules de l'activista Bob Torres:
«És hora d'abandonar aquesta arcaica relíquia que és el vegetarianisme i fer el primer i més essencial pas per a combatre el sistema que tracta els animals no com criatures que poden sentir, estimar i pensar sinó com a màquines de producció de les quals obtenir benefici. Ha arribat l'hora de fer aquest pas i fer-se vegà.»
