La indulgència animalista

He perdut el compte de les vegades que altres persones han al·legat "fer molt pels animals" per intentar excusar el suport que donen a l'explotació dels animals. Això que diuen fer es refereix principalment a donar diners; ja siguin diners donats a associacions animalistes o pagats per a productes d'origen animal que portin un segell de "benestar animal". Pel que sembla, així arriben a la conclusió que no hi ha cap problema en explotar animals perquè els exploten d'una manera que consideren "humanitària".

El sistema de les donacions funciona de la mateixa manera que les butlles i indulgències de l'església catòlica. La gent paga uns diners a una associació animalista per així alleujar la consciència respecte del mal que comet; d'aquesta manera poden continuar participant en l'explotació animal amb menys remordiments —es tracta d'un estratagema mental descrit pel psicòleg Albert Bandura.

A través dels diners, hom es convenç que "ajuda" els animals, i que ja no s'ha de responsabilitzar de les pròpies accions ni canviar d'idees i costums. Aquesta actitud està fomentada des del propi animalisme, tal com adverteix el professor Gary Francione quan assenyala que “tot el moviment de l'explotació feliç és sobre comprar indulgència per a la participació en un comportament moralment injustificable”. Les corporacions animalistes animen la gent a consumir productes de l'explotació animal avalats amb el seu propi segell de “benestar animal”.

Segons explica Francione, els grups corporatius animalistes es financen en gran part amb la venda d'indulgències; atorgant perdons a canvi de diners. Així se sosté el negoci de les etiquetes de productes animals obtinguts "sense crueltat". Així assumim la creença que no hem de corregir res en la nostra forma de vida; tan sols hem de fer donacions als grups animalistes, i comprar productes amb l'etiqueta de “benestar animal”, i màgicament es resol el problema moral en la nostra relació amb els altres animals; podem continuar explotant aquests animals perquè suposadament s'ha reduït la nostra crueltat i el patiment que els infligim:

«Desafortunadament, les organitzacions animalistes s'han convertit en modernes venedores d'indulgències, similars a l'Església Catòlica medieval. Algunes persones, potser la majoria de la gent, tenen un cert grau de preocupació per l'assumpte de l'explotació animal. Moltes tenen una culpa insistent sobre continuar consumint productes animals. Moltes adoren els seus companys no humans i els tracten com a membres de la seva família, però claven la forquilla en altres animals i, en algun nivell, reconeixen la incoherència moral. Però no cal preocupar-se. Feu una donació i aquests grups faran el millor que es pugui fer. Ells “minimitzaran” el patiment animal; ells “aboliran” els pitjors abusos.»

Jo em demano si la mateixa forma de pensament es pot aplicar als humans. Ens sembla correcte explotar altres humans si periòdicament donem diners a organitzacions humanitàries i comprem productes que portin un segell de «comerç just»? Aquesta conducta assumeix que és lícit explotar éssers humans si en paguem un preu monetari, que és exactament el que passa amb l'explotació dels animals avalada per segells de "benestar animal" i els grups animalistes que promouen l'explotació animal "feliç". Hi ha alguna quantitat monetària que pugui fer que conductes com l'esclavitud, el canibalisme o la violació siguin moralment acceptables? Si no és així, per què creiem que sí que n'hi hauria quan es tracta d'infligir el mateix mal en els animals?

Lluny de lliurar els animals de la violència, aquesta dinàmica de la indulgència té l'efecte de reforçar la creença que els animals són mitjans per a fins humans i que les vides dels animals solament tenen un valor instrumental en funció dels interessos humans. Aquí hi ha el centre de la qüestió: si creiem que els animals no tenen un valor moral inherent —i tan sols tenen un valor extrínsec o econòmic— llavors deduirem que no hi ha mal que imposem als animals que no pugui ser justificat segons el benefici que obtinguem d'això o segons el cost monetari que estiguem disposats a assumir.

És compatible la consideració moral dels éssers humans amb el fet d'usar-los com a menjar i mers recursos? Aleshores, com serà compatible la consideració moral dels animals amb el fet d'usar-los com a menjar i mers recursos? Si entenem l'ètica com la consideració dels interessos dels individus, aleshores menjar animals és una pràctica moralment equivalent al canibalisme, perquè tant humans com animals són individus que tenen un interès genuí a conservar la seva vida i evitar el mal.

La pràctica d'explotar animals no és simplement un error moral. Si cometem alguna cosa dolenta sabent que està malament, és a dir, cometem aquest mal deliberadament, no coincideix potser aquest comportament amb la definició de maldat? L'única opció moralment acceptable és deixar de cometre el mal. Tota la resta és ser indulgents amb la maldat; que és el que promouen les organitzacions benestaristes. En paraules del professor Francione:

«Entenc que, així com comprar una indulgència de l´Església no els mantindrà fora de l´infern en cas que l´infern existeixi, comprar unes quotes de compassió a una organització, representades en ous de gallines “lliures de gàbia», no mantindrà els animals fora de l'infern que certament existeix per a la majoria d'ells i on pateixen i moren cada dia. Ens cal canviar la manera com els humans pensem en els no-humans; ens cal canviar la manera com els humans pensem sobre la violència. Ja es tracti de violència per assolir la pau, o de sexisme per assolir la igualtat de gènere, o de tortures d'animals més “humanitàries” per assolir una major conscienciació sobre ells, ens cal desafiar la pròpia noció que la violència pot ser usada com un mitjà per a un fi lloable.»

Els grups benestaristes promouen la idea que no hem d'assumir el veganisme; solament hem de comprar productes amb un segell de "benestar animal" i donar diners a les organitzacions corporatives perquè elles "ajudin" els animals. Els benestaristes no demanaran que la gent deixi d'explotar animals perquè deixar d'explotar els animals significaria el final del seu negoci que consisteix a demanar diners contínuament amb l'excusa d'acabar amb les crueltats i els maltractaments que són intrínsecs al propi sistema d'explotació animal.

El propòsit del moviment benestarista no és altre que intentar sufocar el nostre sentit moral que ens alerta que està mal fet esclavitzar els animals, així com ens indica que està malament esclavitzar éssers humans. Regular l'explotació animal amb segells de “benestar animal” tan sols és una estratègia per a normalitzar i perpetuar la violència institucionalitzada que representa la indústria d'explotació animal. Si ens importen els altres animals, i no ens limitem a dir que ens importen, aleshores no hauríem de participar a la seva explotació.

La violència sobre els altres animals es manifesta en diverses formes i maneres, però totes tenen una mateixa causa: la creença que els animals són éssers inferiors que existeixen per a servir els desitjos humans. Aquesta creença és motivada pel prejudici de l'especisme. Però la diferència d'espècie no és moralment més rellevant que la diferència de raça o de sexe. Si els éssers conscients tenen un valor moral inherent llavors estem obligats a considerar-los com a fins en si mateixos i mai com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins.

 

Henry Salt i la lògica del vegetarianisme

Recentment l'editorial Amaniel ha publicat la traducció a l'espanyol d'un clàssic de la literatura animalista en anglès escrit per Henry Stephens Salt l'any 1899 i titulat «La lògica del vegetarianisme». Salt és un autor molt conegut per a qualsevol interessat en la filosofia de l'animalisme, les idees del qual ja vaig comentar en una entrada anterior del bloc.

Aquesta obra de Salt té una indubtable importància històrica i filosòfica, i solament per això ja mereix ser llegida. Penso que el mèrit de Salt rau principalment en el fet de provar que el rebuig al consum d'animals pot ser una posició defensada racionalment amb arguments elaborats; prescindint d'haver d'apel·lar a la compassió o preferència subjectiva.

Aquest llibre que aquí ressenyo pretén precisament replicar totes les objeccions contra el vegetarianisme que intenten defensar el consum d'animals. Alguns dels arguments esgrimits per Salt per a respondre a determinades objeccions continuen tenint validesa lògica i ens poden ajudar a millorar el nostre raonament. Per exemple, Salt replica encertadament contra la idea que menjar animals és una pràctica acceptable perquè és natural: si allò natural fos un criteri moral llavors hauríem d'acceptar pràctiques com el canibalisme. Així mateix, la idea que matar animals per fer-los servir de menjar és acceptable perquè ja matem animals per a defensar-nos, o per accident, no resulta més vàlida que la idea que és acceptable matar humans per fer-los servir de menjar perquè de vegades matem humans per defensar-nos d'ells o per accident. Altres fal·làcies similars són intel·ligentment rebatudes per Salt al llarg del llibre.

Així doncs, el més valuós de l'aportació de Salt és, segons el meu parer, que ens estimula a pensar, reflexionar i raonar. No hem d'estar d'acord amb totes les tesis o conclusions que l'autor exposa. Jo, per descomptat, no hi estic, ja que penso que el vegetarianisme és un error i que Salt erra en alguns punts, com defensar una reforma 'humanitària' de l'explotació animal. Les reformes i regulacions sobre l'esclavatge dels animals no ajuden a eliminar la violència contra ells sinó que el seu efecte real és millorar l'eficiència de l'explotació animal aconseguint així que aquesta activitat sigui econòmicament més rendible per als explotadors; a més d'alleujar la consciència dels consumidors, que pensen que la crueltat ha estat eliminada o reduïda. Pot ser comprensible fins a cert punt que Salt cregués, en el seu moment històric i amb la limitada informació de què disposava, que aquestes reformes poguessin tenir algun efecte positiu per als interessos dels animals; però que avui en dia —amb tota la informació disponible que tenim sobre el frau que és el 'benestar animal'— continuï havent-hi activistes que hi donin suport no em sembla que tingui excusa ni disculpa. L'obra de Salt mereix sens dubte ser coneguda i estudiada; cosa que no comporta concordar en general amb totes les seves idees o propostes.

D'altra banda, la tesi implícita a l'obra de Salt que necessàriament la gent ha de passar pel vegetarianisme abans d'arribar al veganisme —que necessàriament la gent ha de començar per deixar de consumir carn animal abans que rebutjar la resta d'usos de animals— resulta anàloga a creure que necessàriament hem de passar pel sufragi censatari per arribar al sufragi universal. Al començament del parlamentarisme tan sols podien votar els que pagaven impostos, els que tenien propietats, i el vot era negat a les dones. Si al nostre país no hi hagués democràcia no caldria que passéssim obligatòriament per aquestes fases esbiaixades per arribar al sufragi universal. Podríem anar directament al sufragi universal. De la mateixa manera, podem anar directament al veganisme i no hem de passar per alguna suposada fase prèvia de manera obligatòria. Podem admirar la democràcia de l'Antiga Grècia, pel seu valor històric i polític, però no l'hem d'imitar per aplicar la democràcia al nostre temps. No hem d'imitar els seus defectes, com el fet que solament hi poguessin participar els homes. Per la mateixa raó, no hem d'assumir ni defensar el vegetarianisme per assolir la consideració moral envers els animals.

Considero que la lògica moral exigeix que rebutgem el vegetarianisme i que comprenguem que, per a comportar-nos èticament, la consideració dels interessos dels animals implica que assumim el veganisme com a principi moral.

 

«Dominion [Domini]»

[N dels T]: Podeu veure el documentari clicant aquí. També el trobareu en altres idiomes al Youtube (cal justificar que s'és major d'edat) i a Netflix. 

 

Acaben d'estrenar en obert el documentari "Dominion". Es pot veure en diverses plataformes audiovisuals i disposa de subtítols en castellà.

La meva primera impressió va ser que en tot moment tenia la sensació de veure una versió d'"Earthlings". Fins i tot apareix Joaquin Phoenix locutant algunes imatges. El documentari s'ha filmat en diversos centres d'explotació animal d'Austràlia, principalment en granges de la indústria càrnia, i va mostrant i explicant la realitat que pateixen els animals allà. Això és bàsicament gairebé tot. Qui sàpiga el que passa rutinàriament en aquests llocs ja pot fer-se una idea del que veurà. No preveig que gaire gent aguanti veure el documentari sencer a causa de la brutalitat de les imatges.

A la fi del documentari es reserva una concisa reflexió dividida en dues parts. D'una banda, es posiciona en contra de la idea que l'explotació dels animals pugui ser "humanitària". Diversos autors com Gary Francione i Joan Dunayer, entre altres, han explicat per què no és possible que l'explotació animal pugui ser compatible amb l'ètica o l'humanitarisme. El documentari també exposa un al·legat per tal que reconsiderem la creença que els humans som "superiors" i que estem legitimats a dominar els altres animals. Però crec recordar que fins i tot a Earthlings es dedicava més espai a la reflexió. El documentari Dominion dura dues hores i la part reflexiva no em sembla que sumi més de deu minuts en total. Algú pot comptar els minuts exactes si ho desitja; a mi m'ha semblat extremadament breu. De fet, ni tan sols s'esmenta l'especisme. No és que sigui obligatori esmentar el terme per a criticar la violència contra els animals, però no hauria pas sobrat que el documentari ajudés a conscienciar sobre l'existència d'aquest prejudici sense por de nomenar-lo. És com intentar criticar el sexisme sense usar el terme sexisme. És clar que es pot fer, però no veig cap raó per a ometre el terme deliberadament.

En conclusió, amb aquest títol un podria haver esperat o desitjat presenciar un documentari que incidís molt més en l'aspecte ideològic de la nostra relació amb els animals en lloc de predominar cada detall del què passa en granges i escorxadors. Al meu entendre, no són els detalls d'aquesta violència que comporta l'explotació animal el que revela el problema fonamental en la nostra relació amb els altres animals, sinó que és el fet mateix de considerar els animals com a objectes a la nostra disposició, com a recursos, i com la nostra propietat, que és precisament el que motiva i sustenta tota aquesta violència que exposa el documentari.

Parlant de documentaris, n'hi ha un molt interessant titulat "The Superior Human?" que té un enfocament més centrat en la qüestió filosòfica, però que malauradament no disposa de subtítols en castellà (ni català). També podem trobar "Live and Let Live" [Viu i Deixa Viure] que sí que disposa de subtítols en castellà, encara que solament en opcions de pagament. Aquest darrer documentari  suposadament tracta sobre veganisme però en realitat té un enfocament més genèric i ofereix diverses perspectives sobre la qüestió animalista. D'altra banda, l'organització abolicionista Tribe of Heart disposa d'una variada aportació de documents gràfics subtitulats al castellà.

 

Estem sols a l'Univers?

Carl Sagan

 

Estem sols a l'univers? Aquesta qüestió es refereix a plantejar la possibilitat que hi hagi éssers extraterrestres i intel·ligents a altres planetes i els humans no siguem els únics éssers conscients que existeixen. Una qüestió que ha estat investigada en l'àmbit de la ciència en diverses ocasions sense deduccions concloents fins al moment. Ara, sobre aquesta qüestió, m'agradaria aportar un parell de reflexions.

La primera és que quan es diu que "estem sols" habitualment ens referim als humans, però, en realitat, els humans no estem sols a l'univers sinó que estem acompanyats per altres individus: els altres animals d'aquest planeta. El problema és que ni ens n’adonem perquè els hem discriminat i cosificat de tal manera que ni tan sols els considerem individus, tot i que sabem científicament que són éssers conscients.

La segona reflexió és que, així com va plantejar en alguna ocasió Stephen Hawking, potser no seria cap bona notícia que una espècie alienígena tecnològica i intel·lectivament molt desenvolupada pogués trobar i arribar al nostre planeta. Per què? Perquè solament cal comprovar com hem tractat els altres animals que poblen aquest planeta. Els hem discriminat, esclavitzat i exterminat de totes les maneres imaginables, i el nombre de víctimes s'ha incrementat exponencialment segons augmentava el desenvolupament de la nostra tecnologia. Què ens fa pensar que una altra espècie intel·lectivament superior no actuaria de la mateixa manera sobre nosaltres, utilitzant-nos com a esclaus, tal i com nosaltres hem sotmès els altres animals aprofitant-nos del nostre poder?

Si la Humanitat serà una espècie cruel i esclavista, podent triar no ser-ho, perquè no estem obligats a comportar-nos d'aquesta manera, potser no mereixi que valorem la nostra supervivència com a espècie, tret que canviem profundament. Això no és misantropia; és simplement permetre que l'ètica ocupi un criteri per jutjar i dirigir les nostres vides en lloc de regir-nos col·lectivament per aquest egocentrisme trasbalsat que és l'antropocentrisme.

No estem sols a l'Univers. El que passa és que ens hem alienat culturalment de tal manera respecte la resta d'animals que sembla que visquem mentalment en una mena d'autisme antropocèntric que ens impedeix reconèixer al nostre voltant existència evident d'altres éssers sensibles i intel·ligents: els altres animals.

Bibliografia bàsica

 

Al llarg dels anys, m'han demanat en nombroses ocasions una llista d'articles i llibres sobre filosofia moral i ètica animalista, així que he pensat que seria d'interès general publicar una concisa bibliografia al bloc. He ordenat la llista de manera cronològica perquè el pensament filosòfic es desenvolupa de forma seqüencial. Però, abans de procedir, he d'aclarir alguns punts sobre aquesta llista:

Primer; aquesta bibliografia no pretén ser exhaustiva sinó que es limita als textos que, segons la meva perspectiva, considero més importants i necessaris, i no inclou pas tots els que existeixen.  

Segon; es restringeix a textos escrits o traduïts al castellà, ja que em dirigeixo principalment a persones que no poden o no volen gestionar documentació en altres idiomes. [N dels T: no coneixem, encara, bibliografia en català]  

Tercer; no incloc textos publicats en aquest blog sinó solament textos allotjats en pàgines externes.

Per a complementar aquesta bibliografia suggereixo consultar aquesta entrada sobre l'especisme, que inclou una selecció de textos específics sobre l'especisme, així com la recopilació de documents sobre la història del veganisme i també les traduccions d'autors que he publicat al bloc, com les de Tom Regan. També recomano consultar la llista bibliogràfica elaborada per Igor Sanz en el seu propi bloc.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE FILOSOFIA MORAL

Fonamentació de la metafísica dels costums - Immanuel Kant [1785]

Aquesta obra canònica de la filosofia moral és la que comença el racionalisme moral contemporani. Tot i haver estat escrita fa diversos segles, es pot continuar llegint sense massa dificultat. A més, s'han publicat diversos estudis introductoris que ajuden a entendre'n millor el context. La idea que l'ètica solament pot i ha de fonamentar-se en la raó es remunta almenys a Sòcrates però és en Kant quan aconsegueix l'adultesa intel·lectual.

Enllaços en català: Secció primera del llibre.

El origen del conocimiento moral - Franz Brentano [1889]

Aquest brevíssim assaig aporta algunes nocions importants per a comprendre la connexió essencial entre racionalitat i moralitat. Brentano explica que el suport dels conceptes morals és de naturalesa lògica. L'actual lògica deòntica troba aquí la seva arrel filosòfica.

Principia Ethica - G.E. Moore; [1903]

Crec que no és fàcil trobar una obra escrita en el mateix segle que tingui tanta rellevància com la de Moore. Penso que no és possible comprendre bé de què tracta filosòficament l'ètica sense conèixer aquesta obra. Conceptes tan importants com són el bé, el valor intrínsec o la fal·làcia naturalista, són exposats per Moore amb un brillantor particular. La idea que les categories morals tenen una realitat autònoma, i la que el fi no justifica els mitjans, li deuen molt a la feina de Moore.

