Recentment l'editorial Amaniel ha publicat la traducció a l'espanyol d'un clàssic de la literatura animalista en anglès escrit per Henry Stephens Salt l'any 1899 i titulat «La lògica del vegetarianisme». Salt és un autor molt conegut per a qualsevol interessat en la filosofia de l'animalisme, les idees del qual ja vaig comentar en una entrada anterior del bloc.
Aquesta obra de Salt té una indubtable importància històrica i filosòfica, i solament per això ja mereix ser llegida. Penso que el mèrit de Salt rau principalment en el fet de provar que el rebuig al consum d'animals pot ser una posició defensada racionalment amb arguments elaborats; prescindint d'haver d'apel·lar a la compassió o preferència subjectiva.
Aquest llibre que aquí ressenyo pretén precisament replicar totes les objeccions contra el vegetarianisme que intenten defensar el consum d'animals. Alguns dels arguments esgrimits per Salt per a respondre a determinades objeccions continuen tenint validesa lògica i ens poden ajudar a millorar el nostre raonament. Per exemple, Salt replica encertadament contra la idea que menjar animals és una pràctica acceptable perquè és natural: si allò natural fos un criteri moral llavors hauríem d'acceptar pràctiques com el canibalisme. Així mateix, la idea que matar animals per fer-los servir de menjar és acceptable perquè ja matem animals per a defensar-nos, o per accident, no resulta més vàlida que la idea que és acceptable matar humans per fer-los servir de menjar perquè de vegades matem humans per defensar-nos d'ells o per accident. Altres fal·làcies similars són intel·ligentment rebatudes per Salt al llarg del llibre.
Així doncs, el més valuós de l'aportació de Salt és, segons el meu parer, que ens estimula a pensar, reflexionar i raonar. No hem d'estar d'acord amb totes les tesis o conclusions que l'autor exposa. Jo, per descomptat, no hi estic, ja que penso que el vegetarianisme és un error i que Salt erra en alguns punts, com defensar una reforma 'humanitària' de l'explotació animal. Les reformes i regulacions sobre l'esclavatge dels animals no ajuden a eliminar la violència contra ells sinó que el seu efecte real és millorar l'eficiència de l'explotació animal aconseguint així que aquesta activitat sigui econòmicament més rendible per als explotadors; a més d'alleujar la consciència dels consumidors, que pensen que la crueltat ha estat eliminada o reduïda. Pot ser comprensible fins a cert punt que Salt cregués, en el seu moment històric i amb la limitada informació de què disposava, que aquestes reformes poguessin tenir algun efecte positiu per als interessos dels animals; però que avui en dia —amb tota la informació disponible que tenim sobre el frau que és el 'benestar animal'— continuï havent-hi activistes que hi donin suport no em sembla que tingui excusa ni disculpa. L'obra de Salt mereix sens dubte ser coneguda i estudiada; cosa que no comporta concordar en general amb totes les seves idees o propostes.
D'altra banda, la tesi implícita a l'obra de Salt que necessàriament la gent ha de passar pel vegetarianisme abans d'arribar al veganisme —que necessàriament la gent ha de començar per deixar de consumir carn animal abans que rebutjar la resta d'usos de animals— resulta anàloga a creure que necessàriament hem de passar pel sufragi censatari per arribar al sufragi universal. Al començament del parlamentarisme tan sols podien votar els que pagaven impostos, els que tenien propietats, i el vot era negat a les dones. Si al nostre país no hi hagués democràcia no caldria que passéssim obligatòriament per aquestes fases esbiaixades per arribar al sufragi universal. Podríem anar directament al sufragi universal. De la mateixa manera, podem anar directament al veganisme i no hem de passar per alguna suposada fase prèvia de manera obligatòria. Podem admirar la democràcia de l'Antiga Grècia, pel seu valor històric i polític, però no l'hem d'imitar per aplicar la democràcia al nostre temps. No hem d'imitar els seus defectes, com el fet que solament hi poguessin participar els homes. Per la mateixa raó, no hem d'assumir ni defensar el vegetarianisme per assolir la consideració moral envers els animals.
