1. Per respecte a la pròpia dignitat.
2. Per consideració als animals i al moviment vegà.
3. Per responsabilitat social.
1. Estar sà per respecte a la pròpia dignitat
Cada ésser conscient té un valor inherent. Aquest valor inherent implica que tots els agents morals s'han de comportar de manera que respectin aquest valor que cada individu té en si mateix. L'existència d'aquest valor intrínsec l'anomenem dignitat. Això vol dir que no hem de danyar injustificadament els éssers que tenen dignitat; els que també anomenem com a persones. A més, fins i tot si una determinada conducta que no implica infligir un dany deliberat causés danys accidentals o col·laterals, també hauríem d'intentar, com a mínim, evitar-los; en la mesura que tot ésser conscient té un interès fonamental en evitar ser danyat.
Ara bé, cadascú de nosaltres, en tant que agent moral, té l'obligació de respectar aquest valor intrínsec no solament en els altres individus sinó també en un mateix. Aquest deure de no infligir un dany intencionat, i intentar evitar els danys accidentals, no es limita tan sols a la nostra conducta sobre els altres éssers conscients sinó que ens inclou, lògicament, a nosaltres mateixos. Per tant, contraiem una obligació moral de dur a terme una dieta saludable, fer exercici i procurar actuar en tot el que sigui possible per evitar lesions o malalties.
2. Estar sà per consideració als animals i al veganisme
Els animals són discriminats per no ser humans i molts són explotats per servir de recursos a la humanitat. Els cal la nostra ajuda per alliberar-se d'aquesta opressió que els hem creat. Difícilment els podrem ajudar si degradem la nostra salut personal amb un comportament irresponsable, mitjançant una dieta insalubre i una manca d'activitat física i altres activitats iniqües. En un altre assaig vaig argumentar que tenim l'obligació de fer activisme per alliberar els animals. No podrem dur a terme aquest activisme si emmalaltim, o si més no quedarem seriosament limitats per a fer qualsevol activitat. A més, la gent es fixarà en la nostra salut per jutjar si una vida vegana és saludable. Si ignorem la cura del nostre propi cos, i també de la nostra ment, la gent ho associarà al veganisme.
3. Estar sà per responsabilitat social
El nostre estat de salut ens afecta directament a nosaltres i en cert grau als individus amb qui convivim; ja sigui la nostra família, amics, companys i conciutadans. Un perjudici provocat per la nostra pròpia conducta comporta una preocupació i malestar a les persones amb qui tenim algun tipus de relació afectiva. També afecta fins i tot gent que no coneixem però amb qui compartim aquesta societat. Pensem en la despesa que comporta mantenir una sanitat pública. En general, la malaltia comporta una despesa afegida de recursos que podríem evitar fins a un cert punt amb un estil de vida saludable. Per exemple, si ningú fumés, s'evitarien la gran majoria de càncers del sistema respiratori i s'evitarien també tots el trastorns emocionals i els tractaments que comporta guarir-los.
Conclusió
Per descomptat, la salut no depèn del tot de la nostra voluntat o de les nostres decisions. Hi haurà factors interns i externs la presència dels quals no podrem controlar. Però podem raonar que hi ha un espai que sí que depèn de les nostres decisions voluntàries.
Sovint, l'ètica s'interpreta com un sistema normatiu que fa referència a la nostra conducta envers altres individus, però l'ètica també inclou el comportament sobre nosaltres mateixos. Per descomptat, si algú no assumeix l'ètica com a part de la guia a la seva vida llavors aquestes raons no li semblaran rellevants. Però les objeccions en contra de la consideració ètica sobre un mateix no es distingiran essencialment dels esforços per intentar justificar la injustícia sobre els altres.
