Hi ha dues postures: una considera que hem de regular i reformar l'explotació animal i l'altra, que l'ús d'animals és moralment incorrecte per si mateix i ha de ser abolit, ja que és anàleg a l'esclavatge humà.
En
aquest breu assaig tinc la intenció d'exposar uns arguments bàsics que
fonamenten la idea que no hem de millorar o restringir la forma en què fem servir els animals sinó que el que hem de fer és deixar d'usar-los.
Als animals solament els importa evitar el patiment?
Sabem que els animals poden sentir, és a dir, que tenen la capacitat per experimentar percepcions conscients o experiències subjectives. Això és un fet, tan cert com sabem que humans poden sentir. La investigació científica així ho indica. Tot i això, la majoria dels qui es preocupen pels animals tan sols es preocupen pel patiment que pateixen els animals i ignoren els altres interessos que posseeixen ells pel fet de ser éssers conscients.
A diferència dels minerals i els vegetals, els animals tenen la capacitat de sentir, és a dir, experimenten dolor, plaer i altres sensacions. Tenen desitjos i intencions. Tenen consciència de la seva existència mitjançant emocions i sentiments. Tot i això, tractem els animals com a objectes a la nostra disposició, tal i com vam fer amb altres humans que consideràvem com a 'inferiors'. És inevitable que mitjançant aquesta manera de pensar s'hagi organitzat tota una estructura social i una indústria que es basa en explotar i matar animals. Això no està motivat per cap suposada necessitat real d'usar els animals sinó que es basa en el prejudici i el lucre que obtenim a expenses de sacrificar forçadament els animals per al nostre benefici.
Els animals no solament tenen un interès per evitar el patiment —entès com a dolor, angoixa, ansietat— sinó que també tenen altres interessos igualment bàsics, com l'interès a protegir la integritat del seu propi cos, l'interès a continuar existint, o l'interès a poder actuar lliurement segons la seva voluntat. Aquests interessos existeixen a banda de l'interès per evitar el patiment. I, de fet, els animals poden avantposar els altres interessos a l'interès per evitar el patiment, tal com explica el professor Gary Francione.
Humans i animals compartim els mateixos interessos bàsics. Compartim el fet de ser subjectes. Som éssers conscients. No hi ha cap raó que justifiqui una discriminació basada en l'espècie pel que fa a la consideració moral. Tot el problema rau originàriament en aquest error —l'error de creure que els altres animals no mereixen el mateix respecte bàsic que nosaltres pel sol fet de no ser humans. La nostra relació amb els altres animals està moralment viciada a la seva arrel en estar basada en aquesta discriminació. La violència que exercim sistemàticament sobre ells té la base en aquesta mentalitat. L'explotació institucionalitzada sobre els animals té el fonament en l'exclusió dels animals de la comunitat moral.
Els qui tan sols es preocupen pel patiment dels animals pretenen promoure iniciatives per evitar o reduir aquest patiment però ignoren sovint els altres interessos dels animals. Així mateix, també ignoren que els altres animals són discriminats pel simple fet de no pertànyer a l'espècie humana —un tipus de discriminació que anomenem especisme— i que estan sotmesos a la condició de propietats, és a dir, que han estat cosificats com a recursos per a ús i benefici dels humans. Aquesta perspectiva focalitzada en el patiment és el que anomenem benestarisme.
La intenció d'alleujar el patiment que causem els animals pot ser en si mateixa com una bona intenció, però deixa de ser-ho en el moment en què aquesta intenció suposa donar suport a la causa que provoca el patiment, o si implica ignorar o vulnerar els altres interessos dels animals. Oi que no jutjaríem com a bona la intenció d'alleujar el patiment dels humans si això comportés fomentar l'esclavitud o l'assassinat d'éssers humans? Per tant, no ho hauríem de jutjar de manera diferent sols perquè les víctimes siguin d'una altra espècie.
Les persones que assumeixen la perspectiva benestarista promouen reformar les condicions en què els animals són explotats amb la intenció de 'millorar-les' i suposadament alleujar el patiment de les víctimes. Això no obstant, no qüestionen que els animals siguin discriminats per no ser humans; no qüestionen que els animals siguin emprats com a mitjans per a fins humans; no qüestionen el fet que els animals siguin sotmesos a la dominació humana. No qüestionen la causa originària del patiment que infligim sobre els animals. Tan sols pretenen alleujar els símptomes. Fins i tot, aquestes mesures que promouen no serveixen a la pràctica per alleujar el patiment de les víctimes sinó que, més aviat, ajuden a agreujar-lo i perpetuar-lo indefinitdament. El benestarisme reforça la creença que està bé explotar animals sempre que ens preocupem per evitar o reduir el patiment que comporta explotar-los.
Esclavitud humanitària?
La mercantilització dels animals, així com tota mena de violències que els infligim sistemàticament, és conseqüència directa de la nostra creença que els animals existeixen per ser usats en el nostre benefici. Cosifiquem els animals com a recursos per a diversos fins, ja sigui alimentació, vestimenta, entreteniment, o qualsevol altre propòsit. Això comporta necessàriament que els causem tota mena de danys i patiments.
Als animals tan sols se'ls reconeix un valor instrumental en funció de les necessitats i els desitjos humans. Per això les seves vides tenen un preu assignat que serveix per poder vendre'ls i comprar-los, i comerciar en general amb els cossos.
Sota aquesta perspectiva, que gairebé tothom assumeix i accepta, sembla coherent que quan un animal ja no serveix per a la funció que se li ha assignat llavors sigui destruït o rebutjat. Això és el que es fa amb els animals usats per servir de companyia; els anomenats com a «mascotes», siguin sistemàticament abandonats. Actuem de la mateixa manera amb la resta d'éssers que tenen un valor instrumental: mobles, màquines, estris...
El problema és que sabem que els animals tenen la peculiaritat que tenen sensibilitat. No són exactament com la resta d'éssers que tenen un valor econòmic purament. Els animals poden experimentar sensacions, emocions i desitjos. Són éssers sensibles. Sabem que poden experimentar el mal i el patiment, així com poden experimentar plaer i felicitat. Per això sentim una preocupació per la manera com els tractem que sobrepassa l'àmbit d'instrumentalitat que els hem assignat.
A més de la utilitat i de l'afectivitat, també hi ha la moralitat. Ens preocupa infligir mal a altres individus a banda de la utilitat que poguessin tenir per a nosaltres o de l'afecte que poguéssim tenir cap a ells. Ens sembla malament que es faci mal a un ésser sensible sense una raó que ho justifiqui, encara que no tingui utilitat per a nosaltres o encara que no el coneguem de res ni sentim afectivitat envers ell.
Així, podem entendre que a banda del valor instrumental o utilitari, i del valor sentimental o afectiu, també hi ha el valor moral. Molts pensem que els animals tenen un valor moral, és a dir, la seva individualitat i els seus interessos mereixen una consideració a part de la utilitat o l'afecte que tinguin per a nosaltres.
Si no hi ha raó que justifiqui discriminar els altres animals de la nostra consideració moral, aleshores el fet que ells estiguin sotmesos a la condició de propietat pot ser qualificat apropiadament com a esclavitud. Els abolicionistes de l'esclavatge humà no promovien reformar l'esclavatge per millorar les condicions dels humans esclavitzats sinó que en defensaven l'abolició. No pretenien assolir una esclavitud "humanitària" sinó eliminar l'esclavitud. Avui en dia entenem que l'esclavatge no és acceptable en cap forma o manera, ja fos més o menys cruel. Per què se suposa que l'esclavatge dels animals hauria de merèixer una resposta diferent?
Aquells que defensen reformar l'esclavitud dels animals realment alimenten el prejudici que està bé esclavitzar els animals si ho fem sense crueltat i d'aquesta manera soscaven la possibilitat de conscienciar la gent en contra de l'esclavitud animal. Si aquells que s'identifiquen com a animalistes defensen que és correcte l'ús d'animals sota certes condicions, aleshores la resta de la societat es veurà amb més motivació per a continuar pensant que l'explotació animal és una situació apropiada i que no es tracta d'una relació immoral. Com ja he assenyalat al principi d'aquest escrit, hi ha el prejudici que als altres animals tan sols els importa evitar el dolor i aconseguir el plaer, i els benestaristes alimenten aquest prejudici. Aquest prejudici està unit a la idea que tenim dret a fer servir els animals.
