23 de juliol de 2019

André Comte-Sponville i la qüestió de l'especisme

  

El filòsof André Comte-Sponville en el seu Diccionari filosòfic reserva una entrada per al mot especisme. Cal tenir en compte que el llibre és més aviat una col·lecció de reflexions particulars de l'autor i no pas un diccionari en sentit rigorós.

Comte-Sponville defineix l'especisme així: «Seria l'equivalent del racisme però aplicat a les relacions entre espècies. Seria especista tota persona que considerés que els animals, homes inclosos, no són tots iguals en drets i dignitat.» No seria precisament la definició que considero més encertada, però les he vist de pitjors. Deixem-ho així de moment.

Comte-Sponville afirma que la noció d'especisme és perillosa perquè «esborra massa la diferència entre els éssers humans i els animals. Diferència de grau, al meu entendre, més que de naturalesa, però que justifica que se'ls tracti, en efecte, de manera diferent.» 

Però reflexionem un moment; que potser diríem que el racisme i el sexisme són nocions perilloses perquè esborren massa les diferències entre éssers humans? Jo no estic pas d'acord que prendre consciència d'aquests prejudicis suposi "esborrar diferències" sinó que ens fa veure que hi ha diferències que no són rellevants pel que fa a la consideració moral. Això vol dir que no és rellevant la pigmentació de la pell o el tipus de genitals per a poder reconèixer que tots els éssers humans són individus amb interessos iguals. Si podem comprendre que aquestes diferències no justifiquen racionalment una discriminació moral contra éssers humans, també podem entendre que les diferències morfològiques d'altres animals respecte dels humans tampoc no justifiquen excloure'ls de la nostra consideració.

D'altra banda, no conec ningú que defensi que humans i animals han de ser tractats de manera exactament igual en tots els aspectes; de la mateixa manera que ningú defensa que nens i adults siguin tractats exactament igual en tots els aspectes. El que sí que es defensa des d'una perspectiva animalista és que tots dos mereixen el mateix respecte bàsic. El que postula la filosofia dels Drets Animals és que tots els éssers conscients tenen un valor moral inherent que ens obliga a no tractar-los com a simples mitjans per assolir els nostres fins.

Penso que el punt potser més polèmic en l'opinió de Comte-Sponville ve just al final: «"Si no s'haguessin transportat animals en vagons per a animals —em va dir un col·lega—, Hitler no ho hauria fet amb els jueus." Però això no converteix el comerç carni en un equivalent del racisme, ni el nazisme en un comerç.»

Aquí sembla que el seu col·lega feia referència al fet que la cosificació sobre els éssers humans és anàloga i connectada a la cosificació sobre els animals, com ha explicat l'historiador Charles Patterson. L'esclavatge humà va ser una aplicació dels mètodes que prèviament ja s'havien aplicat sobre els animals per sotmetre'ls com a propietat dels éssers humans. Si bé menjar animals no equival categòricament al racisme, sí que podem argumentar que és moralment equivalent al canibalisme.

En una altra part del diccionari, quan escriu sobre el racisme ho defineix així: «tota doctrina que fa dependre el valor moral dels individus del grup biològic, o pretesament tal, al qual pertanyen». 

Com es podia esperar, Comte-Sponville condemna durament el racisme. En parlar sobre el sexisme assenyala que és equivalent al racisme però fonamentat en la diferència sexual. Si l'especisme és, en efecte, anàleg a aquests prejudicis, no mereixeria la mateixa condemna?

M'alegro que Comte-Sponville decidís incloure el mot especisme al seu diccionari, que a més és un llibre molt entretingut i interessant, i tot i que les observacions que exposa sobre l'especisme em semblen més mediocres del que hagués esperat, és convenient recordar que el primer pas per a comprendre un error és reconèixer que existeix.