El nostre error fonamental

GRANGES D'ESCLAUS

«Gairebé tot el que pensem sobre com tractem els animals està malament, i no simplement malament d'una forma menor i col·lateral, sinó fonamentalment malament, de la mateixa manera que, per exemple, el que es pensava sobre els afroamericans a Mississipí a 1820 estava fonamentalment malament. [...] Hauríem de fer un gir dràstic a la manera com pensem sobre els animals; hauríem de començar a acceptar que no tenim cap dret a emprar-los com un mitjà per als nostres fins solament perquè ens convé fer-ho.» Peter Singer [«Alliberament Animal», tercera edició, 2009, apèndix]

La quasi totalitat de les iniciatives que denuncien l'explotació dels animals no humans, i fins i tot aquelles que en demanen l'abolició, se centren a denunciar sistemàticament el "patiment", la "tortura" o la "crueltat" que pateixen els no-humans esclavitzats per nosaltres —els humans.

Tanmateix, la mera existència de patiment, tortura i crueltat a l'explotació animal no és la raó fonamental per la qual podem jutjar moralment que està malament explotar altres animals. La raó és que els altres animals són individus que senten i tenen interessos propis. Ells són éssers conscients; són subjectes, no pas objectes. Són éssers sensibles que valoren la seva pròpia existència i benestar.

Centrar-nos a condemnar el "patiment", la "tortura" o la "crueltat" que pateixen els animals sotmesos a explotació promou la idea que el que hauríem de fer és "reduir el patiment" que els causem, ignorant així l'error fonamental de cosificar individus com a mers recursos per al nostre benefici.

En aquest vídeo es pot veure un exemple de com els animals esclavitzats no han de portar sempre necessàriament una horrible vida de constant i terrible patiment.

[N.delT.] Vídeo no disponible en el web original.

Per descomptat que infligir patiment deliberadament a altres animals sempre està malament quan no es pot justificar d'acord amb els principis ètics, i això és una cosa que passa de manera inherent i sistemàtica a l'explotació animal. Però la pròpia existència de la nostra explotació sobre els animals no està malament en si mateixa perquè causi patiment sinó perquè és una activitat que viola el principi d'igualtat —ja que supedita injustament els interessos dels animals en benefici dels nostres— i també perquè vulnera el valor inherent dels animals —reduint-los a un valor instrumental de mer recurs per a satisfer les necessitats humanes.

Quan un ésser humà és esclavitzat, la raó moral per la qual està malament esclavitzar-lo no té a veure en primer lloc amb el fet que pateixi sinó amb el fet que se l'està forçant a ser una cosa que no és: una cosa. Un individu esclavitzat és tractat com si fos un objecte, és a dir, com si fos un ésser sense voluntat ni interessos propis, o la voluntat i interessos del qual són ignorats pel seu propietari. Aquest és en realitat el nostre error fonamental en la relació que hem establert i institucionalitzat amb els altres animals que no són humans. Així ho explica el professor Tom Regan:

«El nostre error fonamental no rau en el fet que tanquem els animals, causant-los solitud i angoixa, en què els provoquem patiment, o en què ignorem els seus desitjos. És clar que tot això està malament, però no és l'error fonamental. Són conseqüències del nostre fonamental error moral, que consisteix a veure els animals com a éssers que no tenen valor intrínsec, com a recursos per al nostre benefici».

És per això que l'esclavatge sobre éssers humans no pot ser moralment justificat en cap cas i és la mateixa raó per la qual és erroni esclavitzar individus no humans.

D'aquesta manera, una campanya a favor dels Drets Animals hauria de centrar-se a explicar i reivindicar a la societat la idea que tots els animals sentents hauríem de tenir moralment i legalment reconegut, almenys, un dret absolut: el dret a no ser considerats com propietat.

Qualsevol ésser dotat amb la capacitat per sentir posseeix un interès a continuar vivint i en no ser sotmès al caprici dels altres. La seva individualitat i els seus interessos no haurien de ser ignorats i menyspreats pel fet que no siguin humans. Actuar així comportaria cometre una discriminació arbitrària; seria especisme. Discriminar altres individus segons l'espècie a què pertanyin no és més raonable que discriminar-los per pertànyer a una determinada raça o sexe.

Quan es tracta d'éssers humans, per actuar èticament en relació amb ells, sempre partirem de la base fonamental que no els hem d'usar com a mers recursos per a satisfer les nostres necessitats ni tractar-los com si fossin la nostra propietat, mentre que els éssers humans són individus que tenen un interès fonamental a conservar la seva existència i protegir la seva autonomia i integritat i no ser forçats contra la seva voluntat. No hi ha una raó que justifiqui no estendre aquest principi bàsic als altres animals, atès que ells tenen els mateixos interessos bàsics que nosaltres. 