Els animals no tenen cap interès a patir cap mena de dany —ja sigui un dany contra la seva salut, la seva llibertat o la seva vida— per servir-nos com a recursos. Així mateix, com ja hem vist, tenen diversos interessos bàsics referits a llibertat, integritat i continuïtat. Per tant, estem equivocats en pensar que tan sols els importa el dolor i el plaer. A més, si en efecte ells són subjectes llavors no és lògicament correcte tractar-los com a objectes, és a dir, com a recursos, mercaderies o propietats. El fet mateix de tractar els animals no humans com a mitjans per a fins humans és la injustícia fonamental que resideix en la relació que hi hem establert. Una relació basada en la dominació i el sotmetiment.
Què hauríem de fer?
Si comprenem que l'esclavitud dels animals és un error moral llavors hem de deixar de participar-hi, en primer lloc, fent-nos vegans, i fomentar la presa de consciència sobre aquest problema a tots els nivells de la societat.
El que no hauríem de fer és intentar reformar l'esclavatge amb l'excusa de "millorar les condicions" de les víctimes, perquè això realment no serveix per a beneficiar els interessos dels animals sinó que té com a efecte reforçar la creença que els animals són recursos, i a qui beneficia en realitat és a la indústria d'explotació animal. Les campanyes benestaristes que demanen ampliar les gàbies, o que es facin servir anestèsics abans de mutilar els animals, tan sols serveixen per garantir que els animals continuïn sent explotats.
La indústria d'explotació animal se sosté gràcies al consum. L'única manera d'aturar-la és aturar el consum dels seus productes. Com més gent rebutgi aquest consum, més pressió tindrà la indústria per deixar d'emprar els animals i més motivada es veurà per substituir l'ús d'animals per vegetals i sintètics.
Discriminar els altres animals simplement per ser una altra espècie diferent de la humana és una discriminació injusta. L'especisme és un argument no més vàlid que el racisme o el sexisme. Conscienciar sobre aquesta discriminació és fonamental per a aconseguir una comprensió del problema fonamental que hi ha en la nostra relació amb els altres animals.
Abolir l'esclavitud dels animals és una tasca àrdua, però és impossible assolir l'objectiu de l'abolició total si no comencem ara per explicar i difondre que el que hem de fer és abolir, i no regular ni reformar, aquesta esclavitud. Aquesta abolició comença necessàriament pel veganisme.
Als animals solament els importa evitar el patiment?
Sabem que els animals poden sentir, és a dir, que tenen la capacitat per experimentar percepcions conscients o experiències subjectives. Això és un fet, tan cert com sabem que humans poden sentir. La investigació científica així ho indica. Tot i això, la majoria dels qui es preocupen pels animals tan sols es preocupen pel patiment que pateixen els animals i ignoren els altres interessos que posseeixen ells pel fet de ser éssers conscients.
A diferència dels minerals i els vegetals, els animals tenen la capacitat de sentir, és a dir, experimenten dolor, plaer i altres sensacions. Tenen desitjos i intencions. Tenen consciència de la seva existència mitjançant emocions i sentiments. Tot i això, tractem els animals com a objectes a la nostra disposició, tal i com vam fer amb altres humans que consideràvem com a 'inferiors'. És inevitable que mitjançant aquesta manera de pensar s'hagi organitzat tota una estructura social i una indústria que es basa en explotar i matar animals. Això no està motivat per cap suposada necessitat real d'usar els animals sinó que es basa en el prejudici i el lucre que obtenim a expenses de sacrificar forçadament els animals per al nostre benefici.
Els animals no solament tenen un interès per evitar el patiment —entès com a dolor, angoixa, ansietat— sinó que també tenen altres interessos igualment bàsics, com l'interès a protegir la integritat del seu propi cos, l'interès a continuar existint, o l'interès a poder actuar lliurement segons la seva voluntat. Aquests interessos existeixen a banda de l'interès per evitar el patiment. I, de fet, els animals poden avantposar els altres interessos a l'interès per evitar el patiment, tal com explica el professor Gary Francione.