Enllaç a l'article del llibre a la Viquipèdia.
 

Lo correcto y lo bueno - W.D. Ross [1930]

Ross és deixeble de Moore i continua la seva feina analitzant la definició dels conceptes emprats en la filosofia moral; en el que es coneix com a tradició analítica. Com a punt peculiar, cal ressenyar que Ross reflexiona en alguns apartats sobre la moralitat del nostre tracte sobre els animals. Un tema ignorat per la gran majoria de moralistes anteriors, amb l'excepció de Leonard Nelson, que també subscriu el racionalisme moral i dedica part de la seva obra a argumentar que els animals han de ser subjectes de consideració moral i no simplement objectes de compassió.

La posibilidad del altruismo - Thomas Nagel [1970]

El moviment racionalista va estar diverses dècades letàrgic potser, en part, a causa d'esdeveniments tràgics com l'auge del feixisme, la guerra mundial o la preeminència d'altres corrents com el marxisme, el positivisme o l'existencialisme, que són molt poc amigues del racionalisme moral. Tot i això, en l'últim terç de segle comença de nou a rebrotar de la mà d'autors com Thomas Nagel, que tracta d'aportar nous arguments per a explicar com és possible fonamentar la moralitat exclusivament des de la raó sense haver de dependre dels sentiments o d'entitats externes com la religió, la tradició o els costums socials.

Compendio de ética - Diversos autors [1995]

Es tracta d'una enciclopèdia de termes morals. És adequada per a poder formar-se una idea senzilla de les nocions i doctrines que pertanyen a l'univers teòric de l'ètica, encara que òbviament insuficient per a poder entendre bé de què tracta cada categoria. Ens pot servir com un esbós o esquema per a començar a estudiar la filosofia moral però no per a gaire més.
 

Ética - Adela Cortina i Emilio Martínez [1996]

Potser és la millor obra escrita en castellà d'introducció a la filosofia moral. Adopta una perspectiva d'exposició enfocada en els conceptes més que en els pensadors concrets o els corrents de pensament. Els autors són dos professionals de l'ensenyament i això es nota molt en el seu to didàctic. Està dirigida a estudiants universitaris però pot resultar accessible a qualsevol persona interessada que tingui estudis bàsics. Em sembla una lectura imprescindible.

Las fuentes de la normatividad - Christine Korsgaard [1996]

Per si de cas algú creia que el pensament de Kant formava part d'un passat oblidat, la professora Christine Korsgaard ens ve a recordar que el llegat kantià és més viu que mai i que solament el racionalisme pot aspirar a construir una ètica universal sostinguda per raons objectives que són comprensibles i assumibles per qualsevol agent racional. Korsgaard ha dedicat la seva carrera intel·lectual a revisar i actualitzar la doctrina ètica de Kant a l'època moderna; incloent-hi la proposta que la comunitat moral ha d'incloure els animals com a subjectes.

Introducción a la filosofía moral - James Rachels [2003]

El filòsof James Rachels ens ofereix un repàs molt concentrat sobre les diverses escoles filosòfiques contemporànies que han defensat una teoria moral particular. El seu punt fort és incloure el tema de la nostra relació moral amb els animals i la seva excepcional claredat explicativa. Aquesta fou la seva darrera obra publicada i és el colofó ​​d'una vida dedicada a l'ensenyament. És un text que tots els estudiosos de la filosofia apreciaran molt. El punt negatiu rau en la inclinació definitiva per la doctrina utilitarista. No podia ser tot bo.

Igualdad y discurso moral - Marcelo Alegre [2005]

El principi d'igualtat és la pedra de toc de l'ètica. Tan sols el concepte de valor inherent té una rellevància similar. Sense conèixer ben bé de què parlem quan parlem d'igualtat en el context moral és impossible no caure en la confusió permanent. Gairebé no té sentit reflexionar o discutir sobre la moralitat si no tenim mitjanament clar què és el principi d'igualtat i la seva importància fonamental.

Justícia ¿Hacemos lo que debemos? - Michael Sandel [2009]

Michael Sandel reprèn en la seva obra la idea que les diferents doctrines polítiques tenen una base moral sense la qual no poden ser compreses ni explicades. A l'igual que Ronald Dworkin explicava que no podem comprendre totalment la jurídica [també coneguda com el Dret] sense conèixer la seva arrel moral, el professor Sandel argumenta que darrere de tota política hi ha una concepció moral del món i que de fet, sovint, les decisions polítiques són una versió estesa dels judicis morals. Es tracta d'una altra obra que selecciono pel seu deliberat propòsit didàctic, cosa que la fa accessible al públic culte en general interessat per aquestes qüestions.

La dignidad, entre el escepticismo y el entusiasmo - Gustavo Ortiz Millán [2014]

El concepte de dignitat s'ha emprat abundantment en el context moral, però hi ha molta controvèrsia i confusió al respecte. S'ha acusat aquest concepte de ser vacu, imprecís i metafísic en sentit despectiu. S'ha acusat que s'apel·la a la dignitat per a evitar justificar determinats posicionaments morals. Potser hi hagi alguna cosa de veritat en això, i en ocasions podem comprovar que per justificar la discriminació especista s'apel·la que els humans posseeixen dignitat però els animals no. Malgrat tot, no és cert que el concepte de dignitat no pugui tenir una definició precisa i racionalment verificable ni que hagi de excloure els animals, tal com el professor Gustavo Ortiz Milllán argumenta en aquest assaig.

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE FILOSOFIA ANIMALISTA

Derechos animales, injusticias humanas - Tom Regan [1980]

Tom Regan va ser el filòsof animalista més destacat del segle XX, amb l'excepció de l'utilitarista Peter Singer, i és la referència intel·lectual pels que defensem una ètica de drets. El pensament de Regan és clau per a poder comprendre al que ens referim quan parlem de reconèixer que els animals posseeixen drets morals. La seva obra no sorgeix del no-res sinó que forma part de la tradició racionalista que ja hem assenyalat en autors anteriors com Immanuel Kant i G.E. Moore.

En defensa de los derechos animales - Tom Regan [1983]

El text canònic de Regan; el més extens, sofisticat, revisat i ampliat de tota la seva trajectòria. La resta de les seves publicacions es poden veure com a extensions d'aquest llibre. Cal dir que solament sota la perspectiva de Regan es pot parlar correctament de drets dels animals. La resta de posicions teòriques no defensen que els animals tinguin drets. No solament des d'una perspectiva moral sinó fins i tot legal o jurídica. Una cosa és que hi hagi teories que en efecte defensin estendre la consideració moral per a incloure els animals, però una altra cosa molt diferent és reconèixer drets als animals. Regan incorpora el concepte de dret desenvolupat per Ronald Dworkin per explicar el que particularitza a una ètica de drets enfront de la resta de teories.