Per a cada ésser sentent, la seva pròpia supervivència i benestar és important i aquest valor intrínsec que té la seva vida individual mereix un obligat respecte moral. No és rellevant quin pugui ser el seu grau d'intel·ligència. No és rellevant tampoc el grau d'utilitat per als humans, o si són capaços de tenir obligacions envers altres. L'únic criteri rellevant per reconèixer un ésser com a subjecte de consideració moral és que pot sentir.  

Així, reconèixer els altres animals com a subjectes de consideració moral implica necessàriament deixar de considerar-los i tractar-los com a propietat —com a objectes/recursos/mercaderies per a fins humans. Aquest principi ètic de conducta és a allò que anomenem veganisme.

 

«Benestar Animal»: Benestar pels que exploten els animals

 

«És important no tergiversar el missatge de la crueltat animal i traduir-lo a vegetarianisme sinó canviar-lo pel consum de carn sense “culpa”, demostrant que hi ha formes humanitàries de produir i menjar carn.» — Coalició Llatinoamericana de Benestar Animal

Hi ha organitzacions que s'autodenominen, davant del públic com a "protectores d'animals", quan en realitat l'objectiu amb què es defineixen és protegir els drets mercantils dels explotadors d'animals. En aquest pla, mantenir els animals en bones condicions no fa sinó contribuir a una millor qualitat dels productes i una millor acceptació de la gent sensibilitzada amb la violència sobre els animals.

Segons explica el professor Gary Francione, les regulacions legals sobre l'explotació a què són sotmesos els animals, no són mesures que serveixin realment per assegurar el benestar dels animals esclavitzats, sinó que solament serveixen per a:

* Proporcionar legitimitat moral a l'activitat explotadora davant d'un públic preocupat per la situació dels animals.

* Millorar l'eficiència econòmica de la indústria d'explotació i controlar la qualitat del producte que es pretén aconseguir.

* Alleujar la nostra consciència respecte del dany i patiment que causem als animals que explotem.

 

Aquesta és la principal raó per la qual les mesures de "protecció animal" o "benestar animal" són inútils per a protegir els interessos dels animals: mentre els animals continuïn essent considerats com a propietat, qualsevol fi que els humans estimin com a "justificat" serà excusa perquè la llei permeti violar els interessos dels no-humans. És a dir, aquestes regulacions solament vetllen, en realitat, pel benestar dels que exploten i consumeixen animals.

 

El concepte de "Benestar Animal" va ser intencionadament creat per a ajudar a fer que l'explotació dels animals es desenvolupi de manera econòmicament eficient i sigui millor acceptada socialment. Això no és cap mena de secret i les proves al respecte són aclaparadores. Aquí no hi ha absolutament res que tingui realment a veure amb promoure el veritable benestar dels animals sinó amb protegir el benestar dels explotadors professionals i dels consumidors dels seus productes. Si realment ens importés el benestar dels animals per si mateixos, i no per obtenir-los, llavors començaríem per no usar-los, per no supeditar els seus interessos per a la nostra diversió o conveniència.

El Benestar Animal és una eina per a millorar la qualitat productiva i l'eficiència econòmica de l'explotació animal, així com la seva acceptació social. La intenció no és en cap cas beneficiar els animals sinó beneficiar-ne l'explotació. L'objectiu del Benestar Animal és aconseguir que aquesta explotació sigui una activitat rendible i que la gent consumeixi productes animals amb la consciència tranquil·la, evitant així que s'inclinin cap al veganisme.

Tant si en són conscients com si no, tots els que donen suport al Benestar Animal afavoreixen els interessos de la indústria de l'explotació animal.

Per a comprendre l'error sobre el qual està assentada la posició benestarista n'hi ha prou amb reflexionar sobre què passaria si fóssim nosaltres els fóssim usats sense el nostre consentiment, vulnerant els nostres interessos bàsics i a expenses de retallar-nos la vida i la llibertat. En aquest cas, no tindríem cap dubte que estaríem essent víctimes d'un crim. I davant d'un crim el que hem de fer és rebutjar-ho i evitar-ho.

Ara, si optem en canvi per difondre altres maneres diferents de cometre aquest mateix crim, llavors el que estaríem fent és participar-hi i som, almenys en part, responsables que es dugui a terme.

La posició del Benestar Animal distreu l'atenció de la nostra empatia per aconseguir que, en comptes de triar deixar d'explotar els animals, optem per opcions d'explotació "compassives i "humanitàries". Tot sigui per mantenir la nostra dominació sobre els animals i donar-li una aparença de moralitat a allò que és merament una conducta egoista que no té en compte els interessos dels animals.

Gairebé tots estaríem d'acord que si es promulguessin lleis que regulen la violació de les dones —per fer-la de forma “compassiva”— o que regulessin la forma “humanitària” de segrestar nens per poder-ne abusar, rebutjaríem rotundament aquestes lleis per ser un instrument per afavorir i legitimar el crim. En canvi, amb les lleis de “benestar animal” que regulen la forma “correcta” d'explotar els animals hi actuem a favor: promovent-ne l'existència o denunciant-ne l'incompliment. Per què? Per especisme.

La injustícia que hi ha en la nostra relació amb els animals no solament la trobem en el tracte o en les condicions, sinó en l'existència mateixa de qualsevol activitat que impliqui emprar algú sense el seu consentiment i sense tenir en compte els interessos propis. La injustícia fonamental no és en la manera com usem els animals sinó en el fet mateix que els fem servir.

Si ho poguessin fer, les víctimes de l'explotació animal no denunciarien la mida de les cel·les o l'incompliment de les lleis injustes que en regulen l'explotació, sinó que reclamarien la seva llibertat i l'abolició de totes les activitats explotadores.

La lògica moral exigeix de nosaltres que evitem tractar els nostres iguals –tots els animals dotats de sensació– com no voldríem que ningú ens tractés a nosaltres. L'ètica implica veganisme, ja que el que és just per als animals no és explotar-los d'una altra manera o consumir una forma diferent d'explotació, sinó simplement no explotar-los de cap manera i no donar suport a la seva explotació.

El que és tradicional, natural, bo i correcte

 

 

«Hi ha moltes pràctiques socials que mereixen desaparèixer, i contra aquestes crítiques és impertinent l'argument que són essencials al mode de viure d'algunes comunitats d'individus. Potser sí que ho són, però llavors molt pitjor per a aquest mode de vida: haurà de canviar essencialment. Respondre a una crítica de pràctiques socials dient coses com “però és que aquesta és la meva manera de viure” és del tot inadequat, tant com seria replicar una crítica de creences argüint “però és que aquesta és la meva creença!” ~ Antonio Valdecantos

Sovint se sent dir: "Hem menjat i explotat animals des de sempre." Sí. I també hem practicat l'esclavitud, el racisme i el masclisme “des de sempre”.

Però fer X des de fa molt de temps no implica que aquest X estigui moralment bé. Solament implica que es fa des de molt de temps enrere.

És un fet que els humans fa milers d'anys que explotem i consumim altres animals. Com també és un fet que esclavitzem i agredim altres humans des de fa milers d'anys. Però que ho haguem fet des de milers d'anys no ho justifica moralment.

Si la tradició fos una raó vàlida per a justificar el fet de cometre mal llavors valdria igualment per a justificar l'esclavatge, la guerra i tota mena de crims que els humans cometem pràcticament des que tenim coneixement històric.

Que un error hagi esdevingut tradicional no el fa legítim. Tan sols vol dir que aquest error s'ha convertit en hàbit consagrat i es continua repetint per inèrcia.

Com bé assenyala la psicòloga Jennifer Delgado:

«L'apel·lació a la tradició és una fal·làcia de la lògica que implica que perquè alguna cosa s'ha fet de certa manera des de fa molt de temps, està bé o és veritable. És a dir, es pensa que el fet que sempre s'hagi fet així és una raó prou contundent per a continuar perpetuant l'hàbit, encara que no coneguem els motius que el van sustentar en un primer moment i si aquests continuen essent vàlids en les circumstàncies actuals.»

Les tradicions canvien. Les tradicions poden canviar. Les tradicions s'han de canviar per ajustar-se a l'ètica. O altrament haurien de desaparèixer.

 

Explotar els animals és una activitat natural? Es podria perfectament dir que sí que és una cosa natural. En molts altres animals veiem comportaments semblants. Ara bé, això significa que està bé que nosaltres actuem d'aquesta manera i que no ho hem d'evitar?

La conducta d'altres animals a la natura seria irrellevant des del punt de vista moral. La seva conducta no és cap model o criteri que cal seguir. Que altres animals actuïn de certa manera no justifica que nosaltres els imitem. De la mateixa manera, el fet que ells no facin certes coses tampoc no significa que nosaltres no les hàgim de fer. Els altres animals no porten roba, però no per això jutgem que portar-la nosaltres estigui malament. Així que parlar del que fan altres animals, o deixin de fer, és absolutament irrellevant. La conducta dels altres animals no és un criteri de conducta moral. Al·legar que està bé menjar animals, o explotar animals, perquè altres animals ho fan no és més assenyat que al·legar que està bé matar humans simplement perquè altres humans ho fan.