Humans i animals compartim els mateixos interessos bàsics. Compartim el fet de ser subjectes. Som éssers conscients. No hi ha cap raó que justifiqui una discriminació basada en l'espècie pel que fa a la consideració moral. Tot el problema rau originàriament en aquest error —l'error de creure que els altres animals no mereixen el mateix respecte bàsic que nosaltres pel sol fet de no ser humans. La nostra relació amb els altres animals està moralment viciada a la seva arrel en estar basada en aquesta discriminació. La violència que exercim sistemàticament sobre ells té la base en aquesta mentalitat. L'explotació institucionalitzada sobre els animals té el fonament en l'exclusió dels animals de la comunitat moral.
Els qui tan sols es preocupen pel patiment dels animals pretenen promoure iniciatives per evitar o reduir aquest patiment però ignoren sovint els altres interessos dels animals. Així mateix, també ignoren que els altres animals són discriminats pel simple fet de no pertànyer a l'espècie humana —un tipus de discriminació que anomenem especisme— i que estan sotmesos a la condició de propietats, és a dir, que han estat cosificats com a recursos per a ús i benefici dels humans. Aquesta perspectiva focalitzada en el patiment és el que anomenem benestarisme.
La intenció d'alleujar el patiment que causem els animals pot ser en si mateixa com una bona intenció, però deixa de ser-ho en el moment en què aquesta intenció suposa donar suport a la causa que provoca el patiment, o si implica ignorar o vulnerar els altres interessos dels animals. Oi que no jutjaríem com a bona la intenció d'alleujar el patiment dels humans si això comportés fomentar l'esclavitud o l'assassinat d'éssers humans? Per tant, no ho hauríem de jutjar de manera diferent sols perquè les víctimes siguin d'una altra espècie.
Les persones que assumeixen la perspectiva benestarista promouen reformar les condicions en què els animals són explotats amb la intenció de 'millorar-les' i suposadament alleujar el patiment de les víctimes. Això no obstant, no qüestionen que els animals siguin discriminats per no ser humans; no qüestionen que els animals siguin emprats com a mitjans per a fins humans; no qüestionen el fet que els animals siguin sotmesos a la dominació humana. No qüestionen la causa originària del patiment que infligim sobre els animals. Tan sols pretenen alleujar els símptomes. Fins i tot, aquestes mesures que promouen no serveixen a la pràctica per alleujar el patiment de les víctimes sinó que, més aviat, ajuden a agreujar-lo i perpetuar-lo indefinitdament. El benestarisme reforça la creença que està bé explotar animals sempre que ens preocupem per evitar o reduir el patiment que comporta explotar-los.
Esclavitud humanitària?
La mercantilització dels animals, així com tota mena de violències que els infligim sistemàticament, és conseqüència directa de la nostra creença que els animals existeixen per ser usats en el nostre benefici. Cosifiquem els animals com a recursos per a diversos fins, ja sigui alimentació, vestimenta, entreteniment, o qualsevol altre propòsit. Això comporta necessàriament que els causem tota mena de danys i patiments.
Als animals tan sols se'ls reconeix un valor instrumental en funció de les necessitats i els desitjos humans. Per això les seves vides tenen un preu assignat que serveix per poder vendre'ls i comprar-los, i comerciar en general amb els cossos.
Sota aquesta perspectiva, que gairebé tothom assumeix i accepta, sembla coherent que quan un animal ja no serveix per a la funció que se li ha assignat llavors sigui destruït o rebutjat. Això és el que es fa amb els animals usats per servir de companyia; els anomenats com a «mascotes», siguin sistemàticament abandonats. Actuem de la mateixa manera amb la resta d'éssers que tenen un valor instrumental: mobles, màquines, estris...
El problema és que sabem que els animals tenen la peculiaritat que tenen sensibilitat. No són exactament com la resta d'éssers que tenen un valor econòmic purament. Els animals poden experimentar sensacions, emocions i desitjos. Són éssers sensibles. Sabem que poden experimentar el mal i el patiment, així com poden experimentar plaer i felicitat. Per això sentim una preocupació per la manera com els tractem que sobrepassa l'àmbit d'instrumentalitat que els hem assignat.
A més de la utilitat i de l'afectivitat, també hi ha la moralitat. Ens preocupa infligir mal a altres individus a banda de la utilitat que poguessin tenir per a nosaltres o de l'afecte que poguéssim tenir cap a ells. Ens sembla malament que es faci mal a un ésser sensible sense una raó que ho justifiqui, encara que no tingui utilitat per a nosaltres o encara que no el coneguem de res ni sentim afectivitat envers ell.