Considero que la lògica moral exigeix que rebutgem el vegetarianisme i que comprenguem que, per a comportar-nos èticament, la consideració dels interessos dels animals implica que assumim el veganisme com a principi moral.
Aquesta obra de Salt té una indubtable importància històrica i filosòfica, i solament per això ja mereix ser llegida. Penso que el mèrit de Salt rau principalment en el fet de provar que el rebuig al consum d'animals pot ser una posició defensada racionalment amb arguments elaborats; prescindint d'haver d'apel·lar a la compassió o preferència subjectiva.
Aquest llibre que aquí ressenyo pretén precisament replicar totes les objeccions contra el vegetarianisme que intenten defensar el consum d'animals. Alguns dels arguments esgrimits per Salt per a respondre a determinades objeccions continuen tenint validesa lògica i ens poden ajudar a millorar el nostre raonament. Per exemple, Salt replica encertadament contra la idea que menjar animals és una pràctica acceptable perquè és natural: si allò natural fos un criteri moral llavors hauríem d'acceptar pràctiques com el canibalisme. Així mateix, la idea que matar animals per fer-los servir de menjar és acceptable perquè ja matem animals per a defensar-nos, o per accident, no resulta més vàlida que la idea que és acceptable matar humans per fer-los servir de menjar perquè de vegades matem humans per defensar-nos d'ells o per accident. Altres fal·làcies similars són intel·ligentment rebatudes per Salt al llarg del llibre.
Així doncs, el més valuós de l'aportació de Salt és, segons el meu parer, que ens estimula a pensar, reflexionar i raonar. No hem d'estar d'acord amb totes les tesis o conclusions que l'autor exposa. Jo, per descomptat, no hi estic, ja que penso que el vegetarianisme és un error i que Salt erra en alguns punts, com defensar una reforma 'humanitària' de l'explotació animal. Les reformes i regulacions sobre l'esclavatge dels animals no ajuden a eliminar la violència contra ells sinó que el seu efecte real és millorar l'eficiència de l'explotació animal aconseguint així que aquesta activitat sigui econòmicament més rendible per als explotadors; a més d'alleujar la consciència dels consumidors, que pensen que la crueltat ha estat eliminada o reduïda. Pot ser comprensible fins a cert punt que Salt cregués, en el seu moment històric i amb la limitada informació de què disposava, que aquestes reformes poguessin tenir algun efecte positiu per als interessos dels animals; però que avui en dia —amb tota la informació disponible que tenim sobre el frau que és el 'benestar animal'— continuï havent-hi activistes que hi donin suport no em sembla que tingui excusa ni disculpa. L'obra de Salt mereix sens dubte ser coneguda i estudiada; cosa que no comporta concordar en general amb totes les seves idees o propostes.
D'altra banda, la tesi implícita a l'obra de Salt que necessàriament la gent ha de passar pel vegetarianisme abans d'arribar al veganisme —que necessàriament la gent ha de començar per deixar de consumir carn animal abans que rebutjar la resta d'usos de animals— resulta anàloga a creure que necessàriament hem de passar pel sufragi censatari per arribar al sufragi universal. Al començament del parlamentarisme tan sols podien votar els que pagaven impostos, els que tenien propietats, i el vot era negat a les dones. Si al nostre país no hi hagués democràcia no caldria que passéssim obligatòriament per aquestes fases esbiaixades per arribar al sufragi universal. Podríem anar directament al sufragi universal. De la mateixa manera, podem anar directament al veganisme i no hem de passar per alguna suposada fase prèvia de manera obligatòria. Podem admirar la democràcia de l'Antiga Grècia, pel seu valor històric i polític, però no l'hem d'imitar per aplicar la democràcia al nostre temps. No hem d'imitar els seus defectes, com el fet que solament hi poguessin participar els homes. Per la mateixa raó, no hem d'assumir ni defensar el vegetarianisme per assolir la consideració moral envers els animals.
Considero que la lògica moral exigeix que rebutgem el vegetarianisme i que comprenguem que, per a comportar-nos èticament, la consideració dels interessos dels animals implica que assumim el veganisme com a principi moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada