19 d’agost del 2021

El fals dilema especista

«Qui prefereixes que visqui? La rata o ella?»
 

Els defensors de l'experimentació animal plantegen que estem obligats a triar entre deixar de fer servir animals o salvar les vides d'humans afectats per malalties o trastorns de salut en general.

Voldria exposar alguns comentaris al respecte. 

    Primer; és un mite que l'ús d'animals en la ciència sigui la causa principal o unívoca dels avenços científics i mèdics que ens permeten evitar i tractar malalties, i que han aconseguit augmentar la nostra qualitat i esperança de vida. És un mite perquè encara que és cert que l'ús d'animals ha ampliat el nostre coneixement sobre la biologia no és cert que sigui l'únic factor important que ha afavorit l'increment de la qualitat de la vida humana ni tampoc és cert que l'experimentació en animals sigui un mètode sistemàticament eficaç per a desenvolupar medicaments i teràpies. Els que presenten l'experimentació animal com la principal causa del benestar humà l'únic que demostren és el seu profund biaix en favor de defensar la seva posició prèvia. Primer decideixen que volen defensar-la, perquè creuen que és un mètode decisiu per al benestar humà, i després cerquen dades i arguments per a intentar defensar-la.

    Segon; resulta absurda, per no dir negacionista, l'actitud de negar que l'experimentació sobre animals ens ha aportat coneixement científic i mèdic. De fet, gran part del que sabem sobre la sentença dels animals és a causa de l'experimentació. No obstant això, fins i tot encara que ara mateix prescindíssim de l'ús d'animals això no significaria que la investigació biomèdica s'aturés o que s'aturés la producció de medicaments ni res semblant. Existeixen mètodes d'investigació que no els cal l'ús d'animals. Ara bé, per a saber amb certesa el que passaria si eliminem l'ús d'animals en la ciència caldria deixar d'usar-los en la pràctica i observar a continuació el que succeeix. Això és l'única manera fiable per a saber què passaria i la resta no deixen de ser especulacions.

    Tercer; si es tracta d'investigar teràpies i medicaments destinats a afavorir la salut dels humans, què hi hauria de més útil que investigar-ho en subjectes humans? Si fem servir humans de la mateixa manera que fem amb els animals, necessàriament obtindríem millors resultats, ja que la diferència biològica entre humans és molt menor que entre humans i altres animals. Per descomptat que aquests humans emprats en experiments podrien emmalaltir greument o morir, però els resultats podrien beneficiar altres milions d'humans. De fet, si els científics fan servir animals és, en primer lloc, perquè legalment no els permeten emprar humans. No em cal pressuposar que els científics usarien humans igual que empren animals, perquè la Història ja parla per si sola respecte del que van fer els científics quan no tenien traves legals i polítiques a l'hora d'experimentar lliurement en humans. En definitiva, la qüestió de fons és: per què ens oposem que els humans siguin usats sense el seu consentiment però no apliquem el mateix criteri als animals?

    Quart; el fet que l'ús d'animals en la ciència ens resulti útil o beneficiós o fins i tot necessari per a garantir la nostra salut no vol dir que sigui moralment acceptable. No acceptem que fer servir humans sigui acceptable simplement perquè ens resulta útil, beneficiós o necessari. Exigim que es compleixin altres criteris, com la voluntat dels individus i el seu consentiment informat. Fixem-nos que el criteri que adoptem no és l'espècie de l'individu sinó el fet que és un subjecte que posseeix voluntat i interessos propis. Una altra cosa diferent és que exclusivitzem aquest criteri als subjectes humans. Però els altres animals també són subjectes —són éssers conscients que posseeixen voluntat i interessos referits a la seva pròpia supervivència, benestar i autonomia. 

    Cinquè; alguns pensen que si decidim triar la nena en comptes de la rata, o que si les enquestes mostren que la majoria de la gent prefereix triar la nena abans que la rata, llavors d'això es dedueix que el és moralment correcte és triar la nena. Més encara, creuen que d'això podem deduir que és moralment correcte discriminar els animals de la nostra consideració moral i emprar-los per a beneficiar els humans. No obstant això, d'aquesta suposada elecció no es dedueix cap conclusió moral, per la mateixa raó que si ens donen a triar entre una nena blanca i una nena negra, l'elecció que prenguéssim en cap cas justificaria moralment el racisme. S'imaginen cartells donant-nos a triar entre salvar un nen negre o un de blanc?

Així doncs, el suposat dilema d'haver de triar entre una rata i una nena, entre un humà i un animal, és una falsa dicotomia per la senzilla raó que no estem en una situació en què haguem de triar-ne un d'ells ni tampoc hi ha cap obligació o raonament que, en una situació imparcial, ens obligués moralment a triar un sobre l'altre. Pensar que el valor d'un individu humà simplement per ser humà és superior al d'altres animals, o que solament els humans posseeixen valor moral, no és res més que el reflex d'un prejudici que anomenem especisme i que no és més raonable que el prejudici del racisme o del sexisme.

En el llibre Introducció als Drets Animals, el professor Gary Francione explica com aquest dilema plantejat pels defensors de l'explotació animal ja està profundament viciat de partida ja que parteix del prejudici que el valor de la vida animal és inferior o directament nul comparat amb el de la vida humana, i parteix d'un context en el qual els animals ja són considerats i emprats com a recursos. És un dilema que es planteja tan habitualment que el professor Francione va subtitular el seu llibre amb la pregunta «El teu fill o el teu gos?» d'acord al dilema que es planteja si en l'incendi d'una casa haguéssim de triar entre salvar un nen humà o un gos. Primer tractem els animals com les nostres propietats, els forcem a viure en un context humà on són els nostres esclaus, i després plantegem dilemes en una situació especista que nosaltres hem forçat que existeixi.