Abans de res, cal comprendre que el concepte de natura és una mera convenció. És una noció que hem creat per a diferenciar entre allò que sorgeix espontàniament sense intervenció humana i allò que els humans construïm deliberadament, és a dir, allò artificial. Però si un formiguer és natural, aleshores una fàbrica o un edifici també podrien ser considerats naturals per la mateixa raó.

La distinció entre allò natural i allò artificial és purament convencional i nosaltres la creem arbitràriament. En realitat, no hi ha accions ni objectes que puguin existir fora de la natura. Així que aquest criteri simplement no aclareix res.

La veritat és que tota forma de violència i discriminació injusta practicada pels éssers humans ha estat qualificada com a natural. Ja fos el racisme, el sexisme, l'homofòbia... tota opressió és habitualment qualificada com una cosa natural per part dels qui se'n beneficien, com si es tractés d'un fet espontani que ha aparegut sol i no com una construcció cultural que s'ha forjat al llarg dels segles.

També l'esclavitud sobre éssers humans es va intentar justificar al·legant que era un fenomen natural.

Dir que quelcom és natural no ho fa moralment correcte. Simplement se li afegeix una etiqueta sense gaire sentit. Perquè tot el que passa a la natura es podria qualificar com a natural. I si els éssers humans formem part en efecte de la naturalesa llavors, sota el criteri que allò natural és moral, tot el que fem seria moralment correcte.

Per tant, el sol fet que una determinada conducta sigui natural no vol dir que estiguem obligats a actuar així, ni que sigui una conducta necessària, ni que sigui bona. A més de ser una visió esbiaixada —la fal·làcia naturalista solament es fixa arbitràriament en determinats fets naturals i els converteix irraonablement en criteris morals— això suposa renunciar a l'ètica, a qualsevol justificació racional dels nostres actes.

La naturalesa no pot servir com a criteri moral objectiu per la senzilla raó que la naturalesa és un constructe. Es tracta d'un concepte purament descriptiu i antropocèntric. Anomenem naturalesa aquella part de la realitat que no ha estat transformada per les nostres accions humanes. L'arbre del bosc és natural però la taula que hem fabricat amb la fusta ja no és part de la natura sinó que és artificial. Però potser la humanitat no és part de la naturalesa? De la natura no podem derivar cap criteri de moralitat que ens ajudi a distingir el bé del mal, ja que a la natura estan inclosos tots els elements que existeixen. Quan algú assenyala la “Naturalesa” en realitat solament assenyala un fet particular i no una norma o principi de conducta.

Per tant, allò moralment rellevant no és si la nostra conducta és natural —si s'assembla a allò que altres animals fan— o si és tradicional —si es practica des de fa molt de temps.

El que és rellevant és si el nostre comportament suposa un benefici o un dany als interessos dels individus que senten. El que és rellevant és si els nostres actes estan en consonància amb l'ètica i per tant no violen nocions morals bàsiques com el principi d'igualtat i el valor inherent dels individus i els seus drets morals.

La igualtat és un principi moral. Els principis morals no són entitats que es trobin al terreny empíric dels fets, sinó que es coneixen mitjançant la raó: aplicant la lògica. Nosaltres tenim un interès en què es respecti la nostra vida, i el tenim perquè som éssers sentents, així que solament hem d'aplicar la lògica per a veure que no hi ha raó per la qual no hàgim de respectar aquest mateix interès en els altres individus així com en nosaltres mateixos.

No és rellevant que altres animals no siguin agents morals i no apliquin l'ètica al comportament. El més rellevant és que nosaltres sí que ho som; tenim la capacitat de raonar moralment i adonar-nos que els nostres actes afecten altres animals. Això és el que importa.

Tenim la capacitat racional d'adonar-nos que la nostra conducta discrimina i fa malbé de forma injusta a altres individus que són essencialment iguals a nosaltres —en tant que tenen la capacitat de sentir— i que podem evitar aquest dany escollint una opció que no implica explotar a ningú. Podem viure fent allò que és just triant el veganisme.

«Invocar un criteri de naturalitat en comptes d'un criteri de justícia permet establir totes les injustícies. L'ètica és la cerca del bé. L'única ètica digna d'aquest nom és la que s'aplica a tots els éssers a qui es pot cuidar o fer mal, és a dir, a tots els éssers conscients —sensibles. Això resulta del principi de justícia o d'equitat: la igualtat, per definició, rebutja tota discriminació arbitrària.» Yves Bonnardel