13 d’abril del 2021

Una crítica a l’'interseccionalisme'


En aquest assaig m'agradaria explicar per què alguns activistes vegans estem en contra d'un enfocament anomenat 'interseccionalisme'. Un rebuig que certament no té res a veure amb els suposats motius que alguns partidaris de l’'interseccionalisme' semblen difondre.

Quan aquí parlem d’'interseccionalisme' ho farem dins del context animalista i vegà en particular, i ens referirem a la proposta que el veganisme s'ha de preocupar per altres injustícies a part de l'explotació animal. Els dos punts fonamentals que vertebren la posició 'interseccionalista' els sintetitzo així:


* El moviment vegà ha d'incloure altres injustícies i opressions, a part de l'especisme i l'explotació animal, perquè totes les opressions estan intrínsecament interrelacionades i no es poden afrontar ni eradicar de forma específica.

* El moviment vegà no ha d'exigir que tots els humans tenen l'obligació moral d'ésser vegans ja que alguns humans pertanyen a col·lectius oprimits o desfavorits que tenen serioses dificultats per a comprendre o posar en pràctica el veganisme a causa del context econòmic i cultural en el què viuen.


Tractaré d'argumentar per què considero que les assumpcions de l'enfocament anomenat 'interseccionalista' són errades.

 

Estar en contra de l''interseccionalisme' no significa estar a favor de la injustícia.

Estar en contra de l''interseccionalisme' no vol dir estar en contra de reconèixer que hi ha altres injustícies al món a part de l'especisme i l'explotació animal; a les que també ens hi hem d'oposar. No vol dir res que s’hi assembli ni remotament.

Estar en contra de l''interseccionalisme' solament significa estar en contra de tergiversar el sentit del veganisme, el qual es refereix a una injustícia concreta. Quan parlem de veganisme parlem d’estar en contra de l'explotació animal; parlem d’estar en contra de la creença que els animals són al món per a satisfer les necessitats humanes. Aquest prejudici especista existeix de forma específica i necessita una resposta específica que permeti identificar-lo i esmenar-lo èticament. De la mateixa manera que al prejudici del masclisme li cal una resposta específica a la qual hem anomenat feminisme.

Quan parlem de veganisme ens referim doncs a un tema molt concret i solament a aquest tema en concret. Si ho fem així és perquè estem convençuts que aquest problema mereix una atenció específica que el distingeixi d'altres injustícies, perquè la gran majoria de la gent ni tan sols té consciència que hi hagi aquesta injustícia. Per a la gran majoria de la gent, l’especisme i l'explotació animal és simplement una cosa normal i natural, i ni tan sols sospiten que es tracti d'un acte moralment reprovable.

No obstant això, quan expliquem el veganisme a la societat expliquem que l'especisme és tan injust com el racisme o el sexisme i, per descomptat, també expliquem que l'explotació d'animals és tan injusta com l'explotació d'éssers humans. El fonament ètic que sosté el veganisme és universalista. El veganisme no sorgeix del buit sinó que va ser fundat en un context moral que ja rebutjava l'explotació humana i considerava que havíem d'estendre l'abolició de l'esclavitud cap a l'abolició de l'explotació animal.

D'acord amb el seu sentit original, un enfocament vegà ha de tractar sobre la injustícia concreta que és l'explotació dels animals i no sobre cap altre problema moral diferent. El veganisme va sorgir perquè la gent prengués consciència que l'explotació dels animals és una injustícia -una injustícia que la gran majoria de la gent avui en dia ni tan sols comprèn ni assumeix com a tal. Desplaçar el focus a altres qüestions seria anar en contra del sentit propi del veganisme.

Així doncs, si quan parlen d''interseccionalisme' el que volguessin dir és que hem de rebutjar altres prejudicis així com rebutgem l'especisme, i que hem de rebutjar qualsevol opressió sobre els éssers conscients, llavors podríem estar d'acord. Però per assumir aquest plantejament considero que no cal cap 'interseccionalisme' sinó que allò correcte seria assumir la doctrina dels Drets Animals, que està intrínsecament connectada a la doctrina dels Drets Humans, i de la qual forma part el veganisme.

Ara bé, si per 'interseccionalisme' volen dir que d'alguna manera hem de privilegiar els humans per sobre els animals, i que tots els humans que som agents morals no tenim igualment una obligació moral d'ésser vegans, llavors temo que no podem estar d'acord.

Tan si estan d'acord com si no amb les raons que aquí exposo, seria d'agrair que els partidaris de l''interseccionalisme' no acusessin els que no combreguem amb el seu enfocament, d’aprovar o donar suport d’alguna forma, al racisme, al sexisme o a qualsevol altra injustícia sobre éssers humans. És una acusació totalment errada i crec que potser fins i tot malintencionada o almenys força desinformada per part seva.


Estar en contra de l''interseccionalisme' significa estar en contra de la distorsió del veganisme.

En el cas del feminisme crec que tothom està d'acord que es refereix a una injustícia concreta, que és el masclisme, que afecta particularment les dones. Parlar d’'interseccionalisme' aquí per introduir qüestions alienes al masclisme seria un intent per tergiversar el sentit específic del feminisme. El mateix succeeix amb el veganisme. Si volem adoptar un enfocament global sobre totes les injustícies diverses que en el món perjudiquen els humans per a això ja hi ha la doctrina dels Drets Humans. Però si parlem de feminisme llavors parlem d'un problema particular i no d'altres. Així que quan parlem de veganisme parlem només d'un tema concret i no d'altres.

Si algú no està d'acord amb l'enfocament vegà llavors és lliure d'adoptar una altra perspectiva diferent. El que no em sembla legítim de cap manera és que algú pretengui tergiversar, distorsionar o adulterar la definició original del veganisme i el sentit pel qual va ser fundat. Els fundadors del veganisme van decidir que el vegetarianisme era extremadament limitat per a afrontar el problema moral en la nostra relació amb els animals i per això van decidir crear un nou moviment que va acabar desembocant en el veganisme. No es van dedicar a intentar forçar o tergiversar el vegetarianisme perquè encaixés amb la nova perspectiva que havien desenvolupat sinó que van comprendre que allò pertinent era fundar un altre moviment diferent.

De la mateixa manera, si algú de veritat està convençut que el veganisme no serveix com a base per a canviar la nostra relació amb els animals el convido a fundar una nova perspectiva perquè tots puguem conèixer-la i discutir-la. Però també li demanaria encaridament que, si us plau, no tracti de distorsionar el veganisme per a forçar-lo amb altres idees. Si ho consideren necessari poden fundar una altra perspectiva diferent, i anomenar-la 'interseccionalisme', o d'una altra manera, i ja després podrem analitzar-la i jutjar la seva legitimitat; però el que seria del tot inacceptable és que a això ho qualifiquin de veganisme.

En alguns casos he observat que hi ha activistes que després d'abandonar el consum de productes d'origen animal han decidir (auto)anomenar-se 'vegans' però que amb el temps han preferit adoptar una altra perspectiva ideològica que no encaixa amb la filosofia del veganisme. No obstant això, com que ja s'han etiquetat públicament a si mateixos com a 'vegans', no volen abandonar el terme o canviar-lo per un altre diferent. Es continuen dient 'vegans' tot i que la idea que promouen no és veganisme i en alguns casos ni tan sols es tracta d'una ideologia compatible amb el veganisme com a principi ètic.

Imaginem per un moment que jo decidís que el veganisme ja no té sentit però no obstant això continués publicant en aquest bloc amb un enfocament molt diferent, mantenint el nom de Filosofia Vegana simplement perquè és el títol que duu des del principi i no em ve de gust canviar-lo -tothom el coneix amb aquest nom i comportaria un cert esforç començar de nou un altre bloc i altres comptes diferents a les xarxes socials. Crec que aquesta conducta seria molt deshonesta per part meva. Penso el mateix respecte els qui s'estan comportant així avui en dia.


'Interseccionalisme' o antropocentrisme?

L’'interseccionalisme' suposa tergiversar el sentit del veganisme sota l'excusa que el moviment vegà ha d'incloure també els problemes morals interns entre humans. Això sembla més aviat un altre símptoma de l'antropocentrisme, que no permet ni per un moment que els humans deixem de pensar en nosaltres mateixos i en els nostres problemes; que no tolera que ni per un moment ens centrem només en els animals i en els prejudicis i violències que els afecten particularment.

No n'hi ha prou amb que gairebé tot l'activisme es centri exclusivament en els interessos humans sinó que els ’interseccionalistes' exigeixen que li llevem encara més atenció als interessos dels animals per donar-lo als humans. L'activisme en el món està al voltant d'un 99% dedicat exclusivament als interessos humans. 'Interseccionalisme' vol dir intentar que aquest percentatge augmenti al 99.99% reduint encara més la poca atenció específica que ja tenen els interessos dels animals.

Un exemple típic d''interseccionalisme' és la inclusió del rebuig al capitalisme en la perspectiva vegana. Això és un exemple clar de com els problemes específicament humans pretenen ficar-se en el context del veganisme. L’anticapitalisme en aquest cas no només prové d'un biaix antropocèntric sinó que s'equivoca a l'atribuir al capitalisme un paper de causalitat en l'explotació d'animals. L'explotació animal existia moltíssim abans que aparegués tan sols el capitalisme i ha romàs intacta en societats no capitalistes.

D'altra banda, partidaris de l’'interseccionalisme' al·leguen que el seu enfocament serveix per atreure la gent al veganisme. No obstant això, jo no veig enlloc proves que donin suport a aquesta afirmació. Al meu entendre, l’'interseccionalisme' no està ajudant a acostar la gent al veganisme sinó que més aviat aconsegueix que tots els no-vegans continuïn creient que els problemes humans són més importants, pel simple fet d'afectar els humans, i que podem ignorar els interessos dels animals en favor dels interessos humans, pel sol fet de ser humans.

No em sembla casualitat que activistes que difonen l’'interseccionalisme' també defensin que el veganisme no ha de ser una obligació moral pels humans en general, al·legant que hi ha humans en situacions desfavorides o que pertanyen a un col·lectiu tradicionalment oprimit, i això ja els concedeix una excusa per a continuar discriminant i explotant els animals; com ha denunciat el professor Gary Francione als Estats Units. Així, l’'interseccionalisme' s'oposa a parlar d'esclavitud quan ens referim a la submissió dels animals a l'estatus de propietat, al·legant que això ofèn a col·lectius humans que han patit l'esclavitud.

Sospito que els promotors de l''interseccionalisme' rebutgen la teoria dels drets morals per a defensar posicions no només antropocèntriques sinó també contràries al veganisme; com sol succeir per exemple amb els que diuen defensar l’'antiespecisme', una etiqueta que sovint sol ser poc més que una disfressa del benestarisme. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada