Una reflexió vegana sobre l'abandonament d'animals no humans

«Davant de situacions poc clares, experimentem l'impuls de fer alguna cosa, qualsevol cosa, bé ajudi o no. Després ens sentim millor, encara que la situació no hagi millorat.» ~ Rolf Dobelli

En aquesta entrada voldria exposar una breu anàlisi sobre el problema dels abandonaments des de la perspectiva vegana. Igual que passa respecte de moltes altres formes de violència contra els altres animals, les suposades solucions que de forma generalitzada es difonen per abordar aquest problema considero que incorren en diversos errors habituals que pretenc assenyalar aquí.

Corre una esgarrifosa carta (N. del T.: L'enllaç de la pàgina original no funciona), periòdicament difosa per les xarxes socials, escrita per un voluntari anònim que treballa en una gossera i en la qual es descriuen els horrors que pateixen els gossos abandonats. El missatge que es llança en aquest document és bàsicament que el problema és que els abandonaments provoquen molt de sofriment als animals que els pateixen i com a resposta es proposen remeis com: "no criïs o compris mentre hi hagi gossos morint a les gosseres". És a dir, l'autor pensa que si no hi hagués abandonaments llavors no hi hauria cap problema en què seguíssim comerciant amb les vides d'altres animals. L'autor es posiciona a favor que explotem els animals nohumans, encara que sens dubte li preocupa el patiment excessiu que els causem.

Aquesta carta és un exemple de l'enfocament predominant que normalment trobem en la denúncia sobre la qüestió dels abandonaments. No s'hi diu res en contra del fet que portem al món altres animals per fer-los servir en el nostre benefici; no es diu res sobre el fet que comerciem amb les seves vides i els emprem com a simples mitjans per als nostres fins. I no es diu res sobre això perquè el seu enfocament és un mer reflex de la mentalitat especista que predomina a la nostra societat i que veu els altres animals com a recursos per a benefici humà.

És a conseqüència directa d'aquesta mentalitat que a la nostra societat la compravenda d'esclaus animals continua existint i és legal. L'esclavitud solament es va abolir legalment en el passat per als éssers humans. Els altres animals estan sotmesos a la condició de propietat. Ells no tenen drets jurídicament reconeguts, se'ls considera béns mobles, mercaderies, i les seves vides tan sols tenen un valor extrínsec i econòmic que els seus propietaris humans decideixen donar-los.



Per què es produeixen els abandonaments? Per la mateixa causa que es produeix la cria i la compravenda d'animals no humans: ens creiem amb dret a fer servir els altres animals com a objectes per a satisfer les nostres necessitats i desitjos.

Qualsevol interès que els animals no humans tinguin serà sempre supeditat als interessos humans. Quan volem guanyar diners llavors els criem i els venem; quan ens ve de gust tenir companyia llavors els comprem; i quan ja ens en cansem, simplement els abandonem o els matem.

Pel mateix motiu és que fem servir altres animals per a menjar, o per ser vestimenta o entreteniment. No és perquè ho necessitem sinó perquè discriminem els no-humans simplement per això: per no ser humans. Això és l'especisme.

L'error en tot aquest assumpte no es limita al fet que els animals no humans siguin esclavitzats i després abandonats pels seus propietaris sinó que també inclou la manera habitual que tenim d'enfocar el problema: ignorem la injustícia que és el fet mateix que emprem altres animals per als nostres fins i solament ens preocupem si els nostres esclaus pateixen molt com a conseqüència de l'explotació que exercim sobre ells.

Aquesta perspectiva que se centra de manera exclusiva en el tema del patiment és allò que es coneix com a benestarisme: és pensar que l'únic element rellevant a nivell moral és el benestar —en el sentit de plaer i dolor— i que als altres animals solament els importa evitar el patiment. Sota aquesta perspectiva són ignorats els altres interessos bàsics inherents a tot ésser sentent, com l'interès a continuar existint. El benestarisme també ignora que els altres animals són subjectes, són éssers conscients, i per tant, no és correcte tractar-los com si fossin objectes. Això és al que ens referim quan diem que els altres animals han de ser considerats com a persones.

D'altra banda, no oblidem destacar que aquestes campanyes parlen exclusivament de gossos i/o gats, que, encara que són els animals més abandonats —perquè són els més emprats per a servir de companyia— no són els únics. També són víctimes d'aquestes pràctiques els porcs, les fures, així com rèptils i aus. Encara que aquestes campanyes parlin d'“animals” ja sabem que no es refereixen als animals humans i també comprovem que en realitat parlen exclusivament de gossos i/o gats.

A més d'aquestes campanyes específiques contra els abandonaments, també es difonen d'altres mesures que podem considerar equivocades com són, per exemple, l'esterilització forçosa o proposar lleis de "benestar animal" que reformin la compravenda d'animals esclavitzats per a companyia. Des del punt de vista pràctic, cap d'aquestes mesures comporta cap millora de la situació que suposadament intenten remeiar. Des del punt de vista ètic, a més, es tracta d'accions que atempten contra els drets dels animals i la seva consideració com a persones.

Aquestes suposades solucions no són tals sinó que són empitjoraments de la situació. A més de ser violacions dels drets morals que tenen els animals —el seu dret a la integritat física i el seu dret a no ser propietat— no ajuden a la pràctica a remeiar el problema. Ambdues iniciatives solament aconsegueixen reforçar la idea que els altres animals són recursos per al nostre benefici i afavoreixen que se'n mantingui l'explotació. El "Benestar Animal" ajuda a millorar l'eficiència de l'explotació animal i a alleujar la consciència dels seus consumidors.

D'altra banda, ens trobem amb la proposta de fomentar les adopcions en lloc de la compra. Això, malgrat que seria una acció que no té res d'intrínsecament rebutjable per ella mateixa, resulta que tampoc no pot posar fi, de cap manera, al problema. La gent, majoritàriament, no tria, ni triarà, l'adopció en lloc de la compra perquè la seva motivació no és ajudar els altres animals sinó que és trobar un esclau que li serveixi de companyia i entreteniment. Amb aquesta finalitat necessita un "model" d'animal adaptat als seus gustos personals. Això és una cosa que l'adopció simplement no pot satisfer i tampoc no hauria, ja que l'adopció s'ha de fer per altruisme i no per egoisme. Les campanyes en favor de l'adopció encara que són bones en la seva intenció tampoc no incideixen en els factors que provoquen l'abandonament, sinó que els ignoren del tot.

Tota la violència que cometem contra els altres animals és motivada i permesa pel prejudici de l'especisme. Per tant, si ignorem la causa del problema mai no solucionarem les seves conseqüències directes. L'abandonament d'animals no-humans n'és un altre exemple.

Diferents animals, diverses formes d'explotació. El mateix especisme.

 

El fracàs de l'enfocament benestarista no és solament de tipus moral sinó també empíric. Les campanyes contra l'abandó no tenen cap impacte significatiu en aquest problema.

Tot i que ja duem molts anys de campanyes —per exemple: a l'Estat espanyol es fan anuncis des de fa 20 anys— resulta que aquests abandonaments no solament no es redueixen sinó que en realitat augmenten cada any.

Evolució del nombre de gossos abandonats (1998-2007)

 

Les campanyes contra els abandonaments tan sols pretenen actuar sobre els símptomes, però no incideixen gens ni mica sobre l'arrel del problema ni respecte a altres causes adjacents com és la producció [cria] d'animals.

Aquest és en essència el veritable problema al qual ens enfrontem: comerciem amb les vides d'altres animals tal i com en passat comerciàvem amb les vides d'altres humans. Considerem que ells són la nostra propietat i que existeixen per a satisfer els nostres desitjos i necessitats. Això és l'esclavatge. Tant se val l'espècie de la víctima.

Tanmateix, igual que entenem que no és just que es comerciï amb éssers humans, hauríem de poder comprendre que comerciar amb els altres animals és igualment injust, per les mateixes raons. Els animals no humans tenen el mateix dret que nosaltres a no ser tractats com la nostra propietat.

Com en el cas d'éssers humans, la solució no pot ser regular aquesta injustícia. L'única solució justa és abolir l'estatus de propietat a què estan sotmesos els altres animals, tal com es va abolir l'esclavitud humana.

En definitiva, el problema no es podrà remeiar mentre continuem considerant els altres animals com a recursos; com a éssers inferiors que existeixen per a estar sotmesos a la nostra voluntat.

Res canviarà en tant que continuem veient els no-humans com a instruments per als nostres fins. L'única manera efectiva de sortir d'aquesta situació és el veganisme. Qualsevol altra postura diferent simplement romandrà immersa en la mateixa inèrcia especista en què ens trobem i no evitarà la injustícia ni les seves conseqüències directes.