Així, podem entendre que a banda del valor instrumental o utilitari, i del valor sentimental o afectiu, també hi ha el valor moral. Molts pensem que els animals tenen un valor moral, és a dir, la seva individualitat i els seus interessos mereixen una consideració a part de la utilitat o l'afecte que tinguin per a nosaltres.
Si no hi ha raó que justifiqui discriminar els altres animals de la nostra consideració moral, aleshores el fet que ells estiguin sotmesos a la condició de propietat pot ser qualificat apropiadament com a esclavitud. Els abolicionistes de l'esclavatge humà no promovien reformar l'esclavatge per millorar les condicions dels humans esclavitzats sinó que en defensaven l'abolició. No pretenien assolir una esclavitud "humanitària" sinó eliminar l'esclavitud. Avui en dia entenem que l'esclavatge no és acceptable en cap forma o manera, ja fos més o menys cruel. Per què se suposa que l'esclavatge dels animals hauria de merèixer una resposta diferent?
Aquells que defensen reformar l'esclavitud dels animals realment alimenten el prejudici que està bé esclavitzar els animals si ho fem sense crueltat i d'aquesta manera soscaven la possibilitat de conscienciar la gent en contra de l'esclavitud animal. Si aquells que s'identifiquen com a animalistes defensen que és correcte l'ús d'animals sota certes condicions, aleshores la resta de la societat es veurà amb més motivació per a continuar pensant que l'explotació animal és una situació apropiada i que no es tracta d'una relació immoral. Com ja he assenyalat al principi d'aquest escrit, hi ha el prejudici que als altres animals tan sols els importa evitar el dolor i aconseguir el plaer, i els benestaristes alimenten aquest prejudici. Aquest prejudici està unit a la idea que tenim dret a fer servir els animals.
Els animals no tenen cap interès a patir cap mena de dany —ja sigui un dany contra la seva salut, la seva llibertat o la seva vida— per servir-nos com a recursos. Així mateix, com ja hem vist, tenen diversos interessos bàsics referits a llibertat, integritat i continuïtat. Per tant, estem equivocats en pensar que tan sols els importa el dolor i el plaer. A més, si en efecte ells són subjectes llavors no és lògicament correcte tractar-los com a objectes, és a dir, com a recursos, mercaderies o propietats. El fet mateix de tractar els animals no humans com a mitjans per a fins humans és la injustícia fonamental que resideix en la relació que hi hem establert. Una relació basada en la dominació i el sotmetiment.
Què hauríem de fer?
Si comprenem que l'esclavitud dels animals és un error moral llavors hem de deixar de participar-hi, en primer lloc, fent-nos vegans, i fomentar la presa de consciència sobre aquest problema a tots els nivells de la societat.
El que no hauríem de fer és intentar reformar l'esclavatge amb l'excusa de "millorar les condicions" de les víctimes, perquè això realment no serveix per a beneficiar els interessos dels animals sinó que té com a efecte reforçar la creença que els animals són recursos, i a qui beneficia en realitat és a la indústria d'explotació animal. Les campanyes benestaristes que demanen ampliar les gàbies, o que es facin servir anestèsics abans de mutilar els animals, tan sols serveixen per garantir que els animals continuïn sent explotats.
La indústria d'explotació animal se sosté gràcies al consum. L'única manera d'aturar-la és aturar el consum dels seus productes. Com més gent rebutgi aquest consum, més pressió tindrà la indústria per deixar d'emprar els animals i més motivada es veurà per substituir l'ús d'animals per vegetals i sintètics.
Discriminar els altres animals simplement per ser una altra espècie diferent de la humana és una discriminació injusta. L'especisme és un argument no més vàlid que el racisme o el sexisme. Conscienciar sobre aquesta discriminació és fonamental per a aconseguir una comprensió del problema fonamental que hi ha en la nostra relació amb els altres animals.
Abolir l'esclavitud dels animals és una tasca àrdua, però és impossible assolir l'objectiu de l'abolició total si no comencem ara per explicar i difondre que el que hem de fer és abolir, i no regular ni reformar, aquesta esclavitud. Aquesta abolició comença necessàriament pel veganisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada