El veganisme no és un sacrifici

En aquest assaig pretenc oferir una argumentació concisa en contra d'aquesta idea errònia que diu que el veganisme és un "sacrifici".

Hi ha persones que consideren que el veganisme és un exercici d'autonegació i d'autosacrifici, però comprovarem que la veritat és justament el contrari.

El diccionari defineix sacrificar com «Lliurar algú o alguna cosa a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que hom considera més important» i també com «Sofrir voluntàriament la pèrdua de quelcom per tal d’obtenir un avantatge». Aquest concepte implica que allò estimat com a valuós que és lliurat pertany a la persona que realitza el sacrifici. Per tant, no pot ser un sacrifici legítim lliurar la possessió d'una altra persona, que no és nostra.

Considerar que el veganisme és un sacrifici és conseqüència de creure que tenim dret a sotmetre i usar altres animals per a satisfer les nostres necessitats i desitjos. Aquesta creença prové directament del prejudici que representa l'especisme. Discriminem i denigrem els altres animals per no estar classificats en la categoria dels humans.

Emprar altres animals i consumir productes d'origen animal és un acte injust que implica violència envers éssers innocents. Nosaltres forcem els altres animals perquè els seus interessos siguin supeditats i anul·lats en favor dels nostres. Si això es pot anomenar com un sacrifici, es tracta sens dubte d'un sacrifici forçat.

No obstant això, el veganisme no pot ser un sacrifici per a nosaltres perquè no es tracta de perdre alguna cosa que és nostra sinó que es tracta de respectar les vides i la llibertat dels altres animals. Quin argument tenim per a justificar la nostra dominació sobre els animals no humans? Cap que sigui raonable.

No podem justificar èticament l'explotació que exercim sobre altres animals. És així de simple. Ho fem solament perquè els podem sotmetre, ells no es poden defensar, i perquè n'obtenim un benefici. El mateix podríem dir de qualsevol abús o crim comès contra éssers humans.

Dit en poques paraules: no és un sacrifici deixar una cosa que mai no ha estat legítimament nostra en primera instància.

No és raonable la idea que obeir l'ètica és un sacrifici. Evitar l'esclavitud, la violació o l'assassinat mai no es considera un sacrifici. No tenim dret a esclavitzar, a violar o assassinar algú. Quan evitem fer malbé la vida o la llibertat d'un altre ésser sentent no és un sacrifici per part nostra. No lliurem ni perdem res que sigui legítimament nostre.

Hi ha altres raons per les quals el veganisme no es pot considerar un sacrifici.

Per exemple, algú pot creure que ser vegà és difícil, però tal com explica el professor Gary Francione, el veganisme no és un sacrifici perquè és fàcil portar-lo a la pràctica:

«Em vaig fer vegà fa 24 anys. No era particularment difícil en aquell temps però és absolutament absurd qualificar el veganisme com a difícil avui en dia. És fàcil ser vegà. Per descomptat que estàs més limitat a l'hora d'anar a restaurants, sobretot si no vius en una ciutat gran o a prop, però si aquest inconvenient és massa gros per a tu i t'evita el fet de ser vegà, probablement és a causa que no et prens seriosament la qüestió.»

La pràctica del veganisme és saludable, per la qual cosa no se sacrifica la salut de ningú. Per exemple, en l'alimentació, l'Acadèmia Americana de Nutrició i Dietètica avala la viabilitat d'una dieta sense substàncies d'origen animal:

«És la postura de l'Associació Americana de Dietètica que les dietes vegetarianes adequadament planificades, incloses les dietes totalment vegetarianes o veganes, són saludables, nutricionalment adequades i poden proporcionar beneficis per a la salut en la prevenció i en el tractament de certes malalties. Les dietes vegetarianes ben planificades són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi l'embaràs, la lactància, la primera infància, la infància i l'adolescència, així com per a esportistes.» Position of the Academy of Nutrition and Dietetics: Vegetarian Diets

 

N.d.T: La Generalitat de Catalunya també ha avalat la viabilitat d'una dieta lliure de productes animals en qualsevol etapa de la vida.

Els vegans tampoc no sacrifiquen el plaer del paladar. Una dieta completament vegetal pot incloure tota mena de fruites, verdures, cereals i llegums d'arreu del món. Hi ha literalment milers de saboroses receptes veganes que podem descobrir. També hi ha productes com carns vegetals i formatges vegetals, gelats i tota mena de delícies culinàries. Cada vegada apareixen més i més productes aptes per a vegans a les botigues i mercats. Pot dur una mica de temps conèixer tots els productes disponibles però, com en qualsevol canvi de rutina, tan sols es requereix un breu temps d'ajustament.

És irrellevant el plaer que suposadament obtinguem del consum de productes d'origen animal. Imaginem que algú digués que res no pot substituir el plaer que sent en torturar gossos. Això és irrellevant, perquè el plaer no justifica infligir mal als animals de cap manera. Que potser ens semblaria correcte que algú es dediqués a torturar gossos si això li provoqués molt de plaer? A més, podem gaudir del menjar sense que calgui consumir substàncies d'origen animal, així que tenir una alimentació vegana no suposa cap sacrifici en aquest aspecte.

Els vegans no ens perdem res o gairebé res en qüestió de gaudi, salut i gastronomia, però el més important de tot és reconèixer que el veganisme no és un sacrifici perquè no és un sacrifici tornar allò que mai no ens va pertànyer.

El veganisme no ens limita el desenvolupament de la vida sinó que ens obre un nou camí per a viure amb respecte vers els animals.



 

Aquest text està directament inspirat en un article escrit per l'activista nord-americana Doris Lin, que em va suggerir personalment que escrivís el meu propi text basat en el seu lloc en comptes de fer-ne una simple traducció. Des d'aquí li agraeixo les seves paraules i la seva amabilitat.