Comunidad moral i derechos de los animales - Steven Sapontzis [1985]

Sapontzis explica en aquest assaig que els diversos requisits bàsics que s'al·leguen com a arguments per a justificar la consideració moral pels éssers humans, o són racionalment invàlids o necessàriament han de servir per incloure altres animals. Dit d'una altra manera, si algú al·lega que respectar els humans, i tenir en compte els seus interessos, es justifica sobre la base que són éssers racionals, aquest requisit no pot valer per a tots els humans, ja que hi ha humans que no tenen racionalitat. D'altra banda, hi ha animals que posseeixen una certa racionalitat. A més, si tenim consideració per a humans no és solament per la seva racionalitat sinó perquè poden sentir, patir i tenir desitjos; unes capacitats que també disposen altres animals. Aquestes greus deficiències de la posició antropocèntrica ha estat evidenciada en nombrosos assajos.

Animals, propietat i benestarisme legal - Gary Francione [1994]

No serà cap sorpresa per al lector habitual d'aquest bloc trobar-se amb el professor Gary Francione. La rellevància dels primers treballs filosòfics de Francione parteix de la seva condició professional de jurista. Francione s'adona que la submissió dels animals com a propietats dels humans ha pervertit radicalment la nostra visió sobre ells. D'aquesta manera, per a poder entendre i resoldre la violència que infligim als animals hem d'analitzar la forma en què la cosificació i instrumentalització dels animals ha penetrat en tots els àmbits humans i en particularment en l'àmbit jurídic, que és un reflex de les creences i costums socialment assumits.

Lluvia sin truenos - Gary Francione [1996]

Ens trobem amb una obra notablement polèmica i molt difosa entre activistes animalistes, en gran part pel fet que tracta sobre el propi activisme animalista. L'autor denuncia que el moviment animalista ha rebutjat la teoria dels drets -tot i que en els seus discursos parli retòricament de "drets dels animals"- per inclinar-se per la teoria benestarista de Peter Singer. Així mateix, el moviment animalista s'ha corporativizat de manera que està dirigit per organitzacions empresarials que promouen reformes menors de l'explotació animal en lloc de defensar l'abolició d'aquesta explotació.

El error de Bentham (y de Singer) - Gary Francione [1999]

Aquest assaig pretén refutar la concepció benestarista que els animals no tenen un interès genuí en continuar vivint. El benestarisme sosté que als animals solament els importa gaudir d'un cert benestar però que no els importa si els usem o els matem. Gary Francione, en oposició a Bentham i a Singer, argumenta que tots els éssers dotats de sensibilitat posseeixen un desig intrínsec d'evitar la mort i protegir la seva pròpia supervivència, a part del seu interès en gaudir d'un benestar.

Una concepción inherentista de los animales - Priscilla Cohn [1999]

Juntament amb el principi d'igualtat, la noció de valor inherent articula la visió moral del món. Totes les filosofies morals, per molt distants que siguin entre si, incorporen aquesta noció. La filòsofa Priscilla Cohn explica en aquest article que hem de reconèixer un valor inherent als animals i que només d'aquesta manera podem pretendre superar la violència que exercim sobre ells sistemàticament; derivada del fet d'haver considerat els animals en funció del valor instrumental que tenen per als nostres propòsits.

Las mujeres y los animales - Anna Charlton [1999]

Crec que no cal una anàlisi molt profunda per a percebre que l'opressió sobre els animals posseeix algunes característiques molt similars a l'opressió sobre les dones. La professora Anna Charlton argumenta que la subordinació de les dones als homes ha estat justificada sota idees molt semblants a les que s'esgrimeixen per intentar justificar la nostra dominació sobre els animals. A més, argumenta que solament la teoria de drets pot dotar-nos d'un cos teòric que aconsegueixi emancipar els animals i protegir els seus interessos.

Introducción a los Derechos Animales - Gary Francione [2000]

Aquest llibre té un valor especial per a mi. Va ser una lectura que em va causar una impressió molt profunda des de la primera vegada que el vaig llegir. És d'aquells llibres que et provoca un canvi de mentalitat. Es podria dir que és la meva referència per valorar la resta de manuscrits. No és un text perfecte però la seva gran qualitat intel·lectual li atorga un lloc privilegiat en la bibliografia animalista. Es tracta probablement del llibre més indicat per a persones que ja tenen coneixements bàsics sobre aquesta qüestió. Si estigués obligat a triar un llibre sobre ètica animalista, i solament un llibre, escolliria sens dubte aquesta obra.

Eterna Treblinka - Charles Patterson [2002]

L'historiador Charles Patterson exposa les terribles analogies entre l'opressió sobre els animals i l'opressió sobre éssers humans. La domesticació d'animals va ser un mètode de submissió que va servir de model per a l'esclavitud d'éssers humans i el patriarcat. Així també, l'especisme va servir de precedent per al masclisme i el racisme. Entre d'altres exemples, Patterson esmenta que a Mesopotàmia es van començar a fer servir els mateixos mots per a designar els esclaus i els animals domesticats, perquè tan uns com altres se'ls tractava de la mateixa manera.

Nosotros, los animales - Marc Bekoff [2003]

Marc Bekoff és un biòleg especialitzat en etologia que ha publicat abundant literatura acadèmica sobre la conducta dels animals. En la seva obra, Bekoff conjuga la ciència amb l'ètica; la investigació naturalista amb la defensa dels animals. El propòsit de Bekoff és que coneguem millor els animals i aprenguem a veure'ls com a individus que tenen una vida subjectiva i no com a simples exemplars d'una espècie o com a part d'un ecosistema. Malauradament, molt pocs dels seus treballs han estat traduïts al castellà. Penso que els lectors que cerquin una perspectiva científica de l'animalisme gaudiran molt llegint Bekoff.

Derechos animales y ética medioambiental - Tom Regan [2004]

Hi ha la creença que la posició animalista en general, i la teoria dels drets animals en particular, no pot oferir un plantejament que ens permeti analitzar els problemes mediambientals i les nostres relacions amb els ecosistemes per trobar solucions a la crisi ecològica que afrontem. En contra d'aquesta creença, el professor Tom Regan argumenta en aquest assaig que la filosofia dels drets animals no és aliena a la qüestió mediambiental i que, de fet, pot ajudar-nos a veure els errors que cometem i que altres posicions ni tan sols han advertit.

Jaulas vacías - Tom Regan [2004]

El mateix Tom Regan considerava que la seva obra canònica, que ja he ressenyat més amunt, podia ser massa densa per al públic normal, així que va decidir escriure un text que fos accessible per a lectors no iniciats en filosofia. Pot servir com una introducció més amena al pensament de Regan. El llibre inclou una gran part dedicada a l'activisme, pel que sembla específicament dirigit als animalistes i no tant a la gent en general.

Un derecho para todos - Gary Francione [2005]

Tots estem en contra de l'esclavitud... excepte quan es tracta dels animals. D'acord amb el missatge de la seva trajectòria anterior, el professor Francione ens ofereix aquest breu article divulgatiu publicat en mitjans generalistes per a fer-nos reflexionar sobre la situació d'esclavitud a la qual hem sotmès els animals. Francione defensa que hem de reconèixer com a mínim un dret fonamental a tots els éssers sentents: el dret a no ser propietat dels humans.

La extensión de la comunidad moral en Schopenhauer - Encarnación Ruiz [2007]

Arthur Schopenhauer és el filòsof de la compassió i en la seva obra poden trobar reflexions puntuals dedicades al patiment dels animals. Així, l'assaig d'Encarnación Ruiz explica que és perfectament possible construir un pensament animalista a partir de la filosofia schopenhaueriana. No obstant això, no trobarem ací un seguidisme apologètic del pensador alemany sinó una sèrie d'observacions crítiques que pretenen mostrar tant les seves virtuts com defectes a hora de reflexionar moralment sobre els animals i la nostra relació amb ells.

Por encima de su cadáver - Bob Torres [2007]

Ja vaig dedicar al blog una ressenya crítica sobre aquest llibre, que podeu llegir aquí, així que no diré gaire res més al respecte. Tan sols aviso que si ets marxista, anarquista d'esquerres o ecosocialista, aquest llibre et parlarà en un llenguatge que trobaràs molt familiar. Si tens un pensament de dretes, aquest llibre t'espantarà com l'all als vampirs.

Utilitarismo y bienestarismo - Ana María Aboglio [2007]

Ana María Aboglio és una de les primeres pensadores en castellà sobre la qüestió animalista. En els seus textos trobarem una perspectiva que s'allunya del corrent dominant en altres autors animalistes, que se centren en les condicions en què explotem els animals. Aboglio analitza els defectes que té la concepció benestarista respecte dels animals, que s'origina en la doctrina de l'utilitarisme, i la seva incapacitat per a reconèixer els animals com a subjectes de drets.

Animales: ¿propiedad o personas? - Gary Francione [2009]

Molts autors opinen que és possible incloure de manera justa els animals a la comunitat moral sense haver d'identificar-los com a persones. Molts consideren que el concepte de persona ha de ser reservat per als humans o si de cas també per a animals que tinguin característiques cognitives molt properes a la mitjana de l'adult humà en plenes facultats. Gary Francione no està d'acord amb aquest postulat. La seva teoria defensa que tots els éssers dotats de sensació han de ser reconeguts com a persones.

El marxisme i la qüestió de l'espècie - Renzo Llorente [2013]

El marxisme és una teoria molt singular però no ha estat diferent a altres filosofies en el fet d'haver ignorat i exclòs els animals. El marxisme és tan antropocèntric com les posicions que té més oposades i diferents. No obstant això, Renzo Llorente argumenta que les categories teòriques del marxisme permeten fàcilment identificar la situació dels animals com una injustícia i que en veritat no hi ha cap obstacle insalvable per a desenvolupar un marxisme animalista.

Come con consciencia - Anna Charlton i Gary Francione [2014]

Aquest llibret respon de forma ordenada i didàctica a totes les principals qüestions plantejades sobre el que suposa rebutjar l'ús d'animals per a aliment; abastant diferents punts de vista: ètic, nutricional, mediambiental. Per això es tracta potser el text més complet en la seva perspectiva que puguem trobar sobre aquest tema específic. L'objectiu d'el llibre és demostrar argumentativament que el rebuig a la utilització d'animals és l'única conclusió racional a la qual podem arribar si acceptem que els altres animals no són coses i posseeixen un valor moral, i que a més aquest rebuig no comporta perjudicar la nostra salut i qualitat de vida sinó que fins i tot pot millorar-la.

En defensa de los animales - Matthieu Ricard [2014]

Si algú em preguntés quin obra recomanaria per a algú que gairebé no sap res sobre animalisme, crec que li indicaria aquest llibre. El text de Ricard evidència que el seu autor s'ha documentat en profunditat i ha aconseguit construir un manual bàsic que aporta un panorama a nivell general sobre el problema moral en la nostra relació amb els altres animals. És ideal com a introducció per a qualsevol persona sense tenir coneixements previs sobre filosofia o qualsevol altra disciplina. He de reconèixer que em va sorprendre gratament la seva lectura, perquè m'imaginava una cosa molt diferent al que em vaig trobar.

Veganismo. Práctica de justicia e igualdad - Ana María Aboglio [2016]

Potser és el millor llibre escrit en castellà sobre veganisme perquè, entre altres punts forts, explica que el veganisme és un pensament ètic i no una dieta ni un estil de vida. He d'aclarir, però, que jo solament he llegit la primera edició. He posat la data de la tercera, i fins ara última edició, per ser la més actualitzada, però no estic al cas encara dels canvis que pogués incloure aquesta darrera. Respecte de la primera, hi ha alguns defectes com, per exemple, el d'incloure opinions de l'autora sobre remeis mèdics que no tenen relació amb el veganisme. Un llibre sobre veganisme no és el lloc per a explicar si tal planta és bona per al reuma, ni menys encara per parlar sobre perjudicis infundats de les radiacions de microones sobre la salut. Incloure opinions particulars sobre temes aliens al veganisme és tergiversar el sentit del veganisme. Si dic que, malgrat tot, aquest seria el millor llibre en castellà sobre veganisme, imaginin el que penso dels altres, que aprofiten l'etiqueta de veganisme per a publicacions sobre receptes de cuina o sabotatges anarquistes.

Contractualismo i derechos animales - Mario Orozco i Rebeca Solano [2017]

El bloc Difusión Vegana és agermanat amb aquest bloc i la seva parella d'autors han publicat una sèrie d'assajos de molt alta qualitat intel·lectual. He triat aquesta entrada per ser potser la més purament filosòfica, encara que podria haver inclòs qualsevol altra. Orozco i Solano expliquen concisament per què la posició moral contractualista és convergent amb la posició animalista, en contra de la idea que el contractualisme exclou automàticament els animals perquè ells no poden efectuar pactes o contractes amb nosaltres.

Tienen derechos los animales? - Gustavo Ortiz Millán [2017]

El professor Ortiz explica que els mateixos arguments filosòfics que sostenen la idea que els humans tenen drets obligarien lògicament a estendre aquests mateixos drets a altres animals. La sola diferència d'espècie no sosté una discriminació en aquest aspecte. El fet de reconèixer-drets a altres animals afegeix una dimensió ètica que va més enllà de simple fet de reconèixer-valor moral. Els drets són un element de protecció reforçada que impliquen que aquells béns o interessos protegits per aquests drets no poden ser vulnerats ni destruïts per raons instrumentals.

 

El dia de la bèstia

 

D'aquí uns dies, a la celebració coneguda com a 'Rapa das Bestas' ["El rapat de les bèsties"], ens trobarem de nou amb un altre esdeveniment que consisteix en una escenificació festiva de la dominació de l'home sobre els altres animals.

L'acte de dominació és real i ritual alhora. Es representa com els humans sotmeten mitjançant la força uns animals lliures per cosificar-los com a instruments al servei dels humans; per esclavitzar-los. Al mateix sotmetiment exercit contra éssers humans que anomenem esclavitud, quan es tracta d'altres animals l'anomenem tradicionalment «domesticació».

La base de la nostra cultura s'assenta sobre aquest principi de dominació antropocèntrica, que considera els altres animals com a objectes, recursos i propietats dels éssers humans. A la nostra societat, als animals tan sols se'ls reconeix un valor instrumental: són mitjans per a fins humans. No se'ls reconeix un valor inherent que impediria que sacrifiquéssim la seva individualitat i els seus interessos per a benefici dels humans.

Aquest festival pertany a la mateixa categoria que altres escenificacions de dominació similars, com ara la tauromàquia. Tot i el seu caràcter festiu, no es tracta de simple entreteniment o diversió. El principal propòsit i sentit d'aquest tipus d'esdeveniments és exalçar la dominació humana sobre els altres animals i inculcar-nos la idea que els humans som superiors als altres animals i tenim legitimitat per esclavitzar-los per al nostre benefici.

Molts animalistes critiquen l'acte perquè els sembla una cosa 'cruel' però no qüestionen la creença que el fonamenta: la idea que els humans tenen dret a sotmetre els altres animals com a mitjans per a fins humans. Per exemple, al bloc El cavall de Nietzsche es denuncia exclusivament la 'brutalitat' en la manera com els cavalls són tractats. Així mateix, un reportatge del diari The New York Times sobre aquesta celebració recull l'opinió de Laura Duarte, una militant i candidata del partit animalista PACMA:

«No critiquem el que fan sinó com ho fan, perquè causa un terrible estrès als animals que viuen a la natura i no estan acostumats al contacte humà».

Més clar que l'aigua. És un altre exemple que mostra que els benestaristes no qüestionen la dominació humana sobre els altres animals. Ells no s'oposen a l'esclavatge animal. Només els preocupa les condicions en què es realitza aquesta esclavitud, en tant que comporti, al seu parer, un patiment excessiu als animals. Tota la resta els resulta secundari o fins i tot indiferent. A la mateixa línia se situen les organitzacions Libera! i la Fundació Franz Weber que recentment han proposat regular aquesta violència infligida sobre els animals.

En oposició a tot això, la perspectiva vegana, en el context de la filosofia dels Drets Animals, considera que el problema central d'aquestes accions no rau en la forma concreta com es duen a terme, ni tampoc en el patiment que causen, sinó que jutja que el fet mateix de coaccionar altres animals per al nostre benefici, i considerar-los com a mitjans per als nostres fins, ja és un error moral fonamental, independentment de les condicions particulars en què s'exerceixi.

Si estem d'acord que els animals tenen un valor moral inherent, doncs, l'única resposta coherent que hem d'oferir davant la injustícia que representa la dominació humana sobre els altres animals és exigir l'abolició, i no la regulació, d'aquesta esclavitud. Per descomptat que aquesta exigència no té òbviament força material si no té el suport de la societat, i és per això que la nostra energia s'hauria de centrar en l'educació vegana i l'activisme social per aconseguir així que l'opinió pública comprengui el greu error moral que és la nostra explotació sobre els animals.

 

 

La nostra responsabilitat respecte els animals

 

Tenim alguna responsabilitat respecte els animals? Per què hauríem de tenir-la? En cas de ser així, quin tipus de responsabilitat seria? El meu propòsit en aquest assaig és respondre aquestes qüestions de manera raonada i concisa.

Un concepte central de l'ètica és el de la responsabilitat moral. Aquest concepte significa que hi ha individus que són moralment responsables dels seus actes: aquests individus els anomenarem agents morals. Hi ha altres individus que no ho són, per manca de capacitat per raonar moralment, de comprendre les normes ètiques i dur-les a terme.

La responsabilitat moral dels nostres actes es defineix essencialment pel fet que tenim una consciència intel·lectiva desenvolupada que ens permet ser conscients del que impliquen els nostres actes i ser capaços d'adequar la nostra conducta a una sèrie de normes raonades que prèviament hem comprès i assumit. També es fonamenta en el fet que som agents lliures, és a dir, tenim control voluntari dels nostres propis actes i no estem determinats per factors externs.

Per tant, del que som responsables és dels nostres actes, perquè la consecució dels nostres actes està mediada per la nostra consciència moral, que ens permet diferenciar entre allò que està bé i allò que està malament, entre allò que és correcte i és incorrecte, i controlar el nostre comportament.

La responsabilitat solament es pot referir a allò que raonablement podem controlar mitjançant la voluntat, és a dir, al nostre comportament positiu: allò que fem amb els nostres actes. Per definició, hom tan sols pot ser responsable d'aquells actes que causa directament. La noció de responsabilitat està fonamentada en el principi de causalitat. La causalitat és un procés format per fets relacionats successivament entre si. No podem ser responsables d'actes que no tenen relació causal amb una cosa que nosaltres hàgim fet deliberadament.

No som responsables de successos que ocorren sense que nosaltres hi haguem tingut intervenció. Certament hi ha actes, com ajudar els altres quan calgui, que podem fer motivats per l'empatia i que poden ser moralment bons, però no hi estem obligats per una raó moral —no són moralment obligats. No totes les accions que entren dins de l'esfera moral es refereixen exclusivament a deures o obligacions.

Òbviament la responsabilitat moral implica que hi ha algunes coses que sí que hem de fer i d'altres que no hem de fer, i és per aquesta raó que algunes persones poden considerar això com una cosa que ens limita a l'hora d'actuar. Certament és així, però no es tracta d'una cosa que ens perjudiqui o vagi en contra de la nostra personalitat.

L'ètica no és una limitació en l'aspecte pejoratiu del terme. Dir que l'ètica és una “limitació” és el mateix que dir que les matemàtiques són una “limitació” perquè estem obligats a ajustar-nos a les regles per a poder operar numèricament. De la mateixa manera, ens hem d'ajustar a les normes morals per a poder actuar èticament. Parlar de “limitació” no explica res sobre la veracitat o la correcció d'ambdues disciplines. L'ètica sembla sols una limitació per a aquells que no l'han compresa. Pels qui l'han interioritzat és una extensió de la nostra pròpia racionalitat. Les normes ètiques provenen de la nostra raó; no de fora de nosaltres. Sota aquesta perspectiva, adequar la nostra conducta a la racionalitat moral no seria una limitació sinó un desenvolupament de la personalitat racional.

Cal tenir en compte que molts éssers humans no són agents morals [per exemple: nadons, discapacitats mentals, ancians senils] i no obstant això mereixen ser reconeguts com a membres de la comunitat moral. No perquè siguin humans, cosa que és irrellevant, sinó perquè són individus que senten, pateixen i tenen interessos. Aquesta característica —la sentença o consciència sensitiva— seria comuna a tots els animals que tenen un sistema nerviós centralitzat, i és l'únic requisit que cal per a ser reconegut com a subjectes de consideració moral. Que altres animals no siguin agents morals no té rellevància pel que fa a la seva consideració moral; tan sols ho té pel que fa a la seva responsabilitat moral. Són categories diferents. Per ser considerat un subjecte de consideració moral tan sols cal posseir subjectivitat, és a dir, ser un subjecte o, dit d'una altra manera, tenir un «jo».

Els animals no humans han de ser subjectes de consideració moral perquè són subjectes. I també han de ser reconeguts com a subjectes de drets perquè tenen interessos. Els drets protegeixen interessos i hi ha drets fonamentals que protegeixen interessos que els animals també tenen, sense importar que no siguin humans. Molts éssers humans no tenen la capacitat de respectar o comprendre els drets dels altres, com així passa en el cas de nadons, nens petits, discapacitats mentals, ancians senils, però tots ells tenen drets reconeguts. El reconeixement de drets fonamentals a altres individus no té a veure amb la capacitat de respectar o entendre el concepte dels drets sinó que solament té a veure amb el fet de posseir els interessos que protegeixen aquests drets.

El filòsof Mark Rowlands proposa la categoria de subjecte moral per a referir-se a aquells animals capaços de tenir un comportament moral bàsic en el sentit que són capaços de sentir empatia o ser altruistes. És raonable deduir que alguns animals poden ser subjectes morals —igual que ho poden ser els nens petits— però aquests animals que arriben a ser subjectes morals manquen estan desproveïts no obstant de responsabilitat moral, per la qual cosa aquesta categoria no té especial rellevància respecte de la qüestió de la responsabilitat que aquí tractem.

Així doncs, ens hauríem de preocupar pel dany que causem als animals. És la nostra responsabilitat com a agents morals. Infligim violència i perjudicis sistemàtics sobre els animals, tant de manera directa i deliberada —com succeeix en el cas de l'explotació animal— com de forma indirecta i accidental —com passa, per exemple, en el cas del sistema elèctric. Aquest dany indirecte, del qual en som responsables, també és imperatiu que l'evitem, i hi hem d'aplicar sobretot mesures de prevenció. El dany directe que infligim en el cas concret de l'explotació animal l'hem d'aturar en primer lloc deixant de participar-hi —fent-nos vegans.

Tots som responsables de l'existència de l'explotació animal institucionalitzada, ja que es tracta d'una activitat social i nosaltres formem part activa d'aquesta societat. La diferència tan sols és de grau. Els vegans són els que tindrien la responsabilitat menor en haver deixat de demandar i donar suport a aquesta explotació. Els responsables més grans són els consumidors i demandants de productes i activitats que impliquen l'ús d'animals. Però tots som responsables perquè formem part d'aquesta societat basada en l'explotació animal. Ara bé, molta gent hi participa sense tenir gaire consciència d'estar fent cap cosa dolenta —simplement continuen la inèrcia dels costums i els hàbits que els van inculcar des de la infància. No obstant això, si prenem consciència que hi ha alguna cosa dolenta en això, que aquesta activitat és moralment injusta i materialment innecessària, aleshores ja no solament en som responsables sinó que passem a ser també culpables d'infligir mal als animals deliberadament sense una raó que ho justifiqui.

D'altra banda, no hi ha l'obligació de preocupar-nos pel dany que pogués patir un ésser conscient del qual no en som responsables, mentre no el causem nosaltres ni tinguem alguna relació de responsabilitat contreta. Que hi hagi animals que pateixin alguna mena de perjudici del qual nosaltres no siguem els autors no és de la nostra responsabilitat moral, i fins i tot seria una ingerència indeguda intervenir en aquestes situacions si comportés causar alguna mena de dany als altres o lesionar l'autonomia d'aquests animals.

Els animals silvestres tenen dret a existir lliures als seus propis hàbitats i comunitats —en els seus propis termes— sense el control i la dominació dels humans.

Així, hem arribat finalment a les conclusions que [1] tenim una responsabilitat moral respecte els animals —en tant que nosaltres els humans siguem agents morals i en tant que els animals són pacients morals— i que [2] aquesta responsabilitat comporta que no hem de tractar-los com si solament tinguessin valor instrumental, com a mers recursos, objectes o propietats, i que així mateix [3] tenim una obligació de cuidar els animals que existeixen o són danyats per la nostra causa, així com [4] la de respectar l'autonomia i independència dels animals lliures silvestres, deixant d'envair els seus hàbitats i d'interferir a les seves vides.

Tot això seria una exposició molt elemental d'un nivell molt bàsic de l'ètica i que forma part del fonament de la filosofia dels Drets Animals. Si bé, al meu entendre, el sol fet d'arribar fins aquí representaria un progrés avançat en la moralitat; el qual, pel que fa específicament als animals no humans encara no l'hem aconseguit com a societat.